Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Psicologia de l'Educació, Apuntes de Psicología

Apunts complets de l'assignatura

Tipo: Apuntes

2020/2021

Subido el 15/02/2022

judalbacar
judalbacar 🇪🇸

5

(4)

17 documentos

1 / 42

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
TEMA 1
PSICOLOGIA DE L’EDUCACIÓ
ÀMBITS D’INTERVENCIÓ I FUNCIONS DEL PSICÒLEG DE L'EDUCACIÓ
Què estudia la Psicologia?
· La psicologia estudia la conducta i els processos mentals, en molts àmbits, treball,
educació, clínica, infància, etc, ens ajuda a establir regles universals.
Què aporta la psicologia en el món de la educació?
· La psicologia ajuda a entendre’s millor i a entendre com pensen els nens, com actuen i
ajuda a tenir coneixement de perquè un infant actua d’una manera i no d’una altre.
· També ajuda a entendre les famílies, les relacions humanes en general.
· Ademés, ofereix al professor recursos i processos de derivació per donar resposta a les
desviacions dins de l’aula.
· La psicologia també ajuda en les relacions laborals amb els companys.
Objecte d’estudi de la Psicologia Educativa
·Estudiar, explicar i comprendre els processos de canvi que es produeixen en les
persones com a conseqüència de la seva participació en activitats educatives.
- Amb la intenció de:
Prevenir i atendre les dificultats que apareguin en aquests processos de
canvi en els diferents contextos educatius.
EX: Si et trobes en un institut i trobes joves amb indicis de problemes
amb el menjar o les drogues, es fan xerrades, etc, per tan de prevenir.
A que ens referim quan parlem d’Educació?
· L’educació comporta necessàriament que algú (professorat, pares, monitors, mitjans de
comunicació..)
- Ensenyi (actua per tant amb la intenció d'influir, mediar....)
Quelcom (les matèries de curriculum, hàbits…)
A algú
I esperant uns resultats que son sovint avaluats amb la finalitat
de verificat que s’han assolit els propòsits perseguits
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9
pfa
pfd
pfe
pff
pf12
pf13
pf14
pf15
pf16
pf17
pf18
pf19
pf1a
pf1b
pf1c
pf1d
pf1e
pf1f
pf20
pf21
pf22
pf23
pf24
pf25
pf26
pf27
pf28
pf29
pf2a

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Psicologia de l'Educació y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!

TEMA 1

PSICOLOGIA DE L’EDUCACIÓ

ÀMBITS D’INTERVENCIÓ I FUNCIONS DEL PSICÒLEG DE L'EDUCACIÓ

Què estudia la Psicologia? · La psicologia estudia la conducta i els processos mentals, en molts àmbits, treball, educació, clínica, infància, etc, ens ajuda a establir regles universals. Què aporta la psicologia en el món de la educació? · La psicologia ajuda a entendre’s millor i a entendre com pensen els nens, com actuen i ajuda a tenir coneixement de perquè un infant actua d’una manera i no d’una altre. · També ajuda a entendre les famílies, les relacions humanes en general. · Ademés, ofereix al professor recursos i processos de derivació per donar resposta a les desviacions dins de l’aula. · La psicologia també ajuda en les relacions laborals amb els companys. Objecte d’estudi de la Psicologia Educativa · Estudiar, explicar i comprendre els processos de canvi que es produeixen en les persones com a conseqüència de la seva participació en activitats educatives.

  • Amb la intenció de: ● Prevenir i atendre les dificultats que apareguin en aquests processos de canvi en els diferents contextos educatius. ○ EX: Si et trobes en un institut i trobes joves amb indicis de problemes amb el menjar o les drogues, es fan xerrades, etc, per tan de prevenir. A que ens referim quan parlem d’Educació? · L’educació comporta necessàriament que algú (professorat, pares, monitors, mitjans de comunicació..)
  • Ensenyi (actua per tant amb la intenció d'influir, mediar....) ● Quelcom (les matèries de curriculum, hàbits…) ○ A algú ■ I esperant uns resultats que son sovint avaluats amb la finalitat de verificat que s’han assolit els propòsits perseguits

Les dimensions de la Psicologia de l’Educació Àmbits d’intervenció: Psicologia de l’Educació. · Àmbit escolar:

  • IES → Departament d’orientació, comissió d’atenció a la diversitat, Aules obertes.. - Escoles d’educació especial
  • Gabinets privats Centres de diagnòstic i tractament de les dificultats d’aprenentatge…
  • Formació del professorat; assessorament en centres educatius
  • Educació d’adults Programa pre.par, inserció sociolaboral…
  • Docència CFGS I CFGM; Universitats..
  • Recerca educativa
  • Serveis educatius: ● CRPS → Centres de Recursos Pedagògics ● CdA → Camps d’Aprenentatge ● CREDAs → Centres de recursos educatius per a persones amb discapacitat auditiva ● CREC → Centres de recursos educatius per a persones amb discapacitat visual ● UTACs → Unitat de tècniques en comunicació alternativa i augmentativa. ● EAPs → Equips d’assessorament i orientació psicopedagògica. ● ELICs → Equips de recolzament i assessorament en llengua, interculturalitat i cohesió social en l’àmbit escolar. · Àmbit sociocultural → Museus · Àmbit sociocomunitari
  • Fundacions, associacions, ONGs, promoció educativa local…

· Model conductista

  • Watson
  • Thorndike
  • Pavlov
  • Skinner
  • Bandura ● Condicionament operant, condicionament clàssic... · Model humanístic
  • Carl Rogers
  • Maslow.. ● Sobre motivacions, necessitats i emocions · Model cognitiu:
  • Processament de la informació (Norman, mayer)
  • Genetista-cognitivista… ● Crítica al humanisme dient que es poc sistemàtica. ● Es centra en els processos psicològics bàsics fonamentals per aprendre. · Model constructivista → Constructivistes cognitius i constructivistes socioculturals:
  • Ausubel, Vigotsky, Bruner, Gagné… ● És el model que més ha aportat en els aprenentatges. ● Com el context determina el que jo aprenc. · Model sistèmic :
  • Escola estructural i estratègica
  • Escola de milà
  • Mental research institute ● Com afecten els diferents sistemes a l’aprenentatge, com es relacionen els subjectes dins del sistema, els rols que tenen... · Model naturalista o ecològic:
  • M. Jose del Rio
  • Manuel sánchez
  • M. garcia
  • R.M. Vilaseca
  • Bronfenbrenner ● La persona es bona per naturalesa. ● Deixa autonomia als alumnes, ells decideixen. No hi ha càstigs ni exàmens. Els alumnes aprenen ells sols per la motivació. El professor és un guía de l’aprenentatge, deixa que l’alumne aprengui per les seves motivacions.

· Model biopsicosocial:

  • Un individu està determinat per una part biològica, psicològica i social. ● Aquestes variables poden influir més en unes persones i menys en altres, és a dir, en una persona poden influir més les variables biològiques, en un altre les psicològiques… CONSTRUCTIVISME I EDUCACIÓ Mapa conceptual del resum sobre el constructivisme i l’educació Condicionament clàssic
  • Pavlov Condicionament operant
  • Skinner Aprenentatge observacional o per imitació
  • Bandura
  • L'alumne → Processa informació activament
  • Docent → Organitza la informació, promou l’habilitat de pensament d’ordre superior. · Sociocultural → Aprenentatge determinat per les experiències autèntiques i significatives.
  • Èmfasi en l’aprenentatge guiat i cooperatiu, també en l’ensenyament entre iguals.
  • Alumne → Interioritza i s’apropia dels sabers culturals
  • Docent → Mediador social: Guia. Ajusta l’ajuda pedagògica a la ZDP dels alumnes. Enfocs constructivistes en l’educació Teories d’aprenentatge basades en el model de processament humà de la informació · Rumelhart i Norman · Les teories del processament humà de la informació son una de les moltes teories cognitivistes. · Intenten explicar el procés d’aprenentatge en termes d’estats mentals i representacions mentals. · Diferència en relació a les teories conductuals: - El centre d’interès són les representacions mentals i no les conductes observables. · Idees principals/Idees de partida - 3 Idees comuns a altres autors cognitivistes: El procés d’aprenentatge és un procés mitjançant el qual es modifiquen els coneixements del subjecte. El procés d’aprenentatge no consisteix en sumar o aumular dades o conceptes, sinó en organitzar-los adequadament. Els coneixements que el subjecte ja té són una base imprescindible per a poder interpretar i adquirir nous coneixements.

· On és l’original de la teoria

  • Els esquemes de coneixement/ formes d’aprenentatge ● Són peces bàsiques de la construcció cognitiva. ● Son unitats que serveixen perquè el subjecte pugui filtrar, seleccionar i interpretar la informació que li arriba i, d’aquesta manera, l’ajuden a organitzar millor els seus coneixements globals. ● Característiques ○ Estan formats per “subesquemes” ○ La relació entre esquemes i subesquemes és jeràrquica, per nivells de concreció ○ Quan es presenta un coneixement nou a un subjecte, es relacionarà amb el seu ordre jeràrquic. ● Modificació dels esquemes de coneixement ○ 3 formes: ■ Creixement ● Es tracta d’ampliar les informacions que es tenen. S’amplien les bases ed dades d’un esquema preexistent. No es modifiquen els esquemes existents. ■ Ajust ● Es tracta de modificar l’esquema sense arribar a modificar tota l’estructura. ● Un esquema s’amplia, es generalitza o s’especifica, però no es modifica tota l’estrructura. ■ Reestructuració ● Canvien totalment les estructures. ● ÉS L’AUTÈNTI APRENENTATGE , doncs suposa que el subjecte pot interpretar la realitat d’una forma nova. Teoria genètica del desenvolupament intel·lectual: PIAGET estan dins de les teories de processament humà de la informació? · Teoria evolutiva
  • Piaget estudia l’origen del coneixement lògic i el desenvolupament intel·lectual dels nens des del naixement fins l’adolescència
  • El desenvolupament és previ a l’aprenentatge
  • Estadi sensoriomotor → 0-
  • Operacions pre-operatives → 2-

○ Modificació dels esquemes d’acció

■ Procés de 2 fases:

● Assimilació → Davant d’un fet nou, el subjecte

aplica un esquema que ja té.

○ Intenta assimilar la realitat aplicant un

esquema que ja té.

○ Diàleg entre objectes i subjecte

○ EX: Una reunió

● Acomodació → Després d’atribuïr significats

(esquemes), aquests s’adapten, es modifiquen i

canvia l’estructura cognitiva del subjecte.

· Organització del coneixement

  • El coneixement s’organitza en:

● Esquemes d’acció → Actuació que va dirigia a un fi

○ EX: Succionar per trobar aliment

● Esquemes conceptuals → És més tardà i mitjançant ell, el nen es

representa mentalment l’acció

● Assimilació i acomodació → Equilibri = Adaptació

· Com s’aprèn

  • El desenvolupament és fruit de:

● Interacció entre persones i objectes

● Nivell cognitiu del subjecte

● Conflicte i dificultats per superar-lo.

○ L’objecte genera un conflicte i el nen aprèn de l’objecte, l’error

crea conflicte i per tant, és positiu per aprendre.

● Assimilació i acomodació

  • Paper del mestre → Dissenyar entorns, estimulador de conflictes

· Per tant

  • Els coneixements es construeixen per la interacció constant del subjecte amb

la realitat

  • No es tracta d’assimilar coses sinó d’anar construint formes noves

d’interpretar la realitat

  • Per aquest motiu, el protagonista és el subjecte. tot està en funció de l’estat

del subjecte i del seu nivell de desenvolupament.

· Crítiques:

  • En els experiments el nen està sol i no actua cap adult motivant o accelerant

el procés → APRENENTATGE SOLIPSISTA

  • Es poden avançar etapes? Son aquestes universals?

Teoria sociocultural del desenvolupament i l’aprenentatge: VIGOTSKY

· Estudia la gènesi el coneixement cultural i la co-construcció del coneixement.

· Funcions psicològiques:

  • Inferiors → Les que compartim amb els animals

● EX: Percepció

  • Superiors → Exclusives dels éssers humans

● EX: Consciència, pensament, llenguatge…

● Els processos psicològics superiors estan mediatitzats per sistemes de

signes socialment compartits

● Apareixen mitjançant SIGNES (llenguatge, etc) o MEDIADORS

  • L'ensenyament no es pot quedar en el nivell de desenvolupament real sinó

que s’ha d’anticipar i anar més enllà del que és el desenvolupament real.

Teoria de l’aprenentatge significatiu: AUSUBEL

· L'aprenentatge és un procés mitjançant el qual es modifiquen els coneixements

que tenia els subjecte → Diferència en relació als conductuals.

· Els individus disposen d’una organització cognitiva determinada

· L’organització cognitiva és tant o més rica en funció del nombre de relacions que

s’estableixen entre aquests elements.

· Si els coneixements es relacionen entre sí, es pot concebre l’estructura cognitiva

com una sèrie de XARXES DE CONCEPTES

  • S’organitzen de forma jeràrquica segons la seva dificultat
  • L’aprenentatge serà la incorporació d’un o més d’un concepte a una xarxa de

coneixements de la qual ja disposa l’individu

● La incorporació d’un nou concepte no és una suma, sinó que és una

assimilació, es modifica tota la xarxa existent.

· Tipus d’aprenentatge

  • Quan presentem un concepte nou → Ausubel parla de diferents tipus

d’aprenentatge

● Segons la forma d’organitzar l’aprenentatge

■ La diferència s’estableix en el nivell de participació del

subjecte

● Segons els processos que intervenen en l'aprenentatge

○ La diferència s’estableix en el grau de

relació entre el concepte que es

presenta i la xarxa de coneixements

que ja tenia el subjecte

○ Aprenentatge significatiu →

S'estableixen relacions no arbitràries entre les xarxes de

coneixements del subjecte i el nou aprenentatge que es

presenta

■ Condicions per a que es doni un aprenentatge significatiu

● Significativitat lògica → El material que es

presenta ha de ser coherent en si mateix

● Significativitat psicològica → L’alumne ha de

tenir una estructura capaç d’assimilar allò que se li

presenta

● Disposició favorable → L’alumne ha de tenir una

predisposició, ha de tenir una actitud favorable a

incorporar nous aprenentatges. Ha de percebre

que els podrà utilitzar automàticament i li

permetran resoldre situacions (funcionalitat)

■ Avantatges

● Es reté i es recorda durant més de temps

● L’aprenentatge significatiu augmenta la capacitat

d’aprendre altres materials i continguts atès que

enriqueix les estructures existents.

● Un cop oblidat, facilita l'aprenentatge subsegüent,

el reaprenentatge d’una informació original o d’una

altre de semblant.

· Teoria de l’assimilació

7. Potenciar un enfocament global i interdisciplinari

● Per afavorir la comprensió dels continguts i poder-los transferir a altres

situacions

8. Afavorir l’autonomia i la regulació dels aprenentatges

● Avaluació continuada, feedback del professor i dels companys,

autoavaluació individual i de l’equip…

9. Afavorir un aprenentatge funcional a partir de tasques “autèntiques”

● Tasques reals i pròximes a la realitat dels estudiants, per connectar

l’escola amb la societat

10. Afavorir l’equilibri en l’ensenyament dels diferents tipus de continguts

(conceptuals, procedimentals i actitudinals)

● Tenir en compte la importància d’ensenyar estratègies d’aprenentatge.

Triangle interactiu

TEMA 2

PODER APRENDRE

PODER APRENDRE L’ESTUDIANT

Com podem mesurar la intel·ligència? · L’entorn determina quines competències necesssites i saber aprendre i portar a terme aquestes competències. Perspectives en l’estudi de la intel·ligència · Perspectiva estàtica: tests d’intel·ligència

  • 1920 s’inicia aquest interès per mesurar la intel·ligència
  • El 1r test psicomètric → Stanford-Biner ● Permet identificar l'edat mental com a substitut de l’edat cronològica
  • CONSEQÜÈNCIES EN L’ENSENYAMENT: ● Etiquetatge → “Un QI justet…” ● Test psicomètric per saber el que el nen no és capaç (innatisme) de fer. No es té en compte els aprenentatges possibles. ● Determinisme → Determinar si es pot o no aprendre a partir del QI ● Delegació de la responsabilitat de l’aprenentatge exclusivament a l’alumne - Stern → Introdueix el concepte de coeficient d’intel·ligència - Spearman → La intel·ligència és un sumatori de factors (habilitats i capacitats, numèriques, verbals, raonament..) i un factor General (FG) - Catell : ● Intel·ligència fluïda: Raonament abstracte ● Intel·ligència cristal·litzada: Més cultural, vocabulari…
  • Es critiquen aquests instruments i la concepció sobre la intel·ligència · Perspectiva dinàmica: Les capacitats son heretades, però en temes d’aprenentatge o adaptació a l’entorn, és molt més important el context
  • Habilitats cognitives, estratègies d’aprenentatge i metacognició
  • Competències.
  • CONSEQÜÈNCIES EN L’ENSENYAMENT: ● No hi ha etiquetatge, la capacitat no és quelcom estàtic ● Conèixer el COM s’aprèn, l’ús de les ajudes

- Sternberg : ● Teoria triàrquica sobre la intel·ligència ● Intel·ligència exitosa → Destinada a aconseguir una finalitat. Implica tres aspectes o sub intel·ligències: ○ Analítica : Components executius, meta-components (planificar, executar, controlar) ○ Creativa : Situacions noves, automatització ○ Pràctica : Adaptació, selecció, modelatge. - Flavell Metacognició ● Pensar sobre la pròpia cognició i saber com funciona. Ser conscient dels processos cognitius. ● Processos cognitius de Via baixa → Aprendre per assaig-error ● Processos cognitius de Via alta → Implicar ser conscient dels propis mecanismes mentre estas aprenent. - Resnick, Salomon, Rogoff, Palincsar i Brown la intel·ligència distribuïda ● La intel·ligència no rau només en l’individu sinó que es troba distribuïda entre els membres d’una comunitat. ● L’entorn ens facilita les eines per pensar i per actuar de manera intel·ligent ● Domini d’eines i perifèrica (accés a la informació) a més que no pas guardar la informació ● Aprendre a pensar a partir de les interaccions i l’ús del llenguatge (metacognició): ○ Perspectiva constructivista sociocultural ■ Estudis de Mercer (2004) → Discurs entre iguals ● Discurs disputacional: Caracteritzat pel desacor i la presa de decisió individual. Hi ha pocs intents de compartir recursos, d’oferir crítica constructiva o de fer suggeriments. S'observen també intercanvis curts amb caràcter assertiu i desafiador. ● Discurs acumulatiu : Els parlants construeixen sobre les intervencions dels altres de forma positiva però sense crítica. Fan servir el discurs per tal de construir coneixement comú per acumulació. S’observen repeticions, confirmacions i elaboracions.

● Discurs exploratiu : Els parlants participen de forma crítica però constructiva amb les idees de cadascú. Declaracions i suggeriments s’ofereixen per la consideració conjunta. Aquests poden ser qüestionats i contra-qüestionats, però les preguntes es justifiquen i s’ofereixen hipòtesis alternatives. Hi participen tots activament i es demanen i es consideren les opinions abans de prendre decisions col·lectives. Aquí el coneixement és responsabilitat de tots i el raonament queda més visible durant el discurs.

- Goleman Inteligencia emocional: educació emocional · Per sintetitzar: