Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


PSICOMETRIA TEMA 2, Apuntes de Psicometría

Asignatura: Psicometria, Profesor: Mayte Barrios, Carrera: Psicologia, Universidad: UB

Tipo: Apuntes

2015/2016

Subido el 23/01/2016

raquel961214
raquel961214 🇪🇸

3.9

(112)

10 documentos

1 / 5

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
TEMA 2; ANÀLISI D’ÍTEMS
DIRECTRIUS PER LA CONSTRUCCIÓ
DELS ÍTEMS DEL TEST
Definir de forma específica l’objectiu de
l’avaluació això ens serveix als psicòlegs per fer prediccions, comparacions de grup...
L’ús varia.
Especificar el context en que s’utilitzaran els ítems: població objectiu (nens, adults...),
circumstàncies ambientals en que s’aplicaran (test que es pensa administrar de manera
col·lectiva o individual, habitació insonora o molt sonora), el material que s’utilitzarà
per respondre i subministrar el test (paper i llapis, ordinador), etc.
Decidir quin és el domini i el context. Posteriorment, determinar quin és el nivell de
constructe que volem analitzar. En funció de determinar el nivell, hem d’identificar i
decidir els indicadors.
Per tal d’identificar els indicadors, es pot fer per diversos mitjans:
Observant la conducta
Preguntar a experts
Entrevistes
Consultar investigacions
Finalment, una vegada realitzat els ítems, observar i comprovar que funciona.
ELABORACIÓ DELS ÍTEMS DEL TEST
Dos tipus:
Tancat o d’elecció:
Elecció binària. Els subjectes han d’escollir entre dos alternatives (Verdader-
Fals, Sí-No, Correcte-Incorrete...). Aquest tipus s’utilitza normalment per
mesurar variables de tipus cognitiu; habilitats, aptituds i, fonamentalment, per
a la construcció de test de coneixement i rendiment. No és el format adequat
pels tests de personalitat i els d’actituds, interessos, etc., és a dir, pels tests
destinats a mesurar variables no cognitives.
Presenta l’avantatge de que és ràpid i fàcil d’utilitzar, però té l’inconvenient de
que si el subjecte no coneix la resposta, per atzar només n’hi ha un 50% de
probabilitat d’escollir l’alternaria correcte.
Elecció multiple. Aquest tipus d’ítem es compon per un enunciat pròpiament
dit i les diferents alternatives o opcions de resposta, dins de les quals una és
l’alternativa correcte, o la més adequada, i les altres són incorrectes, que es
denominen “distractors”. Es solen utilitzar de 3 a 5 alternatives per a disminuir
la possibilitat de que els subjectes triïn la resposta correcta per atzar i aquestes
són independents les unes a les altres. Aquest tipus també s’utilitza per a
mesurar variables cognitives i, fonamentalment, en tests de coneixement i
rendiment. No s’utilitza en l’àmbit afectiu, és a dir, per a mesurar variables de
personalitat, interessos, actituds...
Presenten l’avantatge de que són fàcils d’administrar, corregir i puntuar, a més,
actualment, es poden corregir mitjançant lectors òptics i programes adequats
d’ordinador. En canvi, tenen l’inconvenient que són més difícils de construir
que les l’elecció binària, ja que és complicat construir alternatives incorrectes
que siguin realment efectives i que no siguin tan obvies que resulti improbable
que els subjectes es fixin i la marquin.
A partir d’aquí, extraiem els indicadors
considerats més adequats.
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga PSICOMETRIA TEMA 2 y más Apuntes en PDF de Psicometría solo en Docsity!

TEMA 2; ANÀLISI D’ÍTEMS

DIRECTRIUS PER LA CONSTRUCCIÓ

DELS ÍTEMS DEL TEST

  • Definir de forma específica l’objectiu de l’avaluació això ens serveix als psicòlegs per fer prediccions, comparacions de grup... L’ús varia.
  • Especificar el context en que s’utilitzaran els ítems: població objectiu (nens, adults...), circumstàncies ambientals en que s’aplicaran (test que es pensa administrar de manera col·lectiva o individual, habitació insonora o molt sonora), el material que s’utilitzarà per respondre i subministrar el test (paper i llapis, ordinador), etc.
  • Decidir quin és el domini i el context. Posteriorment, determinar quin és el nivell de constructe que volem analitzar. En funció de determinar el nivell, hem d’identificar i decidir els indicadors. Per tal d’identificar els indicadors, es pot fer per diversos mitjans:

Observant la conducta

  • (^) Preguntar a experts
  • Entrevistes
  • Consultar investigacions
  • (^) Finalment, una vegada realitzat els ítems, observar i comprovar que funciona.

ELABORACIÓ DELS ÍTEMS DEL TEST

Dos tipus:

  • Tancat o d’elecció:
    • Elecció binària. Els subjectes han d’escollir entre dos alternatives (Verdader- Fals, Sí-No, Correcte-Incorrete...). Aquest tipus s’utilitza normalment per mesurar variables de tipus cognitiu; habilitats, aptituds i, fonamentalment, per a la construcció de test de coneixement i rendiment. No és el format adequat pels tests de personalitat i els d’actituds, interessos, etc., és a dir, pels tests destinats a mesurar variables no cognitives. Presenta l’avantatge de que és ràpid i fàcil d’utilitzar, però té l’inconvenient de que si el subjecte no coneix la resposta, per atzar només n’hi ha un 50% de probabilitat d’escollir l’alternaria correcte.
    • Elecció multiple. Aquest tipus d’ítem es compon per un enunciat pròpiament dit i les diferents alternatives o opcions de resposta, dins de les quals una és l’alternativa correcte, o la més adequada, i les altres són incorrectes, que es denominen “distractors”. Es solen utilitzar de 3 a 5 alternatives per a disminuir la possibilitat de que els subjectes triïn la resposta correcta per atzar i aquestes són independents les unes a les altres. Aquest tipus també s’utilitza per a mesurar variables cognitives i, fonamentalment, en tests de coneixement i rendiment. No s’utilitza en l’àmbit afectiu, és a dir, per a mesurar variables de personalitat, interessos, actituds... Presenten l’avantatge de que són fàcils d’administrar, corregir i puntuar, a més, actualment, es poden corregir mitjançant lectors òptics i programes adequats d’ordinador. En canvi, tenen l’inconvenient que són més difícils de construir que les l’elecció binària, ja que és complicat construir alternatives incorrectes que siguin realment efectives i que no siguin tan obvies que resulti improbable que els subjectes es fixin i la marquin.

A partir d’aquí, extraiem els indicadors considerats més adequats.

c. M’és indiferent d. En desacord e. Totalment en desacord

  • Llistats (checklists). Es tracta, també, d’una escala valorativa en la que els subjectes han de mostrar la seva opinió respecte a algun fet (idea, persona...) presentat en l’enunciat. S’utilitzen per a la mesura de variables de tipus no cognitiu. A diferència de les escales de classificació, les opcions no estan ordenades sinó que són independents entre si. També es diferencia dels d’elecció múltiple, en que el llista no hi ha respostes correctes ni incorrectes.
  • Exemple. Des del teu punt de vista, que esport, dels que apareixen a continuació, és el teu preferit: a. Natació b. Fútbol c. Tennis d. Golf
  • Obert o de construcció. En aquest tipus d’ítems, el propi subjecte és el que ha d’elaborar la resposta.
  • Resposta extensa. Als subjectes se’ls hi demana, per exemple, que desenvolupin un tema. A vegades és preferible donar la oportunitat als subjectes de que expressin amb les seves pròpies paraules els seus coneixements, experiències, opinions, etc, i d’aquesta manera, l’investigador pot conèixer no solament el que saben, pensen i opinen sobre el tema, sinó també com s’expressen, podent també analitzar certs aspectes de la resposta com l’originalitat, la forma de redactar, etc., que en determinades situacions son qualitats necessàries. És a dir, no només pot avaluar el nivell de coneixements i la forma d’estructuració, sinó també les habilitats cognitives d’ordre superior. Aquest tipus d’ítems s’utilitza per a mesurar tot tipus de variables, tan cognitives com afectives. Però té l’inconvenient de que les respostes dels subjectes són més difícils d’analitzar i valorar que les respostes tancades. Tot i així, són més fàcils de construir que els tests objectius.
  • Resposta curta. El subjecte ha d’escollir una única paraula, però, en lloc d’escollir-la entre una sèrie d’alternatives ja presentades, las ha de construir ell mateix. Altres vegades, el subjecte ha de respondre amb una frase.
  • Exemple: El nom del president del Govern Espanyol és

RECOMANACIONS PER LA CONFECCIÓ D’ÍTEMS DE RESPOSTA MÚLTIPLE

  • Cada ítem ha d’estar dirigit a avaluar un únic problema, no ha de fer referència a més d’un aspecte, no ha de preguntar dues coses a la vegada.
  • Les alternatives incorrectes (distrectors) han de ser plausibles, acceptables (ni il·lògiques).
  • L’alternativa correcta s’ha d’ubicar a l’atzar.
  • S’han d’evitar ítems que es puguin contestar de forma lògica o amb sentit comú.
  • No repetir paraules o expressions per cada alternativa. El subjecte no hauria de llegir moltes vegades el mateix inici d’enunciat de cada ítem.
  • Les alternatives han de tenir la mateixa longitud, ja que sinó el subjecte tendirà a marcar la resposta més llarga.
  • No utilitzar com alternativa: totes les anteriors o cap de les anteriors.
  • Evitar les negacions dobles (en l’enunciat i en l’alternativa).

ERRORS MÉS HABITUALS EN LA CONFECCIÓ D’ÍTEMS

  • No mateixa plausibilitat de les alternatives incorrectes.
  • Enunciats formulats en forma negativa.

TEMA 2; ANÀLISI D’ÍTEMS PSICOMETRIA

  • No mateixa longitud de les alternatives.
  • Reiteracions innecessàries de text (repeticions).
  • Ús de l’alternativa: totes les anteriors o cap de les anteriors.

PASSOS PER FORMULAR ELS ÍTEMS

  1. Decidir les principals propietats de les puntuacions del test. “Que és el que vull del test? Que vull mesurar?”
  2. Identificar les anàlisis d’ítems més rellevants per a aquestes propietats. En funció del tipus de test, es necessiten uns anàlisis o uns altres.
  3. Administrar els ítems a una mostra representativa de la població a la qual està dirigit el test.
  4. Estimar les anàlisis identificades en el pas 2 per cada un dels ítems.
  5. Establir un pla per a la selecció d’ítems. Posteriorment, identificar i revisar els que funcionin malament
  6. Seleccionar el bloc final d’ítems.
  • Sempre hem de crear molts més ítems dels que hem pensat, ja que l’anàlisi d’ítems ajuda al constructor del test a seleccionar, finalment, els més adequats. És a dir, permet decidir quins ítems son pertinents i quins no, en funció de la finalitat i l’objectiu de mesura del test total. Així que, es pot afirmar que l’anàlisi dels ítems és un procés de selecció. Això sí, només es pot dur a terme aquest procés selectiu si es disposa de suficients ítems, ja que sinó es corre el risc d’haver d’escollir ítems inadequats i, a conseqüència, renunciar a la construcció d’un test que me mesuri sense error aquells aspectes de la conducta que es pretenia mesurar/estudiar.

INDICADORS CLÀSSICS

Millorar els ítems, o escollir els més adequats, té com a finalitat millorar les propietats psicomètriques del test. Són moltes les propietats que poden estudiar-se dels ítems, no obstant, només té sentit estudiar aquelles propietats dels ítems que poden afectar a les propietats del test.

  • Índex de dificultat (ID)

Índex de discriminació (ID)

  • Anàlisi dels distractors
  • Fiabilitat de l’ítem (IF)
  • Validesa de l’ítem

ÍNDEX DE DIFICULTAT (ID) Un ítem serà fàcil o difícil en funció del número de persones que l’encerten o el fallen. Lògicament, els ítems fàcils seran encertats per més persones que els difícils. Ara bé, no només és suficient saber el nombre de persones que encerten o fallen, és a dir, si un ítem l’encerten 300 persones i un altre 500 no es pot deduir quin dels dos és més fàcil o més difícil. La dificultat no només dependrà del nº de persones que encerten (o fallen) el ítem, sinó també del nº de persones que intenten respondre’l.

TEMA 2; ANÀLISI D’ÍTEMS PSICOMETRIA

Fluctuen del 0 al 1