¡Descarga psicobiologia tema 5 y más Apuntes en PDF de Psicobiología solo en Docsity!
Bloc 2: Neurociència Cognitiva
Tema 5- Aprenentatge i Memòria
5.1 Categorització qualitativa i quantitativa de l’aprenentatge i
la memòria
Quadre Dalí (la persistència de la memòria) afecta del Temps en la memòria el temps va degradant la memòria.
Estats delirants les persones grans tenen records dels seus pares de petit inclús amb gent que te un cervell delicat. (el final de la vida).
Aprenentatge i memòria van molt de la mà.
Afrontar i relacionar-nos amb l’entorn ens canvia el nostre sistema nerviós.
- Aprenentatge Canvis en el SN que resulten de l’experiència i que originen canvis en la conducta. Permet l’adaptació de l’organisme. Son totalment necessaris per l’adaptació del entorn.
- Memòria resultat de aquets aprenentatges que son retinguts i consolidats. Experiència i contacte amb l’entorn que es queden retinguts i consolidats. Els records son una part d’aquets aprenentatges (d’aquets canvis) no son tots, hi ha molta més memòria que no pas el record.
Tant aprenentatge com memòria son canvis en el sistema nerviós central canviem el nostre SN, per això la idea de emmagatzematge de documents no es una idea que reflexi. La memòria canvia la manera en que percebem, actuem, pensem i planifiquem. Això es fa a partir del canvi i consolidació de l’estructura del SN, dels circuits implicats en la manera de pensar, percebre, planificar...
Davant un estímul es produeix una sèrie de canvis en l’estructura i funció del nostre cervell canvia la forma que ens comportarem (conducta)
Estímul cervell(canvis estructura i funció) conducta
- Memòria si el canvi és permanent.
Tot això ens demostra que el cervell és plàstic capacitat enorme de adaptar-se de forma dinàmica de les necessitats que es tenen.
Encara que siguin interdependents son funcions cognitives independents d’altres com el llenguatge i la percepció. La memòria influeix en el llenguatge, necesitem la memòria per recordar objectes... a nivell anatòmic, estudis on hi ha persones que tenen problemes amb el llenguatge observem que tenen intactes moltes funcions relacionades amb la memòria
Aprenentatge i memòria son funcions cognitives independents perquè no afecten en altres àrees en determinades lesions per exemple àfasia.
APRANENTATGE
Tipus de aprenentatge
- No associatiu habituació i sensibilització.
- Perceptiu utilitzem per reconèixer coses que ja hem percebut abans. O anomenat “priming”. Els canvis que es produeixen en els sistemes sensorials i àrees associatives (àrees secundaries o de associació).
- E-R estímul – resposta (condicionament) capacitat per aprendre a executar una conducta determinada quan es presenta un E deterimnat. Es produeixen canvis de connexio entre el sistema sensorial i el sistema motor (veure una determinada llum i motor). Condicionament clàssic i operant.
- Motor Moltes vegades engloba el E-R, es pot entendre també com un aprennattge estimul resposta. Capacitat para ejecutar un acto motor determinado. Canvis en el sistema motor. Ir en bicicleta, conduir un cotxe (canvios principalmente en el sistema motor).
- Relacional capacidad para aprender relaciones entre estimulos individuales. Tienen una relacion pero lo tenemos que buscar nosotros. Canvios en areas associativas. Yo voy por la calle por la noche i oigo maullar un gato i puede hacer a mi pensar que sensacion tendria si el gato me tocara i puede que a mi se me pusiera la piel de gallina, pasa de una area sensorial a la otra asociamos el aullido del gato con el que el gato me tocara.
- Aprenentatge no associatiu
a. Habituació
Aplisia (babosa de mar)
No mesura una associació entre ells. S’estudia molt la Aplisia Californica.
- Aprenantatge perceptiu
Capacitast per reconeixer estimuls que hem vist previament i poderlos catelogar.
Telèfon, camell i bici The golins –> objectes que estan incavats i tenim de reconeixe’ls., en aquest cas visual.
Aquest aprenentatge de reconeixer coses es produeix tambe en aries sensorials i arees associatives.
Canvis en els ssitemes sensorials escorses sensorials primaries i secundaries.
Canvis en arees associatives escorses visuals primàries i secundàries Els canvis d’arees associatives es produeixen en escorses visuals primaries i secundaries. Hay como dos vias para el reconocimiento de diferentes objectos.
Todos empiezan desde occipital (pk hablamos modalidad visual) y acaban el lobulo temporal.
- Via ventral --< reconocimiento de los objectos, sigue una vida ventral que va des del obulo occipiutal hasta temporal
- Via dorsial percepció de la localització dels objectes, lobulo occipital hasta el lobulo temporal, tiene que ver en donde estan las cosas.
Aprendizaje perceptivo en las dos partes una via explica mas en la forma de los objectos y otro sobre la localización.
- Aprenentatge estímul- resposta
Capacitat per aprendre a ejecutar conducta determinada davant d’estimul determinat.
a. Condicionament clàssic Si parlem de condicionamiento clàsico. Amígdala associat estimul neutre( campana) y la comida el perro saliba luego se produce condicionamiento delante el estimulo enutro que antes no se producia nada.
A nivel basico podemos ver que se produce aprendizaje entre sistemas sensoriales i motores (campana i todos los processos de salibacion)
Antes de que haya condicionamienton vemos que la comida tiene una sinapsis muy fuerta con la motoneurona que produce conducta de salibacion. Sin embargo la campana por si sola no produce salibacion por lo tanto decimos que la campana tiene una associacion debil
Que passa cuando empezamos a ssociar campaana y comida?
Comida sigue tienendo sinapsis fuerta i la campana empieza a fortalecer la sinapsis. Este proceso de fortalecimiento sinpatico se dice que tiene el principi de Hebb si en el momento que produce pda en una neurona si esta se asocia campana i comida esta sinapsis se vera fortalecida (el mismo tiempo), ara que la campana se vaya fortaleciendo.
Todo esto acabara dando los afectos de el condicionamiento clasico las dos funciones podran dar salivacion porque las dos son conexiones fuertes.
b. (^) Condicionamient instrumental o operant
Cuando se associa un estimulo con una respuesta. Y permite canviar la conducta para obtener respuesta. Las consequencias de la respuesta puede modificar la conducta. (ex: estudiar para obtener buenas notas).
Rata palanca
Circuito neuronal que detecta el estimulo (palanca)
Voy a dar-le a la palanca (para explorar)
El echo que esa palanca al darle que tenga un refuerzo comida
Hacia mucho mas probable que la rata diera a la palanca
Diriamos que la conducta reforzada aumenta la probabilidad de la conducta dar a la palanca.
Ejemplo Antabuse sutiliza para la addicion al alchol, si tu bebes te produce una reaccion la bebida que te falta el aire te pones rojo te mareas... te produce una reaccion de rechazo al alchool, apra que associan al conducta del beber con algo negativo. Es un medicamento para producir rechazo. (ejemplo para qe el bebe deje nde xupar se le pone limon al xupete) , produciara estimulo aversio.
Bases neurales de ese aprendizaje instrumental
- Nucleos basales (putamen, caudat i pàlid) estan muy asociados con conductas aprendidas que se vuelven al final rutinarias y automaticas se produce la automaticación de conductas.
- Vies del reforç (mesolimbicas i mesocorticals) nrelacionades con un neurotransmisor dopamina
- Verbalització /visualització dels moviments a fer mensaje autoverbal vas pasandolo de verlo de forma figurada mental en tu propia mente. Esto no seria aprendizaje motor pero se activan areas motoras igualmente.
- Primeres execucions escorça motora - funciones ejecutivas que vienen marcadas desde la escorçça motora consum de grans recursos cognitius.
- (^) Repetides execusions ganglis basals quedara registrat de forma mes automatica per els ganglis basals que aqui el consum de recorsos cognitius son molt més mínims, pasen a ser guiats per els ganglis basals i el consum de energia es menor per tant diem que s’ha automatizat la conducta.
- Procediment cognitu (lectura mirall) escorça prefrontal i sensorial, motora i ganglis basals. La escorça prefrontal actua més en processos cognitius influeix molt més.
Aquets 4 aprenentatges son molt més senzills. Tractar de veure de quina manera certs estímuls podrien arribar afectar els nostres aprenentatges.
5- Relacional
És el més complexe. Perque el que tracta de hacer es que apendramos relaciones entre estimulos individuales. Se distinge basicamente ente 3 tipos de aprendizaje que dan 3 tipos de memoria:
- Espacial hacemos de localizacion de objetos en nuestra habitacion por ejemplo. Ubicar estos objectos que estan ahí, realmente tendria que utilizar este aprendizaje, donde esta el ordenador? Si esta adelante de la silla o no? Hay un tipo de aprendizaje que tiene que ver con la relacion espacial.
- Episòdic sobretot tracten de recordar una seqüència de episodis que s’ha donat. No podríem saber la relació que ha dit el final de la vinyeta si no sabéssim tota la relació episòdica de la història.
- Semàntic El que fa es d’alguna manera es favorir els prosessors de simbolització i denominació. Com denominem per exemple un objecte en relació en una paraula. Es un aprenentatge de tipus semàntic.
Aquets aprenantatges pel que fa les bases neurals Tenen canvis en les àrees associatives 2 i 3r.
Un cas en neurociència que s’ha relacionat amb el apranentatge relacional es el cas de H.M
Tenia una grau alteració de la memòria H.M
Cas- el pacient va ser intervingut als 20 anys.....
Amnesia anterograda te a veure am la imposibilidad de aprender aprendizajes nuevos (aprendizajes relacionales) no es capaz de hacer cosas nuevas ni recordar lo que se acaba de hacer.
El rendimiento cognitivo de H.M era normal fins i tot podria fer aprendizajes procidementales, podria hacer todos los aprendizajes menos el relacional. Su principal problema era la incapacidad de hacer aprendizajes nuevos. Memòria declarativa, aprendizajes conscientes (que alguno puede expresar con el lenguaje) i los otros aprendizajes son mas no declarativa, no conscientes de que realmente estamos haciendo aquel aprendizaje. Los 4 primeros aprendizajes formarian parte de la memoria implicita proedimental / no declarativa i inconsicente de que se esta aprendiendo.
- Vídeo El home de la memòria dels 7 segons
Quin tipus de dèficits te l’home?
- 2 minuts i no se’n recorda de que acaba de tocar el piano.
- Memòria de 7 segons i desprès menten blanc.
- Moviments
- Al·lucinacions auditives
- “Anosognosia”
Quines coses us criden l’atenció que estan intactes?
- Capacitat musical, reconèixer partitures i música però no se’n recorda de haver vist cap nota i també veu a la seva dona i la reconeix però no es capaç de saber que la ha vist per tant el relacional esta afectat perquè no te capacitat per declarar que la ha vist.
- Capaç de recordar la seva dona per tant el aprenentatge perceptiu.
L’escorça entorrinal- no la posen en la formació hipocampal però moltes neurones envien informació a l’escorça entorrinal.
BASES NEURALS – APRENANTATGE RELACIONAL
Les principals aferencies i eferencies de la formació hipocampal
- Aferències
- Entrada de informació.
- Escorça associativa prefontal, amígdala i circunvolució cingulada.
- Les més importants les que participen en la memòria de treball (associada el prefrontal).
- Sistema límbic dota de significat emocional els records.
- Eferencies
- (^) S’evia informació a través del sistema límbic el fòrnix cossos mamil.lars ( formen part del hipotàlem) tàlem.
La formació hipocampal és clau per l’aprenantatge i la memòria declarativa immediata i a llarg termini.
Quin/s aprennatges es fan quan els nens aprenen a cantar la canço?
- Perceptiu reconèixer la canço. Han de reconèixer la canço.
- E-R hi ha un condicionament operant (per tot el reforç social que hi ha, somriures...les consequencies que te realitzar el aprenantatge...)
- Motor moure la mà i associar a la canço.
Normalment en qualsevol acció de aprenantatge no nomes utilitzem 1 sol tipus de aprenantatge si no que molts més.
Quin/s aprenentatges es donen quan un nen i la seva mare miren, per exemple, un conte junts i la mare li diu el nom de les coses que va veient?
- Perceptiu reconèixer la imatge i reconèixer la paraula.
- Relacional relacionar la imatge amb la paraula (més complex).
- Molt important pel procés de simbolització perquè em de associar una paraula a una imatge.
Importància en que Tenim moltes formes de aprenantatge i no només UNA.
MEMÒRIA
Tipus de memòria:
Classificació de la memòria depenen de la característica.
Caràcter quantitatiu temps curt termini/ llarg termini/ de treball (memòria activa)
Caràcter qualitatiu tipus implícita/no declarativa/procedimental - explicita / declarativa : episòdica i semàntica.
- Quantitativa segons temps de durada.
- Immediata i a curt termini duració curta (ms a 15-20 min). Perquè passi a llarg termini cal consolidació.
- Llarg termini llarga duració
- Memòria de treball És un sistema de manteniment i manipulació temporal de la informació. Necessari per realitzar activitats complexes com comprendre, raonar i aprendre.
**Els records que NO s’han consolidat s’obliden.
1492307 memoritzar els números i dir-los el revés juga en joc memòria operativa. El record directa dir els números tal qual es més fàcil i es recorda més que no pas manipular els números.
Depenen del temps de duració podem entendre que una vegada ens arriba uns estímuls determinats :
Flux d’estímuls (esquema power)
Tot el que no ens enrecordem s’elimina.
- Qualitativa tipus de aprenantatge que hem realitzat
M.Implícita
Bases neurals
Memòria implicita Explicita
- Arees corticals primaries i secundaries i motores
- (^) Ganglis basals (ex: prkinson afectat aixo)
- Cerebel
- Formació hipocampal
- Amigdala (i sistema limbic)
- (^) Escorça prefrontal
- Diencèfal ( tàlem i hipotàlem
Memòria explícita
El paper de l’hipocamp en la formació de la memòria:
a. La teoria de la consolidació No es queden emmagatzemats en l’hipocamp( paper de bibliotecari el hipocamp es el que tindria la informació de on i quan la memòria esta en el cervell, on i quan esta la informació, El hipocamp “bibliotecari” es capaç de seleccionar i agafar la informació). Pero l’emmegatzematge es fa en la neoescorça.
Memòria explicita o declarativa tipus
- Episodica o autobiografica quan, com i on.
- Semàntica involucren fets pero no inclueixen informació sobre el context en que es van apendre. Els aprenantatges que realitzem a nivell academic els associem aquí.
Bases moleculars de l’aprenantatge i la memòria: Plasticitat
sinàptica. Potenciació i despressió a llarg Termini
L’apranentatge en humans implica mecanismes de potenciació i depressió a llarg termini.
Se sap que els circuits que contenen els record es produeixen estimulant unes sinapsis i debilitant-ne d’altres.
Potenciació a llarg termini aumento duradero i estable de sinapsis neural.s Estamos fortaleciendo esa actividad neuronal.
Tendriamos una neurona (cons sus receptores) i tienen un encuentro quimico lo que producimos es que se producen mas receptores por muchos mas NT.
La va descobrir Bliis i Lomo en l’hipocamp però no es la única on es produeix aquest fenòmen.
El que van fer es posar dos electrodes : aquesta conexio entre escorça entorrinal connectaven amb la circunvolució dentada. Si posaven un electrode en aquesta via (electrode de activació). En el temps es produiria un potencial a llarg termini si despres duna segona estimulació la resposta era major que la inicial, doncs s’hauria produït potenciació a llarg termini.
Dos electrodes : registre i estimulació
Potenciació a llarg termini augment de la superficie activa d’espina dendrítica i un augment del nombre de receptors.
La neurona pre allibrea GLutemat
El que passara es que una neurona post han de tenir uns receptors per el glutemat els receptors pel glutemat son:
Si resulta que se estan secretando dosis moderades de Glutamat El NDMA estara bloquejat per els ions de magnesi. Els AMPA (receptors ionics) si que estan activat.
Depressió a llarg termini disminució dudera i estable de sinapsis neuronals (delibitament). Quando hablamos es lo contrario vamos a ver como la neurona por el hecho que hay una debilitacion en la conexion vahaver un proceso de nmenos NT i menos receptores. Va perdiendo receptores.
Les sinapsis Dos neuronas. La comunicacoió es comunicació quimica i en aquesta connexio l’anomenem sinapsis.
La sinapsis sempre es produeix a partir d’una allliberació de NT al espai intersinaptic. Es produeix perque hi hagut un pda.
En l’espai intersinaptic tenim:
- Excitadores Glutamat
- Inhibidors GABA
Des de la neurona postsinàptica ha de haver una serie de receptors que puguin connectar-se amb aquestes substàncies secretares. En la dendrita possinpatica ha de havar-hi uns receptos per el glutamat i el gaba.
El resultat d’aquest “encuentros” produeix un potencial excitatori postsinàptic ......
Potencio a llarg plas (PLT)
MODULACIÓ EMOCIONAL DE LA MEMÒRIA
Els records emocionals situacions estressants intenses es recorden millor. Els elements amb càrrega emocional es recorden millor. L’important no es si son positius o negatius el important es que els records emocionals es que es recorden millor.
En una situacions emocionalment positives o negetive el que tenen en comú es que hi ha una activació important. Tenen un fenomen anomenat memoria flaix.
L’amigdala te un paper clau en que es consolidin les memories emocionals, tant que es recordin millor o s’inhibeixen (ex quedar-se en blan en un examen perque estas molt estresat).
El que sabem es que l’amigdala s’activa amb la presencia d’hormones d’estrés això provocara una consolidació de la mem`roia a través de la seva connexion amb diverses estructures implicades (hipocamp, i ganglis basals).
Glandula adrenal (situacions d’estrés) es secreta Adrenalina ..--> activa amigdala en nuclio vaso lateral de lamigdala es falicitara la memoria per les conexions que te lamigdala amb les estructures implicades en la memoria, Si
l’estrés genera aquestes substancies (Adrenalina...) activan l’amigdala i l’amigdala te conexions amb estructures que formulen el record. Aquestes substancies també influeixen sense passar per la amigdala.
- La potenciació del record esta lligada a la activació o estres (o arousal) del SN Fenomen de la Memoria con flash.
- La amigdala (Nucleo Basolateral) seria la responsable de aquest fenomen de “memoria con flash” que potenciaria la memoria declarativa.
- Es el caracter activant o estressante i no la valencia (agradable o desagradable) la que determina la participació de la amigdala. En general los negativos se recuerdan mejor porque tienen una carrega adaptativa mejor para la supervivencia
- Aquest paper es dona gracies a la participacó de la NA i Glucocorticoides que favoreixen canvis funcionals sobre la Amigdala i otres regions com el hipocamp despres la exposició al estrés.
- Es potencien no nomes els records semantics sino que també i especialment els autobiogràfics o episodics.
- La activació de sentiments negatius com que hi ha més conexions pq els record positius es donen per fet. I els negatius els tendim a recordar més i per tant enfortir les connexions (dol de una persona = mes d’un any).
Efectes de l’èstres crónic en la memòria
L’estrés mantingut en l’amigdala el que produeix es una hiperresposta, l’amigdala estara especialment preparada a respondre.
Davant de situacions traumatiques amigdala hipersensibilitzada la persona s’enrecordara molt bé pero tambe qualsevol cosa que li recordi el viscut tindra respostes també pronunciades. La amigdala correlaciona amb el problema (estrés posttraumatic). Genera sobretot un creixement de les dendritetes. En l’hipocamp i el cortex medial frontal es produeix més afectes de perdua reduccio del volumen del hipocamp i també en el cortex medial frontal hi ha una dismniució dendritica, i els dos estan inversament correlecionats amb els simptoemes, perdua hipocamp i perdua volum dendritc cortex medial frontal si més perds volum més simptomes de estrés tindras, però es reversible. El que no es tan reversible es la hiperactivació de la resposta de la amigdla.
