Psicobiologia, Apuntes de Psicología

¡Descarga Psicobiologia y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!

Descargado en:

patatabrava .com

ATENCIO I MEMORIA (UOC)

EXÀMENTS JUNY 2013

SILVESTRE SOTO, JORDI 13-

MODEL 1. DIA 15 DE JUNY.

1- Explica breument en què consisteix la jerarquia de necessitats humanes postulada per Abraham Maslow, així com les principals crítiques que ha rebut aquest model.

Segons el model piramidal d'aquest autor, pioner en l'estudi de les necessitats humanes, les persones tendim a la autorealització mitjançant la satisfacció d'una sèrie de necessitats que s'organitzen de forma jeràrquica, és a dir, per tendir a les necessitats d'ordre superior, s'han d'haver satisfet prèviament les anteriors.

En un primer nivell estarien les necessitats fisiològiques, que es relacionen directament amb la supervivència (gana set, regulació de la temperatura, etc.). Una vegada satisfetes aquest tipus de necessitats, la persona tendiria a satisfer les necessitats relacionades amb la seguretat (com per exemple disposar d'un habitatge), l'afiliació, l'autoestima, i finalment la autorealització (satisfacció d'un projecte de vida personal).

Malgrat que aquest model posseeix un valor per tractar-se del primer que integra de forma ordenada els diferents motius, va rebre fortes crítiques, doncs la classificació dels diferents tipus de necessitats és arbitrària, i especialment pel fet que s'ha observat que no és cert que per tendir a satisfer les necessitats d'ordre superior sigui necessari haver satisfet prèviament les inferiors (per exemple. en una vaga de fam).

2- Què és un esdeveniment extern controlador? I un d'informatiu? Posa un exemple de cadascun. A quina teoria de la motivació intrínseca fan referència aquests dos conceptes?

Els conceptes de ‘esdeveniment extern controlador’ o ‘esdeveniment extern informatiu’ s’emmarquen dins la Teoria de l’Avaluació Cognitiva de Deci (1975).

Els esdeveniments externs que es relacionen amb la conducta, com ara el feedback de l’execució, les recompenses i demés estímuls, són controladors si afecten a la conducta de la persona de la manera desitjada per qui administra les recompenses o el feedback. Per exemple, si ens diuen que si fem bé l’examen ens donaran un premi, la recompensa que ens prometen pretén dirigir la nostra conducta. A l’obtenir una recompensa extrínseca baixaria la nostra motivació intrínseca.

En canvi, si aquests mateixos esdeveniments són purament informatius sobre l’habilitat que tenim per realitzar la conducta, estarem parlant d’un esdeveniment informatiu. Per exemple, si ens donen consells per realitzar l’examen, ens diuen que ho portem bé, i ens resolen els dubtes, no ens estan condicionant la conducta sinó informant de les nostres capacitats, i per tant la motivació intrínseca augmenta perquè augmenta la competència percebuda (o la disminueix si ens diuen que ho portem malament).

3- La Marta s’ha proposat perdre un parell de kg abans de que arribi l’estiu. Pensa que si ho aconsegueix, aquestes vacances podrà lluir el bikini sense passar vergonya, però la veritat és que no es veu gaire capaç d’aconseguir-ho. Quines variables motivacionals de tipus cognitiu es veuen reflectides en l’exemple anterior? Enumera-les i defineix-les.

• Reacció d’alarma : té com a objectiu activar l’organisme i preparar-lo per actuar, per exemple, mitjançant l’augment de la freqüència cardíaca i respiratòria, secreció d’adrenalina, tensió muscular, etc.
• Fase de resistència : el cos intenta de fer front a la situació generadora d’estrès o adaptar-s’hi, mantenint la sobre activació de l’organisme.
• Fase d'esgotament : s'hi entra si la situació estressant perdura en el temps. L'organisme és incapaç de mantenir per més temps l’activació, esgota les reserves corporals, i en casos extrems pot arribar a la mort.

7- Defineix el concepte d'intel·ligència emocional fent referència a les quatre dimensions que la composen.

El constructe d’intel·ligència emocional, proposat per Salovey i Mayer (1990), es defineix com una habilitat (un tipus d’intel·ligència) per a processar la informació emocional. Aquesta habilitat es pot dividir en quatre components:

L’habilitat de les persones per a atendre i percebre les emocions pròpies i alienes de manera precisa i apropiada ( percepció i expressió emocional ).

La capacitat per a assimilar les emocions i comprendre-les de manera adequada ( coneixement o claredat emocional ).

L’habilitat per a regular i modificar les nostres emocions o estats d’ànim o els dels altres ( regulació de les emocions ).

L’habilitat per a utilitzar les emocions per a facilitar el pensament ( facilitació emocional del pensament ).

8- Dins del marc teòric del model neuropsicològic de les emocions de J. A. Gray, explica en que consisteix el sistema d'inhibició conductual (BIS) i el sistema d'aproximació conductual (BAS).

J. A. Gray (1994) postula l’existència de tres sistemes motivacionals/emocionals capaços de processar tipus específics d’informació: el sistema d’inhibició conductual (BIS), el sistema d’aproximació conductual (BAS) i el sistema de lluita-fugida (FFS).

El BIS és activat per tres tipus d’estímuls diferents: estímuls condicionats associats amb un càstig, estímuls condicionats associats amb una no-recompensa i estímuls nous. Una vegada activat pels estímuls adequats, el sistema produeix un patró de respostes caracteritzat per la inhibició conductual, l’increment del nivell d’arousal i l’augment de l’atenció cap als estímuls ambientals. L’activació d’aquest sistema es troba també associada a l’experiència d’estats emocionals negatius.

El BAS s’activa davant d’estímuls associats a una recompensa o a la retirada/no-presentació d’un càstig. Quan és activat, es produeixen conductes d’aproximació als estímuls desencadenants i apareixen estats emocionals positius.

MODEL 2. DIA 22 DE JUNY.

1- Explica dos factors psicològics que intervenen en la regulació de la gana.

Un dels factors són les influències ambientals , que poden estar relacionades amb les característiques dels estímuls (aliments, olor, sabor, aspecte, quantitat i varietat) que actuarien com claus externes que motiven la conducta. La varietat d’aliments produeix un increment en la ingesta: després de manifestar sacietat sensorial específica davant un menjar determinat, es reprèn la ingesta si la presentació d’un nou menjar és apetitosa.

Un altre factor psicològic és, per exemple, els estats emocionals , ja siguin normals o patològics. Alguns com ara l’ansietat, l’estrès o la depressió poden modular la ingesta. El seu efecte pot ser tant efectes de reducció com d’increment de la ingesta en diferents persones.

2- Analitza el cas de les persones que fan vaga de fam per ideals polítics des del punt de vista motivacional. Fes el teu anàlisi en base a la piràmide motivacional de Maslow. Aquest cas s’ajusta a la piràmide?

El cas de les persones que fan vaga de fam per ideals polítics no s’ajusta a la piràmide motivacional de Maslow, en aquest cas la persona prioritza satisfer la seva necessitat de autorealització per sobre de la satisfacció de les seves necessitats fisiològiques que es troben a la base de la piràmide.

3- Pere i Marta, que tenen una relació sentimental des de fa 4 anys, acaben de trencar a causa d'una discussió. El Pere està convençut que la Marta té una relació paral·lela des de fa un temps amb un company de treball, mentre que la Marta creu que el Pere és una persona molt possessiva i que el millor que pot fer és oblidar-se per complet d'ell. ¿Quina atribució causal han fet de la ruptura tan el Pere com la Marta?

Seguint el model de Weiner, que postula que les tres dimensions de les atribucions són: internalitat/ externalitat, estabilitat/inestabilitat i controlabilitat/incontrolabilitat, podríem dir que:

[#?]Pere fa una atribució externa (la culpa és de la infidelitat de la seva parella), estable, ja que aquesta infidelitat es vindria produint des de fa ja un temps i incontrolable, en la mesura que ell no pot fer res per evitar que la seva parella li sigui infidel.

[#?]Pel que fa a la Marta, ella estaria fent el mateix tipus d'atribució que el Pere, ja que atribueix el fracàs de la seva relació a causes externes (el caràcter de la seva parella), estables, en la mesura que es tracta de la forma de ser de la seva parella, i incontrolables (no pot fer res per canviar a Pedro).

4- Segons la teoria clàssica del flux, què ha de succeir per a que una persona experimenti flux. Quin és el canvi proposat per Massimini en la seva reformulació de la teoria del flux?

Segons la teoria clàssica del flux, per a que una persona experimenti flux ha d’haver-hi ajust entre el nivell de dificultat de la tasca i l’habilitat de la persona per desenvolupar aquella tasca.

Quant a les estratègies d’afrontament, veiem que el protagonista opta per un afrontament confrontatiu, basat en la resolució planificada de problemes, en optar per dirigir-se als seus superiors per sol·licitar un permís laboral, gràcies al qual presumiblement reduirà la discrepància entre els recursos dels quals disposa per afrontar l'agent estressant, ja que disposarà de més temps per estudiar.

Per tant, veiem que el resultat de les estratègies de afrontament empleades per Sergi resulta adaptatiu per reduir la percepció subjectiva d'estrès.

8- Quines són les funcions de les emocions? Posa un exemple de cadascuna.

Les emocions tenen una funció adaptativa, social i motivacional:

Parlem de funció adaptativa de les emocions quan considerem aquestes com un mecanisme de preparació de l’organisme per fer front a les demandes de l’entorn. És a dir, les considerem un sistema que ens adapta a les circumstàncies canviants del medi per millorar la supervivència. Per exemple, l’alteració que patim quan sentim ira ens prepararia per fer front a una situació de lluita. O bé quan sentim fàstic, el cos reacciona amb rebuig, de manera que podríem evitar consumir aliments en mal estat que ens serien nocius.

D’altra banda, la funció social de les emocions està més relacionada amb l’entorn social i amb la comunicació dels estats emocionals. Ser capaç de transmetre les nostres emocions pot afectar a les accions dels demés, i captar les emocions i les intencions dels altres ens pot suposar un clar avantatge dins del nostre entorn social.

Pel que fa a la funció motivacional de les emocions, les emocions són determinants motivacionals de la conducta en el sentit que activen la conducta motivada, preparen l'organisme per a l'acció, per actuar davant les exigències de l'entorn. Un exemple d'aquesta funció de les emocions podria ser la por, ja que motivaria la realització de conductes d'evitació de l'objecte amenaçador, fins que la situació de perill hagi passat.

MODEL 3. DIA 26 DE JUNY.

1- Quina diferència hi ha entre la set hipovolèmica i la set hiperosmòtica? Posa un exemple de en quins casos patim un tipus de set o un altre.

L’aigua que forma el nostre cos es distribueix entre els fluids intracel·lulars i els extracel·lulars. Aquesta divisió dóna lloc a dos tipus de set diferents:

Parlarem de set hipovolèmica si aquesta està motivada per una disminució del nivell d’aigua extracel·lular.

Ex.: patim aquest tipus de set després de córrer durant una bona estona, ja que al córrer suem i al suar perdem líquids.

En canvi, parlarem de set hiperosmòtica si aquesta set es produeix per la falta de fluid intracel·lular: una deshidratació causada per l'increment en la concentració de sal en els fluids extracel·lulars.

Ex.: patim aquesta set després de menjar crispetes al cinema, ja que la sal extreu l'aigua intracel·lular per osmosi.

2- Quines són les característiques de les persones amb motivació d'afiliació alta?

Tenint en compte els treballs de McClelland (1985) i Reeve (1992), les persones amb una necessitat d’ afiliació alta es caracteritzen per:

Desenvolupar les relacions interpersonals. S’esforcen per iniciar amistats noves, formar part de grups o associacions i interactuen més temps amb les persones, etc.

Mantenir les xarxes interpersonals. Intenten de mantenir o conservar les amistats posant-se més en contacte amb els amics, evitant el conflicte i el joc competitiu, mostrant-se més cooperadors i essent més conformistes amb els desitjos dels altres. Es preocupen pel que els altres poden pensar d’ells i troben gratificant el contacte amb els altres. Fan una comunicació no verbal positiva i són més sensibles a les cares que a altres objectes.

3- Quins són els determinants de la motivació intrínseca segons la Teoria de l'Avaluació Cognitiva?

Segons la teoria de l'avaluació cognitiva, postulada per Deci, la motivació intrínseca (el fet de realitzar un determinat comportament sense l'obtenció d'una recompensa aparent, sinó pel puro plaure de fer- ho) ve determinada per

1. l’autodeterminació : és a dir, per la percepció de la persona que és ella la responsable d'aquesta conducta i qui ha decidit motu proprio dur-la a terme; i

2. la percepció de competència , en termes de tenir la creença o la convicció que es posseeixen les habilitats necessàries per poder realitzar amb èxit aquest comportament o seqüència de comportaments.

4- ¿A què es refereixen les dimensions de locus de causalitat i de controlabilitat en el model de Weiner?. Posa un exemple d’una atribució d’un fet controlable amb locus intern, i un d’incontrolable amb locus extern.

Segons Weiner, les causes atribuïdes dels resultats propis (èxits i fracassos), es poden classificar a partir d’unes quantes dimensions. Una d'elles és el locus de control , que bàsicament consisteix a atribuir la causalitat a factors interns (habilitat i esforç) o a factors externs (dificultat de la tasca i sort). Una altra és la controlabilitat, que permet distingir entre les causes que tot i que són internes no estan sota un control personal total, com és el cas de l’habilitat innata, i les causes més controlables pel subjecte, com l’esforç personal.

En canvi, el supòsit de l’ estat emocional congruent proposa que la valència del material que s’ha d’aprendre es recorda millor quan aquest coincideix amb l’estat emocional del subjecte en el moment de l’aprenentatge. Per exemple, si s’aprèn una llista de paraules amb contingut emocional trist, aquestes es recordaran millor si en el moment de l’aprenentatge el subjecte també està trist.

Tots dos supòsits tenen plantejaments similars, ja que exigeixen congruència ja sigui en el moment de la codificació de la informació, o en el moment de la recuperació de la mateixa. La diferència està en que el primer dels supòsits proposa que la congruència sigui entre els estats emocionals de la persona (entre el moment de memoritzar i el de recordar), mentre que el segon supòsit proposa la congruència entre l’estat emocional de la persona (en el moment de memoritzar) i les propietats emocionals de la informació a recordar.

8- La Xesca té por als espais tancats. Quan ha de pujar en un ascensor sent que el cor li batega fort, la respiració s’accelera, l’adrenalina es dispara i comença a suar. Pensa que l’ascensor s’aturarà i que no podrà sortir-ne, que l’aire no serà suficient per respirar i que es desmaiarà. No para de comprovar quants pisos queden per arribar, escolta els sorolls que fa l’ascensor girant el cap amunt i avall, i es mossega les ungles fins que arriba al pis on va, on surt de manera atropellada. Explica breument els tres sistemes de la resposta emocional proposats per Lang i identifica’ls en l’exemple proposat.

Per a Lang, les emocions són respostes a estímuls significatius que es produeixen en tres sistemes o components:

• El neurofisiologicobioquímic : està relacionat amb les respostes psicofisiològiques tant del sistema nerviós autònom, com somàtiques, endocrines i centrals que es produeixen en la reacció emocional.

“el cor li batega fort, la respiració s’accelera, l’adrenalina es dispara i comença a suar.”

• El motor o conductual (expressiu): aquest sistema comprèn un conjunt de conductes externes com ara les expressions facials, els moviments corporals, la conducta d’aproximació-evitació, la conducta verbal, etc.

“No para de comprovar quants pisos queden per arribar, escolta els sorolls que fa l’ascensor girant el cap amunt i avall, i es mossega les ungles fins que arriba al pis on va, on surt de manera atropellada”.

• El cognitiu o experiencial (subjectiu): com el seu nom indica, inclou dos aspectes fonamentals de l’emoció: l’experiencial i el cognitiu. El component experiencial està relacionat amb la vivència afectiva. Mentre que el component cognitiu es refereix tant als processos valoratius de la situació, com als pensaments que es presenten quan una persona està sota un determinat estat emocional.

“Pensa que l’ascensor s’aturarà i que no podrà sortir-ne, que l’aire no serà suficient per respirar i que es desmaiarà”.