¡Descarga Processos psicologics bàsics y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!
PROCESSOS PSICOLÒGICS BÀSICS I
PSICOLOGIA F 0E 0 és la ciència que estudia el comportament humà i els seus processos mentals
- comportament F 0E 0 és extern i observable
- processos mentals F 0E 0 accions o cognicions conscients
Objectiu F 0E 0 - OBSERVACIÓ dels fets (realitat)
- DESCRIPCIÓ dels fets observats (abstracció)
- EXPLICACIÓ dels fets (hipòtesis)
- PREDICCIÓ, predir una conducta a partir d’un estímul concret
- MANIPULACIÓ de la conducta de manera ambiental, personal o psicològica per aconseguir resultats en questa modificació (control)
Conducta F 0E 0 és la desposta de l’organisme La conducta depèn de dos factors:
- DISPOSICIONALS: fan referència a l’organisme
- SITUACIONALS: fan referència al medi, l’entorn… Segons els factors situacionals que observem podem predir una conducta. I per poder controlar una conducta podem manipular els factors disposicionals o situacionals, o podem convèncer a la persona perquè canviï els factors disposicionals per si sola.
¿Què determina el comportament?
- (^) els que creuen i estudien la consciència, opinen que és aquesta (Wundt)
- els estímuls i respostes (Paulov)
WILHELM WUNDT: (1879) Amb ell s’inicia la psicologia (1879), va fundar el primer laboratori de psicologia experimental a Leizig. Aconsegueix separar la psicologia de la filosofia i convertir-la en una ciència independent. Defensa l’estudi de la consciència amb la finalitat de descobrir quins eren els elements bàsics de la ment humana. Va proposar que la psicologia estudiés la consciència (processos cognitius). El seu mètode es basava en la introspecció (observar i enregistrar la naturalesa dels propis pensaments, sentiments i percepcions), consisteix en fer que l’individu pensi en el que està pensant. L’objecte d’estudi eren els aspectes perceptius visuals i auditius. Volia identificar els elements de la consciència.
WILLIAM JAMES: (simultani a Wundt, 1875 EEUU) Va tenir com a objecte d’estudi la consciència (o processos mentals) a partir de les idees de Darwin (teoria de l’evolució). La idea d’adaptació dels organismes al medi era el centre de la psicologia de James. El seu mètode era experimental i observacional, basats en dades empíriques, però també va acceptar la psicologia comparada i la introspecció. Fa psicologia experimental i psicologia comparada. EX: de dos individus es fa la mateixa prova i després es pot comparar. Era funcionalista , i es basava sobretot en la psicologia animal.
FRANCIS GALTON:
Té la consciència com a objecte d’estudi de la seva psicologia, i el mètode és la matemàtica o la seva versió aplicada, l’Estadística. Té un mètode experimental (matemàtiques).
SECHENOV: S’interessa en el funcionament de l’organisme i creu que s’ha d’oblidar la psicologia de Wundt. La seva teoria es basa en que tota reacció de l’organisme es manifesta en una acció reflexa, és a dir, al moviment muscular. Tota acció psíquica pot reduir-se al moviment muscular, la reacció de l’organisme és una reacció reflexiva. Feia servir una metodologia experimental.
PAULOV:
Va estudiar medicina, va treballar a l’exèrcit i va guanyar un Premi Nobel. Va descobrir que els animals, al veure un aliment, salivaven abans de menjar-se’l. Va arribar a la conclusió que va descobrir un procés de condicionament o aprenentatge per condicionament (aprenentatge associat. El seu objecte d’estudi són els processos digestius animals. Utilitzava un mètode experimental, experimentava amb els gossos, amb el procés de salivació. Per Paulov, l’objectiu d’estudi és la consciència , però també hi ha comportament muscular.
SIGMUND FREUD:
No accepta la metodologia de l’experimentació, és la psicologia de l’ inconscient , treballa la neurosis. El mètode és l’observació amb introspecció ( psicoanàlisi ). Demanava a les persones que diguessin tot allò que pensaven (associació lliure). L’objecte d’estudi són les manifestacions conscients, inconscients, i les malalties mentals. Intentarà explicar la psicologia des de la normalitat. Intentarà fer unes lleis generals. No s’incorporarà a l’àmbit acadèmica, treballa de forma més individual. És molt negatiu i pessimista, fa una psicologia negativa. Demostrarà a la comunitat científica que n ésser humà podia patir una malaltia mental només per agents psicològics, sense haver-hi cap agent orgànic.
El centre de la teoria de Freud és troba a l’ inconscient , els pensaments, les actituds, els desitjos, les motivacions i les emocions de les quals no som conscients. Diu que els desitjos infantils inacceptables s’eliminen de la consciència i passen a formar part de l’inconscient, des d’on influiran en els nostres pensaments, sentiments i accions. Aquests pensaments inconscients es manifesten en els somnis, lapsus línguae i gestos físics. Durant la teràpia, utilitzava el mètode de l’ associació lliure , segons el qual instruïa al pacient per que digués lo primer que li vingués a la ment, com a forma de fer conscients tots els desitjos inconscients. Segons la teoria freudiana clàssica, les motivacions dels desitjos inconscients quasi sempre implicaven el sexe o l’agressivitat. És per això que la teoria de Freud no va tenir gran acceptació al començament. Només accepten les idees, objectius i motius de les persones operen, a vegades, fora de la consciència.
WATSON:
Critica tota la psicologia del moments i fomenta la seva crítica dient que el problema era l’objectiu d’estudi.
Tots els autors que van estudiar la consciència es van adonar que era molt
SUBJECTIVA i ni tan sols fent els mateixos experiments els resultats eren totalment diferents, i Watson va dir que el problema era l’objecte d’estudi (la consciència) i va arribar a la conclusió que es tenia que estudiar el comportament, (Psicologia del comportament).
Els autors no tenien cap intenció d’aplicar els seus estudies, estudiaven la consciència per qüestions de curiositat intel·lectual. Marquen els inicis de la psicologia. Ells no eren pròpiament psicòlegs, però formaran a la primera generació de psicòlegs.
SECHENOV JAMES WUNDT GALTON BINET FREUD
Paulov Watson, Thondrike Gestalt F 0E 0 aplicació i millora De la psicologia alemanya. És la mateixa Té 2 metodologies:
- Experimental: explica el fenomen
- Observació: el descriu però no l’explica E F 0E 0R E F 0E 0O F 0E 0R F 0E 0C Variable reguladora
SKINNER THOLLMAN HULL
E F 0E 0R F 0E 0C E F 0E 0O F 0E 0R F 0E 0C APRENENTATGE
ASSOCIATIU
La psicologia Gestalt F 0E 0 “el tot és més que la suma de les parts” L’autor de la Gestalt és Coller F 0E 0 descobreix una forma d’aprenentatge amb els ximpanzés anomenada aprenentatge per insight. Consisteix en una acció que es fa de cop (no es cap assaig – error). Per Hull F 0E 0 les variables de l’organisme són fisiològiques (motivació interna, EX: tenir gana, mal, son...) Per Thollmal F 0E 0les variables dels organismes són connutives o fenomenològiques (concepte de realitat de cadascú).
THONDRIKE:
No crea cap escola. No té deixebles directes. No té cap interès de seguir una psicologia determinada.
PROCÉS DE LA INVESTIGACIÓ PSICOLÒGICA:
TEORIA INICIAL: (font més important d’hipòtesis) Són sèries de proposicions interrelacionades que tracten un fenomen determinat. És un intent d’explicació general de la conducta humana.
HIPÒTESIS: (primer pas de tot projecte d’investigació) És una afirmació que pugui veure’s sotmesa a prova. Intents d’explicació del comportament humà. Es refereix a un tema determinat, no a la totalitat de la teoria. Ha de contenir una predicció, si no té predicció sobre el comportament, es queda en objectiu d’investigació.
VERIFICACIÓ: (demostració) Cal anar a la realitat i recollir dades clarament objectivables. Analitzar-les estadísticament i s’espera que les dades confirmin la hipòtesis. Per anar donant força a les teories. Per verificar les hipòtesis cal experimentar. Els experiments són les proves més eficaç per les hipòtesis de causa-efecte. Una de les característiques a l’experiment és que l’investigador pot manipular la matèria que estudia. E (allò manipulable) F 0E 0 R (rendiment de l’individu)
Objectiu de la psicologia F 0E 0 Saber quina és la causa d’alguna determinada RESPOSTA un cop donades les situacions disposicionals i circumstancials. Per verificar la teoria cal l’EXPERIMENT, on l’investigador pot manipular l’objectiu d’estudi.
- Variable independent: (VI) elements causadors d’una conducta. Controlada per l’experimentador, que crea i controla la seva variació. Independent de l’individu.
- (^) Variable dependent: (VD) efecte o cosa causada en l’individu, és a dir, la resposta de la causa. Depèn de la variable independent.
VI (causa) F 0E 0 VD (suposat efecte) E F 0E 0 R
ALTRES CASOS DIFERENTS DE L’EXPERIMENTACIÓ:
En les investigacions, cal estudiar a molts individus, per diverses dificultats, però, es fan en petits grups seleccionats que estarien afectats per la hipòtesis (estadística). ESTADÍSTICA: Tècniques matemàtiques que determinen el grau d’aresta amb el qual una mostra de dades pot ser utilitzada per realitzar generalitzacions. Població F 0E 0 s’extreu una determinada quantitat representativa de la totalitat. La selecció d’individus s’ha de realitzar mitjançant una assignació a l’atzar. És un sistema mitjançant en qual s’assignen participants a grups experimentals i de control, de manera que tots tinguin les mateixes possibilitats de ser assignats a un o altre grup. Aquest fet obliga a establir determinada estratificació de manera que els estudiants siguin representatius de les diferents poblacions.
CAMPANA DE GAUSS (corba de normalitat)
MÈTODES PER RECOLLIR DADES:
1) ESTUDI DE CASOS:
(Més clàssic, menys objectiu). Observació indirecta. Estudi en profunditat d’un nombre molt reduït d’individus (com un biografia). Intenten veure exactament les variables fenomenològiques que determinen les seves respostes. No es poden fer lleis generals ni teories. Mètode fet servir sobretot en la psicologia clínica.
2) ENQUESTES, QÜESTIONARIS, ENTREVISTES:
Llistes de preguntes per repartir a un nombre considerable de persones. A partir d’aquests estudies es poden arribar a fer conclusions sobre les conductes humanes. Cal que es preparin les preguntes amb cura, i prèviament, ha d’haver una selecció de població, per trobar reflectits tot el conjunt de població. Les persones tendeixen a ser poc sinceres, intenten quedar bé enfront la societat. És complicat depenent de les temàtiques.
OBSERVACIÓ: Observar que fan els objectes d’estudi en determinats moments i situacions de la seva vida. Es limiten a determinades temàtiques i contexts. Els investigadors han de ser acurats i fer boes descripcions del que succeeix per evitar que la seva parcialitat influeixi a l’informe. Limitacions F 0E 0 els individues que són objecte d’investigació, poden modificar la seva conducta en saber que són observats. Observació al laboratori: si el problema objecte d’estudi, té un component biològic.
TESTS: Tenen la peculiaritat de que si no se’ls hi ha donat cap informació, desconeixen quin és l’objectiu d’aquest test. S’apropa a una mesura afectiva. Tots estan referits a la campana de Gauss, comporten una determinada puntuació, on no només és important la puntuació directe (PD), sinó també la baremada (a on es col·loca l’individu) (PB).
Hipòtesi predicativa
Existència d’una variable dependent Grup Experimental (VI) Grup Control (VD)
Existència d’un grup que no està sotmès a un VD i rep el nom de Grup Experimental
Existència d’un Grup Control no sotmès a la variable independent.
VARIABLE DE CONDUCCIÓ: Són variables que poden contaminar el resultat o bé l’experiment al complet. A vegades es cola una VD en l’experiment que el resultat a la VD dependrà de la VI, però una par no s’explicarà ja que hi ha intervingut la VC també anomenada Variable Estranya.
PROBLEMES FOTOCÒPIA:
Hipòtesi: A major estat d’ànim, major generositat. Tipus d’investigació: experimentació de laboratori VD: generositat VI: estat d’ànim VC: el tipus de causes nobles beneficioses, que passa si quan es va fer l’experiment, la persona no duia diners a sobre.
Hipòtesi: els programes televisius violents modifiquen les conductes infantils, tornant-los més agressius Tipus d’investigació: experimentació VD: agressivitat VI: grau de violència VC: sexe, temps, comportaments que són considerats com agressius, depèn de les cultures. Grup Control: els nenes que no veuen programes violents.
(^) 1a part: Hipòtesi: Tipus d’investigació: VD: VI: VC: 2a part: Hipòtesi: Tipus d’investigació: VD: conducta agressiva VI: invasió de joguines i territori VC:
Hipòtesi: grau de generositat dependrà dels recursos i l’estat d’ànim Tipus d’investigació: experimentació VD: generositat VI: diners / estat d’ànim VC: no hi ha
Hipòtesi: manca d’afecte pels pares a nens petits dificulta l’aprenentatge Tipus d’investigació: experimentació i/o observació VD: dificultat d’aprenentatge VI: Manca d’afecte VC: Problemes de visió, oïda, religió o cultura
S’observa que l’estímul no condicionat segueix produint una resposta no
condicionada (salivació).
DURANT EL CONDICIONAMENT
- Finalment només es presenta l’estímul neutre (campana), aquest s’acaba
convertint en estímul condicionat F 0E 0 s’acaba convertint en una resposta
condicionada
DESPRÉS DEL CONDICIONAMENT
PER TANT:
El condicionament clàssic és un tipus d’aprenentatge mitjançant el qual un organisme arriba a associar estímuls. Un estímul neutre que senyala un altre no condicionat comença a produir una resposta que s’anticipa, es prepara per l’estímul no condicionat. (també s’anomena condicionament Paulovià).
CONDICIONAMENT OPERANT O INSTRUMENTAL:
Es basa per assaig i error. Aquest aprenentatge, està condicionat per les seves conseqüències. Les bones experiències, conseqüències (+) es repetiran mentre que les dolentes, conseqüències (-), no es repetiran. De manera que aquest tipus d’aprenentatge, el comportament, es repetirà si ve seguit d’un reforç, o disminuirà si el segueix un càstig. F 0 E 0Thondrike treballa amb aquest condicionament
Aprenentatge F 0E 0 Comportament positiu F 0E 0 conseqüències Comportament negatiu F 0E 0 no conseqüències Watson també treballa aquest condicionament però també el clàssic. F 0 E 0experiment Bebé Albert
Skinner es basa en el condicionament Paulovià, el fet d’observar de Watson i la importància del medi per a Thondrike.
Els termes més importants per Skinner són coneguts com ABC: ANTECEDENT – BEHAVIOUR – CONSEQÜÈNCIA (Comportament)
També segueix el condicionament operant (canvi que té lloc quan les conseqüències tenen un efecte particular).
EXPERIMENT D’SKINNER AMB ELS COLOMS:
S’estableix una conducta (meta) on es vol aconseguir que el colom faci una volta completa sobre sí mateix.
Es va premiant al colom cada cop que aquest gira el cap, cap a un lloc determinat, sinó gira no se’l premia. Mica en mica se li exigeix més, quant més giri més gran és el reforç. De manera que el colom aprèn a girar el cap progressivament fins a fer una volta sencera. PER ACONSEGUIR TOT AIXÒ, NOMÉS CAL MODIFICAR L’ENTORN AMB L’INDIVIDU.
De la mateixa manera que es poden aprendre conductes, també es pot aprendre a inhibir-les i després també haurà d’aprendre i registrar els aspectes positius d’aquella nova conducta. Amb això s’acabarà modificant la conducta inicial.
Les conductes condicionades apreses, queden “gravades”. Un determinat condicionament genera una determinada conseqüència. La pròpia pràctica provoca el perfeccionament de la conducta.
(9) geg
- En resum: (2).)E Canvi (relació entre individu i una sèrie de condicions) (2).)F Relativament permanent (acció – reacció de l’organisme amb el medi) (2).)G Resultat de la pràctica (única trobada entre estímul i resposta)
(10) (^) ALGUNES FORMES D’APRENENTATGE
• ASSOCIATIU:
(2).)H Associacions entre estímuls elicitadors de resposta o CONDICIONAMENT RESPONENT (2).)I Associacions entre resposta i les seves conseqüències o CONDICIONAMENT OPERANT
- Per “Insight” o descobriment
- Observació o modelat
- (^) Verbal o simbòlic
(11) FORMES D’APRENENTATGE ASSOCIATIU:
(11).)a CONDICIONAMENT CLÀSSIC O RESPONENT També anomenat Paulovià És aquell procés pel qual s’associa de manera permanent i predible estímuls específics a respostes particulars sota condicions de pràctica
(12) (^) ee (12).)a CONDICIONAMENT OPERANT També anomenat INSTRUMENTAL O SKINNERIÀ
- És un procés pel qual s’associen unes conductes a unes conseqüències en un entorn determinat
- El principi bàsic és que tota conducta té algun tipus de repercussió al seu entorn
- Són les conseqüències les que determinen que, al futur, la conducta sigui incrementada, es mantingui o desaparegui.
COMPARACIÓ:
El condicionament clàssic, afecta a l’associació dels estímuls i les respostes El condicionament operant, afecta a l’associació entre el comportament de l’organisme i la seva conseqüència
(13) Per simplificació, considerem ambdues formes d’aprenentatge per separat. Però molt sovint tenen lloc alhora i a la mateixa situació.
Experiment nen Albert de Watson, s’explica des dels dos tipus de condicionament, Clàssic i Operant.
(14) gran INNAT / APRÈS
- Patrons innats
- reflexes (simples o complexos)
- Instints
- Impronta
- Pre-aprenentatge
- (Conductes elementals apreses)
- Habituació
- Sensibilització
- (^) Inhibició
(15) PATRONS INNATS
- “Els reflexos”: És una resposta universal dels organismes, automàtica, involuntària, determinada per estímuls fixes que produeixen reaccions delimitades, altament predibles. EX: Pataleig reflex de la sacsejada del genoll, parpadejar, treure la ma davant d’un estímul dolorós, la dilatació de les pupiles davant d’un estímul lluminós, la succió, la salivació, tossir, respiració, orientació.
- “Els instints”:
- Es consideren que són l’energia que indueix respostes innates, naturals, no apreses, dels organismes de cada espècie, orientades a la supervivència o conservació.
- Comprèn comportaments complexes propis d’una espècia particular, que tenen lloc d’una manera similar en una determinada seqüència.
- Per algun psicòlegs és un concepte poc adequat per explicar les tendències no apreses de l’ésser humà. (Es fa servir per això al psicoànalisi) (17)
- “La impronta”
- Es tracta d’una habilitat d’aprenentatge per la qual els organismes de certes espècies extrauen informació específica de l’entorn que provoca alteracions a la seva conducta. Es produeix ràpidament, en un període crític, es resistent a l’extinció i té un efecte durader. (Foto d’un home i tres ànecs)
(18) FORMES DE PRE-APRENENTATGE
- (^) “Habituació”
- Consisteix en la disminució i eventual desaparició de la repetició de l’estímul que l’havia originada EX: el so d’un xiulet pot espantar-nos la primera vegada, però si es repeteix en una període de temps curt el susto disminueix.
(19)
- “Sensibilització”
- És el procés invers a l’habituació. Es refereix a l’increment a la tendència a respondre a un estímul com a resultat de respostes prèvies a aquest estímul (experiència). EX: un xiulet que té lloc en un carreró fosc i tenebres pot incrementar la conducta d’espant.
Dos estímuls es poden presentar conjuntament. Un estímul es informatiu ja que permet avisar a l’individu en l’altre estímul (l’aliment està a punt d’arribar, per tant saliva)
()29 Funcionament: EI F 0E 0 RI (resposta reflexa o incondicionada) EN F 0E 0 ( ) EN + EI F 0E 0 RI (1er necessariament EN i després EI) EC F 0E 0 RC La resposta incondicionada i la condicionada, són molt similars, però la condicionada és de menor intensitat.
()30 Elements bàsics del condicionament:
- Estímul incondicionat (EI): és un estímul que provoca una resposta automàtica, generalment reflexa
- Resposta incondicionada (RI): és la resposta inicial a un EI i que constitueix la base per establir una resposta condicionada a un estímul prèviament neutra.
()31 - Estímul Neutre (EN): és qualsevol estímul del medi, que de manera natural no elicita una resposta.
- (^) Estímul Condicionat (EC): és un estímul prèviament neutre que acaba provocant una resposta condicionada a l’associar-se amb un estímul incondicionat (EI).
- Resposta Condicionada (RC): és la resposta apresa o adquirida a un estímul que inicialment no la provocava.
(32) Principis bàsics:
- Adquisició
- Extinció
- (^) Recuperació
- Generalització
- Discriminació
ADQUISICIÓ:
- És el procés mitjançant el qual l’organisme aprèn una associació
- A mida que el EC i EI s’emparellen, augmenta la regularitat, la força i la rapidesa de la RC
EXTINCIÓ:
- És el procés que condueix a la progressiva disminució de la resposta condicionada per la presentació repetida de l’estímul condicionat, no associat a l’estímul incondicionat
- Extinció F 0E 0és diferent a F 0E 0Adquisició
RECUPERACIÓ ESPONTÀNIA:
- És la recuperació d’una resposta condicionada extingida degut a un període de descans
- Això demostra que l’extinció no és ni oblit, ni desaprenentatge, ni inhibició, sinó un nou aprenentatge que substitueix a l’anterior, en el que es detecta que la relació estímul condicionat, estímul incondicionat (EC-EI) ja no funciona.
GENERALITZACIÓ:
- (^) És la tendència de l’organisme a emetre les mateixes respostes condicionades davant d’estímuls similars qualitativa i quantitativament a l’estímul condicionat.
DISCRIMINACIÓ:
- És el procés a través del qual el subjecte aprèn a respondre només davant d’un determinat estímul condicionat però només davant d’altres que s’hi assemblin
CONDICIONAMENT EXITATORI:
(l’organisme o animal acaba fent alguna cosa) EN + EI F 0E 0 RI EC F 0E 0 RC (39) CONDICIONAMENT DE PRIMER ORDRE: EN + EI F 0E 0 RI EC F 0E 0 RC EN 2 (Per exemple llum potent)
CONDICIONAMENT DE SEGON ORDRE:
EN 2 + EC F 0E 0 RC
EC F 0E 0 RC
CONDICIONAMENT D’ORDRE SUPERIOR:
L’estímul neutre que sistemàticament precedeix un estímul condicionat, pot arribar a adquirir el poder de provocar la resposta. El principal àmbit d’aplicació d’aquest procés és el llenguatge i això posseeix un elevat valor adaptatiu.
FORMES DE CONDICIONAMENT:
- condicionament excitatori
- condicionament inhibitori
- (....)
CONDICIONAMENT INHIBITORI:
EI F 0E 0 RI
EC+ F 0E 0 augment RC EC + I EC- F 0E 0 disminució RC (propietat excitatòria i propietat inhibitòria) EX: Por als companys (EC+), si està el profe (EC-) no passa res.
