QUADERN FAROS
9
Les noves tecnologies
en nens i adolescents
Guia per a educar saludablement en una societat digital
El portal de la salut i benestar per a les
famílies de l’HOSPITAL SANT JOAN DE DÉU
http://faros.hsjdbcn.org
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Orientación Universidad
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Busca documentos
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Busca tu universidad
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Video Cursos
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Quiz
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pregúntale a la comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
¡Nuestros e-books salva-estudiantes!
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
quadern faros, Apuntes de Psicología del Desarrollo
Asignatura: psicologia del desarrollo, Profesor: , Carrera: Psicología, Universidad: UDIMA
Tipo: Apuntes
2014/2015
1 / 154
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!
Documentos relacionados
Vista previa parcial del texto
¡Descarga quadern faros y más Apuntes en PDF de Psicología del Desarrollo solo en Docsity!
QUADERN
FAROS
Les noves tecnologies
en nens i adolescents
Guia per a educar saludablement en una societat digital
El portal de la salut i benestar per a les famílies de l’HOSPITAL SANT JOAN DE DÉU
http://faros.hsjdbcn.org
© Copyright: Hospital Sant Joan de Déu
Hospital Sant Joan de Déu
Direcció d’Innovació, Recerca i Gestió del Coneixement
Passeig Sant Joan de Déu, 2
08950 Esplugues de Llobregat
www.hsjdbcn.org
Les opinions expressades en aquest document són les de l’autor i no reflecteixen, necessàriament, les de l’Hospital Sant Joan de Déu.
Per citar aquest document:
Roca, G. (Coord.) (2015) Les noves tecnologies en nens i adolescents. Guia per educar saludablement en una societat digital. Barcelona: Hospital Sant Joan de Déu (ed).
Disponible a la web: http://faros.hsjdbcn.org
152 pàgs, 16,5 cm x 23,5 cm
CDU: 314.4-053.2; 614.
D. L.: B –9728-
ISBN 978-84-606-8338-
Impressió: GRAMAGRAF sccl
Les noves tecnologies en nens
i adolescents
Guia per a educar saludablement en una societat digital
Coordinador:
- Genís Roca. Soci - President de RocaSalvatella. Estratega digital i expert en com la digitalització està impactant en els àmbits social, econòmic i empresarial.
Autors:
- Begonya Nafría. Pedagoga i Project manager del Departament d’Innovació i Recerca de l’Hospital Sant Joan de Déu (HSJD).
- Arian Tarbal. Biòleg i MBA per EADA, Project manager del Departament d’Innovació i Recerca i Coordinador de Faros, el canal de promoció de salut i benestar de l’Hospital Sant Joan de Déu (HSJD).
- Josep Salvatella. Soci - Conseller Delegat de RocaSalvatella i President Executiu de Knowo-Consultants. Emprenedor i analista de les oportunitats de l’economia digital i expert en models de negoci i processos de transformació estratègica i organitzativa.
- Mariona Grané. Pedagoga i Doctora en Educació per la Universitat de Barcelona (UB). Membre del grup de recerca del Labo- ratori de Mitjans Interactius (LMI) i professora en els estudis d’Educació i Comunicació Audiovisual de la UB.
- Oriol Ripoll. Especialista en jocs, creatiu en la consultora Jocs al segon i col·laborador habitual de diversos mitjans de comunicació.
- Boris Mir. Llicenciat en Història de l’Art, Cap d’estudis a l’Institut-Escola Les Vinyes i formador de l’Institut de Ciències de l’Edu- cació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
- Jordi Sánchez-Navarro. Doctor en Comunicació Audiovisual, professor dels Estudis de Ciències de la Informació i Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i investigador del grup GAME- Communication & New Media de l’Institut d’Investigació IN3.
- Daniel Aranda. Doctor en Comunicació Audiovisual, professor dels Estudis de Ciències de la Informació i Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i investigador del grup GAME- Communication & New Media de l’Institut d’Investigació IN3.
- Erika Borrajo. Llicenciada en Psicologia i Màster en Intervenció en Violència contra les Dones per la Universidad de Deusto (Bilbao). Ha col·laborat en diversos estudis sobre fenòmens com el sexting, el ciberbullying i la violència del festeig online.
- Josep Lluís Matalí. Psicòleg clínic i Coordinador de la Unitat de Conductes Addictives del Servei de Psiquiatria i Psicologia Infantil i Juvenil de l’Hospital Sant Joan de Déu (HSJD) de Barcelona.
- Sara García. Psicòloga. Especialista en Psicologia de la Infància i l’Adolescència.
- María Martín. Psicòloga. Especialista en Psicologia de la Infància i l’Adolescència.
- Marta Pardo. Psiquiatra de la Unitat de Conductes Addictives del Servei de Psiquiatria i Psicologia Infantil i Juvenil de l’Hospital Sant Joan de Déu (HSJD) de Barcelona.
- Ismael Peña. Doctor en Societat de la Informació i el Coneixement i Llicenciat en Economia per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Ha col·laborat amb el Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD).
- Laura Robert. Llicenciada en Filologia i Màster en Desenvolupament organitzacional i consultora de processos. Consultora de formació per a empreses, Cofundadora d’Arrenca a Córrer i col·laboradora del bloc Criatures del Diari Ara.
- Mercè Botella. Psicòloga Social. Professora, autora i consultora a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Cofundadora d’Arrenca a Córrer, Vicepresidenta i impulsora d’Eticom-Som Connexió i Vicepresidenta de l’Associació Catalana de l’Economia del Bé Comú.
Il·lustracions i disseny gràfic:
- David Allende i Satur Herraiz.
Amb la subvenció de:
Índex 7
Índex
Introducció ..................................................................................................................................... 7
L’impacte del fet digital en nens i adolescents ........................................................ 13
1. TIC i salut, un binomi saludable per a tots ........................................................... 19
2. Impacte i penetració del fet digital .......................................................................... 37
3. Infància i pantalles, créixer amb les TIC .................................................................. 45
4. Viure amb videojocs .......................................................................................................... 61
5. Les competències digitals a l’escola............................................................................ 77
6. L’impacte del món digital en la comunicació
i les relacions dels adolescents ................................................................................... 89
7. Recomanacions per a la seguretat dels menors a Internet ....................... 99
8. Addicció a les noves tecnologies: definició, etiologia i tractament ..... 111
9. El doble vessant de la tecnologia: una oportunitat
d’inclusió i un perill d’exclusió ..................................................................................... 121
10. Connectats en família: bones pràctiques i recomanacions ..................... 133
Decàleg de bones pràctiques............................................................................................. 147
Glossari .............................................................................................................................................. 149
Les noves tecnologies en nens i adolescents (^10) Guia per a educar saludablement en una societat digital
Encara que les afir macions de la Llei de M oore no es basen en el mètode científic, sí que e videncien la tendència que la tecnologia ha mantingut en els últims anys, tant pel que fa la reducció del seu cost com en relació a l ’augment de les se ves possibilitats. Aques - ta tendència, així com la de concentració en un mateix dispositiu d ’utilitats que fins fa uns anys apareixien diferenciades, condiciona en gran mesura l ’ús que fem de la tecnologia. El telèfon intel·ligent o smar tphone, està tan incor porat en el nostre dia a dia, que el po - dr íem ar r ibar a definir sota la hipèr bole que s’ha conver tit en una ex tremitat més del cos humà. La nanotecnologia, la nanomedicina en el nostre camp d ’exper ièn - cia, és el clar exemple del potencial que estan prenent diferents elements tecnològics les dimensions dels quals poden ar r ibar a ser inapreciables per a l ’ull humà, però amb un potencial encara per descobr ir. Ja no ens sor prèn que la relació entre la mida de la tec- nologia i les se ves possibilitats es doni de for ma inversament pro - porcional... el món d ’allò que és diminut, però magnífic pel que fa a potencialitats, és tan quotidià per a nosaltres, com fa anys enrere ho va ser la incor poració de l ’ordinador o el telèfon mòbil i que avui són elements indispensables en el nostre dia a dia. La ubiqüitat en la connexió a I nter net que per meten les xar xes wifi; la por tabilitat de les aplicacions, tant per la se va diversitat com per la se va usabilitat; la realitat augmentada, el Big D ata... la I nter net de les coses... i així podr íem seguir detallant una llarga llista de tecno - logies i funcionalitats que cada vegada més queden desdibuixades en el marc de la quotidianitat. D iuen que moltes vegades la realitat supera la ficció, però en el cas de la tecnologia, va ser fa anys la ficció, o més aviat la ciència-ficció, que va pronosticar el desenvolupament d’eines digitals que en l’actualitat són una realitat. En el cas dels nens i adolescents la tecnologia for ma par t de la se va quotidianitat. Nadius digitals van ser anomenats aquells que van for mar par t de la pr imera generació que va néixer en el marc d ’una societat que feia ser vir les tecnologies, amb el mateix nivell d ’incor poració de les mateixes que el que en el seu moment van fer els seus antecessors amb tecnologies que avui ens semblen tan bàsiques com són els llibres o la màquina d ’escr iure. Pot semblar agosarada l ’afir mació, però una de les pr incipals diferències que hi ha entre el nivell d ’implementació, utilitat i implicació en el desen- volupament intel·lec tual i social dels nostres petits, és que la incor- poració de les tecnologies digitals s’ha fet a un r itme ver tiginós... el desenvolupament de l ’escr iptura va tr igar segles, el desenvolupa- ment i implementació de les tecnologies digitals podem constatar que s’ha produït en tan sols una generació. Hem estat els afor tunats d ’haver pogut viure aquest moment de dis- rupció, de re volució en el desenvolupament de la nostra societat... les següents generacions, és possible que potser tinguin la for tuna de descobr ir nous usos de la tecnologia?, o de veure fet realitat el somni que no hi hagi diferències en l ’accés i ús a les tecnologies digitals relacionades amb condicions socials?...
Introducció. Jaume Pérez i Begonya Nafría 11
3- De l’anglès, empowerment, significa fer poderós o fort un individu o grup social desafavorit. Quan parlem de pacients ens referim a l’acció de capacitar-los per poder gestionar el seu propi estat de salut.
- Schools will start teaching typing instead of longhand. Helsinki Times. Novembre
- http://www.helsinkiti- mes.fi/finland/finland-news/ domestic/12767-schools-will- start-teaching-typing-inste- ad-of-longhand-2.html
Titulars com “Finlàndia abandona l’ensenyament de la cal·ligrafia en els col·legis, i la substituirà, a principis de 2016, per l’aprenentatge de la mecanografia i l’ús del teclat ”, o “El regal estrella del Nadal és un pal per fer-se selfies^2 “, són un clar exemple de que el fet digital ha arribat, s’ha quedat i ha canviat l’evolució de la nostra societat...
Les tecnologies fan que l’aprenentatge es produeixi de forma més ac- tiva, el nen és el centre. La salut es torna ubiqua, el pacient és el cen- tre. En la cultura digital, el ciutadà és generador i consumidor al ma- teix temps de continguts digitals... Ara més que mai els professionals de la salut, que no vam néixer sota el paraigua de la societat digital, ens hem d’ocupar d’estudiar i conèixer com la tecnologia afecta al de - senvolupament dels infants i adolescents i com podem contribuir a la seva correcta implementació.
La lectura del present Quadern Faros és un apassionant viatge a través de l’estreta relació existent entre la tecnologia, la salut i l’educació. Un viatge que el lector pot fer de forma reposada, a través de deu capítols diferenciats, el contingut dels quals ha estat elaborat per reconeguts exper ts i coordinat per Genís Roca, un dels 25 espanyols més influents a Internet. Els canvis socials que ha compor tat la tecnologia i les noves competències que ens ha apor tat, són el principal focus sota el qual dedica la seva apor tació Genís Roca. L’autor fa una comparació entre els canvis que ha experimentat la infància i adolescència actual, pel que fa a la infància dels seus pares.
Arian Tarbal, Coordinador de Faros, el portal de promoció de salut i be- nestar de l’Hospital Sant Joan de Déu, dedica el seu capítol a relatar com el macro projecte Hospital líquid ha marcat un abans i un després en la tasca assistencial, d’investigació i de docència de l’Hospital Sant Joan de Déu. La tecnologia ha facilitat l’empoderament^3 del pacient, convertint-lo en expert i agent partícip d’un nou concepte de medicina.
L’impacte de la tecnologia en la nova generació de nens i adolescents, centrada en el concepte de connexió permanent i ubiqua, a més de multitasca, ha estat analitzat per Josep Salvatella.
Mariona Grané, Doctora en Pedagogia per la Universitat de Barcelona (UB), ens ofereix consells segons edats respecte a la incorporació de la tecnologia, tant en la seva dimensió educativa com lúdica.
Hem dedicat un capítol a la temàtica dels videojocs, desenvolupat per Oriol Ripoll, especialista en jocs i col·laborador habitual de progra- mes universitaris sobre videojocs. L’exper t ens relata sota la metàfora de l’aventura dels videojocs el seu potencial educatiu, i com aquests s’han d’integrar en els espais i temps dels nens. El fet de jugar és un fet innat de l’ésser humà i el videojoc és el format d’acte lúdic quotidià dels nens del present, amb el mateix valor que anys enrere van tenir els jocs simbòlics al carrer.
El professor Boris Mir, de l’Institut d’Educació Secundària Les Vinyes, ens introdueix el concepte de la competència digital i com el currícu- lum educatiu ha d’adaptar-se per fer possible que el procés d’ense- nyament-aprenentatge sigui possible mitjançant les Tecnologies de la Informació i la Comunicació ( TIC ).
Les noves tecnologies en nens i adolescents (^16) Guia per a educar saludablement en una societat digital
qualsevol part del món gairebé a l’instant. És una fita a l’alçada de la invenció de l’es- criptura, la impremta, la ràdio o el cinema, doncs modifica de manera dràstica la nostra capacitat de comunicar-nos. I per tant modifica els paràmetres de les relacions soci- als, i del poder. Aquesta capacitat de tractar la informació amb uns i zeros ha donat peu al desenvolupament de la informàtica, i quan hem estat capaços de connectar els diferents ordinadors entre ells hem assolit una capacitat de processament i distri- bució de la informació difícil d’assimilar, que no fa més que multiplicar-se de manera exponencial una i altra vegada.
La Revolució Industrial es va basar primer en la màquina de vapor i després en el motor d’explosió i va marcar una etapa de desenvolupament mundial basada en l’enginyeria i les infraestructures. Va suposar l’aparició de noves indústries i va marcar l’obsolescència de vells models productius que ja han desaparegut. Va suposar l’apa- rició de nous perfils professionals i fins i tot va derivar en un èxode cap a les ciutats.
Ara afrontem una nova revolució, aquest cop digital enlloc d’industrial, basada en noves maneres de generar i fer circular la información. La información s’ha tronat central a la nostra societat, i les dades són el nou motor de l’economia.
Ens trobem al bell mig del desplegament d’una tecnologia disruptiva que està mo- dificant la societat. Inicialment només hi tenien accés les empreses i les institucions, però ara bona part de la ciutadania ja té la capacitat d’incorporar els seus propis missatges i continguts a aquest flux binari que connecta el món. I ben aviat serà nor- mal que hi tinguin accés objectes quotidians com ara un cotxe, un contenidor d’es- combraries, un fanal del carrer o una pròtesi. El resultat és que ara les famílies parlen per WhatsApp, els alumnes tenen accés a més informació que la coneguda pel seu professor, no cal comprar un diari per estar informat, els pacients interroguen als metges amb convenciment, els mecànics de cotxes porten bata blanca, i un munt de detalls de la nostra vida quotidiana que s’han vist profundament alterats. La digi- talització comença a ser un requeriment per a ser competent tant socialment com professionalment.
Aquest fet té fortes correlacions amb la profunda transformació econòmica i social que estem vivint. Moltes de les variables que ordenen el nostre entorn s’estan veient profundament modificades: la informació, la tecnologia, l’ensenyament, l’economia, el treball… i tot això impacta de manera rellevant en tot allò que ens defineix i configura com a societat: la identitat, la pertinença, la participació, la col·laboració, l’autoritat, la propietat… Aquells que encara creuen que Internet és un mitjà fred, tècnic, amorf, banal i superficial faran bé en observar com la xarxa és un espai de relacions on la gent juga, s’enamora, aprèn, treballa i s’ajuda. Un espai vital.
Cada generació gestiona el seu canvi Sovint ens preguntem on ens portarà la tecnologia. Com canviarà les nostres mane- res de fer i quin impacte tindrà en el nostre dia a dia. Però sovint oblidem que no- saltres també influïm, i molt, en la tecnologia que tenim. Costa saber què és causa i què és conseqüència, com també costa saber si va ser primer l’ou o la gallina. La tec- nologia ens farà canviar, però també és cert que nosaltres fem canviar la tecnologia. Tenim tecnologies que modifiquen les maneres de comunicar perquè necessitàvem comunicar-nos de maneres diferents. Tenim tecnologies que ens fan més socials perquè volíem ser més socials. En una època en que l’accés al coneixement era un bé escàs, com per exemple l’època industrial del segle XIX o l’edat mitjana, el model més adequat per assegurar processos
No hi ha un món
físic per una banda
i un món digital per
una altra, només
hi ha un món i és
un món en xarxa,
amb una capacitat
nova d’establir
connexions que va
més enllà del que
ningú hagués pogut
imaginar.
L’impacte del fet digital en nens i adolescents. Genís Roca 17
de transferència de coneixement era recollir els alumnes en una aula i allà concentrar tota l’activitat. En aquell edifici hi havia els llibres, els professors, la pissarra, els companys, i aquell era el millor ambient i la millor acumulació possible de recursos per garantir el coneixement d’una disciplina. Però el moment actual és ben diferent.
Una transferència de coneixement basada en un mateix grup d’alumnes durant un llarg període d’anys, un nombre limitat de professors, i els recursos d’un parell d’edificis és un model que ha quedat clarament obsolet.
Les escoles es basen en una tecnologia obsoleta, i no ens referim a si les pissarres son electròniques o si fan servir ordinadors enlloc de llibretes, sinó a l’arquitectura d’un edifici tancat i la relació amb un nombre limitat de persones. Amb la tecnologia antiga col·laborar era fer un treball en equip, on l’equip eren quatre companys que podien quedar en sortir de classe. Amb la tecnologia actual col·laborar és fer un treball en xarxa, on la xarxa poden ser centenars de persones repartides pel món, la majoria de les quals no es coneixen ni ho faran.
Tenim l’actual tecnologia perquè necessitàvem escalar la nostra capacitat de col- laborar i compartir, i perquè ja no podíem resoldre les nostres necessitats de co- neixement si ens limitàvem a un nombre petit de nodes, i perquè necessitàvem accedir-hi gairebé en temps real i ja no era suficient fer-ho amb la demora que pro- voquen les cartes, trucades i visites.
Òbviament, és un camí amb riscos. Tota nova tecnologia demana una fase d’adapta- ció, de prova i error, que no tothom resol amb la mateixa eficàcia ni amb els mateixos resultats. En descobrir el foc n’hi ha que es varen cremar. En descobrir l’aeronàutica n’hi ha que es varen estavellar. En descobrir la química n’hi ha que es varen drogar. Cada descoberta, cada exploració, té els seus riscos. Però ara tenim el foc més con- trolat, els avions són més segurs, i la química salva vides. Tot i que continuen havent mals usos, però cada cop en som més conscients i treballem per combatre’ls i mi- nimitzar-los. Ara estem a la fase de la descoberta del que anomenem TIC, on clara- ment la societat es troba en ple període de prova i error, i observem preocupats com n’hi ha que es cremen, n’hi ha que s’estavellen i n’hi ha que es droguen. Però també observem convençuts que és una tecnologia que ens permetrà avançar, volar més lluny i salvar vides. I les dues coses són certes: hi ha riscos i hi ha oportunitats. Som la generació que haurà d’aprendre a desenvolupar i normalitzar els usos d’una nova i poderosa tecnologia: la capacitat d’accedir i compartir informació en temps real.
El llenguatge és clar: definim com a “tecnologia” aquells avenços tècnics posteri- ors al nostre naixement. Els nostres pares deien “màquina d’escriure”, i nosaltres no la consideràvem “tecnologia”, sinó un objecte antic gairebé entranyable. Nosaltres diem que un PC és tecnologia, però els nostres fills d’onze anys ho consideren una andròmina antiga, gairebé entranyable. Si teniu cinquanta anys sou la generació que ha ensenyat els seus pares a fer servir una màquina de fotos, un ordinador o un telèfon mòbil. Els nostres fills també ens ensenyaran a fer servir tecnologies que ara no podem imaginar, de la mateixa manera que els nostres pares no podien imaginar un GPS o una cuina vitroceràmica per inducció.
El repte és com acompanyem els nostres fills en l’etapa de prova i error que estan vivint amb l’arribada d’aquestes noves possibilitats de comunicar-se i accedir a la informació.
Molts cometran errors. Però l’error més greu és no provar-ho.
Els meus pares van néixer en un poble més aviat petit, regit per uns determinats usos i costums. Sóc d’aquesta generació que va tenir el privilegi de jugar al carrer, deixar la bici tirada a qualsevol lloc i fer una cabana entre diversos amics. Anava a
La majoria dels fills
no consideren que
els seus pares siguin
experts en aquestes
tecnologies, i
per tant no els
reconeixen amb la
capacitat d’orientar-
los i assessorar-los
sobre els usos més o
menys correctes i els
riscos. Confien més
en l’opinió dels seus
companys, dels seus
parells, i exploren
junts els nous usos i
possibilitats.
L’impacte del fet digital en nens i adolescents. Genís Roca 19
que els nostres fills hauran de fer servir tecnologia, sigui quina sigui la feina que acabin fent i la ciutat o poble on acabin vivint, doncs sense tecnologia i una llista d’habilitats com les que acabem de compartir podria ser que no tinguessin massa oportunitats laborals, i el que és encara pitjor, socials.
El mercat laboral valora cada cop més un conjunt d’habilitats i recursos que en mol- tes ocasions el fill no pot aconseguir si es basa només en el pare. El pare li pot ense- nyar un ofici, i li pot facilitar contactes, però difícilment l’ensenyarà a manegar grans quantitats d’informació provinents de múltiples fonts, o tecnologies disruptives de darrera generació. I el que és pitjor, no està clar que l’escola o la universitat (si més no la d’avui) els ho pugui ensenyar. En aquest context els fills reben un missatge inhe- rent: el que necessiten per relacionar-se, i probablement també per treballar, depèn de tècniques i habilitats que són més fàcils d’aprendre entre iguals, entre parells, que amb pares o professors.
Si la xarxa et rebutja quedes fora del circuit d’informació i de coneixement i perds valor, competitivitat, empleabilitat… probabilitat de sobreviure.
Així doncs, Internet no és un repositori de continguts. És un espai d’activitat, un espai de relacions i interaccions, i el sentiment de pertinença es construeix d’una manera més sòlida allà on tenim un major nombre de relacions i interaccions. És per això que ens sentim més implicats a nivell de ciutat que de regió, comarca o país. I és per això, també, que molts dels nostres joves han desenvolupat forts sentiments de comunitat i de pertinença a Internet, on no hi ha necessàriament un marc físic i concret de referència. El context urbà ha estat i és un espai educatiu i socialitzador. És l’espai de l’escola, dels amics, dels veïns, del joc, de l’oci, del treball, de l’associa- cionisme… dels interessos particulars i dels socials, dels personals, dels culturals i dels professionals. I per a molts Internet ja és el mateix: un espai on les persones es relacionen, aprenen i es desenvolupen. Un espai de conversa i d’intercanvi d’experi- ències. En aquest nou segle que acabem de començar els valors de comunitat i els sentiments de pertinença es construeixen per igual tant a espais físics com a espais virtuals.
Si comunitat és un grup humà que aconsegueix construir identitat, compromís, par- ticipació, interessos comuns, voluntat d’influir, sentiment de pertinença, relacions i senyals externs d’identitat… ja podem afirmar que aquests ecosistemes també s’estan desenvolupant a la xarxa, en uns espais que no tenen res de virtuals, doncs són prou reals com per influir de manera decidida en l’educació i la socialització dels seus membres. Igual que les ciutats.
En paràmetres dels especialistes en prehistòria, una tecnologia és rellevant en la mesura que altera la manera com la gent es guanya la vida. La tecnologia lítica va permetre millorar les tècniques de cacera i manipulació i va permetre millorar les possibilitats de supervivència dels seus usuaris. La tecnologia neolítica va consistir en la domesticació de certes espècies, tant vegetals com animals. Qui va aprendre a gestionar un cultiu o un ramat va millorar les seves possibilitats d’alimentar-se i de sobreviure. I així successivament amb el ferro, el vapor, l’electricitat, la informàtica i ara la xarxa… totes aquestes tecnologies han alterat la manera com els humans (o alguns d’ells) aconsegueixen sobreviure, i per tant, ens han modificat com a societat.
Tenim el repte, l’oportunitat i l’obligació d’acompanyar els nostres fills en el món que els ha tocat viure, que és millor que l’anterior per la senzilla raó que és el seu. I perquè tenen al seu abast una tecnologia que els permet col·laborar més que mai a la història.