¡Descarga Resum per estudiar y más Resúmenes en PDF de Filosofía solo en Docsity!
DUES CULTURES
(s.XIX-XX): ciències experimentals/humanitats (ciències socials al mig). Positivisme – especialització. Coneixement general – temes específics. Augment constant coneixement general entre la població. Indústria, tecnologia s.XIX – dogmatisme manera de veure el progrés. Sorgiment universitats especialitzades – procés irreversible. Llenguatge : voluntat de diferenciació: humanitats estàndard/ciències específic – ciències s’allunyen de la població mitjana.
POSITIVISME August COMTE (1789-1857). NO historiador de la ciència, diu que ciència millora i fa millorar el món. Estadis del coneixement : teleològic – metafísic – positivista: replantejament coneixements i superació. Gradació ciències segons grau de perfecció, empirisme: esquerda (millors i pitjors). Optimisme exagerat, idees Rev. Francesa. També DUHEM i TANNERY. SARTON s’inspira en l’estadi positivista de Comte i és el primer historiador de la ciència – unir humanistes i científics sota un mateix interès: historiador ha de ser científic. Estudi ciència al marge context. Passat com a inspiració per ciència futura.
PRESENTISME, TELEOLOGIA Precedents ordenats cronològicament de manera lineal per justificar una teoria – NO arbre que es va ramificant. Autors del passat interessen com a precedents, criticar-los i dir que és millor el present (positivisme). Excessiva mirada del present en la visió del passat. Empirisme : contrastar hipòtesis amb experiments, no parlar de les característiques de les hipòtesis. Científics professionals estudien història de la ciència: DUHEM (manuscrit s.XIII Teoria de l’Impetus, incipient concepte de força de Newton), BERTHELOT. Important tasca erudició : acumulació màxim fonts històriques, salvament documents. Obsessió universalitat de la ciència al marge cultura, interès textos altres cultures.
HISTORICISME (Reacció al positivisme, però molt semblant). Descriure fidelment la història sense el present. KOYRÉ (1892-1964) Funda escola historicista amb publicació “ History of ideas ”. No anàlisi epistemològic prepotent positivista – submergir-se en el passat. Obsessió rigor documentació. Simetria històrica : igual d’important història guanyadors que perdedors (astrologia, alquímia, medicina galènica i física Aristòtil). Sistemes de pensament d’una època: historicisme = ciència + filosofia + teologia. Igual positivisme, cond.socioeconomiques. no influeixen.
SOCIOLOGIA I MARXISME MARX i MERTON – Visió històrica de la ciència en l’àmbit socioeconòmic. Radicalització: arguments delirants demostrar relació causal entre infrastructura (cond.naturals/socioeconòmiques) i superestructura (coneixement, aquest cas científic). Exemple: Congrés internacional història de la ciència (Londres, 1931: crack 29 posa en dubte capitalisme a favor marxisme i feixisme Alemanya): scolars britànics (intel·lectuals no compromesos ideològicament) i marxistes soviètics. Historiador soviètic HESSEN: conferència “ Arrels socioeconòmiques del principi de Newton ”. Rebuig scolars, però va contribuir a visió més amplia història ciència en alguns corrents occidentals. Primera sociologia MERTON. Publica article, després llibre “ Ciència, tecnologia i societat a l’Anglaterra del s.XVIII ”.
Resposta tesis radicals de Hessen i altres. Fuig delirants argumentacions marxisme barroer. Contrari a hagiografies (biografies que ençalcen “ herois de la ciència ”, historicisme Koyré. Mitificar individus concrets) – Prosopografies (conèixer mínimament biografia autors comparant-los amb coetanis. Conèixer infrastructura i superestructura comunitat científica d’una època).
PARADIGMES DE KUNH Guerra Freda (50-60), conflictes, polarització, hegemonia científica no definida. Internalistes : no tenen en compte cond. socioeconòmiques (positivisme, historicisme: teologia+filosofia): Sarton, Koyré, Hall. Externalistes : marxistes, sociologia Merton, Needham, Farrington, Mason, historiadors com Thomson, Combie. Congrés científic (61): posicionament internalista/extern. = posicion. polític. KUHN (1962): “ L’estructura de les rev. científiques ” (manera eclèctica explicar hªciència, no polarització). Físic interessat per temes humanístics, influenciat per marxisme (trasllat anàlisi marxista hª a hª ciència), tb Koyré. Paradigma : sist. de creences fix que regeix el món. Ciència normal : el que s’ensenya a les escoles i els llibres, extensió paradigma cultura i ciència. S’ensenya sobre el que hi ha consens, la resta es deixa de banda. Anomalies : crítiques a les convencions, al paradigma. Moltes documentades en boca d’experts – Crisi – Rev.científica – Nou paradigma. Paradigmes incompatibles i incommensurables , però a la hª hi ha hagut convivència paradigmes, transició lenta i progressiva – Kunh revisa conceptes. Proposa model canvi científic. Sensibilitat històrica. Tb positivisme (ciència cada cop a millor). Anys 70 : conflicte inter/extern es dilueix – compatibilitat punts de vista de Kunh (Hªciència
Humor/estació de l’any – cond. ambientals influïen predomini determinat humor ( ambientalisme hipocràtic ) – casos greus: canviar d’ambient. Matèria mèdica : medicaments extractes de plantes aplicades medicina hipocràtica. Basada en casos clínics : empirisme, estudi casos i històries clíniques escrites i documentades (aspecte diferenciador). Universitats medievals: metge interpretava textos Hipòcrates i barber cirurgià operava (no anestèsia i ni control hemorràgies – intervencions superficials, restablir equilibri cos indirectament). Anomalies minoritàries: viviseccions sobre animals (ERASISTRAT, ERÒFIL). GALÈ: síntesi medicina Romana contemporània i tradició grega d’Hipòcrates. Teoria digestió i circulació de la sang : es fabrica a través del que mengem, segueix sent un humor. Òrgans tenen funcions importants, ubica humors en òrgans (explicacions hipocràtiques: posició difusa, importància mínima) – primer pas fisiologia moderna: serveix perquè la teoria actual s’hi contraposi.
REVOLUCIÓ CIENTÍFICA (s.XVI-XVII): COPÊRNIC, “ La Revolució de les òrbites celestes ” (1593): refuta teoria geocèntrica. Característiques semblants cosmos aristotèlic : mateixa figura geomètrica, esferes concèntriques, univers finit. Diferencies: explicació matemàtica i quantitativa moviment cossos (MRU, MRUA, tir parabòlic). Dóna un origen més simple (per tant millor) a les retrogradacions (síntesi tradició aristotèlica i corrents modernes). Oposició teòlegs : impossible distinció món sublunar i supralunar, teoria 4 elements refutada. Alhora Andrea VESSALLI “ De humani corporis fabrica ” trenca idea de que experimentació no és necessària (metge talla vísceres cadàver i no barber). Telescopi : planetes imperfectes, GALILEU descobreix 4 satèl·lits Júpiter. Crisi paradigma – Nova cultura experimenta l: després mort Copèrnic gent es pregunta univers infinit – Giordano Bruno condemnat mort per posició pública univers infinit. Mecanicisme (contra univers aristotèlic): explicar natura a través moviment partícules matematitzades. Factors determinants extinció física aristotèlica: alquímia, astrologia (experiments intentar connectar regió sublunar i supralunar).
NEWTON
NEWTON (1642-1727): Generació següent a Galileu – gran influència ciència posterior (pont entre ciència il·lustrada i s.XVIII). Combina tradició empirista experimentació amb matematització fenòmens naturals: atracció gravitatòria (Aristòtil: força al marge de la massa que troba resistència), cinemàtica (relació entre temps i espai). No especula sobre la natura “hipothesis non fingo”. No defineix força (Principia) o llum (Òptica) – controversió, concepte esotèric – actitud criticada: agreuja oposició entre escola anglesa empirista (Bacon)/francesa fonamental. Crea matemàtiques pròpies (càlcul infinitesimodecimal, combina inducció i deducció) – extrapolació sistema a tot l’univers. Creu fluids imponderables (immesurables): llum, calor, electricitat, magnetisme, flogist (el que un cos allibera quan es crema), força vital – Somni newtonià (fe en la matematització de la natura). Estudia en astrologia (quantifica trajectòries: elipses, no cercles – derrotant cosmos Aristotèlic), teologia (molts textos, obra sobre teologia, els números demostren harmonia mundial divina), filosofia, alquímia (molts textos, molta influència: gran cultura experimental, unió món sublunar i supralunar – influències sobre el concepte de força) i
matemàtiques (Descartes i Galileu, separació món sublunar i supralunar contrari alquímia). Prof. Universitari però experimenta a casa seva i discuteix a la Royale Society perquè universitats tradicionals i escolàstiques.
CIENCIA IL·LUSTRADA S.XVIII: L’ELECTRICITAT Se’n parla a l’Òptica de Newton – XVIII es desenvolupa paradigma Newton (no està clar que canviï). Newton: fluids imponderables (llum, calor, flogist, magnetisme, electricitat) en el futur es podran quantificar i explicar mitjançant una teoria matemàtica semblant a la de la gravetat. XVIII electricitat no té paradigma – espectacle de fira. Mitjans de segle: LEYDEN (1746, acumula electricitat i es veu els seus efectes) i COULOMB (1785, quantifica mitjançant les teories de Newton). Gravetat: F = G Mm – Electricitat F = K Qq r2 r LA QUÍMICA Segona meitat s.XVIII es reflexiona paradigma flogist : es posa en dubte arrel combustió oxigen (respiració, foc, oxidació, fermentat) – crisi concepte d’aire (material difús i imponderable – gas) – revolució química (inici química moderna). LAVOISIER: teories combustió oxigen amb GUYTON, BERTHOLLET, FOURCROY. Creació llenguatge químic semblant al de la botànica, base llenguatge químic modern (abans alquímic relacionat planetes. Taules d’afinitat: atracció substàncies per ajuntar-se, afinitat química) – terminacions llatines i gregues (universalitat) que indiquen la quantitat d’oxigen substància. Ric (recaptador d’impostos) mort a la Revolució Francesa – màrtir ciència. Ambició i sovèrbia – matrimoni amb Mariane (filla home ric) – posició poder. MARIANE: una de les grans dones científiques Hª, participa experiments, tradueix llibres imprescindibles. Obsessió quantificadora reaccions químique s. Creativitat elaboració instruments : gasòmetre (quantificar gasos), calorímetre (amb LAPLACE, 1783). Mariane feia els dibuixos (alumna David, quadre surten els dos) – no quantificar però sí mesurar. Publica resum ciència (1any abans RF), i el maten abans de publicar la revisió del llibre. Rebuig sectors – llenguatge potent es va imposar al llarg s.XIX.
ROMANTICISME I CIÈNCIA (s.XIX): Apareixen facultats de ciències segons divisió Comte. Professors funcionaris de l’Estat dedicats únicament universitat. Activitat gran influència política i cultural: milers persones llegeixen, educació millora. Nou paradigma oposició revolució newtoniana (ciència il·lustrada). Romanticisme (mov. artístic, sorgiment burgesia liberal, neix en països protestants) – abans no, però ara es creu que va influir – paradigma perdut (avui en dia ciència=racionalitat, oposada romanticisme). 1790-1830 es practica ciència romàntica territoris alemanys i centreuropeus. Fascinació coses ocultes (natura misteriosa): bipolaritats, analogies – unitat superior total, no fragmentació natura – antimecaniscisme****. Rebutgen tradició newtoniana (fragmentar natura, model matemàtic, separació home/natura). Convergeixen dues cultures (humanitats i ciència). MESMER (metge s.XVIII): cura electromagnètica anomenada “ el magnetisme animal ”: magnetisme força oculta que no es pot matematitzar, com alquímia – elits es veuen obligades a permetre la seva pràctica. Iniciador romanticisme s.XIX.
PARADIGMA FIXISTA
Creacionisme (intel·ligència creadora) i fixisme (geologia i vida planeta i univers sempre mateixes). Natura formada per 3 regnes : animal, vegetal i mineral. NO espècies extingides. Compatibilitat estudi Hª natural i fixisme – descripció sense temporalitat (des d’Aristòtil i Plini el Vell fins “Hª natural” del s.XIX). No es pot fer teories contradient gènesi bíblica : déu és perfecte, no poden haver errors (espècies fallides, buits). Segona meitat XVIII – Anomalies (Hªnatural = HªTerra). BUFFON “ Èpoques de la nature ” (qüestiona gènesi bíblica). Hi ha gent que calcula edat terra segons aquesta gènesi. Superació anomalies: tot és qüestió de quantificació i classificació (fòssils=espècies encara no vistes) – seguia sent empíric. CUVIER “ Teoria de les catàstrofes ” (intent desesperat salvació teoria fixista): Diluvi Universal – fòssils són espècies que Noè no va poder salvar (error humà). Tensió per salvar creacionisme (descripcions detallades distribució Arca de Noè). BONNET: Gran Cadena del Ser (cadena que enllaçava i unia tots els éssers, jeràrquica de simple a complex). Complicació: espècies sueltes. LINNÉ (s.XVIII): Teòric classificació plantes. Representa quantitat plantes de cada espècie amb cercles – espais buits entre cercles – insinuació possibilitat noves espècies – NO evolucionista, però cert dinamisme natura. Anomenat “el segon Adam” (classificació espècies). Fòssils (anomalia): animals petrificats en estrat geològic – crisi fixisme al regne mineral – biologia fins XIX s’ocupa tan sols vegetals i animals.
TEORIA DE L’EVOLUCIÓ Debats critica paradigma fixista, dinamisme natura (1800-40). Gran cadena del ser (jerarquia inamovible) – Problemes: fòssils, dificultat encabir-hi espècies. MONET (Lamarck, precedent Darwin, potser no el va influir): “ Philosophie zoologique ” (principis XIX). Si un individu s’ adapta – puja a la Cadena del Ser – transmissió adaptacions – possibilitat creació espècies noves. – Compatibilitat creacionisme i dinamisme cadena. No Atzar – voluntat d’adaptació per millorar (teoria se salva èticament i teològicament). Respecte Home: Races – diferents tipus de simis (uns superiors als altres). DARWIN: Estudia medicina, després teologia – naturista amateur. Crisi de fe periòdiques. Viatge com a naturista a tot el món (1831-36) – inspiració (Galapagos: espècies noves i pròpies del lloc) – estableix relació entre fisiologia animals i activitats. “ On the origin of spices ” (1859): se centra terme espècie , selecció natural (“ Struggle for life ”, lluita per la supervivència a través de l’adaptació, natura cruel i salvatge). Introdueix tema Atzar. Home: avantpassat comú – equiparació races. Caràcters NO adquirits: home naixia millor adaptat – es reproduïa més – més població amb les característiques (estadística i població). Llibre exhaurit pocs dies – incipient concepte d’evolució previ a la població – debats i detractors (tb església). “ The descent of man ” – (trasllada teoria evolució a home = animals) – greu conflicte amb església (atzar trenca amb determinisme religiós). Darwin no discuteix temes polèmics, triga a publicar “The descent of man”. Després mort Darwin – trasllat seves teories a tots els àmbits. Política: HAECKEL (1834-1919): teoria ideal per criticar socialisme Marx i Hegel. SPENCER (1820-1903): creació sistema polític oposat socialisme (darwinisme social). Debat sobre si natura i societat tenen mateixa estructura. Conservadors: societat ha de seguir lleis de la natura - trasllat “Struggle for life” vida quotidiana home – socialisme pretén invertir lleis naturals. Concepció mecànica societat (rellotge que funciona si les peces estan al seu lloc) – concepció piramidal i repressora.
PARADIGMA RELATIVITAT i “BIG SICENCE” EINSTEIN (1879-1955): vida – reflex vida científica XX. 1879 (descobriment radioactivitat natural ) 1897 (descobriment electró ) 1902 (CURIE aïlla poloni , Einstein treballa oficina de patents perquè fracassa en la seva carrera acadèmica) 1905 (fa teoria de la relativitat) 1911 (ROOTERFORD descobreix electrons tenen massa concentrada al centre) 1913 (NEWSLAORN aplica teoria quàntica a l’àtom ) 1916 ( publica teoria de la relativitat ). Consells Solvay (finals XIX): empresari Solvay reunia ments més brillants època a hotels luxosos (teoria encara no havia arribat al gran públic). Moment gran creativitat, unió irrepetible ments brillants (físics i químics) - avanços científics més importants XIX. 1921 ( Premi Nobel – es fa mundialment famós). “Big science” 1938 (HAHN i MEINTNER descobreixen fisió nuclear ) 1939 ( carta d’Einstein a Roosvelt avisant del treball alemany– posicionament a favor EUA). 1933 (Einstein emigra a Pringston. Major part premis Nobel – jueus dins Alemanya – fugir dels nazis als EUA – fonamenta hegemonia científica EUA després 2ªGM – pèrdua ments brillants Europa, enfonsada per la guerra). 1941 ( Projecte Manhattan : perversió descobriments - finalitats bèl·liques: bomba atòmica ). Projecte Manhattan – canvi en la manera de fer ciència – historiadors anomenen “ Big science ”. Gran inversió econòmica – intervenció militars, científics i enginyers – finançat amb diners públics – pèrdua geni individual. 1945 ( Hiroshima i Nagassaki , població civil) 1955 (Guerra Freda: textos justificant carta a Roosvelt, mala consciència , militància pacifista ).
Madrasses (ciència=religió) – diferència manera d’ensenyar: possibilitat d’espai per a especulacions científiques en pau amb teologia – capacitat anàlisi natura i mecanismes al marge creació – ruptura epistemològica Orient i Occident – (HUFF) pèrdua hegemonia islàmica respecte europea.
CIÈNCIA i CIVILITZACIÓ A XINA Invents xinesos anteriors: brúixola, pólvora, impremta (tb porcellana, ferro colat, etc). Arriben molt més tard (viatges Marco Polo) – impulsen modernitat a Occident (XVII). Primeres expedicions occidentals jesuïtes : XVII-XVIII (a banda del viatges per mar). Per què aquests descobriments es fan a Xina i no a Occident? Per què quan Occident creix tecnològicament la Xina s’estanca? NEEDHAM: més gran historiador de ciència i tecnologia xinesa a Europa, bioquímic (positivista i marxista). Publica “ La gran titulación ” (comparació històrica occident i orient. Titular: comparar mostres químiques aparentment iguals, control de qualitat). Diu que per factors socioeconòmics: EUROPA: Fragmentació imperial (al XIII: ciutats autònomes a Alemanya i Itàlia), feudalisme (poder local), pobre recursos naturals , fragmentació cultura i llengua (mateix alfabet – diferents llengües – diferents idees – cultura diversa). XINA: Sistema imperial centralitzat , continent agrícola políticament sòlid , tradició administrativa (elits i castes funcionarials – científics, filòsofs naturals, tecnologia), rica recursos naturals, escriptura ideogràfica (homogeneïtat lingüística – unitat coneixement – unitat cultural). Filosofia natural : organicista ( olística , NO mecanicista), àlgebra i numerologia més importants que geometria, alquímia paper principal (Europa secundari), astronomia bàsica , medicina es basa en percepció olística del cos. No existeix diferenciació entre filosofia natural i moral – l’home és part de la natura.
CIÈNCIA i COLONITZACIÓ A L’AMERERICA ESPANYOLA Revolució científica (XVI-XVII) coincideix Imperi Espanyol – important pel desenvolupament històric (diu BRAUDEL, “ long durée ” problemes que s’allarguen a la Hª). Fins XVI: Espanya secundària respecte Europa – Hegemonia sobre Amèrica llatina fins XIX (1898). Intenta controlar una extensió enorme de territori amb mentalitat feudalista – ciència utilitarista (per mantenir imperi).
- (s.XVI) Cort Felip II : Religió frena la ciència (GOODMAN) – Equip d’astrònoms, astròlegs i alquimistes treballant a l’Escorial sense censura de la Inquisició. Llibre “Arte separatória” (1598): destil·lació de medicaments a partir de minerals i no vegetals, basat en PARACELSUS.
- (s.XVII) Álvaro Alonso BARBA, missioner Amèrica Llatina, descriu tècniques indígenes d’extracció metalls preciosos (important Hª mineria). Neixen Novatores (crítics amb l’endarreriment espanyol) i Arbitristes (economistes i polítics crítics amb el sistema espanyol).
- (s.XVIII) Masson de Monviliers (1782): Text antropològicament destructiu d’Espanya. Censura política i religiosa (Inquisició), cultura “gandula”, ptroteccionisme, aïllada respecte RF – fre del desenvolupament.
- (s.XIX) Proteccionisme i aïllament franquista: José ECHEGARAY i Santiago RAMÓN I CAJAL. Elaboració mapes navegació fora de la línia de la costa (alta mar) – important a Espanya i Portugal – astronomia, geometria, matemàtiques, tb important la brúixola.
L’ESFERA PÚBLICA A LA IL·LUSTRACIÓ Experts : només ells poden divulgar els seus coneixements fora del seu cercle amb autoritat. A mesura que els experts s’especialitzen, se separen entre si i respecte els profans. Profans : Fins a quin punt intevrenen Hª ciència? Cultura popular (meteorologia,
medicina, astronomia, botànica). Participació activa dels receptors del missatge – nous experts. Exemple a Anglaterra del XVII: 3 milions habitants – coneixement destinat a minoria: experts Royale Society (200-500) i aristòcrates (2000-5000). La resta no pinten res – problema de si hi ha una/dos epistemologies de la ciència. Esfera pública (profans): clergat, corts reials, treballadors, ensenyament, tot el que es fa fora minoria experta – financien experiments (és important convèncer públic de la ciència
- joc de retòrica dels científics). Públic epistemològicament actiu - expert influït epistemologia popular (ciència NO aïllada). HABERNAS: Esfera Pública (XVIII). Ciència requereix contrast amb ampli públic – èxit d’un científic es deu a l’esfera pública del seu temps (és diferent Newton dels Principia que el del XVIII públic). Impremta – coneixement s’expandeix (quantitat de lectors). Analfabets: lectures públiques i gravats (caricatures església catòlica, Papa – popularitzar protestantisme). MERVOCCHIO “ El queso y los gusanos ”: descripció cosmos d’un analfabet amb coherència i lògica pròpies d’una poca culturització. Gabinets de “curiosités” (a partir XVI): precursors sales de museus: col·leccions objectes naturals i artificials de particulars que convidaven gent a veure (normalment a canvi de col·laborar en la col·lecció). Teatres d’anatomia (XVI-XVIII): disseccions públiques obertes al públic en general. A partir XVIII – Importància Audiències : gent profana podia escoltar i aprendre ciència. Ciència, indústria i control s.XIX “ Era de la ciència ” – Revolució industrial (ferrocarril, electricitat) – ciència al servei tecnologia, científics funcionaris. Difusió informació – llibres divulgatius i barats sobre religió, literatura, ciència (tothom té una petita enciclopèdia) – societat de masses. Importància opinió de la gent (paradigma esfera pública). Demostracions enlairaments de globus del XVIII (tenien cert risc): 1820-30 hi anaven milers de persones – no només espectacle, tb es discutia sobre per què passava el fenomen (cert coneixement). Conferències : demostracions experimentals magnetisme i electricitat (joves burgesos dies de festa, espectacles). Literatura divulgació científica 1840-50: llibres pels joves on s’explicava química a través experiència de com crema una espelma. 1855: Enterrament de Pasteur – multitudinari=Newton (importància científics dins societat
- coneixement obra, no entendre). 1844 “ Vestiges of the natural history of creation ” (best-seller): no dubte creacionisme, però imatge dinàmica HªTerra (desaparició espècies, meteorits) – cultura evolucionista prèvia a Darwin (milers de persones) – debats a llocs públics. Frenologia (ciència estesa XIX, 1840-50): protuberàncies crani reflex cervell (nens: cervell marca forma crani) – segons ubicació protuberàncies – malaltia, personalitat (visites presons, criminals – empirisme). COMBE “ Constitution of man ” (best-seller). Fenòlegs diuen a la gent com són i com han de ser – ciència de la moral (barreja psicologia i medicina) – gran difusió. Rebuig església i científics (posava en qüestió autoritat) – però gent acudia en massa a consultes i conferències fenologia. FIGIER “ Conócete a tí mismo: tratado popular sobre fisiologia humana. Explicación al alcance de todas las inteligencias ”: circulació sang, mort, veu, moviments del cos, etc. RASPAIL: no era doctor. Difusió medicina classes populars: farmacopea casolana i barata, publicació anual Almanac de la salut (higiene, prevenció algunes enfermetats). No posa en dubte autoritat mèdica – distinció medicina popular/oficial (denúncies).
