¡Descarga Psiquiatria y más Apuntes en PDF de Fisioterapia solo en Docsity!
PSIQUIATRIA
- La enfermedad mental en la antigüedad:
- En relación con lo sobrenatural violaciones de tabúes
- (^) Los tratamientos eran rituales en general realizados por chamanes y hechiceros
Historia de la psiquiatria actual
- Hipócrates (460-355 a. C.) introdujo los procesos de enfermedad mental en el ámbito médico
- (^) En la edad media, loco =espíritu demoníaco
- Siglo XV primeros hospitales psiquiátricos.
- Paracelso desarrolla mecanismos fisiológicos y tratamientos químicos para el enfermo mental
Época barroca el enfermo sigue en unidades de confinamiento, apartado de la sociedad
- Segunda mitad del S XVIII, nace la psiquiatría como especialidad médica.
- La psiquiatría de la Ilustración es clínica y terapéutica.
- El esfuerzo terapéutico va encaminado a que el enfermo recupere el control racional de su conducta: tratamiento moral.
- El s. XIX consolidación definitiva de la psiquiatría. Se clasifican, describen y sistematizan los trastornos psíquicos; Se intentan verificar hipótesis causales.
- (^) En el S. XX se consolidan y incrementan los avances etiopatogénicos y las alternativas terapéuticas.
- Freud: doctrina psicoanalítica y esclarecimiento de las neurosis.
- Paulov: reflejos condicionados y no condicionados, base del conductismo.
- (^) 1952 Aparición de los antipsicóticos,
- 1957 los antidepresivos,
- 1960 ansiolíticos.
- Sin hallazgos fisiopatológicos claros
- En 1960 el movimiento antipsiquiátrico acusa la psiquiatría biológica de reduccionista, ofertas psicosociales interesantes
- 1980 La psiquiatría biológica ha madurado, se incluye en las neurociencias.
- 1990 “Década del cerebro”: colaboración de diversas orientaciones, profundización en el conocimiento morfológico y funcional del S.N.
Concepto de salud mental
- Salud = normalidad ¿?
- Laín-Entralgo: la salud humana se define por un criterio subjetivo (sentimiento difuso de bienestar), y por un criterio objetivo ( morfológico, funcional, rendimiento vital, conducta; Los dos últimos en relación con la sociedad).
- Criterio estadístico de normalidad: la normalidad va a depender más de la muestra que del sujeto.
- Criterio Psicodinámico: normal sería aquel que está adaptado a las circunstancias reales de su vida y que es capaz de armonizar sus pulsiones con las exigencias de su yo. Es la capacidad de afrontar los conflictos extra i intrapsíquicos lo que distingue al sujeto sano, no la ausencia de ellos.
- Criterio forense: madurez de la personalidad, capacidad de tolerancia, de flexibilidad y de adaptación al medio. Capacidad de responsabilizarse de los propios actos.
- Criterio social: los síntomas mentales serían formas de comportamiento inadaptado dentro de un grupo social.
- Kaplan: Un trastorno mental es una enfermedad con manifestaciones psicológicas o de comportamiento asociada con deterioro de funcionamiento debido a alteraciones biológicas, sociales, psicológicas, genéticas, físicas o químicas.
- En salud mental no se habla tanto de enfermedades como de trastornos mentales y del comportamiento (La clasificaciones más comunes DSM IV y la de la OMS, CIE 10).
- Se la mide en términos de desviación respecto de algún concepto normativo
24/2/
entre elles i va ajuntant fragments d’idees que no tenen res a veure ni cap lligam.
ATENCIO RESPECTANT LA DIVERSITAT
- Diferents culturals poden tenir diferents criteris de normalitat.
- La salut i la enfermetat es veuen limitades per el coneixement cultural i les condicions i adaptacions del medi ambient.
- Anormalitat i medicalització: risc de les modernes societats, industrials de dir malalties mentals a diferents problemes de vida.
VIDEO
Religió animista : esperits que intervenen en la vida.
Fetitxista : els curanderes del documentar parlen del fetitxe. Representa les forces de la natura. El fetitxe en si es un objecte on hi va afegint coses que tenen relacions amb la vida o la mort, pells d’animals, sang, teles. Reuneix la força de la vida i la força de la mort, ells hi dipositen tota una creença, a traves de maniobres de concentració, relaxació els hi apareixen solucions per aquest pacient. Un mètode per augmentar les percepcions.
Durant molts anys va estar amagat per culpa la colonització francesa.
Plantes: tenen grans forces, moltes eficàcies per curar coses, també hi ha plantes que poden enverinar, plantes sedants, com els curanderos coneixen les plantes, guarden molt el secret, la gent que no les coneix no va provant plantes.
El nen pateix esquizofrènia. Veia coses que no existia, veus que no existien. Per els africans esta posseït per un esperit.
La finalitat del documental ha estat: observació dels mètodes de medicina tradicional, importància del paper del curandero a Africa( a africa hi ha altres mètodes però amb rigorós coneixement). Els curanderos amb mes coneixement son els que es queden en el poble. 3er--- ?¿
TRASTORNS MENTALS ORGANICS
Trastorns mentals orgànics aguts: DELIRIUM
Trastorns mentals crònics: DEMENCIA
Signes de disfunció cerebral:
- Deteriorament cognoscitiu i amnèsic.
- Canvi de la personalitat de la persona.
- El llenguatge es fa pobre, frases molt curtes i simples.
- Al·lucinacions visuals.
- Alteracions afectives. Afecta la seva relació amb els demes.
DELIRIUM:
- Trastorn agut i reversible. Provoca confusió, alteració de la consciència, labilitat emocional(tan riu, com plora...), al·lucinacions sobretot visuals, comportament irracional i pot arribar a ser violent també. Els pacients volen treure el sueros, les sondes.
- Freqüent en pacients ancians o molt joves.
- Qualsevol injuria cerebral pot ser la causa: malalties mediques, postoperatoris, medicacions...
DEMÈNCIES:
- Irreversible. Deteriorament global del funcionament intel·lectual, falta de memòria, acalcúlia( no pot calcular, ni contar..) , alteracions de l’estat d’ànim, deteriorament del seny, desorientació. Normalment es irreversible, excepte si la causa es tractable.
- Tipus: alzheimer, etiologies mediques.
Alzheimer:
Vocabulari:
- Afàsia: la persona t’escolta, parla, però no entén el que dius o no pot expressar el que vol dir. Absència de la comunicació.
- Agnòsia: incapacitat de reconèixer els estímuls. La persona es incapaç de diferenciar els estímuls que rep.
- Apràxia: incapacitat de fer actes motrius apressos, sense incapacitat física.
- El 60% de pacients amb sida presenten alteracions del sistema nerviós central.
- Encefalopatia per HIV: abúlia(total desinterès en volgué alguna cosa), apatia, disminució de la memòria i la concentració, cefalees lleus, retraïment, i retard psicomotor.
- Els trastorns mentals associats son: demència, trastorns del estat d’ànim i canvis de personalitat.
- La demència es de molt mal pronòstic, el 50-75% dels pacients moren en 6 mesos.
MINIEXAMEN DEL ESTAT MENTAL MIRAR APUNTS
DEFICIENCIES PSIQUICAS
- Retràs lleu: 85% dels casos. C.I. 50-55 a 70, possible escolaritat bàsica.
- Retràs moderat: 10%. C.I. 35-40 a 50-55, possible entrenament.
- Retràs sever: 3-4%, C.I 20-25 a 35-40.
- Retràs profund: 1-2%, C.I. menor a 20.
Etiologia:
- Genètica: metabòlica, cromosòmica( síndrome Down- Tristomia
- Psicosocial
- Infeccions, intoxicacions o traumatismes cerebrals intrauterins, perinatals o en etapes tempranes.
FALTA DIAPO
TRAUMATISMES CRANEALS( dins de trastorns mentals orgànics)
Clínica aguda: amnèsia, agitació, retraïment(aïllament, tancament en si mateixa), psicosis posttraumàtica aguda(la persona ha perdut el judici de la realitat, al·lucinacions..), delirium.
Clínica crònica: amnèsia, psicosis, TEA( trastorn de l’estat d’ànim, com la depressió o la eufòria), canvi de personalitat i demència (infreqüent). Va patir un traumatisme i li han quedat seqüeles.
Evolució: depèn de la localització del mal i sobre tot de la personalitat pre-mórbida, la tolerància a les pèrdues, el mitja i els litigis pendents. (si esta en judicis, ha de rebre una indemnització...)
TRASTORNS DE NENS I ADOLESCENTS
DESENVOLUPAMENT INFANTIL
Interrelació entre la maduració del S.N.C, sistema neuromuscular i el sistema endocrí i les influències ambientals. (quan s’explora a un nen petit, es valora a nivell neuromuscular, té un determinant desenvolupament que es el adequat, això ens indicarà que el cervell està evolucionant correctament.) en les influencies ambientals, si el nen no està en un bon entorn, no rebrà els estímuls adequats.
Potencial individual depèn de predisposicions genètiques, nivell intel·lectual, salut mental, trets de personalitat.
El cervell neonatal pesa 350g, el triple als 18 mesos i el 90% del pes del cervell adult als 7 anys (1350g)
El nadó existeix abans de néixer en les fantasies i desitjos dels seus pares. Un nen que sigui desitjat o no, influenciarà als nens durant l’envaràs i en el naixement psicològicament.
PSICOSIS INFANTIL
Si un trastorn mental apareix en la primera etapa de la vida es mes greu, ja que trenca una etapa de la vida.
Autisme, es la mes greu i es dona dins els 1ers any i esta dins d’un grup de trastorns anomenat generalitzats del desenvolupament.
Esquizofrènia infantil es dona en edat escolar
AUTISME
- (4/10.000 nascuts vius). El 70% C.I inferior a 70.
- Hi ha un 2% de germans afectats. El que s’intenta buscar en psiquiatria es si hi ha transmissió genètica de malalties familiars.
- Etiologia( causes):
- Lesions orgàniques sense localització( no hi ha lesió en una zona especifica del cervell)
- Anomalies immunològiques.
- Trastorns genètics. Per exemple el retard mental.
mena de sentit ni control. Alguns milloren amb antiepilèptics ja que es pot baixar la excitabilitat del cervell.
SINDROME DE ASPERGER
Esta dins dels trastorns generals del desenvolupament, semblant al autisme.
- Comportament autista sense retard del llenguatge i del desenvolupament cognoscitiu. Pot ser inclòs que no se’ls hi diagnostiqui.
- El que els hi passa es que tenen molts problemes de coordinació motriu, en la comprensió verbal, rebuig del contacte ocular. Pot ser que no entengui una historia, un conte, li costa entendre tot el contingut, la informació conjunta, no pot integrar la informació. No comuniquen amb la vista. Es un autisme mes light.
ESQUIZOFRÈNIA INFANTIL
Es diagnostica a partir dels 7 anys en edat escolar.
- Simptomatologia:
- Deliris i al·lucinacions.
- Llenguatge desorganitzat fruit de la desorganització mental, neologismes, ecolàlia.( pot repetir unes paraules o unes síl·labes del que diem)
- Pensament il·lògic, manca de fil en el discurs.( no lliga res amb sentit)
- Pèrdua dels límits del Jo corporal. No tenen un adequat esquema corporal, ni imatge corporal. No saben el que forma part del seu cos. No tenen clar si son nens o nenes.
- Conducta desorganitzada ja que el pensament està desorganitzat, poden tenir agressivitat per lo mateix que el autista, inadequació sexual.
- Símptomes negatius: no apareixen perquè crida l’atenció sinó perquè falta, estan absents com per exemple la apatia, desconnexió emocional, afectivitat aplanada, anhedònia( absència de plaer.)
- Afectivitat inapropiada, làbil, es molt canviant.
- Deteriorament del vincle social, no te elements per entendre el mon.
- Té una gran alteració psicomotriu, ja que el desenvolupament no s’ha realitzat correctament.
- Tractament:
- No amb finalitat de curar, sinó de millorar.
- Suport educacional. Ajudar al nen a que pugui aprendre a expressar-se a relacionar-se a connectar amb el mon.
- Suport psicològic.
- Treball amb famílies. Ajudar a que els pares i germans es relacionin el millor possible amb aquest nen.
- Treball sobre els desencadenants psicològics i ambientals. Hem de descobrir situacions que l’alterin, i ajudar a la família a que les detectin, i ajudar a que no provoquessin situacions que li creessin caos a ell.
- Farmacològic: antagonistes de receptors dopaminergics ( antipsicòtics) la dopamina es un dels neurotransmissors del cervell, que quan esta alterada provoca crisis mes agressives i amb mes deliris, aquest medicaments el que intenten frenar es la dopamina, bloquegen els receptors. (risperidona). Efectes secundaris: acatísia, parkinsonisme. La acatísia es un constant moviment que no poden parar, es absurd el moviment.
- TEC: en cassos extrems. Trastorn per catatonia, on els nens es queden desconnectats del mon. Teràpia electró convulsiva( electroshocks)
ALTRES TRASTORNS D’INFÀNCIA
No son trastorns psicòtics.
- Trastorns del aprenentatge, de la coordinació motora, de la comunicació. Tractament bàsicament reeducatiu.
- Trastorns per dèficit d’atenció o hiperactivitat. Associat a trauma perinatal. Possible disfunció del lòbul frontal. Tractament amb estimulants i mètodes psicoeducatius.
- Trastorns per tics( síndrome de Gilles de la Tourette). Tics motors i vocals. De transmissió genètica.
- Negació: els estímuls confusos els transforma en idees delirants i al·lucinacions.
Simptomes : Delusiones, alucinaciones, pensamiento, lenguaje y comportamiento desorganizado, negativos (aplanamiento afectivo). Deterioro del sentido de sí mismo, alteraciones psicomotoras...
- Es crónica,
- fase prodrómica, ( la malatía encara no esta diagnosticada)
- fase activa: delusiones y/o alucinaciones. es diagnostica la malatía.
- fase residual. Porten molts anys de malaltia i no mostren tanta activitat. Queden molt deteriorats, tan cognitiva com emocional.
- El diagnóstico clínico: presencia de síntomas durante, al menos , un mes (sin tratamiento)
Tipus de esquizofrènia: Paranoide, desorganitzada( no pot organitzar el que diu, no sel pot entendre.), catatònica( es el moment on el pacient desconnecta del mon, es poden quedar immòbils sense fer res durant messos.), residual.
- Tipo I: símptomes productius o positius.( al·lucinacions, discurs deteriorat..)
- Tipo II: símptomes negatius.( afectivitat aplanada...)
- Edat de començament: entre els 15 i 35 anys.
- CI mes baix i amb tendència a descendre.
Evolució: cap a la cronicitat amb exacerbacions aguts. Vulnerabilitat al estrés. Posible depressió postpsicotica, tendència a predominar símptomes negatius.
40% de recaigudes als dos anys amb medicació. 80% sense medicació. 30% patira deteriorament masiu. 50% d’intents de suïcidi, 10% de consumats.
Tractament:
- Psicosocial
- Farmacológic ( antag, dopaminergics, risperidona)
Programes de rehabilitació
- Programes de rehabilitació (manual practic de rehabilitació en la esquizofrenia).
T. DELUSORIO( PARANOIDE)
Simptomatologia: la principal o unica manifestació es una delusió fixe e inmodificable. Podia ser possible.
La delusio te un contingut possible en la vida real, no bizarro ( ser seguit, enganyat, amat a distancia, patir una malaltia). Posibles alucinacions tactils o olfactils relacionades amb el tema
Resposta emocional congruent, personalitat una mica o poc deteriodada.
Susceptibilitat.
- Lleuger predomini femeni
- Inici sobre els 40 anys
- Etiologia fonamental psicosocial: antecedents de maltractament, infancia molt exigent i perfeccionista, un medi hostil i potencialment perillos. Deficit sensorial, migracio, aïllament social.
- Factors psicodinamics: els simptomes son una defensa contra idees i sentiments inaceptables, convertinlo en l’oposat i projectanlo cap a altres.
- Evolució: cronica del 30 al 50% de casos. Poca resposta al tractament.
- Tractament: rebuig a la medicació per suspicacia. No hi ha demanda de psicoterapia.
Relació amb el pacient amb psicosis
- No discutir les delusions
- No finjir creeures la delusió, ni riures d’ella
- Intetar comprendre la perturbació vital que generi la delusió.
- Darrere les delusions hi ha sentiments contraris als exposats, alerta amb la susceptibilitat.
- Ser directe, clar i honest. Evitar els enganys.
- No parlar en exces, ni ser totalment hermétic.
