TEMA 2; ANÀLISI D’ÍTEMS
DIRECTRIUS PER LA CONSTRUCCIÓ
DELS ÍTEMS DEL TEST
•Definir de forma específica l’objectiu de
l’avaluació això ens serveix als psicòlegs per fer prediccions, comparacions de grup...
L’ús varia.
• Especificar el context en que s’utilitzaran els ítems: població objectiu (nens, adults...),
circumstàncies ambientals en que s’aplicaran (test que es pensa administrar de manera
col·lectiva o individual, habitació insonora o molt sonora), el material que s’utilitzarà
per respondre i subministrar el test (paper i llapis, ordinador), etc.
• Decidir quin és el domini i el context. Posteriorment, determinar quin és el nivell de
constructe que volem analitzar. En funció de determinar el nivell, hem d’identificar i
decidir els indicadors.
Per tal d’identificar els indicadors, es pot fer per diversos mitjans:
•
Observant la conducta
•Preguntar a experts
• Entrevistes
• Consultar investigacions
•Finalment, una vegada realitzat els ítems, observar i comprovar que funciona.
ELABORACIÓ DELS ÍTEMS DEL TEST
Dos tipus:
•Tancat o d’elecció:
•Elecció binària. Els subjectes han d’escollir entre dos alternatives (Verdader-
Fals, Sí-No, Correcte-Incorrete...). Aquest tipus s’utilitza normalment per
mesurar variables de tipus cognitiu; habilitats, aptituds i, fonamentalment, per
a la construcció de test de coneixement i rendiment. No és el format adequat
pels tests de personalitat i els d’actituds, interessos, etc., és a dir, pels tests
destinats a mesurar variables no cognitives.
Presenta l’avantatge de que és ràpid i fàcil d’utilitzar, però té l’inconvenient de
que si el subjecte no coneix la resposta, per atzar només n’hi ha un 50% de
probabilitat d’escollir l’alternaria correcte.
•Elecció multiple. Aquest tipus d’ítem es compon per un enunciat pròpiament
dit i les diferents alternatives o opcions de resposta, dins de les quals una és
l’alternativa correcte, o la més adequada, i les altres són incorrectes, que es
denominen “distractors”. Es solen utilitzar de 3 a 5 alternatives per a disminuir
la possibilitat de que els subjectes triïn la resposta correcta per atzar i aquestes
són independents les unes a les altres. Aquest tipus també s’utilitza per a
mesurar variables cognitives i, fonamentalment, en tests de coneixement i
rendiment. No s’utilitza en l’àmbit afectiu, és a dir, per a mesurar variables de
personalitat, interessos, actituds...
Presenten l’avantatge de que són fàcils d’administrar, corregir i puntuar, a més,
actualment, es poden corregir mitjançant lectors òptics i programes adequats
d’ordinador. En canvi, tenen l’inconvenient que són més difícils de construir
que les l’elecció binària, ja que és complicat construir alternatives incorrectes
que siguin realment efectives i que no siguin tan obvies que resulti improbable
que els subjectes es fixin i la marquin.
A partir d’aquí, extraiem els indicadors
considerats més adequats.
