¡Descarga Pròxim Orient Antic y más Apuntes en PDF de Historia solo en Docsity!
qwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwerty
uiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasd
fghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzx
cvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmq
wertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyui
opasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfg
hjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcv
bnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqw
ertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuio
pasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfgh
jklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvb
nmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwe
rtyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiop
asdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghj
klzxcvbnmrtyuiopasdfghjklzxcvbnmq
wertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyui
opasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfg
hjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcv
bnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqw
ertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuio
HSTÒRIA ANTIGA
Pròxim orient antic
21/11/
Francisco Javier Arévalo Padilla
Apunts d'història antiga
Bloc 1: el pròxim orient antic
1.- El medi natural: geografia, clima, recursos...
La topografia, l'aigua, el clima... condicionen l'ocupació humana i el seu desenvolupament. Hi ha tres grans efectes d'aquesta ocupació: la desforestació, la salinització i l'extinció d'espècies animals.
Mesopotàmia: del grec mesos i potamos (entre dos rius), que són el Tigris i l’Èufrates.
Territoris de l'alta mesopotàmia: Irak, Turquia, Síria... Aquest territori arriba fins el nord de Babilònia. El clima és variat per la diversitat orogràfica, que condiciona la climatologia.
Els dos grans rius de la zona, el Tigris i l’Èufrates neixen a Armènia,
on hi ha el mont bíblic Ararat. El Tigris té una llargària de 1900 km al llarg del seu recorregut i l’Èufrates, 2780 km. Tots dos aboquen les seves aigües al golf Pèrsic després d'ajuntar-se abans de la desembocadura en un sol riu.
Hi ha dues grans serralades a la zona: la serralada del Taurus, al nord (Armènia), i la serralada del Zagros, a l'est (entre la plana mesopotàmica i la plana de l'Iran).
Taurus: serralada amb extensos boscos sota dels 2000 metres, molt fred a l'hivern i són poc aptes per a l'agricultura. El pasturatge excessiu provoca la degradació del territori. Hi ha alguns passos muntanyosos comuniquen Mesopotàmia i la península d'Anatòlia (l'actual Turquia).
Zagros:separen Mesopotàmia dels estats iranians. D'aquí neixen els principals afluents del Tigris. El clima és suau a l'estiu i fred a l'hivern. Bona agricultura a les valls, que són més fèrtils i són cobertes de boscos.
Zona de l'alt Tigris: la regió d'Assíria (Subartu), delimita a l'est amb el Zagros i Jezireh per l'oest. Zona fèrtil per l'alt índex de pluges, on hi ha moltes aigües subterrànies i bons camps de conreu. Hi ha matèries primeres i recursos en ramaderia: ovelles, xais (llana molt apreciada pel comerç)... També hi ha zones desèrtiques. Lloc de bona cacera, on abundaven els animals salvatges. Rica en recursos minerals, sobretot mines de ferro.
Baixa Mesopotàmia (Summer, Acad, Babilònia...): format per dos grans elements: la plana al·luvial i el delta, format per aportacions dels rius. Punt d'unió del Tigris i l’Èufrates: Shalt al 'Arab. Hi hagut troballes de diversos ports fluvials al llarg dels cursos dels rius. A la zona del delta hi ha aiguamolls, maresmes, canyes... En les construccions humanes i en la creació d'objectes quotidians s'utilitzen els seus recursos. La plana al·luvial té uns 250 km d'ample i uns 650 km de llargària. Els rius estan separats, amb el curs poc definit i habituals canvis de curs. El Tigris és un riu ràpid i accidentat, on hi ha inundacions traumàtiques molt sovint, que porten argila (un dels millors recursos naturals) i altres materials que són utilitzats en la construcció d'habitatges, però també en la creació d'objectes de ceràmica (plats, gerres...), i com a suport en l'escriptura: escriptura cuneïforme sumèria. L'estiu és sec i càlid i l'hivern humit. L'argila de la zona dificulta la permeabilitat de l'aigua. També hi ha altres recursos naturals com la Nafta (d'origen natural) i el Betum (d'origen mineral), així com també diferents recursos alimentaris com els dàtils (font energètica de primer ordre).
Aproximant-nos al delta, amb vegetació de canyes, al conjunt predomina l'agricultura de cereals (ordi) per fer farina i cervesa, també es troba el sèsam, per fer oli per cosmètic i il·luminació. Certa activitat d'horticultura. Aquí hi ha el problema de la salinització a la llarga, cosa que implica que s'han de buscar noves terres de conreu. La zona és rica en bestiar, amb grans ramats d'ovelles i xais (per la llana, sobretot, però també per la llet, la pell, mantega... fins i tot més important que la seva carn).
Al sud-est hi ha la plana de Palestina, que ha tingut molta importància al llarg de la història. A l'est hi ha el desert del Negueb, frontera natural de la regió.
En general aquests territoris eren rics en el conreu de la vinya i l'olivera. Destaquen per l'explotació forestal de fustes de qualitat: els cedres del Líban.
ELEMENTS PER AL CONEIXEMENT DEL PRÒXIM ORIENT ANTIC (FONTS DE CONEIXEMENT): ESCRITES I ARQUEOLÒGIQUES
Les fonts escrites són internes i externes.
Fonts externes: autors forans però de la zona.
1.- La primera font externa que trobem és la Bíblia, com a testimoni del passat. La història d'Israel i notícies dels imperis i els pobles coetanis: Llibre dels Reis, Salomó, Judà i Israel, Llibre de les cròniques... Notícies de les relacions d'Israel amb els imperis.
2.- Historiadors grecs: Heròdot amb la seva Història i Xenofont, amb l'expedició dels 10.000. Heròdot explica la història de l'imperi persa i les guerres mèdiques. Xenofont escriu i participa en la història persa del S. IV aC.
Fonts escrites internes: són les que escriuen les persones que viuen en aquella mateixa cultura que descriuen. Està escrit en escriptura cuneïforme. Els inicis del desxiframent de l'escriptura són al voltant del S. XVII per Pietro della Valle. Al segle següent, Niebuhr va fer còpies de textos trobats a Persèpolis i estudiades per Grotefend, desxifrant alguns símbols i la direcció cap on s'escriu.
1837-1847: Rawlinson desxifra el primer text cuneïforme, que es troba al mont Behistun, i que parla sobre el rei Darayawash (Darius). Escrit en persa antic, babiloni i elamita.
1857: quatre savis treballen sobre el mateix text de manera separada i arriben a la mateixa traducció.
Període d'entreguerres: tots els textos fins el moment procedeixen del pròxim orient, ara s'expandeix la recerca cap a Mesopotàmia i surten noves dades sobre altres llengües: amorreu, ugarític, hitita, hurrita, urarteu...
Actualment es treballa sobre els textos ja trobats anteriorment.
L’origen de l'escriptura consisteix en els orígens pictogràfics, es representava una realitat material, una imatge, al principi amb més de 2000 signes que es van simplificant fins arribar als 600. Va passant de representar imatges a representar idees i després comença a representar síl·labes. Els instruments per escriure solen ser canyes amb la punta amb forma de tascó (o “cunya), d'aquí el nom de cuneïforme). S'escrivia normalment sobre un suport tou d'argila que després es coïen i quedaven dures, encara que també s'utilitzaven altres suports com pedra, metall, joies, armes... depenent del valor de l'objecte. Les tauletes d'argila eren quadrangulars (10 x 10) i s'escrivia en disposició vertical primer per passar després a escriure horitzontalment d'esquerra a dreta.
S'han trobat diversos tipus de documentació escrita: correspondència reial, comercial, documentació comptable i inventaris, documentació jurídica, tractats internacionals, inscripcions commemoratives dedicades a la divinitat, llistes de reis, anals...
Es feien per conèixer sobre: productes comercials, rutes seguides, manufacturats, models i tipus de propietat de temples, palaus, els preus dels productes, codis legislatius (compilacions de lleis) per saber com funcionava la justícia i la composició social, saber les relacions entre els estats, conèixer les bases ideològiques del poder (si eren divins, etc.), sistemes de creences i religió, saber les dinasties i relacions dels diferents monarques...
Alguns exemples de textos conservats són:
- Arxiu d'Ebla, descobert pels italians el 1975, sobre administració: inventaris, correspondència reial...
- Arxiu de Mari (a les ribes de l’Èufrates): es van localitzar més de 20000 tauletes d'argila, on destaca la correspondència reial, situat al palau de Mari.
- Biblioteca de Nínive: va existir una gran biblioteca a la ciutat Assíria de Nínive, iniciada pel rei Sargó II, que regnà del 722 al 705 aC. i ampliada pel rei Assurbanipal (669-627 aC.). Es trobava situada al recinte del palau. La biblioteca consistia en una col·lecció de tauletes d'argila, cobertes d'una escriptura fina i apretada per ambdós costats. S'arreplegaren al voltants de 22000 tauletes, trobades sota les restes del palau reial de Nínive. Va ser molt famosa i molt considerada des de la seva creació. Quan els babilonis van arrasar Nínive al comandament de Nabopolasar el 612 aC., destruïren gran part del seu contingut.
- Conjunt documental de Nippur (el més important en llengua Sumèria) on es trobaren les cròniques del rei-heroi sumeri Gilgamesh.
- Estela del codi de Hammurabi, descoberta a Susa el 1901. És l'exemple més complet del codi legislatiu, referent a les lleis de Hammurabi de Babilònia. En serveix per saber com s'estructurava la societat del seu temps.
Fonts arqueològiques: ASSIRIOLOGIA: estudi del pròxim orient antic. TELL: petits turonets creats per la destrucció de les ciutats, quan es desfan les cases d'argila per causes climatològiques i es van acumulant les restes sense treure-les formant aquests turonets.
L'interès per aquestes cultures antigues no comença fins el S. XIX. Encara que al segle XIII Benjamí de Tudela deixa escrit el relat del seu viatge a Babilònia.
1842: excavacions de E. Botta i descobriment de Nínive i de Khorsabad. Aquest recuperava antiguitats, no era per interès científic.
1845: Layard a Nimrud descobreix el palau Assiri.
1854: es descobreix la biblioteca de Nínive.
1877: Lagash, descobreix el text 'L'estela dels voltors'.
1899: Koldewey descobreix a Babilònia la Porta d'Istar.
1889: excavacions de la Universitat de Pennsilvània a Nippur descobreix un temple dedicat a un déu.
1918: excavacions de L.Wooley a Ur on descobriren el cementiri reial del tercer mil·lenni aC., on es van trobar diversos objectes de decoració, arpes decorades, joies...
1928: excavacions de la Societat Oriental Alemanya a Uruk.
1929: arqueòlegs francesos descobreixen la ciutat d'Ugarit, una important ciutat síria (2000 ac.)
1931: arqueòlegs alemanys excaven Hahusa, capital de l'imperi Hitita.
1931-1934: la Universitat de Chicago excava a Persèpolis.
1933: Parrot descobreix Mari.
A partir de la segona guerra mundial s'amplien les excavacions, fins i tot es formen equips internacionals (UNESCO...). Problemàtica de la situació de l'Iraq (al 2003 saqueig del Museu Nacional, a la guerra d'Iraq).
Arquitectura domèstica: cases de canyes, fang, tova (“adobe”). Hi ha edificis centrals cada cop més complexos, més grans i complicats, fent-se monumentals al llarg del temps, acabant dipositant-se sobre grans plataformes per fer-los més visibles.
L'edifici més conegut és troba a Eridú (període Ubaid IV 3900-3600 aC.), ciutat que ocupa unes 10 hectàrees amb una població entre 2000 i 4000 persones de població. A la part central, un primer edifici fet per nivells: el nivell més profund és el XVI, més petit, i anant pujant arribem al nivell VIII, molt més gran, tipus monumental, on es construeixen escales per fer l'accés molt més important. A l'excavació d'aquest edifici monumental s'han trobat restes de peixos, que s’interpreta que l'edifici és un temple en honor d'Enki, déu de l'aigua.
Seguint amb la divisió social, ja hi ha un grup de persones que es dediquen a la direcció de la comunitat.
Quant a la ceràmica les restes que s'han trobat indiquen que és de tipus monocrom (d'un sol color), amb decoració geomètrica, producció reduïda i de poca qualitat, ja que s'utilitzava el torn lent (això és un torn que s'havia de fer girar amb una mà i amb l'altra es realitzava la peça, d'aquí que siguin més lentes de fer i de molt poca qualitat, encara que són peces funcionals), i gran varietat de formes. A l'art és l'inici de l'especialització artesana: obres fetes principalment d'argila, sobretot es realitzen petites estatuetes representant divinitats.
Els conjunts funeraris: inici d'estratificació social i econòmica, diferenciació de tombes dels personatges més destacats.
S'explica per un context socioeconòmic més complex, degut a millores agrícoles. La conseqüència d'aquest canvi és l'especialització laboral, coordinació i estratificació social (grups o classes socials), encara que només passa a la baixa mesopotàmia.
Alta Mesopotàmia: desenvolupen la seva cultura sobre una altra que hi havia al lloc, la cultura de El Halaf, els quals ja disposaven de molts recursos naturals i d'infraestructures consolidades, amb alguna influència del sud. Hi ha gran abundància de matèries primeres i per això hi ha poc estímul a l'hora de realitzar canvis en la manera de viure.
Període d'Uruk antic.
No hi ha grans canvis respecte de la cultura anterior llevat d'alguns trets:
- Ceràmica: es fa amb motlle (vora bisellada), funció particular, molt determinada, i trobada a edificis més complexos. Una persona acapara la producció per repartir-la amb la resta de la comunitat (és l'inici del comerç). S'introdueix el torn ràpid, el qual deixa lliure les dues mans i, en conseqüència, les peces surten de millor qualitat i de manera més ràpida.
- Es desenvolupa cada cop més l'estratificació social.
La revolució urbana: períodes Uruk tardà entre 3300-3100 aC. i Jemdet Nasr entre 3100-2900 aC.
L’origen de la ciutat és l’origen de l'estat i l'estratificació socioeconòmica. Hi ha una interacció complexa de grups humans a l'interior de cada comunitat: estratificació social, formació d'una classe política dirigent, paper sociopolític de la ideologia. Es troben ja les primeres ciutats que reben tributs d'aldees veïnes. Quan entren en conflicte es parla de l’origen de les guerres.
Començaments de la jerarquització territorial:
. Les ciutats comencen a tenir poder polític, deixant les aldees un poder secundari, ja que són considerades espais marginals on es troben els recursos secundaris. . A les ciutats comencen a trobar-se palaus, temples, magatzems...
L'estat apareix quan una ciutat comença a dirigir una sèrie de comunitats a diferents territoris, encara que hi ha algunes aldees que no es controlen (estepes, aiguamolls, i, en general, les terres que queden més allunyades del centre de poder.
Quant a l'arquitectura ja comencen a sorgir edificis importants:
- Temple Blanc d'Uruk (establert al mateix emplaçament on segles després hi haurà el temple-zigurat dedicat al déu Anu), fet de rajol cuit al forn, amb una estructura similar als de cultura Ubaid. A dins s'han trobat restes de foc i un pedestal per subjectar una estàtua, potser dedicada a una divinitat.
- Recinte d'Eamna, un conjunt d'edificis complexos, dedicats a diverses divinitats.
Significat dels canvis arquitectònics:
conjunts de grans dimensions, complex amb diversos edificis i amb formes arquitectòniques noves (pati central, columnes, decoració de mosaics de cons...) i altres formes decoratives (jugar amb la llum i les ombres). Utilització de pedra calcària (un dels edificis del complex rep el nom de Calcària perquè està fet amb aquest tipus de material), procedent d'Aràbia, el que indica l'existència d'un comerç més desenvolupat.
Qui va manar fer-los disposava de recursos tant materials com humans, i que indicaria l'existència d'elits, persones que només es dediquen a governar. Es consideren hereus dels temples precedents. Com que són politeistes hi ha un temple per a cada déu, tot i que hi havia un que sobresortia. També hi ha la teoria de que són palaus: dedicats al governant.
Tot el recinte de Inamna seria un recinte palesí, és possible que hi hagi un dels edificis dedicats a la deesa (són els edificis C, D i Calcària).
Fet que hi ha un referent religiós important: l'ús de la ideologia amb finalitat política. Hi hauria la decoració de tipus còsmic (harmonització còsmica). L'ordre còsmic el manté la divinitat i l'home ha de respectar aquesta voluntat divina. Hi ha alguns elements específics al llarg de l'any: celebració de festes, per donar la idea que la comunitat és un tot solidari i s'ha de participar per mantenir aquest ordre còsmic. Lligam religió-ordre social.
Jerarquització social: elits dirigents, increment del luxe i l'estratificació. Inicis de l'art suntuari (del luxe), indissociable del poder i els artesans són capaços de respondre a les necessitats d'aquestes elits. Obsessió per les obres d'art per demostrar el seu prestigi social i per mostrar-lo a la resta de la ciutadania. Hi ha objectes que posen de manifest la jerarquia social. L'art és considerat un codi d'expressió simbòlica.
S'han fet dues troballes significatives:
- El Vas d'Uruk: d'un metre d'altura, hi ha diversos tipus d'imatge amb escenes diferents: sota aigua, onades... 1ª línia: animals que representen la ramaderia. 2ª línia: homes en actitud d'ofrena, tots porten coses a les mans. Línia superior: mena de ritual representat pels homes que ja han realitzat la seva ofrena.
- El Cap de Warka: potser era unit a una estàtua de fusta, i que podria representar la divinitat, realitzat en marbre blanc.
L'escriptura neix al voltant del 3200 aC. degut a la necessitat de realitzar còmputs comptables derivats del comerç, havien de fer un sistema unitari per crear uns registres. Hi havia un sistema de pesos i mesures per realitzar les transaccions comercials, encara que no era unitari, hi havia molts de diferents, sense unificar i sense verificar. Calia que hi hagués una entitat central que garantís la veracitat de la mesura. Apareixen sistemes i models de càlcul i numeració. L'escriptura neix de la necessitat de registrar totes aquestes operacions, ja que les primeres organitzacions no disposaven
principalment dones i nens. També es comencen a fabricar objectes de luxe.
Finalment, al vèrtex de la piràmide tots els que s'encarregaven de l'administració (escribes, funcionaris...) i els religiosos. Calia que apareguessin grans centres de poder que és on es concentren totes aquestes persones. També els grans palaus, grans temples, magatzems per als excedents, habitatges dels personatges dirigents, només es troben a les ciutats.
Una funció important de l'estat és la gestió de la força; al principi en cas de defensa de les riqueses que s'estan acumulant. Tant a l'interior com a l'exterior de les ciutats es comencen a trobar milícies urbanes per mantenir l'ordre. La milícia i l'administració queden unides mitjançant un sol cap anomenat EN, que amb aquesta feina ocupava tota la seva activitat diària. Per tal de justificar la seva posició, afirmava que era representant de la divinitat per dirigir els destí de la ciutat a la terra.
Dinàstic antic entre 2900-2350 aC.
Protagonitzat pel poble sumeri, es desconeixen els seus orígens. Diverses ciutats són d'aquesta cultura: Uruk, Ur, Eridú, Lagash, Umma, Nippur, Kish i al nord Asur i Mari. Aquestes ciutats-estat eren grans nuclis de població entre 40 i 50 mil habitants, quan altres ciutats dels voltants no arribaven a 20 mil. Elam era un territori diferent, encara que molt relacionat per la seva influència mesopotàmica.
Les ciutats estaven repartides pel territori i separades per aldees i nuclis més petits. Són fundades al punt on sigui més fàcil trobar aigua i les més petites al voltant dels cursos fluvials o a l'interior del territori.
Vista de les societats a través de les necròpolis: Cementiri reial d'Ur, el més important de la zona (té unes 2500 tombes i es creu que va ser utilitzat entre 2600 i 2100 aC.). Els difunts els posaven de costat, en caixa de fusta o embolicats en tela, al fons d'un pou excavat a l'efecte. S'han trobat alguns conjunts funeraris amb estructures elaborades, cobertes de voltes (estructura arquitectònica), algunes fetes de pedra o rajols. Hi ha algunes molt riques on s'han trobat or, plata, joies, ceràmiques. Hi ha diverses tombes on s'ha trobat que el difunt era acompanyat d'un seguit de cossos (d'entre 3 o 4 fins a 75 persones). Algunes d'aquestes poden ser de reis: destaquen la tomba PG755 i la PG1237, on s'han trobat les restes de 75 cossos que acompanyen el difunt a més d'objectes molt cars i difícils de trobar. A la PG800, anomenada tomba de la reina, s'ha trobat una espècie de trineu arrossegat per dos bous (els cossos dels animals també s'han descobert). Una de les més importants és la PG789, en la que hi havia carros tirats per bous, amb una cinquantena d'individus amb llances, dones (potser esclaves o serventes), així com un conjunt de soldats amb les seves armes i les indumentàries. Aquest costum no és habitual de Mesopotàmia, ja que també existeix en d'altres cultures. Es abandonada, però, cap al 2500 aC. Es justifica per la demostració dels recursos dels quals disposava el príncep-rei, sacrificant alguns servents i/o soldats i enterrant- se amb ell, amb moltes de les seves riqueses.
Quant a arquitectura en aquest període no es trenca, s'introdueixen algunes innovacions: coberta de volta a les tombes, construcció de pilars i torres a les entrades dels edificis (anomenat monumentalització). També recintes ovals al voltant del temple: són els habitatges dels sacerdots, artesans que treballen pel temple, els tallers...
També s'observa la construcció de palaus individualitzats, separats dels temples: a Kish, entrada protegida per torres i muralles al seu voltant. En ser abandonat va quedar tal i com estava, per això s'ha conservat. També hi ha l'aparició de muralles que envolten el conjunt de la ciutat. La més coneguda és la de la ciutat de Warka (Uruk), d'uns 9 km de perímetre que abarcava una superfície de 650 hectàrees.
Diversos fets destacables: aparició d'obres d'art notables, ja que ara tot es fa amb elevats nivells de riquesa i creativitat. I que serà un símbol de riquesa i d'estatus social i prestigi d'algunes classes. Els
millors objectes són en mans dels governants o els sacerdots. Les obres d'art menor servien com a model de comportament vers la societat reflexat en els dibuixos que hi feien. El millor exemple d'això és l'Estendart reial d'Ur (mena de caixa dibuixat per ambdues cares i decorat amb pedres precioses -lapislàtzuli...-).
L'escena representada va en tres registres, o tres nivells:
- Nivell inferior: individus traginant productes diversos (cereals?, etc).
- Nivell mitjà: persones dretes portant productes ramaders, en actitud d'ofrena.
- Nivell superior: persones dretes i assegudes, potser representació de la cort del rei, que se situa a l'esquerra de la imatge, sent el doble de gran que la resta de les persones del seu voltant, que estan en actitud de submissió.
Escena que representa la diferència de classes que es començava a donar a l'època.
A l'altra cara també està representada en tres nivells, però presenta la cara bèl·lica de la societat:
- Nivell inferior: es representen els diversos elements militars de l'època amb carros, armes...
- Nivell mitjà: es representen els soldats quan tornen vencedors de la batalla.
- Nivell superior: el rei, sent el doble de gran que la resta de persones representades a l'escena, rep els presoners que han fet a la batalla presidint l'escena al centre de la imatge.
Economia: en aquests moments hi ha un creixement remarcable per la interacció de diversos factors:
- Agricultura: millora del control de l'aigua, distribució eficient, fertilitat de la terra, aprofitament de recursos secundaris (llana, llet, pesca, dàtils...)
- Artesania: els artesans del moment es dediquen a la seva feina a temps complet. Hi ha una elaboració de ceràmica en sèrie, de tipus funcional; creixement de la indústria tèxtil (lli i llana) i evolució de la metal·lúrgia.
- Comerç: s'incrementen les relacions comercials on qui pren la iniciativa és el palau, liderant les transaccions comercials amb altres assentaments. Comença a emergir una figura, el DAMGAR, que és una persona a qui s'encarrega la representació de la ciutat en els tractes comercials (és un comerciant que treballa per l'estat a qui se li donen les mercaderies perquè comerciés en nom del palau). Gràcies a això comencen a sorgir persones que inicien el comerç a títol privat i enriquint-se. Hi ha dos assentaments amb què la ciutat té més tractes comercials que són Assur i Mari.
Assur: ciutat establerta a les ribes del Tigris en un territori poc fèrtil però amb una bona posició estratègica per comerciar. Aquest assentament té el seu origen en l'intent dels sumeris de controlar les rutes comercials.
Mari: també tenia una posició estratègica, però era controlada per la ciutat d'Ebla.
El comerç posava en contacte territoris que eren més allunyats i necessitava Mari per poder accedir a les rutes comercials.
Organització política: en aquesta època és quan comencen a aparèixer els primers reis. Abans la política era dirigida pels sacerdots i el temple, i ara ho farà el monarca amb la seva cort administrativa. El palau apareix ara de forma individualitzada, separat del recinte del temple i els edificis religiosos. Hi ha una distribució de funcions: el temple té la funció religiosa i el palau la política i militar. Moltes ciutats s'enfronten en conflictes militars, ja que el rei és el cap de l'exèrcit ja que aquests necessiten d'un líder sòlid i fort. D'aquí s'extrapola a d'altres ciutats. Es comencen a trobar els primers codis legals. Els reis acaparen els poders que fins ara eren en mans dels temples. Desapareix la figura de l'En i es comencen a trobar noves titulacions: ara a Kish hi ha un Lugal
contra la dominació. Ebla es va mantenir com a regne independent, i signava pactes de dominació amb altres ciutats. Hi ha intents de control de les rutes comercials per via militar així com per via diplomàtica. Per primera vegada es divinitza la monarquia. El rei és el déu protector de la ciutat. Un bon exemple és l'Estela de la Victòria del rei Naram-Sin (2254-2218 aC.).
Causes de la decadència: l'imperi acadi va durar uns dos segles; es va ensorrar a causa de la invasió del poble Guti (o Qutu), encara que hi havia altres causes: hi havia una estructura política dèbil, lluites dinàstiques al si de la monarquia, rebel·lions de les ciutats sotmeses, col·lapse comercial... Naram-Sin havia creat un gran imperi però havia deixat buits de poder al mig del seu territori, fet que també va contribuir a desintegrar l'imperi, ja que aquestes ciutats amb el buit de poder eren les que controlaven les rutes comercials.
Dominació Guti (o Qutu) entre 2159 i 2111 aC.
Dominen la mesopotàmia central, però hi ha poca integració i no construeixen un imperi sòlid. Aquest poble va baixar de les muntanyes Zagros. La major part de les ciutats es van mantenir independents i controlaven el seu territori: Lagash (2144-2114) viu una època d'apogeu amb el rei Gudea, que expandí les seves influències cap al sud, de manera pacífica amb la seva influència comercial.
El període de dominació Guti acaba amb el rei Utu-Hengal d'Uruk (2120-2112 aC.), que era un Ensi d'Uruk. Va conquerir Ur i va deixar Ur-Nammu com a governador. Aquest es va rebel·lar contra Utu-Hengal imposant el seu poder i la seva dinastia, coneguda com la tercera dinastia d'Ur. Recupera un antic títol: rei de Summer i d'Acad. També durant aquest període governen cinc reis, entre els quals Ur-Nammu, Shulgi, Amar-Sin... Es torna a la concepció sumèria del rei: ha de ser un bon administrador, ser just i portar a bon port la societat que governa. Es desenvolupa la burocràcia (apareix la figura del visir), crea una escola d’escribes. Hi ha una bona integració política i territorial dels pobles conquerits. S'envien governadors per administrar els territoris, que es divideixen en províncies i situa un Ensi a cadascuna d'aquestes regions, per tal de realitzar la recaptació dels impostos i tributs. A les ciutats més conflictives envia un cap militar (un Shagin). L'expansió militarista no és prioritària: com exemple tenim el mur de protecció construït al nord de l’imperi per defensar la regió dels ataca dels pastors nòmades martu, que venien de la zona de Síria.
Al llarg de tot aquest temps la societat es va tornant cada cop més complexa. Per resoldre els conflictes interns que es produeixen, sorgeix la necessitat de redactar uns codis legislatius per tal d’organitzar millor la justícia. Són una sèrie de compilacions de lleis escrites que tenen per objectiu regular el comportament de la societat dins uns paràmetres suportable: el codi d’ Ur-Nammu (Shulgi), lleis, cadastre, pesos i mesures. Justícia encarada a mantenir en el poder la gent que ja hi està.
Algunes causes del creixement de la societat són:
- Millora del sistema de camins: s’instal·la un sistema d’estacions periòdiques, a una distància un d’altre d’una jornada de viatge.
- Concentració de població a les ciutats (a Ur hi havia uns 200 ó 300 mil habitants): encara que hi ha diversos problemes: salubritat, malalties, epidèmies... Justament aquest factor juga en contra del creixement. Aquesta concentració de persones al voltant de les ciutats es deu a diversos factors com: algunes aldees que estan separades es consideren insegures; cada cop més les terres les acaparen els palaus o els temples, cosa que fa que cada cop hi hagi més pagesos sense terra i han de buscar la manera de subsistir a la ciutat.
- Graus de construcció de Ziggurats: estructures en terrasses, i a dalt de tot es construeix el temple, que són monumentals, molt grans.
Decadència de la tercera dinastia d’Ur:
- Degradació ecològica: obres de canalització per irrigar terres seques porten la conseqüència que les terres es salinitzen i deixen de ser fèrtils.
- Excessiva concentració de població a les ciutats.
- Pressió i invasió de pobles perifèrics: Amorrites (pastors martu).
- Guerres amb altres ciutats-estat, com Mari, o territoris, com Elam.
- Debilitat del poder central.
- Revoltes en diferents ciutats.
2003 aC.: saqueig i destrucció per part dels elamites de la ciutat d’Ur.
De la decadència de la tercera dinastia d’Ur a l’imperi paleobabilònic (2003-1700 aC.)
Després de la tercera dinastia d’Ur:
- L’element sumeri és arraconat progressivament.
- Inestabilitat política i fragmentació del territori (alguns anomenen període intermedi sumeri aquesta època).
Característiques principals:
- Domini cultural del amorreus al nord-est de l’Èufrates, poble semita que comença a dominar, encara que ja existien des del tercer mil·lenni aC., i que tenen un paper important en la formació dels imperis.
- Disgregació del poder polític, sense cap potència hegemònica, encara que les més importants són les ciutats de Isín i Larsa.
- La situació canvia a partir del S. XVIII amb l’ascens de la ciutat de Babilònia.
- Desenvolupament d’Assur i Mari degut a la seva posició estratègica, dominats per poders tribals.
- Propietat privada, amb un comerç cada cop més particular:
- Crea inestabilitat social.
- Crisi d’estructures familiars tradicionals.
En aquests moments hi ha una sèrie de funcionaris que inicien un negoci privat, començant a guanyar petites fortunes, començant a obtenir benefici a partir del comerç. Paguen tributs al palau, compren terres...
- Moment de davallada demogràfica:
- Concentració de la població: atomització de les famílies, tenen petites terres que les treballen tots els membres. Les famílies comencen a endeutar-se i per poder pagar han de vendre les terres, quan no poden pagar es dóna a si mateix com a pagament, oferint-se com esclau per poder pagar el deute o els tributs. En aquest context reapareix la figura del rei que administra justícia igualitària per tothom: sorgeixen molts codis legislatius.
- Mala distribució de recursos.
- Sobreexplotació agrícola.
Imperi paleobabilònic ( 1782- 1700
- Comença amb Sumuabum ( com la primera dinastia de Babilònia.
- Hammurabi (1792-1750 aC.): imperi, imatge reial.
Sumuabum: teoria de pactes amb les ciutats dels voltants que li va permetre anar expandint comercial i militarment. Culmina amb l’arribada de Hammurabi. Es va forjar una imatge de gran conqueridor. Havia estat molt hàbil ja que primer feia militarment. Característiques principals:
- Consolidació del poder del palau. Desenvolupa ment rígida. El rei era el dispensador de justícia davant les desigualtats socials.
- Superació de l’estat limitat a una ciutat i el seu territori (pèrdua d’iniciativa política de les ciutats): es fa una capital i la resta de ciutats són regides administrativament. Divisió en províncies. Hi ha un Ensi a cada província.
- Important activitat cultural que fa possible que el nom de Babilònia passi a designar una part de mesopotàmia.
- Divinitat principal: Marduk. Reestr
- Grans obres hidràuliques a les àrees perifèriques de la baixa mesopotàmia.
- Àrees perifèriques no dominades totalment: A
Estructura social:
- Revoltes de territoris sotmesos.
1700 -1595 aC.) Comença amb Sumuabum (1894-1881 aC.), amorreu, fundador de la dinastia, coneguda com la primera dinastia de Babilònia. 1750 aC.): imperi, imatge reial.
Sumuabum: teoria de pactes amb les ciutats dels voltants que li va permetre anar expandint na amb l’arribada de Hammurabi. Es va forjar una imatge de gran conqueridor. Havia estat molt hàbil ja que primer feia tractes comercials i després sabia fer
Consolidació del poder del palau. Desenvolupa una estructura burocràtica complexa i excessiv ment rígida. El rei era el dispensador de justícia davant les desigualtats socials.
Superació de l’estat limitat a una ciutat i el seu territori (pèrdua d’iniciativa política de les ciutats): i la resta de ciutats són regides administrativament. Divisió en províncies. Hi ha un
Important activitat cultural que fa possible que el nom de Babilònia passi a designar una part de
Divinitat principal: Marduk. Reestructuració del panteó de déus mesopotàmics.
Grans obres hidràuliques a les àrees perifèriques de la baixa mesopotàmia.
perifèriques no dominades totalment: Assíria i Elam.
- Awilum (tamkarum, ilkum): lliures privilegiats, jerarquia interna en aquest sector.
- Mushkenum: homes semilliures amb certa d pendència econòmica dels awilum, sotmesos al seu p der (agricultors, ramaders…).
- Wardum: esclaus per deutes: tributs, misèria, delictes…
Imatge de la decoració del codi legal de Hammurabi, que consta d’un pròleg, 284 preceptes i un epíleg. A la imatge es pot observar com el déu, assegut a l’esquerra de la imatge i tocat amb un casc de banyes, símbol de poder, li entrega al rei Hammurabi els preceptes de la llei. Decadència del regne de Babilònia.
- Empobriment de la població a causa de l’increment de la propietat privada, ja que els camperols perden progressivament les seves terres a causa dels deutes. evoltes de territoris sotmesos.
1881 aC.), amorreu, fundador de la dinastia, coneguda
Sumuabum: teoria de pactes amb les ciutats dels voltants que li va permetre anar expandint-se na amb l’arribada de Hammurabi. Es va forjar una imatge de gran comercials i després sabia fer-se valer
una estructura burocràtica complexa i excessiva- ment rígida. El rei era el dispensador de justícia davant les desigualtats socials.
Superació de l’estat limitat a una ciutat i el seu territori (pèrdua d’iniciativa política de les ciutats): i la resta de ciutats són regides administrativament. Divisió en províncies. Hi ha un
Important activitat cultural que fa possible que el nom de Babilònia passi a designar una part de
ucturació del panteó de déus mesopotàmics.
Awilum (tamkarum, ilkum): lliures privilegiats, terna en aquest sector.
Mushkenum: homes semilliures amb certa de- pendència econòmica dels awilum, sotmesos al seu po-
Wardum: esclaus per deutes: tributs, misèria,
Imatge de la decoració del codi legal de Hammurabi, que consta d’un pròleg, 284 preceptes i un epíleg. A la imatge es pot observar com el déu, assegut a l’esquerra de la imatge i tocat amb un e poder, li entrega al rei Hammurabi els preceptes de la llei. Decadència del regne de Babilònia. Empobriment de la població a causa de l’increment de la propietat privada, ja que els camperols perden progressivament les seves terres
- Incursions de poblacions perifèriques: Elamites, Cassites...
- Infiltració dels pobles Cassites.
- C. 1700 aC conquesta cassita de Hanna.
- 1595 aC. Conquesta i saqueig de Babilònia per Mursil I.
De la formació del regne Hittita a la crisi del S. XII (1700-1200 aC.)
- El fet indoeuropeu.
- Cronologia i finals del III mil·lenni.
- Origen: Europa sud-oriental? Anatòlia? Zagros?
- Causes de l’expansió desconegudes.
- Llocs documentats al pròxim orient: Anatòlia (Hitites), nord de Mesopotàmia i Síria (hurrites); altiplà iranià (perses i medes).
- Llengües emparentades.
- Economia pastorívola.
- Organització tribal. Aristocràcia guerrera.
Els Hitites.
- Presència segle XX aC. a Anatòlia al país de Hatti.
- Hitites: luvites + nesites + palaites.
Desenvolupa escriptura pròpia: els luvites l’escriptura jeroglífica hitita; els nesites i palaites l’escriptura cuneïforme.
- Petits principats guerrers.
- Segle XVIII aC. unificació política.
- Hattusil I (1620-1620 aC.): imposa la capital a Hattussa i d’on pren el seu nom.
Apogeu del regne hitita.
- Musil I (1620-1590 aC.), és qui expandeix l’imperi.
- Domini del nord de Síria, control del hurrites a orient.
- Aliança amb el regne cassita de Hana, a orient.
- Conquesta i saqueig de Babilònia (1595 aC.), per part dels cassites.
- Crisi: mitjan segle XVI aC., per diverses causes:
- Lluites dinàstiques i intrigues de palau.
- Orografia complicada.
- Pressió dels hurrites i del regne de Mitani.
Els hurrites.
- Propers a indoeuropeus, substrat ètnic mesopotàmic.
- Situació: planes d’Armènia; muntanyes Zagros; nord de Mesopotàmia i nord de Síria.
- Segle XVIII aC.: vintena de petits principats, dotzena de ciutats al nord de Síria: formen el regne Mitani.
que representa el poder. La imatge és integrada al mateix tron que es veu representat a la imatge. S’observa el rei com fa l’acció d’agenollar-se davant del tron, simbolitzant la divinitat de qui seu en ell. Imperi neohitita (1380-1200 aC.).
- Creador de l’imperi: Shuppiluliuma (1380-1346 aC.).
- Expansió cap a Síria. Subordinació d’alguns principats com Ugarit o Karkemish. Pactes de fidelitat a la perifèria.
- Conflictes amb Egipte: batalla de Qadesh (1299), que va enfrontar el rei Muwatalli contra Ramesses II, rei d’Egipte; i tractat de pau (1278) entre el rei Hatusil III amb el mateix Ramesses II.
- Capital: Hattussa.
- Economia: camps limitats, ramaderia, fusta, mineria.
- Societat: noblesa guerrera, camperols dependents.
Estats d’Amurru i Canaan (Segles XV-XIIaC.)
Això al llevant de Mesopotàmia. Aquests estats estaven subordinats als grans imperis: Assiri, Hitita, Hurritas (Mittanni). Les seves principals ciutats eren: Biblos, Ugarit, Karkemish, Qadesh...
La seva economia es basa en l’agricultura i la ramaderia. Les terres eren petites i tenien que pagar impostos (no hi havia gaire terra). La ramaderia era la forma de vida principal: cabres, ovelles... També hi havia una apicultura important i exportació de cedres.
Tenien matèries primeres: cedres, púrpura (tiny), treta de conquilles, coure, teles, ivori... amb què comerciaven amb les terres de l’interior de mesopotàmia.
Les ciutats estan molt ben comunicades com Biblos i Ugarit, sobretot entre el mar i la terra. En aquests llocs ja es veuen grans comerciants privats, però havien de pagar taxes. També desenvolupen l’artesania. Però encara depenen del palau, no són privades.
La crisi del 1200 aC. Primera edat del ferro.
Crisi del bronze final (segle XII)
- El segle XII aC.: hi ha un equilibri de forces, tota aquesta pau queda bruscament interrompuda pel canvi de panorama polític. Desapareixen alguns estats per sempre.
Evidència de la crisi
- Arqueològicament es poden veure grans destruccions, per exemple a Xipre i a Grècia (Doris).
- Tant a Xipre com al llevant es venen un tipus de ceràmica que demostra el gran moviment de gent (Pobles del Mar) 1300-1200 aC.
- A ciutats de Grècia es comencen a veure grans fortificacions: emmurallament de les ciutats amb grans fosos per poder aguantar setges.
- També s’observa a terres gregues ceràmica senzilla que pot demostrar el pas d’altres pobles per aquella terra.
- També moltes poblacions i illes queden despoblades; això demostra que passa alguna cosa. Aquests pobles se’ls anomena Doris. Els doris van esborrar els poblats grecs i s’hi van assentar (no es tenen gaire dades). Es suposa que aquest poble era indoeuropeu dels Balcans. La ceràmica i l’arquitectura són molt diferents entre l’època minoica i la dòrica.
- També es veuen grans destruccions de ciutats: Ugarit, Karkemish, Síria (ciutats de Síria).
- Es passa d’inhumar els cadàvers a cremar-los.
- Destrucció de ciutats de Canaan i la destrucció de les principals ciutats hitites: Hattussa.
- Tots aquests que provoquen aquestes guerres i aquesta destrucció eren anomenats els Pobles del Mar.
Les causes externes: Els Pobles del Mar.
Hi ha diverses fonts:
- Tauletes d’Ugarit (perill que ve del mar). En aquella època no els anomenaven pobles del mar. Aquest nom se’ls va posar pel investigadors del segle XX.
- Bíblia (filisteus): la Bíblia els anomenava filisteus.
- Tauletes de Pilos: hi va haver molts reclutaments, però no se’n fa gaire cas perquè els reclutaments hi hagut sempre. Són informacions administratives.
- Cartes reials hitites: es parla dels pobles enemic de la seva terra. També parlen de que hi havia una gran crisi agrícola.
- Notícies d’Heròdot: diu que va haver una gran sequera a Anatòlia. Això coincideix amb el que diuen els hitites.
- També els egipcis parlen molt. Es veu uns textos escrits en el temple de Unamon. Ramesses III va fer escriure el 1188 aC. per Medinet Habu diu que va aniquilar els pobles que van venir del mar a les fronteres d’Egipte. (Imatge del temple de Unamon: hi ha textos, s’interpreten de dalt a baix). Però no es pot fer gaire cas del que diu Ramesses III, Es creu que aquesta imatge d’una sola batalla és falsa. Es creu que és la síntesis de moltes batalles. Era pura propaganda.
- Els egipcis de totes maneres van perdent el control del llevant; i els pobles es van assentant en territori egipci.
D’on venien els pobles del mar i quins motius van tenir.
- La procedència és desconeguda, però se sap que eren etnolingüísticament diversos: indoeuropeus, semites, levites...
- Shardana: Síria, càucas, Balcans, Sardenya (Sards), encara que tot això només són hipòtesis.
- Lukka: pirates d’Àsia menor (licis).
- Ekwesh: aqueus a Àsia menor.
- Teresh: relació amb els etruscos? Anatòlia?
- Shekelesh: Sicília (sículs), Anatòlia.
- Peleset: Filisteus, Creta?
- Tjekei: pirates d’Àsia menor (similars als shekelesh).
- Deneyen: micènics (dànaus) a Àsia menor.
- Werhesjh: desconeguts. Troia?
- Ahhijawa: textos Ugarit: Aqueus?
