Docsity
Docsity
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity

Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium

Orientación Universidad
Orientación Universidad
Vende en Docsity
Vende en Docsity
Docsity AI
Docsity AI
Inicia sesiónRegístrate

Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity

Busca documentos

Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity

Busca tu universidad

Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad

Video Cursos

Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades

Quiz

Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación

Docsity AINEW

Resume tus documentos, hazles preguntas, conviértelos en quiz y mapas conceptuales

Ver preguntas

Despeja tus dudas leyendo las respuestas a las preguntas que realizaron otros estudiantes como tú

Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium

Compartir documentos
download point icon20 Puntos

Por cada documento subido

Responde a las preguntas
download point icon5 Puntos

por cada respuesta dada (máx. 1 al día)

Todos los modos para conseguir puntos gratis
Consigue puntos de inmediato

Elige un plan Premium con todos los puntos que necesitas.

Oportunidades de estudio

Elige tu próximo programa de estudio

Ponte en contacto inmediatamente con las mejores universidades del mundo. Busca entre miles de universidades en todo el mundo. Busca entre miles de universidades partner oficiales

Comunidad

Pregúntale a la comunidad

Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio

Ebooks gratuitos

¡Nuestros e-books salva-estudiantes!

Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity

psicobiologia, Apuntes de Psicobiología

Universitat de Barcelona (UB)Psicobiología

Asignatura: Psicobiologia, Profesor: , Carrera: Psicologia, Universidad: UB

Tipo: Apuntes

2014/2015

Subido el 01/12/2015

aliss0n
aliss0n 🇪🇸

4

(6)

2 documentos

1 / 48

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Índex&
1.!CONTROL&NEUROENDOCRÍ&DE&LA&CONDUCTA&...............................................................................&2!
1.1.!Concepte&de&psicobiologia&.......................................................................................&2!
1.2.!Nivells&d’integració&de&la&informació:&sistema&reticular,&sistema&límbic&i&neoescorça&2!
1.2.1.!Aproximacions/fonamentals/a/l’estudi/de/la/conducta/.........................................../2!
1.2.2.!El/SN/des/de/diverses/perspectives/........................................................................./3!
1.3.!Aproximacions&i&tècniques&en&psicobiologia&.............................................................&9!
1.3.1.!Aproximacions/fonamentals/a/l’estudi/de/la/conducta/.........................................../9!
1.3.2.!Estratègies/pel/contrast/d’hipòtesis/......................................................................../9!
1.3.3.!Tècniques/emprades/en/psicobiologia/(humana)/..................................................../9!
1.4.!Sistema&endocrí,&sistema&nerviós&i&conducta&..........................................................&11!
1.4.1.!El/sistema/endocrí/................................................................................................./11!
1.4.2.!Sistema/immune/.................................................................................................../13!
1.4.3.!Relacions/entre/el/SN,/el/sistema/endocrí/i/el/sistema/immune/i/la/conducta/......./14!
1.4.4.!Modulació/de/l’activitat/entre/sistemes/................................................................/14!
1.5.!Genètica&i&ambient:&períodes&crítics,&plasticitat&cerebral&i&reserva&cognitiva&...........&14!
1.5.1.!Plasticitat/cerebral/................................................................................................/14!
2.!CONDUCTA&TRÒFICA&...................................................................................................................&17!
2.1.&&Senyals&per&a&la&ingestió&de&sòlids&i&de&líquids&...........................................................&17!
2.2.&&Mecanismes&implicats&en&el&control&de&la&ingestió&....................................................&19!
2.3.&&Senyals&de&sacietat&...................................................................................................&21!
2.4.&&Modulació&de&la&conducta&tròfica&.............................................................................&24!
3.!CONDUCTA&SEXUAL&....................................................................................................................&25!
1.6.!3.1.& & Desenvolupament& i& maduració& sexual:& factors& genètics& i& hormonals.& Cicle&
menstrual&........................................................................................................................&25!
3.2.&&Influències&hormonals&en&les&diferències&sexuals&......................................................&29!
3.2.1.//La/conducta/sexual/................................................................................................../30!
1.6.1./.................................................................................................................................../34!
3.2.2.//Cervell/masculí/i/cervell/femení?/............................................................................./34!
3.3.&&Mecanismes&neurals&implicats&en&la&funció&sexual:&l’amor&i&l’enamorament&.............&35!
estudi:/persones/solteres/T/persones/amb/parella.&.............................................................&37!
4.!EMOCIONS&.................................................................................................................................&38!
4.1.&&Emocions:&components&principals&i&teories&...............................................................&38!
4.2.&&Sistemes&neurals&implicats&.......................................................................................&40!
4.3.&&Funcions&de&les&emocions&.........................................................................................&44!
4.4.&&La&resposta&d’estrès&.................................................................................................&45!
4.5.&&Efectes&de&l’estrès&crònic&..........................................................................................&46!
4.6.&&Agressió&intraespecífica.&Bases&neurals&....................................................................&47!
4.7.&&Influències&hormonals&i&neuroquímiques&..................................................................&47!
/
& &
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9
pfa
pfd
pfe
pff
pf12
pf13
pf14
pf15
pf16
pf17
pf18
pf19
pf1a
pf1b
pf1c
pf1d
pf1e
pf1f
pf20
pf21
pf22
pf23
pf24
pf25
pf26
pf27
pf28
pf29
pf2a
pf2b
pf2c
pf2d
pf2e
pf2f
pf30

Vista previa parcial del texto

¡Descarga psicobiologia y más Apuntes en PDF de Psicobiología solo en Docsity!

Índex

    1. CONTROL NEUROENDOCRÍ DE LA CONDUCTA
    • 1.1. Concepte de psicobiologia
    • 1.2. Nivells d’integració de la informació: sistema reticular, sistema límbic i neoescorça
      • 1.2.1. Aproximacions fonamentals a l’estudi de la conducta
      • 1.2.2. El SN des de diverses perspectives
    • 1.3. Aproximacions i tècniques en psicobiologia
      • 1.3.1. Aproximacions fonamentals a l’estudi de la conducta
      • 1.3.2. Estratègies pel contrast d’hipòtesis
      • 1.3.3. Tècniques emprades en psicobiologia (humana)....................................................
    • 1.4. Sistema endocrí, sistema nerviós i conducta
      • 1.4.1. El sistema endocrí
      • 1.4.2. Sistema immune
      • 1.4.3. Relacions entre el SN, el sistema endocrí i el sistema immune i la conducta
      • 1.4.4. Modulació de l’activitat entre sistemes
    • 1.5. Genètica i ambient: períodes crítics, plasticitat cerebral i reserva cognitiva
      • 1.5.1. Plasticitat cerebral
    1. CONDUCTA TRÒFICA...................................................................................................................
    • 2.1. Senyals per a la ingestió de sòlids i de líquids
    • 2.2. Mecanismes implicats en el control de la ingestió
    • 2.3. Senyals de sacietat
    • 2.4. Modulació de la conducta tròfica
    1. CONDUCTA SEXUAL
    • menstrual 1.6. 3.1. Desenvolupament i maduració sexual: factors genètics i hormonals. Cicle
    • 3.2. Influències hormonals en les diferències sexuals
      • 3.2.1. La conducta sexual
      • 1.6.1....................................................................................................................................
      • 3.2.2. Cervell masculí i cervell femení?
    • 3.3. Mecanismes neurals implicats en la funció sexual: l’amor i l’enamorament
    • estudi: persones solteres -­‐ persones amb parella.
    1. EMOCIONS
    • 4.1. Emocions: components principals i teories
    • 4.2. Sistemes neurals implicats
    • 4.3. Funcions de les emocions
    • 4.4. La resposta d’estrès
    • 4.5. Efectes de l’estrès crònic
    • 4.6. Agressió intraespecífica. Bases neurals
    • 4.7. Influències hormonals i neuroquímiques..................................................................

Bloc I: SISTEMES REGULADORS I EMOCIONALS

1. CONTROL NEUROENDOCRÍ DE LA CONDUCTA

1.1. Concepte de psicobiologia Com a disciplina va aparèixer al 1950 (disciplina recent). Evolució molt gran degut a les tècniques que ens permeten observar el sistema nerviós. La psicobiologia té com a objecte l’estudi de les bases biològiques de la conducta, explicant quins processos la posen en marxa, quines estructures estan involucrades, com es regula, quina finalitat te i com s’ha anat modelant al llarg de la filogènia (evolució espècies) i la ontogènia de l’individu. LA CONDUCTA: E-­‐O-­‐R à la conducta te cinc característiques principals: Conjunt de manifestacions públicament observables, regulades pel sistema neuroimmuno-­‐endocrí, mitjançant les quals l’animal como un tot (tot l’organisme), en resposta a un estímul intern o extern, es relaciona activa i adaptativament amb el medi ambient. Darwin: objectiu final de la conducta à supervivència

  • conducta tròfica
  • conducta sexual
  • emoció, estres i conducta agressiva
  • memòria
  • llenguatge
  • conducta social
  • processament numèric i càlcul
  • planificació de la conducta ELS PROCESSOS MENTALS SÓN CONDUCTA? NO Manifestació pública X ... Però també són objecte d’interès de la Psicobiologia, ja que si bé no són conducta, son processos neurals que intervenen decisivament en l’aparició del comportament. Regulat pel sistema immuno-­‐endocrí V Resposta a un E extern o intern V Es relaciona amb el medi V 1.2. Nivells d’integració de la informació: sistema reticular, sistema límbic i neoescorça 1.2.1. Aproximacions fonamentals a l’estudi de la conducta PERSPECTIVES:
  • DESCRIPTIVA à L’estructura i funció Quin tipus de memòria existeixen? Quin paper té la memòria de treball en l’aprenentatge?
  • EVOLUTIU (FILOGENÈTICA à evolució al llarg de les espècies). En quin context es va iniciar la memòria espacial? o Continuïtat de la conducta i dels processos biològics degut a un arbre genealògic comú. o Diferencies especifiques d’espècie, en quant a biologia i conducta, que han evolucionat com a adaptacions a diferents medis.
  • DEL DESENVOLUPAMENT (ONTOGENÈTICA à evolució al llarg de la vida) Canvis en la memòria al llarg de la vida.

AL·∙LOESCORÇA à comportament instintius i emocionals. -­‐ Arxiescorça: format per la formació hipocampal i la circumvolució cingulada. – 3 capes cel·∙lulars. -­‐ Paleoescorça: escorça olfactòria (bulb i escorça piriforme) – sense capes. -­‐ Neoescorça o isoescorça: les escorces més noves – 6 capes cel·∙lulars. TRES GRANS BLOCS FUNCIONALS: (Els nivells més elevats donen major precisió i flexibilitat a la conducta). a) Sistema reticular àorganització i significat funcional Estructura: conjunt de 90 nuclis interconnectats formant una complexa xarxa neural (reticle=xarxa). Esta localitzada al tronc de l’encèfal (de la protuberància al diencèfal). Aquests nuclis interconnectats fan tres funcions (bàsiques per a la supervivència): Sustenta el sistema reticular activador ascendent (SARA) encarregat del manteniment de l’arousal. -­‐ Funció vegetativa à mantenir el to vital. Regulació de la pressió arterial, ritme cardíac i respiració. -­‐ Funció motora à to muscular. -­‐ Funció sensorial à to cortical (son). Organització: Aferències à medul·∙la i tronc (info. vegetativa, motora i sensorial). Eferencies à vies descendents (nuclis de nervis espinals i medul·∙la espinal) / vies ascendents (talem, hipotàlem, àrees límbiques i escorça). Connexions

  • NORADRENÈRGIQUES: s’inicia al locus coeruleus de la protuberància i projecta al cerebel, a l’escorça cerebral, hipocamp, tàlem, al tronc de l’encèfal i medul·∙la espinal. La seva funció és l’activació cerebral i es relaciona amb la vigilància.
  • DOPAMINÈRGIQUES: es localitza a l’àrea tegmental ventral (ATV) i la substància nigra del mesencèfal i es projecta cap al sistema nigroestrial, mesolímbic i mesocortical. Les funcions son augmentar la vigília, regular l’activació conductual i l’inici de la resposta motora. Participen en l’emoció, el pensament i la memòria. Exemple: el Parkinson afecta al descontrol motor i els fàrmacs el que fan es regular la dopamina.
  • SEROTONINÈRGIQUES: origen al sistema reticular. Els nuclis principals son els núcleos del rafe. Quan projecta cap al sistema límbic i neoescorça compleix la funció de modulació conductual (conducta sexual, alimentació, aprenentatge) es relaciona amb el dolor i té funcions vegetatives. Quan es projecta cap a l’àrea preòptica té la funció de inhibir neurones gabaèrgiques. Quan projecta a nucli supraquiasmatic te la funció de modular la sensibilitat a la llum i de regulació homeostàtica del son i la vigília. I per últim, quan es projecta cap a neurones colinèrgiques del tron inhibeix el son REM.
  • COLINÈRGIQUES: localització a la zona mesopontina (nuclis LDT y PPT), y al prosencèfal basal (banda diagonal i septum). Es projecta al tàlem, tronc cerebral, escorça cerebral, amígdala i hipocamp. Les funcions són l’activació cortical, la regulació memòria o son REM. Que passaria en cas de lesió del sistema reticular? -­‐ Hemorràgia cerebral amb herniació del tronc -­‐ Traumatisme cranioencefàlic (coma) b) El sistema límbic: organització i significat funcional Estructura: Escorça à circunvolució cingulada, formació hipocampal, àrea piriforme i entorrinal i circunvolució parahipocàmpica. Subcortical à tàlem i hipotàlem, àrea septal, amígdala i zones dels GB (nucli accumbens i estriat ventral. Estructures importants : hipocamp i amígdala à les funcions de l’hipocamp son la memòria, l’emoció i motivació. Per fer aquestes funcions ha d’estar connectat amb la neoescorça (prefrontal), cerebel, tronc i també amb el sistema endocrí. Funció: -­‐ MOTIVACIÓ: conducta tròfica (alimentació/fugida-­‐atac) i sexual (aparellament/reproducció/cura de cries). -­‐ APRENENTATGE: coordinació de la informació genètic amb l’ambiental. -­‐ EMOCIÓ El sistema límbic té una descarrega mantinguda que es manté després d’haver desaparegut l’estimulació. Son emocions mantingudes. Ex: emoció que queda després d’una pel·∙lícula. Es adaptatiu perquè permet mantenir la resposta en cas d’un perill que no existeix. El llindar d’excitació molt baix. Ex: a partir d’una olor podem evocar tot el record. Connexions:

Ø interacció vertical i horitzontal -­‐ connexions entre capes de l’escorça. -­‐ Connexions còrtico-­‐corticals (entre diverses regions de l’escorça). Ø Columnes corticals: interconnexió entre neurones majoritàriament vertical. Es descriuen clarament a l’escorça sensorial, menys evidencia en altres zones, especialment les àrees associatives. -­‐ Columna de cèl·∙lules orientades en posició vertical que componen un mini-­‐circuit. -­‐ Unitat funcional mínima de l’escorça. -­‐ S’agrupen en unitat més grans. Mapes corticals: L’escorça cerebral es pot dividir en mapes topogràfics en base a diversos criteris estructurals. (BROADMAN: estudi citoarquitectònic de l’escorça amb característiques funcionals diferenciades) Estructura segons la funció

  1. Àrees sensorials, motores i d’associació: a) Àrees sensorials: processament de la informació en les diverses modalitats sensorials. Cada sentit té les seves pròpies àrees sensorials. -­‐ Primàries: reben aferències directament dels sistemes sensitius o del tàlem (nucli de relleu sensorial). -­‐ Secundaries: reben aferències de les àrees primàries del mateix sentit. Processament de la informació b) Àrees motores: control dels moviments voluntaris. -­‐ Primàries: elaboració de les ordres motores que es transporten per les motoneurones fins als músculs efectors. -­‐ Secundàries (premotores i motora suplementària): planificació del moviment. Envia informació a l’àrea motora primària. c) Àrees d’associació o terciàries: integració de la informació. Funcions -­‐ Integració (associació) de múltiples senyals (multimodal). -­‐ De les zones sensorials secundàries i altres zones associatives. -­‐ D’altres zones associatives. -­‐ Nexe d’unió entre les zones sensorials i motores.

-­‐ Responsable dels processos psicològics superiors (llenguatge, personalitat...) Àrees associatives -­‐ Parietal-­‐temporo-­‐occipital (PO): atenció i reconeixement. -­‐ Prefrontal: planificació, control de la conducta. -­‐ Temporal: processament superior de senyals visuals i auditives. ESCORÇA D’ASSOCIACIÓ MULTIMODAL (POT): Realitza la síntesi entre la informació visual, auditiva i somestesica. S’encarrega també de la cognició, abstracció i pensament que ens permet conèixer i sistematitzar el mon. Connecta amb l’escorça associativa anterior (prefrontal) i l’escorça límbica. Principis d’organització funcional

  1. A cada sistema funcional intervenen diverses regions de l’encèfal que realitzen diverses tasques en el processament de la informació.
  2. Els components de sistema funcional estan connecten per vies identificables.
  3. Cada part de l’encèfal es projecta de forma ordenada cap a la següent, creant així els mapes topogràfics.
  4. Els sistemes funcionals tenen una organització jeràrquica.
  5. La informació sensitiva es processa de forma seqüencial i en paral·∙lel.
  6. La informació sensitiva d’àrees unimodals de l’escorça convergeix a les àrees multimodals.
  7. La seqüència del processament de la informació està invertida en el sistema motor.

ones emeses pels protons d’hidrogen després de sotmetre’ls a pulsos electromagnètics de radiofreqüència a dins d’un camp magnètic. Amb un PC s’interpreten les ones emeses per cada zona (o vòxel). Es poden obtenir diversos tipus d’imatges: T1, T2, FLAIR, DTI son les més emprades. ü Bona resolució, no radiacions. D’elecció en ciència i clínica. ✗ camp magnètics, no metalls, artefactes. FUNCIÓ : veure si l’àrea està activa o no.

  • ACTIVITAT ELÈCTRICA: Electroencefalografia (EEG): registre de l’activitat elèctrica cerebral mitjançant la col·∙locació d’electrodes al crani. Els potencials evocats, en concret, són canvis breus en una senyal de EEG com a resposta a un estímul sensitiu. ü no invasiva, d’elecció en investigació, la millor resolució temporal. ✗ no s’obté imatge. Magnetoencefalografia (MEG): anàlog magnètic al EEG, registre de l’activitat magnètica que produeixen un conjunt de neurones. Permet registre de l’activitat elèctrica i de la localització tridimensional. ü No invasiva, investigació, la millor resolució espacial que EEG. ✗ elevat cost
  • ACTIVITAT METABÒLICA I HEMODINÀMICA: ex. Consum de glucosa, d’oxigen.. Ressonància magnètica funcional (RMF) : hemodinàmica (nivells de sang). Es basa en l’augment sanguini a una zona cerebral. Aquest es manifesta per un augment de la sang oxigenada que la RM detecta i és indicatiu d’activitat neural. ü No invasiva, d’elecció en investigació. La millor resolució espacial entre tècniques funcionals. ✗ Temps de visualització (2ms) i reaccions cerebrals de 500 ms. Tomografia per emissió de protons (PET): consum específic Mesura de metabolisme, fluxe i volum sanguini, O2, NT... basat en la quantificació del nombre de rajos gamma emesos per l’encèfal després de l’administració d’una substància emissora de positrons (radioactiva, ex. F18). Aquests són captats per un PC que ho converteix en una imatge. ü Més resolució que SPECT i es pot analitzar quantitativament. ✗ injecció de radioisòtops, baixa resolució temporal (5-­‐30min) i alt cost econòmic. Tomografia per emissió de fotons (SPECT): consum específic Estudi de la perfusió cerebral mitjançant l’administració de radioisòtops (traçador) que emeten rajos gamma. Els traçadors queden atrapats al cervell (1h) i un PC registra els rajos emesos. La SG capta molt més que la SB. Hipocaptació indica zona necròtica. ü Detecta anomalies no detectables amb TC o RM. ✗ injecció de radioisòtops, la més baixa resolució espacial
  • LESIONS: inhibició o excitació d’àrees especifiques. Transitòria: estimulació magnètica transcranial (TMS)

Aplicació d’un pols magnètic al crani que pot inhibir (efecte lesional transitori) o activat la regió cerebral on s’aplica. Estudi dels canvis funcionals després de l’estimulació. ü Emprada en investigació ✗ no es poden estimular regions subcorticals. Permanent: lesions adquirides Estudi dels canvis funcionals associats a una lesió adquirida (ex. Ictus, traumatisme cranioencefàlic, tumor...) ✗ invasiu, en humans (evidentment), no es pot provocar a propòsit. MÈTODES D’ANÀLISI Ja tenim les dades recollides, però tant en la pràctica clínica com en investigació cal analitzar-­‐les per obtenir-­‐ne la informació que desitgem: localització, frau d’activació... Es disposa de diverses tècniques d’anàlisi: -­‐ Qualitatiu: escales de severitat... Per les tècniques de neuroimatge estructural. -­‐ Quantitatiu: voxel based morphometry... Per les tècniques de neuroimatge estructural i funcional (estudi metabolisme i hemodinàmica). Voxel Based Morphometry (VBM): tècnica semi-­‐ automàtica que utilitza la informació continguda en cada unitat de volum d’una RM (vòxel) i unes imatges de RM referència (un cervell estàndard). Permet quantificar els canvis de densitat i gruix (estructural) o d’activitat (funcional) del cervell. Estudis principalment grupals, no individuals: es compara la densitat i la concentració del teixit d’un grup de subjectes (a cada vòxel de la seva imatge del RM) amb la de la imatge de RM estàndard o entre grups de manera que es pot localitzar on hi ha les diferencies. 1.4. Sistema endocrí, sistema nerviós i conducta Per la psicobiologia: La conducta, és el conjunt de manifestacions públicament observables, regulades pel sistema neuro-­‐ immuno-­‐endocrí , mitjançant les quals l’animal com un tot, en resposa a un estímul intern o extern, es relaciona activa i adaptativament al medi ambient. Sistema únic i integrat de defensa que té com a objectiu les finalitats adaptatives de l’individu, és a dir, la supervivència 1.4.1. El sistema endocrí Conjunt d’òrgans i teixits encarregats de la secreció d’hormones. Sistema de comunicació, que utilitza la sang com a vehicle, i que en última instància està dirigit pel SNC. Estructura:

  • Hipotàlem: encarregada de regular el sistema endocrí
  • Hipòfisi: rep ordres de l’hipotàlem i les envia a la resta de glàndules. o Anterior: adenohipòfisi o Posterior: neurohipòfisi
  • Glàndula suprarrenal Escorça suprarrenal: androstendiona o Patró de pèl a l’adult, desig sexual a les dones. o Hiperplàsia adrenal congènita: masculinització de les dones. o Cortisol: resposta immune, estrès i depressió. o Síndrome de Cushing: dèficits cognitius i símptomes depressius. Medul·∙la adrenal: o Adrenalina i NA: atac-­‐fugida.
  • Timus: producció de cèl·∙lules del sistema immunitari.
  • Tiroides: tiroxina à metabolisme i dt del SN: o Hipertiroïdisme: ansietat, irritabilitat i insomni. o Hipotiroïdisme: depressió, canvis estructurals en el SN (menys espines dendrítiques, mort neural...), dèficits d’aprenentatge. o Cretinisme: dèficit hereditari: retard mental.
  • Gònades: Testicles o Andrògens (testosterona): característiques sexuals primàries masculines, producció d’esperma i agressivitat. Ovaris: o Estrògens: característiques sexuals primaries femenines, desig sexual de les dones, canvis d’humor (síndrome premenstrual), conducta maternal. 1.4.2. Sistema immune Sistema encarregat de desencadenar les respostes de defensa davant d’agents estranys. Format per òrgans i teixits limfoides que tenen una estructura integrada. Estructura:
  • Òrgans limfoides primaris: timus i medul·∙la òssia (generen cèl·∙lules immunitàries).
  • Òrgans limfoides secundaris: Bazo i el sistema limfàtic. TIPUS DE RESPOSTA:
  • Inespecífiques o Barreres anatòmiques (ex. Amígdales) o Resposta inflamatòria
  • Especifiques o Limfòcits: glòbuls blancs. o Anticossos: es van adquirint a la mesura es que comença a entrar en contacte amb els agents estranys. EL SISTEMA IMMUNITARI I LA CONDUCTA Quan hi ha activació del sistema immunitari:
  • Disminució de l’activitat general
  • Disminució de l’activitat exploratòria general
  • Disminució d’ingesta del menjar
  • Inhibició de la conducta sexual.
  • Empitjorament de l’aprenentatge
  • Símptomes d’ansietat

Per efecte de les citoquines al SNC à la disminució d’activitats conductuals que es produeix en les persones malaltes podria ser una estratègia altament organitzativa que reflexaria una reorganització a nivell central de l’estat motivacional. 1.4.3. Relacions entre el SN, el sistema endocrí i el sistema immune i la conducta 1.4.4. Modulació de l’activitat entre sistemes L’hipotàlem és el centre encefàlic fonamental en la comunicació que s’estableix entre el sistema immunològic, el SN i el sistema endocrí ja que integra les respostes emeses per aquests sistemes. Sistema endocrí-­‐sistema nerviós Les hormones poden actuar com a neuromoduladors. Exemples:

  • Els esteroides i les hormones tiroides estan implicades en les primeres etapes del neurodesenvolupament. Hormones del sistema endocrí són NT del SN (adrenalina i NA).
  • La oxitocina és una hormona que s’allibera per promoure les contraccions del part. Les regions del cervell implicades en la formació del vincles afectiu també tenen receptors d’oxitocina. Sembla, doncs, que els augments d’oxitocina en el moment del part promouen alhora les contraccions i la formació del vincle afectiu mare-­‐fill. Sistema immunològic-­‐sistema nerviós-­‐sistema endocrí A través de molècules alliberades per les cèl·∙lules immunològiques:
  • Citoquines: substàncies químiques alliberades per les cèl·∙lules immunitàries.
  • Pèptids, hormones i NT. Les citokines i els NT poden modular el funcionament del SN i del sistema endocrí, produint canvis en l’activitat nerviosa i endocrina. 1.5. Genètica i ambient: períodes crítics, plasticitat cerebral i reserva cognitiva 1.5.1. Plasticitat cerebral Capacitat de canviar (crear, eliminar, modificar) sinapsis, estructura i fisiologia segons situació ambiental, ja sigui externa (ambient) o interna (hormones. Anormalitat genètiques...).
  • Absència de neurones orientades binocularment
  • No recuperable amb experiència visual intensa posterior. Visió normal:
  • Augmenta responsivitat cèl·∙lules detectores
  • Augmenta percentatge de cèl·∙lules amb orientació selectiva
  • Millora l’organització de cèl·∙lules en columnes Conclusió: Existeixen neurones visuals que necessiten una experiència ambiental adequada durant un període crític per poder orientar-­‐se i funcionar de forma optima. Plasticitat per experiència: modificació dels patrons corticals per efecte de l’experiència
  • Instrumentistes de corda: major representació de la ma esquerra a l’escorça motora. La mida era directament proporcional a l’edat que s’havia començat a tocar.
  • Bilingüisme: les àrees corticals implicades en una segona llengua apresa a l’edat adulta són diferents que les implicades en la llengua materna. Si les dues llengües s’han après a la infància s’activen les mateixes zones. RECUPERACIÓ D’UNA LESIÓ L’edat és un factor determinant de la plasticitat: els efectes d’una lesió i la possibilitat de recuperació funcional són diferents en infants que en adults. Infància: 3 periodes:
  • 0 -­‐1 anys: lesions amb gran dèficit associat
  • 1 -­‐5 anys: lesions amb reorganització funcional i de les funcions lingüístiques

  • 5 anys: lesions amb recuperació funcional mínima RESERVA COGNITIVA: Capacitat del cervell per afrontar els canvis cerebrals produís per l’envelliment normal o per un procés neuropatologic. Contribueix a disminuir les manifestacions clíniques (ex. Canvis cognitius) S’observa una gran variabilitat inter-­‐individual: Variables relacionades: Genètica, educació, activitat ocupacional, alimentació, pràctica d’exercici, activitat social, activitats d’oci...

  • Estudis clínicis i epidemiològics:
  • Estudis de neuroimatge: o L’impacte de la reserva cognitiva és regionalment específic (àrees concretes, no cervell en global). o Una major Reserva cognitiva es relaciona amb més densitat de SG i més integritat de SB. RESERVA COGNITIVA: FACTORS

2. CONDUCTA TRÒFICA

2.1. Senyals per a la ingestió de sòlids i de líquids GANA I SET Claude Bernard (1813-­‐1878) “la constància del medi intern es una condició necessària per a que es doni vida lliure” HOMEOSTASIS=SITUACIÓ SIMILAR La constància del medi intern es fonamental per la supervivència à sistemes reguladors i homeostàtics: processos interns dedicats a:

  • mantenir el medi corporal constant. “TEMPERATURA I SET”
  • Optimitzar l’adquisició i ús de l’energia alimentària. “GANA” SISTEMES REGULADORS I HOMEOSTÀTICS: Elements:
  1. Variable del sistema: la característica que s’ha de regular
  2. Valor fixe establert: valor òptim de la variable del sistema
  3. Detector: controla la variable del sistema
  4. Mecanisme de rectificació: torna la variable del sistema a valor establert. Mecanismes: El feedback negatiu és el mecanisme pel qual els sistemes homeostàtics es regulen. Quan el detector detecta que els nivells de la variable del sistema cauen per sota el valor establert activa el sistema regulador fins que els valors tornin a ser òptims. Un cop assolit el llindar, el detector enviarà ordres al sistema regulador de nou perquè deixi de funcionar. GANA Nocions bàsiques de metabolisme

o Proteinoprivació: no relacionada amb la conducta d’ingesta. Fisiològiques: esgotament de nutrients RECEPTORS: encèfal i fetge El cervell no pot metabolitzar àcids grassos; els receptors només detecten els nivells de glucosa (a nuclis del tracte solitari o àrea postrema al bulb). Senyal cap al cervell a través del nervi vague, fins al bulb i la protuberància. El fetge pot metabolitzar glucosa àcids grassos per tant els receptors detecten els nivells de glucosa i d’àcids grassos. No obstant...

  • la secció del nervi vague no es relaciona amb alteracions totals de la conducta d’ingesta sinó que només suprimia la ingesta o gana produïda per lipoprivació.
  • Lesions a l’àrea postrema o al nucli adjacent del tracte solitari no provoquen alteracions a llarg termini de la conducta de menjar. El control del metabolisme i la conducta alimentària està regulat per diversos mecanismes. 2.2. Mecanismes implicats en el control de la ingestió GANA: INGESTA