¡Descarga Processos psicològics bàsics y más Apuntes en PDF de Psicología Médica solo en Docsity!
1.CARACTERÍSTIQUES DE LES CIÈNCIES.
1.1 OBJECTE DE ESTUDI- Fenòmens del món físic.( No metafísic)
1.2 POSTULAT- De que parteixen , de on parteixen
Determinisme: Tot està causat (Tot te una causa)Qüestió de creença/No demostració si es cert o fals Conducta determinada? La sensació de llibertat subjectiva/No som robots i no responguem de forma rígida. Psicologia- Té com a motiu el estudi de la conducta (Per tant es determinista) Comportament multi causal- Herència ( Genètica) i experiència.<<Aprenentatge/Ambient>>
1.3OBJECTIUS- DESCRIPTIU : Que és/Definició
EXPLICATIU: Interpretar(buscar causa) Predir(Avançar-nos a ella) Controlar. Si no es pot controlar ciència no experimental
1.4MÈTODE CIENTÍFIC. REPLICABLE.
Les ciències no experimentals són aquelles que compleixen tots els requisits menys el de controlar. Per exemple; l’astronomia no pot controlar el moviment de la lluna.
EXERCISSIS
Quina de aquestes ciències es no experimental. Matemàtiques Teologia Astronomia Lògica Filosofia
Quina no es ciència : A)Biologia B)Astronomia C)Química D) A,B, C son incorrectes. Per què la Geologia es considera no experimental: A)Es determinista B)No Interpreta Fenòmens C) No controla fenòmens D) A i C son correctes.
2. DEFINICIONS DE PSICOLOGIA.
2.2Principalns corrents
2.2 .1Psicobiologia
Hi podem trobar dos tipus diferents en aquesta corrent,PSICOLOGIA FISIOLÒGICA, O PSICOFISIOLOGIA.
PSICOLOGIA FISIOLÒGICA.
Objecte d’estudi - Bases biològiques dels processos fisiològics. Estructures implicades en aquest processos. Com? Manipular paràmetres fisiològics i observar els seus afectes sobre el comportament(Extirpació, estimulació) Subjectes d’estudi - Principalment animals. Ej: Estimulació elèctrica intercraneal (EEI)
PSICOFISIOLOGIA.
Objecte d’’estudi - Processos fisiològics paral·lels als processos biològics. Com? Es manipula els factors psicològics i s’observa el seu efecte fisiològic (Escàners/Registres poligràfics) No intervenció. Subjectes d’estudi : Principalment Humans. La crítica que rep aquesta corrent és que és molt reduccionista, de l’aspecte psicològic (molt complex) a l’aspecte biològic (simple).
2.2.2 CONDUCTISME
CONDUCTISME RADICAL.
Objecte d’estudi- Comportament observable. Només extern(No pensament, no emocions) Perquè no es científic. Volien psicologia= Ciència. Mètode Experimental - Paradigma E-R (Estímul- Resposta) Postulats: Ambientalista i evolucionisme(Darwin”Evolució de les especies”) Les persones es fan no neixen/Interès en l’aprenentatge/ Mayor pes ambient. Temes d’estudi : Aprenentatge simple : Condicionament clàssic: gos de Parlov Condicionament Instrumental: Càstig- recompensa. Subjectes d’estudi: Animals(Rates i Coloms)
CONDUCTISME COGNITIU - MEDIACIONAL. Objecte d’estudi : Conducta observable – no observable( De manera quantificativa) Mètode experimental : Paradigma E-O----R(Estímul- Organisme----Resposta) Tema d’estudi: Aprenentatge simple i complexa(imitació,intrusions verbals...) Subjectes d’estudi: En gran majoria Humans. Teràpies: Basades en “desaprendre” I de poca durada. Crítiques: Només Eliminació del símptoma i poc profundes.
2.2.3 PSICOANÀLISIS
Objecte d’estudi: Processos inconscients (Sotano bien cerrado que cuesta acceder a él) Mètode d’observació tot i que a l’actualitat s’experimenta més) Teràpies : Lliure associació d’idees e interpretació dels somnis. Que el pacient parli per veure com ho fa i comprovar el seus silencis. Tot això més el somnis, fins que el propi pacient es faci conscient del seu problema. Crítiques: Teràpies llargues ( no suficient conèixer la causa i no comprovació experimental d’eficàcia. Conèixer la causa de la patologia no la soluciona.
11- Raonament emocional : Creu que allò que sent hauria de ser vertader automàticament. Si quelcom li sembla estúpid, és que ha de ser estúpid a la força. 12- La falàcia del canvi : Una persona espera que els demés canviaràn per seguir-la si els influeix lo suficient. Necessita canviar a la gent perque les seves esperances de felicitat semblen depener completament d’això. 13- Les etiquetes globals : Es generalitzen una o dues qualitats d’un judici negatiu global. 14- Tenir raó : Està en un porcès permanent per provar que les seves opinions i accions són correctes. És imposible equivocar-se i es farà qualsevol cosa per demostrar que té raó. 15- La falàcia de la recompensa divina : Espera cobrar algun dia tot el sacrifici i abnegació, com si hi haguès algú que hi portès el compte. Es resenteix quan es comprova que no hi ha cap recompensa.
2.2.6 PSICOLOGIA HUMANISTA
Objecte d’estudi : Experiència subjectiva del individuo Basada en la literatura, filosofia...(No experimentació) Idea principal : Autosuperació o creixement personal. Patologies : S’expliquen com trencament de creixement. Teràpia : restablir tendència Autosuperació. Molt èmfasis en establir un bona relació amb el pacient.
Fases del procés de relació (Carl Rogers) Preajuda: Condicions necessàries: Empatia, acceptació positiva,e incondicional (No jutjar) Autenticitat (No dir coses que no penses) Autoexploració : El pacient a de recopilar informació de la seva vida per a intentar entendre la situació actual. Personalització: Elaborar interpretacions temptatives que el pacient a de valorar Inici o acció: Marcar objectius i passos per aconseguir. No científics.
Conferencia psicologia Humanista. Comença a mitjans del segle XX quan dos psicoanalistes( C. Rogers, A. Maslou) van començar a indagar en antipsiquiatria/abans conductual (Skiner) o Psicodinàmica (Freud) Maslaou: Concepte autorealització(Que funciona, no que és el que no funciona) (Malaltia) Piràmide: Respirar/Menar/afecte... Autorealització (Cima piràmide) C. Rogers: Aspectes biològics (Com arriba a desenvolupar teoria) ja que psicoanàlisis era molt rígid. I no li funciona( Pacient és persona) Psicoteràpia basada en la persona. Pacient vol canviar/ Ajudar aquest canvi (que no funciona/canviar-lo). Facilitar les 3 condicions. 1 Empatia (Entendre persona des de dintre seu) 2 Respecte( Acceptació positiva e incondicional) 3 Congruència( Sentir empatia per ser empàtic) entendre el pacient y no només dir que s’entent. Condicions necessàries- Suficients + Lluita (Contraposades)Expansió/ Seguretat
2.2.7 PSICOLOGIA CONSTRUCTIVISME
Corrent del pensament Compartit per diferents disciplines com Sociologia/Antropologia/Pedagogia/Filosofia/Literatura Idea principal : La realitat no existeix independentment del observador, nosaltres la construïm(Negació de l’existència de l’objectiu) -La ciència no pot construir teories per contrastar-les amb la realitat objectiva perquè la realitat objectiva no existeix (La ciència no es objectiva, subjectiva creada per l’home) -Coneixements ciència objectiu i com a tal els hem d’interpretar Teràpia: Canvi de la historia que el pacient s’ha creat. (tot subjectiu) “Escriure una historia des de diferents punts de vista, i contrastar-la amb l’original.
CORRENTS DE PENSAMENT DAVANT DE LA DEPRESSIÓ.
Corrent de pensament Anàlisis del problema Psicologia biològica Carència de neurotransmissors (Serotonina) Conductisme Indefensió apresa( Historia prèvia situacional) Aprenen a ser indefensos. Cognitivisme Processament d’informació distorsionada cap als aspectes negatius. Psicoanalista La depressió evita veure <> els traumes inconscients. Humanista Crisis en els valors existencials( Cap a on vaig?) Sistèmica La depressió compleix una funció amb la relació amb els demés (Acceptació de rols) Ex: Malalt
CONCLUSIONS
1 Complexitat. Objecte de estudi. (Persones que estudien persones) 2 Complementarietat. No son divergents les corrents, però si tenen diferencies. 3 Tendència a la unificació. Cada cop les postures més properes entre les diferents corrents. La psicologia es una disciplina científica (la que es veu a la universitat, que tracta com a tal) que estudia la conducta(Tot tipus). -La Psicologia és ciència? La psicologia és ciència depenent de la corrent de pensament, per exemple els humanistes no es creuen científics, tampoc els psicoanalistes, però els conductistes,els cognitivistes si apliquen el mètode científic. En els manuals de psicologia diuen que la psicologia és una ciència que estudia la conducta perquè són manuals que estan basats en el mètode científic.
TEMA 3 ÀREES DE INVESTIGACIONS.
3.1 AREA DE PSICOBIOLOGIA
S ‘estudien i s’ ensenyen els fonaments biològics relacionats amb el comportament de les persones i amb els processos mentals. Concretament:
Departaments en la UAB
Departament de psicobiologia i metodologia de les ciències de la salut. -Psicobiologia i Metodologia. Departament de psicologia de la Salut i Social. -Clínica i Social. Departament de psicologia de l’educació. -Bàsica i educació.
TEMA 4 PROCESSOS PSICOLÒGICS BÀSICS.
Sensació
1 Definició
Procés mitjançant el qual un estímul físic es converteix en un fenomen psíquic. Fenomen exteriorFenomen interior. Gràcies a aquesta sensació nosaltres podem veure colors, formes, etc..., gràcies als estímuls visuals. El tema de la sensació no és tan important com el tema de la percepció pel que respecta a la psicologia.
2 PROCÉS DE SENSACIÓ
SEQÜÈNCIA DELS ESDEVENIMENTS:
Primer alguna forma de energia(Ones de llum, vibracions sonores...) estimulen una cèl·lula receptora(pot ser a l’ull, al l’orella..) Si l’estímul es suficientment fort els receptors envien una senyal travessant el nervis sensorials fins l’apropiada àrea del escorça cerebral. Tot i que l’encèfal es al crani aïllat es bombardejat constament per senyals elèctriques transportades per fibres nervioses. Com ho fa per distingir una senyal d’un altre? Les cèl·lules receptores connectades a trajectòries nervioses son especialitzades en un o un altre sentit. El missatges sensorial entren al encèfal per canals diferents( Canals auditiu, canal del tacte..) Com identifica l’encèfal les variacions de les senyals d’una mateixa modalitat sensorial? Diferents estímuls afecten una candidat de neurones que descarreguen , que neurona son activades o inhibides per una senyal i la tassa a la que descarreguen. El patró resultant actua como un codi , proporcionant al encèfal detalls de com es l’imatge o el so recollit per als sentits.
3 UMBRAL SENSORIALS. ABSOLUT I DIFERENCIAL.
L’energia que pot aconseguir un receptor ha de ser suficientment intensa per a ser detectada, o ser perceptible. L’ intensitat mínima d’energia física requerida per produir una sensació es denomina umbral absolut. Tot i que varia d’una persona a una altre, i també segons el moment, els psicòlegs van acordar l’umbral absolut en un estímul que no es pot detectar el 50% de les vegades que es presenta. L’adaptació es la qualitat dels sentits per ajustar-se de manera automàtica al nivell global de estimulació en un ambient concret
El canvi més petit en la estimulació que es detecta el 50 % de les vegades es denomina umbral diferencial, o diferencia a penes perceptible(dap) Com l’absolut varia depenent de les persones. Tots dons es donen una idea de la flexibilitat dels sistemes sensorials.
4.PERCEPCIÓ SUBLIMINAL
Fenomen que es produeix quan a nivell cerebral percebem algun estímul, però no som conscients. Característiques que afavoreixen la percepció -Velocitat (Estímuls de curta durada). “ Lazarus” -Intensitat (Estímuls de baixa lluminositat o baix volum)Anuncis del PP. -Situació (Amagats, desplaçats) -Característiques de la persona -Dormida (Es Capta estímuls de fora) Ex: reacció al nom propi o de persones conegudes.
- Anestesiats (General) Es capta informació. Ex: Fruites/Colors. Operacions dones. -Inconscient. Hi ha casos on es te percepció.
5 PERCEPCIÓ EXTRASENSORIAL (PES)
La percepció que és més allà dels sentits s’anomena extrasensorial i es defineix com una resposta a un esdeveniment que no pot ser conegut o presentat per cap altre sentit. Podem distingir tres tipus: Clarividència: Coneixement d’objecte o esdeveniment desconegut. Telepatia: Coneixement dels pensaments o sentiments del altre persones. Precognició : Coneixement previ dels esdeveniments futurs. Aquest tipus de percepció s’encarrega de estudiar-les la parapsicologia. A nivell científic aquests tipus de percepció no te cap rigurositat ja que no es pot fer un bon disseny experimental i la impossibilitat de controlar algunes variables con la deshonestedat de la mosta.
6 DOLOR
CONCEPCIÓ BIOMÈDICA(DESCARTES)
Lineal: Sensació al cervell de estímul de fora ( Per això el trobem en sensació) Aquesta definició es una mica curta. El dolor es una sensació desagradable provocada per un estímul nociu. De fet el dolor és una senyal que ens permet viure. Com ja hem dit la sensació es més fisiològica que psicològica, però hi ha alguns casos que la sensació és psicològica Efecte Placebo: Suggestió que et fa creure que et cures i amb un medicament que no es medicament. Estrés dolor: Ex: quant estàs a la guerra no sents el tret fins que no passa l’estrès. Estats d’ànim quotidians: Emocions intervenen el dolor, alteren estat d’ànim.
Teoria de la porta: Estímuls captat per cervell/ La porta pot ser tancada o oberta/ Depenent d’això sents o no el dolor. (Melzack i Wall) Estímuls clars: Dolor augmenta sensacions negatives/ Però sensació negatives augmenten el dolor. (Ser que es mossega la cua) Trencar la sensació negativa. -Tècniques cognitu-conductual -Relaxació -Relacions interpersonals( Incomprensió/ no acceptació) -Gestió del temps( Organització , temps, lúdiques sobretot)
ESTATS DE CONSCIENCIA
ATENCIÓ
1DEFINICIÓ
El canal de la consciència és un canal limitat, per la qual cosa no podem ser conscients de totes les percepcions que rebem_. L’atenció és el procés que selecciona tots els estímuls que rebem i “passa” els més importants a la consciència._ Procés de focalització perceptiva que incrementa la consciencia clara d’un nombre central de estímuls que volten dels quals, un altres més difusament percebuts.
2 PROCESSOS DE LA ATENCIÓ. PARADIGMA DE MISSATGES DICÒTICS
Dicòtics- En les dues orelles diferents missatges. Quin atreu més l’atenció? Consisteix en que al subjecte experimental se li col·loquen uns auriculars. Per un costat se li donen, per exemple, missatges del tipus “noms d’animals”, mentre que per l’altre, per exemple, se li donen noms de mobiliari. Se li donen les instruccions que presti atenció a allò que se li digui per un costat, i que els repeteixi en veu alta, sense prestar cap tipus d’atenció als missatges que surten pel costat que no és al que ha de parar atenció. Quan s’acaba el missatge se li demana que repeteixi paraules que recordi. El subjecte repetirà paraules a les que hagi prestat atenció (llavors, teòricament, totes pertanyeran al costat al que ha d’haver prestat atenció). Si al costat que no es presta atenció s’introdueix un missatge que sigui important pel subjecte experimental (com per exemple el seu nom), sí que s’adona d’aquest missatge. Això permet deduir que el missatge sí que entra al cervell, el que passa és que no es reté.
Percepció subliminal
Fenomen que es produeix quan a nivell cerebral percebem algun estímul, però no en som conscients. És un procés de captació de la informació de forma inconscient. Característiques de la percepció subliminal: Velocitat: els estímuls que són molt ràpids són captats pel nostre cervell, però no per la nostra consciència. Intensitat: estímuls visuals de baixa lluminositat, si són visibles o, si són auditius, de baix volum. Situació: Estímuls amagats; no te n’adones fins que no t’ho diuen (és un exemple). Estímuls desplaçats; es coneix com “Product Placement”, i consisteix en col·locar un estímul apartat del lloc de l’acció.
3 DETERMINATS EXTERNS DE L’ATENCIÓ (CARACTERÍSTIQUES DELS
ESTÍMULS)
L’explicació de per què un estímul capta més l’atenció que un altre ve condicionat pels determinants externs: Posició relativa de l’estímul: depenent del lloc on estigui un estímul ens cridarà més o menys l’atenció. Intensitat relativa de l’estímul: no només la pujada de la intensitat ens crida l’atenció, sinó que també la baixada d’intensitat ho fa.
El color relatiu de l’estímul: no hi ha colors que cridin més l’atenció que d’altres, sinó que l’atenció ens la cridarà depenent del context. El volum relatiu: la mida dels estímuls també pot ser determinant. La lluminositat relativa: entre colors mats ens cridarà l’atenció un color brillant, i viceversa. Moviment relatiu de l’estímul: en contra del que l’envolti, ja sigui quiet o parat. Novetat de l’estímul.
4 DETERMINATS INTERNES D’ ATENCIÓ (CARACTERÍSTIQUES PERSONALS)
Determinants interns de l’atenció: expliquen per què un estímul no crida l’atenció a algú, i si a algú altre. Necessitats fisiològiques; condicionen l’atenció, com per exemple la gana, el sexe... Interessos de tipus psicològic: segons els nostres interessos, siguin uns o uns altres, els estímuls que ens atrauran seran també uns o uns altres. Expectatives: segons com siguin, també ens cridaran l’atenció uns estímuls o uns altres. Fatiga: quan més fatigat s’està, més costa prestar atenció a un estímul. Estats emocionals: normalment, els negatius fan que costi més concentrar-nos en estímuls exteriors. Es presta més atenció a allò relatiu a l’estat d’ànim que es té (els positius atenen a estímuls positius i viceversa).
5 UTILITATS APLICADES
Publicitat Mètodes didàctics Atenció plena: Teràpia nova que es vasa en viure el moment prestar total atenció a tot el que et rodeja.
ESTATS ALTERATS DE CONSCIÈNCIA (NO VIGÍLIA/NO ATENCIÓ)
1DEFINICIÓ
Estats diferents a l’estat de vigília. Distanciat o desconnectat de la realitat que ens envolta.
2 DORMIR I SOMIAR
Abans de dormir- Relaxat (Ondes alfa) Més creatiu / més relaxat Fase 1 del somni variació de la respiració/Lleus convulsions/petites al·lucinacions. Respiració pausada, ja es tenen al·lucinacions. També es té la sensació que es cau, per la relaxació muscular.
Efecte Poeltz
Un detall del dia , que no l’has prestat atenció apareix al somni. Somniem detalls que hem viscut sense importància durant el dia. El somni lúcid és l’estat en que somnies mentre n’ets completament conscient del fet d’estar somniant.
Somnis lúcids
Somiar sabent que estàs somiant.
3 MEDITACIÓ Podem encontrar diferents tipus de meditació, segons en que concentrin l’atenció. Zen: Atenció en la respiració. Sufisme: Oracions i danses frenètiques. Transcendental: Entonació de mantras, sons especials per a cada persona. Sense que importi el seu estil, la meditació suprimeix la activitat del sistema nervios simpàtic, encarregada de mantenir el cos en alerta; a més disminueix la tasses cardíaques i respiratòries, del lactato (Substancia relacionada amb el estrés) i augmenta les ondes alfa(relacionada amb la vigília relaxada) Es utilitzada en queixes funcionals, com pot ser l’ estrés, tensions musculars... A més de portat beneficis fisiològics, a la gent que la practica amb regularitat, aporta beneficis espirituals, com pot ser el cas de major consciencia sensorial, major sensació de benestar, pau interior.
4 HIPNOSIS Anomenada Mesmerisme en el segle XVIII per el seu inventor, la hipnosis es un estat de la ment en el que la persona respon amb més facilitat a suggestions motores, sensorial o cognitives. Segons Robert Fisher, es un estat en el que la gent pot entrar i sortir amb freqüència sense necessitat de ser hipnotitzat. Suggestions: Has de centrar la atenció en el hipnotitzador, com si anessis al cinema i només miressis la pel·lícula no prestessis atenció a cap altre cosa.
- No tot el món pot, sinó baixes l’atenció o si no vols. -Nens petits: Suggestions mitjançant comptes, són persones poc suggestionables. -Molt usada per diferents patologies com: tabaquisme, obesitat, operacions quirúrgiques. Suggestions Poden ser de molts tipus: -Motores. Tancar els ulls. Catalèpsia (Rigidesa muscular), moviments de molt tipus. -Sensorials- fisiològiques: Sensació de propioceptives (pensar, flotar...) -Percepcions sensorials: Calor, fred... -Analgesia i anestèsia -Canvis de ritme cardíac, pressió sanguínia, salivació -Cognitives perceptives: Al·lucinacions positives o negatives, amnèsia.
APRENENTAGE
1DEFINICIÓ:
No només estudiar, el dia a dia es un aprenentatge. Es un procés per el qual hi ha una modificació de conducta (sentit ampli) degut a l’experiència.
2 CONDICIONAMENT CLÀSSIC(PAULOVIA)
Adquisició: EIRI (Incondicionat, no aprés reflex) EN (Estímul neutre, no provoca resposta) Aparellament: EI-EN, EI-EN, EI-EN.... EC RC (Estímul i resposta condicionada) Generalització: Salivació davant d’un só diferent de la campana. EC2 RC Estímul condicionat 2 diferent, provoca la mateixa resposta. Extinció: Presentació de EC,EC, EC. EC- - -> RC Només campana sense menjar. Qualsevol reflex es pot condicionar clàssicament, però dins de la psicologia hi ha una branca anomenada psiconeuroimmunologia, creada a partir d’un experiment, aquest consistia a injectar ciclofosfamida (aquesta substància provoca una baixada del sistema immunitari), a la vegada que li donaven ciclofosfamida li feien beure aigua dolça, va arribar un moment, que quan les rates bevien aigua dolça, experimentaven una baixada del sistema immunitari, amb aquest experiment es va comprovar que el sistema immunitari pot aprendre, es pot condicionar. Fa falta una consciència de que hi ha una associació entre els dos estímuls perquè hi hagi una resposta, depenen del tipus de condicionament clàssic. Perquè serveixen els coneixements sobre condicionament clàssic? Els coneixements sobre condicionament clàssic serveix per interpretar algunes patologies com fòbies i perquè algunes teràpies es basin en el condicionament clàssic. Condicionament clàssic ( o responent o paulovià) (associació) Adquisició, generalització, extinció
La dessensibilització sistemàtica és una teràpia basada en la idea de que les fòbies són condicionaments clàssics, es basa amb passos successius graduals d’aproximació que li fa més por a la persona, la persona experimenta, això s’anomena in vivo o real. Hi ha una altre anomenada dessensibilització sistemàtica imaginària, la persona no experimenta de forma real. També estaria la dessensibilització sistemàtica virtual, (es simula de forma virtual la por del pacient)
La dessensibilització sistemàtica d’exposició (implosió)es basa en posar al pacient directament en contacte amb la por.
TIPUS DE COMPORTAMENT CONDICIONAT.
Reflexes: Respostes reflexes apreses amb aquest esquema. Fisiologia: Sistema inmunitari (psiconeuroinmunologia) Investigació de com funciona el sistema inmunitari pot estar afectat per la conducta. Rates de Ader i Coher Ciclofosfamida Sistemas inmunitari baixa.
4.APRENENTATGE COGNOCITU
4.1 Latent ( Implícit/Inconcient) Aprenentatge de relacions complexes de forma inconscient. S’utilitza la “gramàtica artificial” per estudiar-la. 25 paraules sense sentit + 25 paraules sense sentit (Quina s’asembla més a l’anterior, 1º llista primer, 2º llista després) Es troben sinó totes una part de les que hem vist en la primera llista en la segona. Aprendre alguna cosa inconscient/complexa. 4.2 Insight Com solucionar problemes creatius. Com idees culturals, religioses, socials... propies conductes, coneixement i comprensió de sentiments... Diposicions per aprendre o aprenent a aprendre. 4.3 Aprenentatge per observació o vicari. Teoria del aprenentatge social: No només s’aprèn per condicionament sinó per observació de que fan o del que els passa al la gent del voltant. És molt comú, tot i que no imitem tot el que veiem, te algunes limitacions: 1S ha de prestar atenció, t ha de atreure l’atenció (El model) /2 Recordar el que va fe el model/3 Convertir-lo en acció.(Diferencia entre aprenentatge i actuar, depenent de reforçaments o càstigs vicaris, realitzes o no l acció) Albert Bandura: Experiment del nens i del vídeo del Pallassos (Depenent del reforçament del vídeo un o altre comportament dels nens)
MEMORIA 1DEFINICIÓ Es un procés per el qual s’emmagatzema i es recupera informació. 3 Fases: 1 Codificació: es capta i és registra informació. Pot ser automatic o por requerir un esforç (codis) Imatges/Acustics/Motors/Paraules /lletres/Semèntics/significats 2 Emmagatzematge. Pot ser més curta o més llarga. 3 Recaptació: Busquem i treïem la informació automàtica. Dos tipus de recuperació Esforç/Simple
2 MODEL DE PROCESSAMENT DE L’ INFORMACIÓ 2.1 Memòria sensorial Dura menys d ‘ un segon Pot o no entrar, passa a la memòria curt termini mitjançant l’atenció. 2.2 Memòria a curt termini La informació dura 20 Segons. Es pot mantenir grups de 7 (+-2) com a màxim. Passa a la memòria a llarg termini mitjançant Repetició/Procés profund interiorització/Automàticament. 2.3 Memòria a Llarg termini Il·limitada(temps i capacitat)/ Passa de un ser llarg termini. Fenomen de la punta de la llengua Buscar per lletra, per si es compost o 1 síl·laba, per sonoritat, nivell semàntic... Procés deductiu (Problema de matemàtiques) Determinants interns de la memòria
Esquemes /Espectatives /Formes de veure el món/ El que ens agrada(o estem a favor)/Estat emocional( Més o menys record dependent de por, ansietat, alegria....)/Estat del organisme (Depenent de estat record o no) 3 Memòria implícita Inconscient No conscient però afecta la nostra conducta així que està afectant el nostre organisme(Memòria) No recordar conscientment però si queda alguna cosa(queda un registre) 4 Oblit És un fenomen molt comú en tots els essers humans. Biologia del oblit. Teoria del decaïment: Els records és deterioren amb el pas del temps Tot i que hi ha més causes. Dany encefàlic per n accident, cirurgia, deficiències en la dieta, o alguna malatia. Danys en el hipocamp pot provocar afectacions de la memòria a llarg termini, en ancians per exemple, o en persones amb Alzheimer. El Alcoholisme crònic, pot causar malaltia de Korsakoff/Lesions en el cap poden produir amnèsia retrògrada/Els neurotransmissors també poden produir una perdida de memòria com és el cas de la acetilcolina. L’experiència : Degut a la manca d’atenció de l’acció a recordar,no repesar el material de forma adequada. Inferència : Un record interfereix en un altre. 2 tipus: Retroactiva: Nou material interfereix en un que hi ha a la memòria. Proactiva: La informació que hi ha en la memòria a llarg termini interfereix en la nova que processem. Factors situacionals : Depenent de l’ambient podem o no recordar millor una cosa. Si falla s’anomena oblit dependent de les senyals. Memòria depenent del estat : També anomenades senyals internes. Si aprenem determinat material en un determinat estat fisiològic es més fàcil recordar-ho en aquest estat fisiològic.( EX: Marihuana) Procés reconstructiu : Reconstruïm els nostres records en base les expectatives, semblança actual, decisions passades... Per no olvidar: Motivació en el que es fa/ Practica d’habilitats de retenció/ Confiança en la capacitat per recordar-ho/ Reduir al mínim les distraccions/ Mantenir la concentració/ Connexions entre el nou material y el material ja emmagatzemat/ Imatges mentals/ Senals de recuperació/ No només memòria, coses físiques/ Esquemes personals poden distorsionar el record dels events.
5 Aplicació
COGNICIÓ 1 DEFINICIÓ Processos de adquisició i us del coneixement 2 BLOCS DE CONSTRUCCIÓ DEL PENSAMENT(Paraules/Imatges) Imatges mentals: Rèplica no fotogràfica sinó esquemàtica i funcional dels continguts perceptual
Pensament en contra dels fets (Contractual) Pensament de la realitats y coses alternatives que mai van succeir.
MOTIVACIÓ I EMOCIÓ
1 DEFINICIÓ
Més emocional no tan cognitiu. Necessitat de desig específic que impulsa la conducta cap a un objectiu conseqüent.
2 TEORIES
Com no sabem que indueix la nostra conducta ens inventem motius per acceptar-les (Racionalitzar motivacions) 2.1REDUCCIÓ DE LA PULSIÓ Tots tenim necessitats i nosaltres hem d’actuar per reduir aquesta pulsió (Búsqueda equilibri) Dos blocs de pulsionsPrimàries: Innates. Bastant explicable a través de la psicologia. Supervivència individuo/espècie. Compartides pels diferents individus de la mateixa espècie. Secundaries: Més intel·lectuals. Apreses no innates, no instintives, no tan compartides. No tant explicables. Teoria de la piràmide de Maslow 1 Cobrir necessitats bàsiques. 2 Sentir-nos segurs protegits. 3 Necessitat d’afecta i de pertinença a un grup (Sentir-nos estimats per als demès, part d’un grup) 4 Preservar la pròpia estimació (Autoestima) 5 Necessitat d’estar informats (Orientació, per controlar...) 6 Necessitat de comprendre el món (Filosòfica) 7 Estètica. Ens preocupa, vestir, casa.... 8 Conèixer i trobar-se a si mateix 2.2 TEORIA DE L’ACTIVACIÓ No només equilibri Un cert grau d’ activació, estar despert, activat, canvi, emocions ... “Cercadors de sensacions”
3 MOTIVACIÓ INTRINSECA/EXTRINSICA
1 Referència a la tasca que fem, està dintre de lo que fem 2 Ens motiva conseqüència d’aquella conducta.
4 MOTIUS
4.1 CONDUCTA SEXUAL
La pulsió sexual(primària) motivada per la funció sexual, i a diferència de la set i la gana, es vital per a la supervivència de l’espècie no del individu. Un dels determinants d’aquesta pulsió es la testosterona, l’hormona sexual masculina. També pot venir afectada per estímuls externs com la segregació de feromones, promotores de la disposició sexual en parelles potencials. Diferències entre homes y dones: Homes: Més excitació per senyals visuals,i el seu focus d’interès es veure apropaments sexuals.
Dones: més excitació per tacte, i el seu focus d’interès es la elegància, l’escenari, i l’estat d’ànim. La cultura també marca molt la sexualitat, com seria el cas de certes prendes de vestir o formes corporals. Hi ha quatre fases de la conducta sexual, excitació, meseta, orgasme i resolució. Orientació sexual: Direcció del interès sexual del individu.(heterosexual, homosexual, bisexual) No cap teoria biològica, ni de socialització per l’homosexualitat.
4.2 EXPLORACIÓ I CURIOSITAT L’ exploració i la curiositat son motius suscitats per lo nou i lo desconegut i es dirigeixen cap una meta específica que consisteix en endevinar. No es única dels humans. Es podria dir que es un component bàsic de la intel·ligència però no hi cap experiment congruent. A mesura que explorem més, el nostre límit per les coses noves es fa més gran, i les nostres exploracions i curiositat, es fan més minucioses. Si lo desconegut es fa familiar podem acabant avorrits. 4.3 MANIPULACIÓ I CONTACTE. La manipulació es concentra en objectes específics que volem sentir, tocar, manipular i explorar; per contra el contacte es més universal que la necessitat de manipular y no es limita a tocar amb les mans sinó amb tot el cos.
4.4 AGRESSIÓ La agressió engloba totes les conductes que pretenen causar danys físic o psicològic als demés. Segons Freud es similar al la fam i la set, s’acumula fins a ser alliberada, i que per això s’ha de canalitzar de forma socialment acceptable com l’esport. Però només es una teoria. Un altre diu que ve desencadenada per dolor i la frustració. Però es pot dir que la violència és una conducta apresa, i una gran part es degut al context cultural particular i les normes i valors culturals. Dintre d’aquets context es podria dir que les homes son més violents que les dones i que això pot estar degut a unes bases biològiques, evolutius o socials.
4.5 ÈXIT “Superar els obstacles, exercir poder, esforçar-se per realitzar una tasca bé y tan ràpid com sigui possible”. Necessitat de destacar i de superar els obstacles. Els individus amb alta probabilitat de èxit tenen confiança en si mateixos, estan disposats a assumir la responsabilitat, i no es sotmeten fàcilment a pressió social. Son dinàmics però son propensos a sofrir estrès i malts de cap.
4.6 AFILIACIÓ La necessitat d ‘estar amb algú més. Estar sols massa temps ens provoca ansietat. Un exemple clar d’això es l’esperit de grup, el sentiment de formar part d’un grup comprensiu abans d’ una batalla, un partit de futbol... Aquets sentiment es creu que té base evolutiva, ja que els nostres avantpassats es van agrupar per tenir beneficis en la supervivència i reproductors, tot i que també podem dir que te una part d’interacció entre factors biològics i ambientals.
