1-TRANSFORMACIÓ DE LES PUNTUACIONS
Puntuació directa: No aporta informació sobre el
rendiment del subjecte.
TCT: Interpreta les puntuacions directes comparant la puntuació obtinguda amb les puntuacions de
la població a la que pertany el subjecte.
Si no coneixes la puntuació mínima i màxima en el test, no podrem saber si una puntuació és bona o
dolenta. Entre la puntuació mínima i màxima del test es troba l’interval en que es pot moure les
puntuacions directes del test. Si, per exemple, el resultat d’un subjecte en un test de rendiment és de
8 en una puntuació màxima de 10, diríem que és un rendiment notable. Ara bé, si ens diuen que el
99’99% dels subjectes que van realitzar aquesta proba ha tret un 10, el que inicialment havíem
interpretat com un rendiment notable, comparant amb la resta del grup, trobaríem que el nostre valor
queda menyspreat. Justament la baremació tracta aquest aspecte, és a dir, com podem interpretar les
puntuacions del test.
També tracta com es comporta la nostra mostra de població de referència, denominat grup normatiu
(conjunt de subjectes, de la mostra, que utilitzem per calcular les puntuacions transformades del test
i desprès poder interpretar qualsevol puntuació que obtinguem de diferents subjectes) . És a dir, per
interpretar les puntuacions d’un test hem d’aplicar el test a una població diana on es vulgui dirigir el
test. Per exemple, si nosaltres fem un test educatiu per veure com es comporten els nens de primària,
aplicarem aquest test a una mostra de nens de primària.
El grup normatiu ens servirà de referència per valorar posteriorment les puntuacions obtingudes en
cada un dels subjectes els quals se’ls hi administra el test.
Objectiu de la transformació de puntuacions: poder comparar el rendiment del subjecte amb el
seu grup normatiu, el seu grup de referència.
FASES D’UN ESTUDI NORMATIU
1. Identificar la població d’interès.
2. Seleccionar una mostra representativa grup normatiu (que ens servirà per interpretar les
puntuacions d’aquells subjectes que es trobin en una població concordant amb el grup
normatiu)
3. Recollir les dades, les quals s’aplik
4. Transformació de puntuacions directes en normatives.
5. Descripció de l’estudi normatiu en el manual del test.
L’estudi normatiu:
•Té caducitat: canvis socioculturals amb el pas del temps.
•Cal recalcular aquestes transformacions perquè poden haver canvis en el grup normatiu. Per
tant, quan passen anys es tornen a formular els estudis normatius per poder obtenir
puntuacions i, com a conseqüència, transformacions més modernes i actualitzades i així ser
valides en el grup normatiu actual. Per aquest motiu, hem de reformular els barems per
adaptar el test a grups diferents.
INFORMACIÓ QUE HA DE CONTENIR EL MANUAL D’UN TEST SOBRE LES NORMES
D’INTERPRETACIÓ
La informació que hauríem de trobar en el manual d’un test sobre les normes d’interpretació seria la
mostra, el disseny mostral, les taxes de participació i els estadístics descriptius.
Aquesta permet a l’usuari del test avaluar l’adequació del procés i interpretar els resultats obtinguts.
Hem de tenir en compte que les puntuacions transformades s’utilitzen per determinar les puntuacions
obtingudes en un test, per tant, si nosaltres utilitzem un test per valorar una població concreta i
aquest l’apliquem a uns subjectes d’una altre població, no serà útil, ja que la idea és que nosaltres
aconseguim unes transformacions d’un grup normatiu. Per tant, si el test va dirigit a grups diferents
cal definir les normes per a cada grup
2-TIPUS DE TRANSFORMACIONS
Hi ha cinc tipus de transformacions de puntuacions que podem realitzar:
•Normes cronològiques
BAREMACIÓ; TEMA 4
Modificacions de les puntuacions típiques
