¡Descarga PSICOMETRIA TEMA 1 y más Apuntes en PDF de Psicometría solo en Docsity!
TEMA 1; INTRODUCCIÓ
DEFINICIÓ:
La psicometria, etimològicament, es defineix com “Psyke”-“Metrum”. És el procediment que s’utilitza per mesurar allò que és psicològic.
Psicometria : conjunt de mètodes, tècniques i teories implicades en la medició de les variables psicològiques. Tracta tot allò relacionat amb la mesura de lo psicològic. S’especialitza en aquelles propietats mètriques exigibles a les mesures psicològiques, independentment del camp substantiu d’aplicació i dels instruments emprats.
COM MESUREM LES CARACTERÍSTIQUES PSICOLÒGIQUES?
Les característiques principals de la psicometria són que, per una part, utilitza les matemàtiques per tal de poder desenvolupar els mètodes i, per una altre, intenta desenvolupar mètodes i teories.
Les característiques psicològiques dels individus (alegria, por, depressió...) són inobservables, no es poden mesurar directament. Per aquest motiu, s’ha d’emprar un sistema/mètode per poder ser observats, denominat constructe , el qual es pot manifestar a través d’una sèrie de conductes observables, anomenats indicadors. Per avaluar el nivell dels subjectes en el constructe, ens haurem de basar en els indicadors. Així que, com millor identifiquem aquestes conductes , millor podrem mesurar el constructe després.
La sistematització d’un conjunt d’indicadors amb l’objectiu d’avaluar els nivells dels subjectes en un determinat constructe constitueix un instrument de mesura o test.
Exemple:
CONSTRUCTE
Depressió (variable teòrica i inobservable)
INDICADORS Conductes observables:
- Plor
- Problemes de son
- Inapetència
- Intents de suïcidi
Sistematitzar-los, operativitzar-los amb ítems/preguntes
Error de mesuraPuntuació del test total : intenta ser el nivell que presenta el subjecte en el constructe, però hem de tenir en compte l’error de mesura.
TEST TEORIA
DELS TESTS
A partir de la puntuació del test, volem inferir a la puntuació de mesura real (del constructe). Aquest procés es pot dur a terme a partir de la Teoria dels Tests , un sistema de models que ens permet conèixer/mesurar quin és l’error de mesura i arribar a la puntuació verdadera.
Se suposa que la depressió és la causa subjacent de les conductes. Aquest constructe (depressió)
es pot mesurar mitjançant aquests indicadors observables que el representen. El test recollirà
aquests indicadors observables i, a partir de les puntuacions en el test, es pot inferir el nivell de
depressió dels subjectes i analitzar les diferències entre ells.
TEORIA DELS TESTS
- És el marc teòric que permet establir una relació entre les variables observables (puntuacions en el test) i les variables inobservables (puntuacions verdaderes o nivell dels subjectes en el test mesurat pel test)
- Explicita la lògica i els models matemàtics que ens permet construir i utilitzar els tests. N’hi ha diferents models que analitzen la incidència dels errors en la mesura dels constructes psicològics i el grau en que afecten la fiabilitat dels instruments de mesura: - Teoria clàssica dels tests la majoria de les teories dels tests se centren en aquesta teoria. És la teoria més estesa i es basa en el model lineal. - Teoria de resposta a l’ítem (va sortir per intentar solucionar les limitacions del TCT) - Tests referits al criteri
- Instrument de mesura o tests : Sistematització d’un conjunt d’indicadors amb la finalitat d’avaluar diversos nivells d’un constructe (variable teòrica inobservable que només es pot mesurar mitjançant indicadors observables que el representin). Els instruments de mesura no són totalment precisos, contenen errors de mesura. Els elements del test constitueixen l’operativització del constructe i, per tal de fer-ho, han de reunir una sèrie de requisits per a demostrar que compleixen la funció per la qual han estat creats.
TEORIA CLÀSSICA DELS TESTS (TCT)
- Model lineal, proposat per Spearman, que planteja que la puntuació empírica i veritable (la del subjecte al test) és igual a la puntuació verdadera més l’error de mesura.
- Per arribar a aquesta conclusió, va basar-se en diferents supòsits:
- V = E(X) La puntuació verdadera és igual a l’esperança matemàtica de la puntuació empírica, és a dir, la mitjana de les puntuacions del test.
- Error aleatori: E(e) = 0 ja que, algunes vegades, pot ser que el subjecte es vegi afectat positivament pels factors que l’envolten i, per tant, obtingui puntuacions més altes, mentre que altres es pot veure afectat negativament i obtindre puntuacions més baixes. Així que, amb la mitjana aquests factors influents s’equilibren.
- r (^) ve = 0
- r (^) ej ek = 0 [ Correlació entre dos tests que mesuren el mateix o són paral·lels.] L’error que succeeix en un test no té perquè estar correlacionat amb el que s’estableix a l’altre test,
On:
- X: puntua ció en el test
- V:
X = V + e
capacitat discriminatòria tingui, més bo és l’ítem.
Correspon a la pendent de la corba.
- (^) b: la dificultat de l’ítem
- c: la probabilitat d’encertar l’ítem a l’atzar fa referència a la probabilitat d’encertar quan no saps la resposta, és a dir, quan contestes sense saber. Lògicament, per a que l’ítem sigui bo, aquesta probabilitat ha de ser molt baixa.
- Supòsits:
- Unidimensionalitat el test mesura una única dimensió, un únic constructe. Es compleix sempre i quan el test, fonamentalment, mesuri i se centri en un únic aspecte, per molts factors que afectin.
- Independència local els ítems del test no influeixen a la resposta dels altres. Per tant, si tu contestes un ítem concret del test, aquest i la seva informació no ha d’influir a la resposta dels ítems posteriors. Així que, cada ítem ha de ser independent als altres.
MODELS TRI
Aquest model proposa el model logístic (≠ model lineal). En tenim, fonamentalment, tres models per ítems dicotòmics:
Model logístic d’un paràmetre o model de Rasch (pri
mer model logístic, a partir del qual es van dese
nvolupar els altres).
Únic paramètre b: dificultat de l’ítem
La pendent de la corba no canvia, l’únic que canvia és la
dificultat.
Model logístic de dos paràmet
res (paràmetres a i b). Així
que, té en compte tan la dificultat
com la discriminació.
- Model logístic de tres paràmetres
- Tots tres models són vàlids. Quan no incorpores un paràmetre al model, se suposa que tots els ítems presenten aquest paràmetre. És a dir, per exemple, si no incorpores el paràmetre a (discriminació), ja suposes des d’un principi que tots els ítems discriminen per igual.
