ASSOCIACIÓ LLIURE
L’associació lliure està definida com a mètode que consisteix a expressar sense
discriminació tots els pensaments que vénen a la ment, ja sigui a partir d'un element
donat (paraula, nombre, imatge d'un somni, representació qualsevol), ja sigui de
forma espontània o no.
Freud utilitza el mètode de l'associació lliure en el seu autoanàlisi i en especial en
l'anàlisi dels seus somnis. Aquí un element del somni és el que serveix de punt de
partida per al descobriment de les cadenes associatives que conduiran als
pensaments del son.
Com a curiositat comentarvos, no sé si algú ja ho ha mencionat, que l’escriptor
Ludwig Born (que segons diuen Freud llegia molt) recomanava, per «esdevenir un
escriptor original en tres dies»,
escriure tot el que te vingui a la ment, i denunciava els efectes que produia
l'autocensura sobre les produccions intel·lectuals.
Fins i tot en el cas en que el punt de partida el proporciona una paraula inductora
(com podem veure en experiències de Zurich), el desenvolupament de les
associacions pot considerar-se «lliure» en la mesura que no està orientat i controlat
per una intenció selectiva. I esta llibertat encara és més gran si no se dona cap punt
de partida.
Així pues esta regla de l'associació lliure tendeix abans de res a suprimir la selecció
voluntària dels pensaments, és a dir, en la terminologia de la primera tòpica
freudiana , a eliminar la intervenció de la segona censura (situada entre el
conscient i el preconscient i així puguer posar de manifest les defenses inconscients,
és a dir, l'acció de la primera censura (situada entre el preconscient i l'inconscient).
SIGNIFICANTE /SIGNIFICADO
Aquesta és l'essència de la clínica psicoanalítica: clínica en transferència vol dir que
l'inconscient és el discurs de l'Altre.
Quan Lacan posa l'accent en el subjecte com a efecte de l'estructura del llenguatge,
el formula lingüísticament:
"El significant és el que representa un subjecte per a un altre significant" emfatitzant
així la funció del significant i les seves conseqüències: "per on ell determina,
singularment, al subjecte per llançar-li a cada instant els efectes mateixos del
discurs"
Quan reprèn aquestes definicions al Seminari 12 afirma que es tracta de la fórmula
de l'alienació en la mesura que ella representa un subjecte per a un altre significant
però en tant el significant que determina al subjecte el barra, la qual cosa implica la
divisió.
Aquesta definició del subjecte serà decisiva a l'hora de plantejar-se la pregunta per
quina és la concepció de la llibertat amb què operem en la pràctica analítica. Dit
