¡Descarga Processos i contextos educatius, comunicació no verbal y más Apuntes en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!
PROCESSOS I CONTEXTOS EDUCATIUS II
COMUNICACIÓ ORAL, ESCRITA I DIGITAL
COMUNICACIÓ NO VERBAL
- Ocupa el 50% o 70% de la comunicació.
- Quan la població és va multiplicar molt, va haver d’aparèixer la comunicació verbal, perquè sinó ja no podien comunicar-se.
- Els primats també tenen un llenguatge verbal, fins i tot, tenen diferents “llengües”.
- El llenguatge NO VERBAL és la base del llenguatge humà. Ex: nadó/mare, encara que el nadó no parla s’entenen perfectament.
- Olor: molt important, et recorda a la família, el lloc, la situació...
- Tacte: en emocions és molt important: hormones de la felicitat (ENDOFÍNES)-> vareta màgica.
- Veu: moltes vegades diu més que les paraules: TE DIT QUE NO ESTIC ENFADAT!
- Mirada: els ulls comuniquen molt: por, agraïment, alegria...
EL DEBAT
• Dos oradors.
• Dos investigadors.
• Un reserva.
• (Un d’ells serà el capità).
• Oratòria: facilitat de comunicació i de paraula, espontaneïtat i
capacitat d’improvisació, fort autocontrol per dominar els nervis i carisma.
• Investigació: paciència, capacitat d’abstracció, capacitat de síntesi,
ordre.
• Exposició inicial.
• Refutacions.
• Conclusions.
EXPRESSIÓ ORAL
-Correcció fonètica:
• Base articulatòria: pronunciar bé les paraules (s'ha de fer bé:
vocalitzant, obrint la boca, tenint consciència de 'parlar bé en públic'.
• Hem de vetllar perquè la fonètica de tots sigui l'adequada.
• És molt important fer elisions (Ex. Quina hora és? -> Quinorés ?).
• Les paraules compostes tenen dues síl·labes tòniques -> cOliflOr.
• També els adverbis acabats en -ment tenen dues síl·labes tòniques -
violEntamEnt.
• Pronunciem consonants malament.
-Fluïdesa:
• Això vol dir que una persona ha de ser capaç d'expressar-se amb
màxima naturalitat, d'una manera estructurada i coherent (que no hi hagi mots paràsits).
• Relacionada amb la claredat de la IDEA que volem exposar.
• Si no hi ha idea no es pot expressar i no hi ha discurs possible.
• Cada llengua té la seva entonació: EX. CATALÀ no és igual al
CASTELLÀ (preguntes).
• PAUSES: tenen un gran sentit (pots canviar molt el sentit de les
oracions si no fas les pauses correctament).
• L'expressió és rica quan aconsegueix explicar les idees amb les
paraules més adequades.
• Un bon llenguatge és agradable de sentir quan es manté en el seu
nivell i amb harmonia, evita les repeticions o tendeix a la CLAREDAT.
• Idees amb precisió (no ambigües); procura augmentar el vocabulari
base; millora el significat d'un nom, acompanyant-lo d'un adjectiu ben escollit; millora el significat d'un verb acompanyant-lo d'un adverbi.
• Utilitza figures literàries: comparacions, metàfores, personificacions...
• JOSEP RUAIX: CCC: clar, concís i correcte.
• Es refereix al lèxic, al vocabulari...
• Semàntica, vol dir significat.
• S'han de sobrepassar els mots genèrics, s'han de dir els més
específics.
• Bàsic no vol dir pobre -> els nens aprenen especialitzacions. Ex. tipus
de sabates, noms dels animals...
• La presència de barbarismes fa baixar la qualitat del llenguatge.
• Actualment la gran preocupació del català són els anglicismes
(parking, 'dia després', airbag, sky line...).
• Això no vol dir que no s'acceptin paraules d'altres idiomes.
- Ús de frases fetes i refranys:
• FRASE FETA: és una manera de dir una cosa amb paraules que en
realitat volen dir una altra (anar amb peus de plom, fer cinc cèntims, tocar el dos, ficar-se de peus a la galleda...). Només s'expressa una idea.
• REFRANY: és una frase que en sentit directe o al·legòric i generalment
de forma sentenciosa, expressa un pensament a manera de judici, en que es relacionen almenys dues idees (sol roig, pluja o vent; de mica en mica s'omple la pica; pel maig cada dia un raig; per l'abril aigües mil; allà on vagis, fes el que vegis; al cul del sac es troben les engrunes...).
• És un fet reconegut que l'ús de refranys i frases fetes milloren el
llenguatge (li proporcionen vitalitat i precisió).
• Es perd el costum de la llengua oral, que era la forma de transmetre-
ho.
• Abans hi havia més gent a les cases, no hi havia diners per sortir, ni
televisió... Es reunien i s'explicaven contes, rondalles...-> amb la pressa tot això s'ha perdut, no hi ha temps.
• Tots el mestres han de ser conscients i treballar-ho.
• Un bon llenguatge és agradable de sentir quan es manté en el seu
nivell i amb harmonia, evita les repeticions o tendeix a la CLAREDAT.
• Idees amb precisió (no ambigües); procura augmentar el vocabulari
base; millora el significat d'un nom, acompanyant-lo d'un adjectiu ben escollit; millora el significat d'un verb acompanyant-lo d'un adverbi.
• Utilitza figures literàries: comparacions, metàfores, personificacions...
• JOSEP RUAIX: CCC: clar, concís i correcte.
• Es refereix al lèxic, al vocabulari...
• Semàntica, vol dir significat.
• S'han de sobrepassar els mots genèrics, s'han de dir els més
específics.
• Bàsic no vol dir pobre -> els nens aprenen especialitzacions. Ex. tipus
de sabates, noms dels animals...
• La presència de barbarismes fa baixar la qualitat del llenguatge.
• Actualment la gran preocupació del català són els anglicismes
(parking, 'dia després', airbag, sky line...).
• Això no vol dir que no s'acceptin paraules d'altres idiomes.
- Ús de frases fetes i refranys:
• FRASE FETA: és una manera de dir una cosa amb paraules que en
realitat volen dir una altra (anar amb peus de plom, fer cinc cèntims, tocar el dos, ficar-se de peus a la galleda...). Només s'expressa una idea.
• REFRANY: és una frase que en sentit directe o al·legòric i generalment
de forma sentenciosa, expressa un pensament a manera de judici, en que es relacionen almenys dues idees (sol roig, pluja o vent; de mica en mica s'omple la pica; pel maig cada dia un raig; per l'abril aigües mil; allà on vagis, fes el que vegis; al cul del sac es troben les engrunes...).
• És un fet reconegut que l'ús de refranys i frases fetes milloren el
llenguatge (li proporcionen vitalitat i precisió).
• Es perd el costum de la llengua oral, que era la forma de transmetre-
ho.
• Abans hi havia més gent a les cases, no hi havia diners per sortir, ni
televisió... Es reunien i s'explicaven contes, rondalles...-> amb la pressa tot això s'ha perdut, no hi ha temps.
• Tots el mestres han de ser conscients i treballar-ho.
• És important que tinguem clares les normes i criteris de la llengua
(que no es barregin amb cap altra llengua).
• El català i el castellà, per exemple, a vegades tenen estructures
totalment diferents.
• Ex: Nunca me llama (el no va inclòs), mai no me truca (s'ha de
posar el NO).
• Ex: CD amb preposició en castellà, CD sense preposició en
català. (DE PERSONA).
• Ex: De/a/en + que en castellà, en català mai es posa
PREPOSICIÓ + QUE.
• Ex: les no és LIS -> això no existeix.
• En català, els verbs més bàsics, els més utilitzats, són irregulars:
anar, fer, ser, tenir... per això és molt important saber els verbs.
• Ús correcte dels temps verbals. Ex: havent sopat, és millor que
després de sopar.
• Perífrasis verbals: obligació -> haver de, caldre (que)...; prohibició ->
deure...
- Cal·ligrafia i pulcritud:
• Una bona presentació incideix molt en la primera impressió.
• Estar net pot pujar la nota.
• La informació ens ha ajudat a una millor pulcritud.
• CAL·LIGRAFIA: exigents/radicals, s'ha de fer bé perquè els infants es
fixen.
REGISTRES SOCIALS
• Vinculat al registre col·loquial, però hi abunden els vulgarismes.
• S’utilitza en contextos no formals, entre interlocutors de baix nivell
cultural.
• Utilitza un grau alt d’incorreccions que l’aparta de la norma lingüística
i de la norma social.
• Són la parla privada d’un grup social que es considera diferent dels
altres, per la qual cosa presenta una funcionalitat críptica de llenguatge secret.
• No són un tipus de discurs en sentit complet, sinó que es redueixen a
un lèxic especial.
• Podem trobar diverses manifestacions de l’argot entre l’ètnia gitana,
els drogoaddictes, els estudiants, els politics, els toreros...
• Respon als usos privats de la llengua: termes de la vida quotidiana,
finalitats subjectives...
• Sol ser un registre oral. Hi ha una interacció entre l’emissor i el
receptor, que presenten una relació personal concreta.
• Té un grau de formalitat baix.
• És un tipus de text poc elaborat, espontani, que usa sovint elements
no verbals.
• Es considera el registre neutre, entre els usos més formals i els menys
informals.
• És el registre usat a l’ensenyament, en les publicacions i en els
mitjans de comunicació.
• Usa les formes lingüístiques de la norma gramatical.
• Pot acostar-se a altres registres, ja siguin més formals o menys.
• Es pot manifestar tant en el nivell oral com en l’escrit.
• Té una funcionalitat explicativa. El contingut s’estructura responent a
les sis preguntes bàsiques: qui, què, quan, on, per què, com.
• Presenta formes textuals pròpies: notícia, reportatge, entrevista...
• S’utilitza en textos breus que busquen una adhesió a una causa o
ideologia.
• Utilitza sovint recursos retòrics.
• Té un grau de formalitat alt.
• El text poètic consisteix en l’expressió d’idees, sentiments,
sensacions i experiències a través d’un llenguatge precís amb la intenció de transmetre bellesa, plaer estètic, al lector.
• Finalitat: expressa idees, sensacions, sentiments i experiències
destacant-ne la bellesa formal.
• Estructura: extensió variable, tema en forma de versos i estrofes,
utilització d’uns criteris formals i mètrics.
• Elaboració: planificació i redacció.
• Descripció de personatges:
• Finalitat: reproduir els trets físics i psicològics dels personatges.
• Estructura: objectiva: odre lògic en l’enunciat dels elements
observats; subjectiva: presència de sentiments i sensacions de l’autor.
• Elaboració: planificació i redacció.
• Exemples: retrats, autoretrats, caricatures...
• Descripció de llocs:
- Finalitat: reproduir amb precisió imatges i fragments de la vida real.
- Estructura: objectiva o subjectiva.
- Elaboració: Planificació i redacció.
CONTE I RONDALLA
- Conte/Rondalla: el conte és mes curt i la rondalla normalment és de transmissió oral, tots dos serveixen per entretenir i alliçonar.
