Docsity
Docsity
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity

Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium

Orientación Universidad
Orientación Universidad
Vende en Docsity
Vende en Docsity
Docsity AI
Docsity AI
Inicia sesiónRegístrate

Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity

Busca documentos

Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity

Busca tu universidad

Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad

Video Cursos

Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades

Quiz

Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación

Docsity AINEW

Resume tus documentos, hazles preguntas, conviértelos en quiz y mapas conceptuales

Ver preguntas

Despeja tus dudas leyendo las respuestas a las preguntas que realizaron otros estudiantes como tú

Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium

Compartir documentos
download point icon20 Puntos

Por cada documento subido

Responde a las preguntas
download point icon5 Puntos

por cada respuesta dada (máx. 1 al día)

Todos los modos para conseguir puntos gratis
Consigue puntos de inmediato

Elige un plan Premium con todos los puntos que necesitas.

Oportunidades de estudio

Elige tu próximo programa de estudio

Ponte en contacto inmediatamente con las mejores universidades del mundo. Busca entre miles de universidades en todo el mundo. Busca entre miles de universidades partner oficiales

Comunidad

Pregúntale a la comunidad

Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio

Ebooks gratuitos

¡Nuestros e-books salva-estudiantes!

Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity

INFORME DELORS - Processos i contextos educatius, Apuntes de Procesos de Aprendizaje

Universitat Rovira i Virgili (URV)Procesos de Aprendizaje

Un resumen del tema 1 de la asignatura procesos i contextos educativos de la URV 1r año. Sobre el informe Delors y sus características entre otros. Resumen echo por mi a través de los apuntes dados en clase.

Tipo: Apuntes

2021/2022

Subido el 18/10/2022

onamane
onamane 🇪🇸

5

(1)

1 documento

1 / 17

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Ona Mañé
M1 S1
PROCESSOS I CONTEXTOS EDUCATIUS
INFORME DELORS
Què diu l'informe Delors?
L’Informe Delorses refereix al fetque l'educació té la missió de permetre
a tots sense excepció per tal d’assolir tots els seus talents i totes les seves
capacitats de creació, la qualcosaimplicaquecadascú pugui
responsabilitzar-se de si mateix i realitzar el seu projecte personal.
El va liderar un polític francès
VA SER UN ENCÀRREC DE LA UNESCO ALS MEMBRES DE LA COMISSIÓ
INTERNACIONAL.
OBJECTIU: aconseguir la pau i la seguretat del món mitjançant l’educació.
TASQUES: Què es fa?
1. Realització d’estudis i investigacions del món educatiu.
2. Intercanvi de coneixement i d’informació a nivell mundial.
3. Crea normes, aprova instruments internacionals.
4. Realització de projectes i polítiques de desenvolupament.
INFORMACIÓ:
•REALITZAT PER LA COMISSIÓ INTERNACIONAL DE LA UNESCO
•TRACTA SOBRE L’EDUCACIÓ PEL SEGLE XXI
•ELABORAT PER 14 PROFESSIONALS DE TOT EL MÓN. PRESIDIT PER
JACQUES DELORS
•FINALITAT: ESTUDI SOBRE ELS REPTES QUE HA SUPERAR L’EDUCACIÓ
•OBJECTIU: REFLEXIONAR SOBRE L’EDUCACIÓ I L’APRENENTATGE EN
EL SEGLE XXI.
•INFORME PUBLICAT EN 1996 AMB EL TÍTOL DE:
“LA EDUCACIÓN ENCIERRA UN TESORO”
PROCEDENTS:
•PARTEIX DE LA CONFERÈNCIA DE JOMTIEN (TAILANDIA, 1990) I DEL
IDEAL DE «L’EDUCACIÓ PER A TOTS»
•FONAMENTAT EN ELS QUATRE PILARS BÀSICS DE COM EDUCAR:
ENS APORTA ELS 4 PILARS:
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9
pfa
pfd
pfe
pff

Vista previa parcial del texto

¡Descarga INFORME DELORS - Processos i contextos educatius y más Apuntes en PDF de Procesos de Aprendizaje solo en Docsity!

M1 S

PROCESSOS I CONTEXTOS EDUCATIUS

INFORME DELORS

Què diu l'informe Delors? L’ Informe Delors es refereix al fet que l'educació té la missió de permetre a tots sense excepció per tal d’assolir tots els seus talents i totes les seves capacitats de creació, la qual cosa implica que cadascú pugui responsabilitzar-se de si mateix i realitzar el seu projecte personal. El va liderar un polític francès VA SER UN ENCÀRREC DE LA UNESCO ALS MEMBRES DE LA COMISSIÓ INTERNACIONAL. OBJECTIU: aconseguir la pau i la seguretat del món mitjançant l’educació. TASQUES: Què es fa?

  1. Realització d’estudis i investigacions del món educatiu.
  2. Intercanvi de coneixement i d’informació a nivell mundial.
  3. Crea normes, aprova instruments internacionals.
  4. Realització de projectes i polítiques de desenvolupament. INFORMACIÓ:
    • REALITZAT PER LA COMISSIÓ INTERNACIONAL DE LA UNESCO
    • TRACTA SOBRE L’EDUCACIÓ PEL SEGLE XXI
    • ELABORAT PER 14 PROFESSIONALS DE TOT EL MÓN. PRESIDIT PER JACQUES DELORS
    • FINALITAT: ESTUDI SOBRE ELS REPTES QUE HA SUPERAR L’EDUCACIÓ
    • OBJECTIU: REFLEXIONAR SOBRE L’EDUCACIÓ I L’APRENENTATGE EN EL SEGLE XXI.
    • INFORME PUBLICAT EN 1996 AMB EL TÍTOL DE: “LA EDUCACIÓN ENCIERRA UN TESORO” PROCEDENTS:
    • PARTEIX DE LA CONFERÈNCIA DE JOMTIEN (TAILANDIA, 1990) I DEL IDEAL DE «L’EDUCACIÓ PER A TOTS»
    • FONAMENTAT EN ELS QUATRE PILARS BÀSICS DE COM EDUCAR: ENS APORTA ELS 4 PILARS:

M1 S

1. APRENDRE A CONÈIXER

2. APRENDRE A FER

3. APRENDRE A CONVIURE

4. APRENDRE A SER

HASTAGS DE L’IFORME DELORS:

#DRETSHUMANS

#ELS4PILARS

#UNESCO

#EDUCACIÓ

#GLOBALITZACIÓ

#DIVERSITAT

#FORMACIÓPERMANENT

#COOPERACIÓ

#DIÀLEGINTERNACIONAL

#COHESIÓSOCIAL

#DESENVOLUPAMENTHUMÀSOSTENIBLE

IDEAS PRINCIPALS:

1. L’EDUCACIÓ ÉS LA UTOPIA NECESSÀRIA PER REDUIR: POBRESA;

EXCLUSIÓ, LES GUERRES.

2. EDUCACIÓ I INFORMACIÓ PER TOTS

3. REPTE QUE TOTHOM (SENSE EXCEPCIONS) TINGUI UN PROJECTE

PERSONAL (POTENCIAR TALENT, HABILITATS, CAPACITATS...)

4. L’EDUCACIÓ HA DE FOMENTAR EL DESIG D’APRENDRE, CURIOSITAT I

FELICITAT

5. EDUCACIÓ INSTRUMENT INDISPENSABLE PER PROGRESSAR CAP A : LA

PAU; LA LLIBERTAT I LA JUSTÍCIA.

ESTRUCTURA INFORME DELORS:

310 PÀGINES. DIVIDIDES EN 3 PARTS (UN TOTAL DE 9 CAPÍTOLS)

1 PART: HORITZONS

1. DE LA COMUNIDAD DE BASE A LA SOCIEDAD MUNDIAL

2. DE LA COHESIÓ SOCIAL A LA PARTICIPACIÓ DEMOCRÀTICA

M1 S

3. EXPANSIÓ DEL COMERÇ MUNDIAL. BENEFICIS PER MOLTS PAÏSOS

(PERÒ TAMBÉ FACILITA NEGOCIS CLANDESTINS)

4. UNA TASCA UNIVERSAL PENDENT ÉS LA COMPRENSIÓ DELS ALTRES:

RESPECTE A LA DIVERSITAT I SOLIDARITAT

5. ACCÉS DE TOTHOM A L’EDUCACIÓ

6. EDUCACIÓ PERMET COMPRENDRE EL MÓN, ELS ALTRES I A UN

MATEIX.

7. AVANTATGES (MÉS INFORMACIÓ)

8. INCONVENIENTS (MÉS MANIPULACIÓ)

CAL EDUCAR EL PENSAMENT CRÍTIC

2n CAPÍTOL: 1.2 De la cohesió social a la participació democràtica

  • La política d'educació s'ha de concebre de manera que no constitueixi un factor addicional d'exclusió.
  • Cal tendir cap a un sistema que s'esforci a combinar les virtuts de la integració i el respecte dels drets individuals i la voluntat de viure junts, factors bàsics de la cohesió social.
  • L'escola només pot portar a bon port aquesta tasca si contribueix a la promoció i integració dels grups minoritaris, mobilitzant als mateixos interessats.
  • En certa manera, la ciutadania democràtica es pot fomentar o estimular reforçant la capacitat de comprendre i de jutjar.
  • La finalitat principal de l’educació és el ple desenvolupament de l’ésser humà en la seva dimensió social com a construcció d’un espai socialització, de cultures i valors.
  • Cal reinventar l’ideal democràtic com a base de l’educació: la tolerància i el respecte als altres. 3r CAPÍTOL: 1.3 Del creixement econòmic al desenvolupament humà
  • Nou model de desenvolupament que sigui més respectuós amb la natura i els ritmes de l'individu.
  • Una consideració del lloc del treball en la societat del futur, tenint en compte les repercussions del progrés tècnic i dels canvis que origina en els modes de vida privats i col·lectius.
  • Una estimació més exhaustiva del desenvolupament humà que tingui en compte totes les seves dimensions.

M1 S

  • L'enriquiment i la generalització indispensables de la educació bàsica CREIXEMENT ECONÒMIC DESIGUAL I PROBLEMES ECOLÒGICS LOCALS I GLOBALS 2N BLOC: 2. Principis per una educació per al segle XXI 2.1 Els quatre pilars de l'educació
  • Aprendre a conèixer: el que suposa, aprendre a aprendre per aprofitar les possibilitats de l'educació al llarg de la vida. És el plaer de comprendre, de conèixer i de descobrir. Finalitat és despertat la curiositat intel·lectual, el sentit crític i l'autonomia de judici.
  • Aprendre a fer: per adquirir no només una qualificació professional sinó, una competència que capaciti l'individu a fer front a gran nombre de situacions i a treballar en equip. Relacionat amb la formació professional. Ensenyament actiu
  • Aprendre a viure junts: i realitzar projectes comuns i preparar-se per tractar els conflictes respectant els valors de pluralisme, comprensió mútua i pau. Cal acceptar i respectar les diferències, aprendre a mediar conflictes. La finalitat és cooperar. Actualment és el gran repte de l’educació la violència està present.
  • Aprendre a ser: no menysprear en l'educació cap de les possibilitats de cada individu: memòria, raonament, sentit estètic, capacitats físiques, aptituds per comunicar ...Contribuir al desenvolupament global de cada

M1 S

  • Formació laboral
  • Retornar als estudis
  • Satisfer la set de coneixements 3r BLOC: 3. Orientacions per una educació per al segle XXI L'accés a l’educació bàsica de qualitat segueix sent un dels grans problemes de finals de segle XX 3.1 De l’educació bàsica a la universitat
  • Cal l'enfortiment de l'educació bàsica posant l'accent en l'ensenyament primari i en els seus clàssics aprenentatges de base, és a dir, llegir, escriure i calcular, però també a saber expressar-se en un llenguatge propi per al diàleg i la comprensió. Poden obrir camins.
  • La necessitat d'obrir-se a la ciència i al seu món, és la clau per entrar al segle XXI amb els seus canvis científics i tecnològics.
  • Privilegiar la relació entre docent i alumne, atès que les noves tècniques només serveixen de suport a aquesta relació. Transmissió i diàleg.
  • L’ensenyament secundari se l’acusa de no ser igualitari, de no preparar adequadament als joves per l’ensenyament superior, ni tampoc pel seu ingrés en el món laboral.
  • Cal repensar l'ensenyament secundari en aquesta perspectiva d'educació al llarg de la vida. El principi essencial serà la possibilitat de tornar al sistema educatiu. Així davant qualsevol decisió presa en l'adolescència, no se'ls tancaria en el futur cap porta, inclosa la de l'escola. Així cobraria tot el seu sentit la igualtat d'oportunitats.
  • La universitat ha de constituir el nucli del dispositiu, encara que fora d'ella hi hagi, com passa en nombrosos països, altres establiments d'ensenyament superior. S'atribuirien a la universitat quatre funcions essencials:
  1. La preparació per a la investigació i per a l'ensenyament.
  2. L'oferta de formació molt especialitzada
  3. L'obertura a tots per respondre als múltiples aspectes del que anomenem educació permanent
  4. La cooperació internacional El desenvolupament de l'educació al llarg de la vida suposa que s'estudiïn noves formes de certificació en què es tinguin en compte totes les competències adquirides.

M1 S

3.2 El personal docent a la recerca de noves perspectives

  • La societat ha de reconèixer al docent i dotar-lo de l’autoritat necessària i dels adequats mitjans de treball.
  • Anem cap a una societat en la que s'ofereixen múltiples possibilitats d'aprendre, tant en l'escola com en la vida econòmica, social i cultural. D'aquí la necessitat de multiplicar les formes d'associació amb aquestes.
  • Als docents els concerneix l’ imperatiu d'actualitzar els coneixements i les competències. Cal organitzar la seva vida professional de tal manera que tinguin l'obligació, de perfeccionar-se.
  • És indispensable el treball en equip, a fi de millorar la qualitat de l'educació i de adaptar-la millor a les característiques dels grups d'alumnes.
  • Té molta importància l'intercanvi de docents i de l'associació entre institucions de diferents països.
  • Les opcions educatives són opcions de societat. Com a tals, exigeixen en tots els països un ampli debat públic, a fi d'arribar a un consens democràtic,
  • La descentralització administrativa i l'autonomia dels centres poden conduir al desenvolupament i a la generalització de la innovació.
  • L'educació constitueix un bé col·lectiu que no es pot regular mitjançant el simple funcionament del mercat.
  • El desenvolupament de les noves tecnologies de la informació i la comunicació ha de donar peu a una reflexió general sobre l'accés al coneixement en el món de demà: - L'enfortiment de les infraestructures així com la difusió de les tecnologies en el conjunt de la societat; són condicions prèvies al seu ús en el marc dels sistemes educatius formals. - Diversificació i la millora de l'ensenyament a distància gràcies a l'ús de les noves tecnologies. - Una major utilització d'aquestes tecnologies en el marc de la educació d'adults, i especialment per a la formació contínua del personal docent. 3.4 La cooperació internacional
  • Promoure una política a favor de la igualtat de gènere.
  • Modificar l'anomenada política d'assistència afavorint la cooperació i els intercanvis.

M1 S

 INFORME DELORS (1996)

«L’APRENENTATGE: HI HA UN TRESOR AMAGAT A DINS»

FA UNA UNA CRIDA AL DIÀLEG

Contribució per tornar a imaginar l’educació en un món canviant. El propòsit és estimular el debat sobre l’educació. Diàleg ambiciós i inspirador adaptat als nous temps. MIRA ENRERE PER VEURE-HI ENDAVANT Informe Faure 1972 i Informe Delors 1996 han inspirat la política educativa arreu del món. Però ara hem de reconèixer que el context global ha sofert una transformació significativa. Estem entrant en una nova fase històrica caracteritzada per la interconnexió i la interdependència de les societats. FA UN CONTEXT GLOBAL EMERGENT PER A L’APRENENTATGE

  1. La globalització econòmica ha reduït la pobresa mundial alhora que ha augmentat les desigualtats entre i dins dels països.
  2. Els sistemes educatius contribueixen a aquestes desigualtats ignorant les necessitats educatives dels estudiants desfavorits.
  3. L’espectacular progrés en la connectivitat a través d’Internet, la tecnologia mòbil i altres mitjans digitals està transformant la societat.
  4. Els canvis demanen una reacció política educativa , noves pràctiques, noves perspectives. QUÈ S’ENTÉN PER CONEIXEMENT, APRENENTATGE I EDUCACIÓ? Coneixement: tot allò que aprenem I podem aplicar en activitats i situacions quotidianes Aprenentatge: procés per adquirir coneixements i per aprendre és tan individual com col·lectiu. Educació: procés d’aprenentatge que engloba recursos formals i no formals. ACTUALMENT TENIM UN DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE? NO.

M1 S

Han sorgit diverses tensions generades pel canvi tecnològic que han provocat més intolerància ètnica, ideològica, etc. Però ha sorgit un nou món més obert al coneixement Canvi econòmic mundial ha provocat gran atur. Creant un canvi social amb moltes desigualtats socials i un gran canvi polític amb molta inestabilitat. Canvi ecològic provocat pel canvi climàtic ja que hi ha hagut un canvi demogràfic (ha augmentat la població). 1.EL DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE: Reptes i aspectes que cal assumir:

  1. LA TENSIÓ ECOLÒGICA I EL CONSUM ECONÒMIC. estils de vida i models de consum tenen un impacte en el medi ambient i el canvi climàtic.
  2. MÉS RIQUESA però augment de la VULNERABILITAT i el creixement de les DESIGUALTATS (conflictes i violència)
  3. La INTER CONNECTIVITAT CREIX , però AUGMENTEN LA INTOLERÀNCIA i la VIOLÈNCIA a causa d’una utilització ideològica i política.
  4. DRETS HUMANS : progrés. El repte és assegurar aquests drets. Nous horitzons de coneixement
  5. EL MÓN CIBERNÈTIC. Creixement de la connectivitat (60% de la població té accés a internet). Permet guanys en: salut, educació, comunicació, benestar. Les tecnologies donen forma a les rutines de l’activitat humana.
  6. AVENÇONS EN NEUROCIÈNCIES. Estudis del desenvolupament del cervell (com i quan aprenem) 3. EL CANVI CLIMÀTIC I LES FONTS D’ENERGIA ALTERNATIVA. Educació per promoure la utilització de fonts renovables alternatives.
  7. CREATIVITAT, INNOVACIÓ CULTURAL I JOVENTUT. Connectivitat i intercanvi cultural. Generació connectada. Estudiar alternatives
  8. RECONÈIXER LA DIVERSITAT DE VISIONS DE LA VIDA EN UN MÓN PLURAL.

M1 S

Competències fonamentals: Competències tècniques i professionals: REPLANTEJAR EL DESENVOLUPAMENT DEL CURRÍCULUM Com seria un currículum humanista? Pel que fa a aprendre continguts, un currículum humanista és, sens dubte, el que planteja més preguntes que respostes. Promociona el respecte per la diversitat i el rebuig de tota mena d’àmbit cultural i estereotips. És un currículum basat en l’educació que permet la pluralitat de la societat garantint l’equilibri entre pluralisme i valors universals. Els marcs curriculars són eines per conciliar objectius educatius amplis amb els processos per arribar-hi. Perquè els marcs curriculars siguin legítims, el procés de diàleg polític per definir els objectius educatius ha de ser participatiu i inclusiu. La política i el contingut dels currículums han d’estar guiats tots dos pels principis de justícia social i econòmica, igualtat i responsabilitat mediambiental, que constitueixen els pilars del desenvolupament sostenible. Assegurar una educació més inclusiva

  1. PROGRESSOS (més ràtios de matriculació escolar), PERÒ AMB DESIGUALTATS PERSITENTS EN L’EDUCACIÓ BÀSICA (escolarització incompleta i de baixa qualitat).
  2. IGUALTAT DE GÈNERE EN L’EDUCACIÓ BÀSICAç 3. PARITAT DE GÈNERE A L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA I SUPERIOR

M1 S

  1. L’EDUCACIÓ COM A POTENT IGUALADOR (educació per dismininuir les desigualtats i no per reproduir-les). La transformació de l’escenari educatiu
  2. FI DE L’ESCOLARITZACIÓ? Cal que l’escolarització formal interactuïn més amb altres experiències educatives menys formalitzades.
  3. VERS XARXES D’ESPAIS D’APRENENTATGE L’Aprenentatge diversos i complexos ( formal, no formal, informal)
  4. ESPAIS D’APRENENTATGE EMERGENTS Aparells mòbils per accedir a recursos educatius, Xarxes Socials per seguir el debat de la classe, etc.
  5. APRENENTATGE MÒBIL En combinació amb altres tecnologies de la informació i la comunicació, permet aprendre en qualsevol moment i lloc. (telèfons, tauletes, ebooks, etc.)
  6. CURSOS EN LÍNIA OBERTS I MASSIUS (MOOC) Transformen el panorama de l’educació superior. Promeses i límits. 6. ELS REPTES DEL MODEL UNIVERSITARI TRADICIONAL Satisfer la demanda mundial massiva de qualificacions professionals.
  7. LES CLASSIFICACICIONS D’UNIVERSITATS: USOS I MAL USOS Poden desviar l’atenció de les universitats de l’ensenyament i la responsabilitat social vers la mena de recerca científica valorada pels indicadors d’avaluació. El paper dels educadors en la societat del coneixement
  8. LES TECNOLOGIES DIGITALS NO SUBSTITUEIXEN ELS MESTRES El mestre ha de guiar l’aprenentatge.
  9. INTERVENIR LA DESPROFESSIONALITZACIÓ DELS MESTRES Evitar l’entrada de mestres poc qualificats (per l’escassetat de professionals, per motius econòmics, per contractes temporals) E.Superior.
  10. ELS REPTES PER A LA PROFESSIÓ D’ENSENYANT Millorar l’estatus i les condicions de treballs.
  11. ELS EDUCADORS FORA DEL SECTOR FORMAL Oportunitats d’aprenentatge fora dels sistemes d’educació formal (grups, programes, etc.)

M1 S

4. PROMOURE LA CIUTADANIA RESPONSABLE I LA SOLIDARITAT

EN UN MÓN GLOBAL

El govern mundial de l’educació i la formulació de polítiques nacionals

  1. FORMES EMERGENTS DE GOVERNANÇA GLOBAL
  2. LA TRANSPARÈNCIA I LA NECESSITAT ASSOCIADA DE DADES
  3. ELS PATRONS CANVIANTS DEL FINANÇAMENT DE L’EDUCACIÓ
  4. LA INFLUÈNCIA DELS DONANTS EN LA FORMULACIÓ DE POLÍTIQUES NACIONALS
  5. CANVIAR DINÀMIQUES DE LA COOPERACIÓ INTERNACIONAL Dificultats més semblants (atur, desigualtats, canvi climàtic) ens obliga a pensar en responsabilitats compartides per a un futur compartit. 4. L’EDUCACIÓ ÉS UN BÉ COMÚ? El principi de l’educació com a bé públic sota pressió
  6. CRIDA CREIXENT PER A LA INCLUSIÓ, LA TRANSPARÈNCIA I LA RENDICIÓ DE COMPTES.
  7. EL CREIXEMENT DEL COMPROMÍS PRIVAT EN EDUCACIÓ Escoles confessionals, privades, de cooperació estrangera o internacional, concertades, escolarització a casa, escoles orientades al mercat.
  8. L’IMPACTE DE LA PRIVATITZACIÓ SOBRE EL DRET A L’EDUCACIÓ La reproducció de desigualtats en les oportunitats d’aprenentatge, etc.
  9. RECONTEXTUALITZAR EL DRET A L’EDUCACIÓ
  10. ELS LÍMITS ENTRE PÚBLIC I PRIVAT ES DIFUMINEN L’educació i el coneixement com a béns comuns mundials
  11. ELS LÍMITS DE LA TEORIA DEL BÉ PÚBLIC La noció del bé comú va més enllà de les polítiques publiques i estatals.
  12. RECONÈIXER L’EDUCACIÓ I EL CONEIXEMENT COM A BÉNS COMUNS MUNDIALS

M1 S

3. PROTEGIR ELS PRINCIPIS FUNDACIONALS

Es tendeix a ignorar les habilitats, valors i actituds que es poden considerar importants per al desenvolupament individual i social.

  1. ELS PAPERS I LES RESPONSABILITATS EN LA REGULACIÓ DELS BÉNS COMUNS