¡Descarga Apunts Mètodes y más Apuntes en PDF de Trabajo Social solo en Docsity!
CIÈNCIA F 0E 0És un conjunt de coneixaments sobre una disciplina. Aquests coneixaments han de provenir de realitat observable i han de tenir un mètode científic.
OBJECTIUS DE LA CIÈNCIA:
- ANALITZAR la realitat social
- EXPLICAR les possibles relacions que existeixen dins d’aquesta realitat social
- PREVEURE esdeveniments que poden succeïr dins d’aquesta realitat, anticipar-nos
- ACTUAR
MÈTODE CIENTÍFIC: És un cojunt d’etapes que s’han de seguir per aconseguir un resultat. S’han de fer preguntes en relació a la realitat observable i buscar solucions als problemes que observem. Aquestes solucions s’anomenen hipòtesis i quan les hem formulat les hem de constrastar amb la realitat. Un cop hem verificat les hipòtesis podem preveure i actuar.
FASES DEL MÈTODE CIENTÍFIC:
- Detectar l’existència d’un problema, que ha de ser mesurable i observable.
- Separar i rebutjar els aspectes no essencials, és a dir, delimitar l’objecte d’estudi.
- Recollir informació sobre el problema.
- Elaborar una generalització provisional que descrigui de manera simple, és a dir un ennunciat breu o una formulació matemàtica que serà la hipòtesis.
- Contrastar les hipòtesis amb la realitat per saber si són vàlides.
- (^) Si les hipòtesis surten reforçades es pot convertir en una teoria o en una llei natural.
MÈTODES QUANTITATIUS F 0E 0 Agafem diferents casos que trobem a la realitat i els agrupem per obtenir una informació. S’aborda la realitat formada per moltes persones i obtenir valors que ens donen una idea.
MÈTODES QUALITATIUS F 0E 0 S’agafen poques persones de la realitat i s’estudien. S’aprofundeix en temàtiques i els resultats són més subjectius.
PRINCIPALS CARÁCTERÍSTIQUES DE LA CIÈNCIA:
- El coneixament científic és fàctic, es fonamenta en fets.
- El coneixament va més enllà dels fets, intenta trobar regles i lleis generals que expliquin els fets observats.
- És analítica, parteix de problemes concrets, analitza els elements bàsics i intenta entendre’ls de manera integral i en relació amb l’entorn.
- La investigació científica és especialitzada.
- El coneixament és clar, precís, comunicable i verificable.
- La investigació científica és metòdica.
- El coneixament científic és sistemàtic (sistema d’idees interconectades).
- És explicativa, cerca el per què dels fets.
- El coneixament científic és predictiu.
- La ciència és oberta.
- (^) La ciència és útil.
EL QÜESTIONARI F 0E 0 El fem per obtenir la informació que volem estudiar. Ha de ser un instrument no gaire llarg amb una presentació a l’inici i un agraïment al final. S’ha de fer un
petit estudi socio-demogràfic per això s’ha de demanar l’edat, el sexe, etc, per aconseguir un perfil dels enquestats. Les preguntes no han de ser ambigues, han de ser clares i preguntar només allò que necessitem.
TIPOLOGIA DE LES INVESTIGACIONS SOCIALS:
Segons la seva finalitat:
Aplicada F 0E 0 Obtenir informació per millorar un servei o algo que estiguem fent. Qüestions molt concretes.
Bàsica F 0E 0 Descriure fenòmens socials i compendre el seu funcionament. Contribueix a augmentar la teoria, els models, el coneixament.
Segons la seva temporalitat:
Seccional F 0E 0 Una secció de temps
Longitudinal F 0E 0 Període gran de temps i s’estudia el canvi en aquest temps, és una sèrie cronològica. Hi ha 4 tipus de longitudinals:
Retrospectius F 0E 0 Estudiem cap enterra. Prospectius F 0E 0 Estudiem cap endavant. De panel F 0E 0 S’estudia al mateix grup al llarg del temps. De tendència F 0E 0 Cada cop estudiem a un grup diferent.
Segons les fonts:
Dades primàries F 0E 0 Dades de primera mà, nosaltres generem les dades. Dades secundàries F 0E 0 Fonts estadístiques, dades que ja existeixen. Dades mixtes F 0E 0 S’utilitzen els dos tipus de dades.
TRIANGULACIÓ F 0E 0Veure si les dades secundàries coincideixen amb les primàries
Segons la profunditat:
Descriptives F 0E 0 Pretenen descriure un fenòmen, explicar allò que es veu. Explicatives F 0E 0 Pretenen explicar la relació que hi ha entre dues variables.
Segons l’amplitud:
Microsociològica F 0E 0 Fa referència a explicacions en grups petits de persones. Macrosociològica F 0E 0 Fa referència a grups grans, fins i tot milers de persones.
Segons el caràcter:
Quantitativa F 0E 0 Utilitza grups grans i tècniques quanti, es centra en aspectes objectius.
- (^) Avaluació dels objectius. Hem d’establir uns objectius i els hem d’avaluar. Aquests objectius han de ser específics, mesurables, assignables, reals i temporals.
- Disseny de la intervenció, avaluació lògica. Materialitzem els objectius, avaluarem la lògica del programa, si el disseny concorda amb els objectius i les experiències semblants en altres països.
- Implementació. La intervenció està posada en marxa. Tracta de determinar si el servei o elprojecte funciona com s’ha dit que havia de funcionar.
- Avaluació dels resultats. Eficàcia F 0E 0 Grau d’aconseguiment dels objectius Efectivitat F 0E 0 Tracta de determinar efectes de la intervenció que no estàn relacionats amb els objectius. Eficiència F 0E 0 Si amb menys recursos s’aconsegueix el mateix resultat. Grau de cobertura F 0E 0 El % de gent que es beneficia del servei implantat.
- Avaluació econòmica. Cost-benefici F 0E 0 Intenta determinar i comparar els costos que té la intervenció amb els beneficis socials que s’obtenen. Cost-utilitat F 0E 0Quina utilitat social té el nostre programa i els resultats comparats amb els costos. Cost-efectivitat F 0E 0 Comprar l’efectivitat amb els costos del programa.
L’avaluació de programes interessa als polítics, als usuaris, a l’administració, etc i gràcies a l’avaluació podem introduïr canvis en tot el procés, pendre decisions, es retroalimenta. Interessa que hi hagi avaluació externa i interna.
ETAPES DEL PROCÈS METODOLÒGIC:
- (^) El problema F 0E 0 Detectar el problema i delimitar l’objecte d’estudi.
- (^) Recerca documental (marc teòric) F 0E 0 Dades, criteris d’accés, recursos alternatius, etc.
- (^) Hipòtesi F 0E 0 Solucions i explicacions que donem al problema.
- (^) Subhipòtesi F 0E 0 Fer solucions més petites.
- (^) Recollir informació F 0E 0 És el disseny de la recerca i es proven les hipòtesis.
- (^) Anàlisi F 0E 0 Farem proves quantitatives, qualitatives i mixtes. Ho analitzarem en funció de les variables que estiguem estudiant.
- Conclusions F 0E 0 Creem coneixament i podem generalitzar el que hem descobert.
PROCÈS LÒGIC: Teorització F 0E 0Amb les conclusions que obtenim al final del procès metodològic incrementem els coneixaments, és a dir, la teoria. Les conclusions es generalitzen. Inducció F 0E 0 Va de la realitat empírica, és a dir, de les conclusions a la teoria. Deducció F 0E 0 Va de la teoria a la realitat empíricaa, a partir del procés deductiu es poden formular hipòtesis. Verificació hipòtesis: Teoria F 0E 0 Conjunt de proposicions i anunciats que estàn conectats d’una manera lògica i ordenada que intenten explicar una zona de la realitat mitjanñant la formulació de lleis o principis generals. Elements de les teories:
- Idees científiques, resultats d’hipòtesis contrastades F 0E 0 Inducció
- Idees deduides d’enunciats contrastats F 0E 0 Deducció
- Axiomes, veritats bàsiques acceptades no demostrables.
- (^) Principis racionals no verificats empíricament. Models F 0E 0 Conjunts ordenats de relacions entre variables. Aquestes relacions es poden representar i analitzar metemàticament mitjançant un sistema d’equacions. Hipòtesis F 0E 0 Idees no comprovades que constitueixen solucions probables a problemes relacionats amb la realitat. Fets F 0E 0 Allò que nosaltres observem i que pertany a la realitat, que té existència pròpia, independentment del nostre pensament. Dades F 0E 0 Expressions sobre els fets o afirmacions i negacions que expressen aspectes o característiques concretes dels fets. Són essencialment descriptius. Enunciats F 0E 0 Afirmacions que intenten descriure el fet però no l’expliquen. Són lleis probabilístiques.
CONDICIONS QUE HA DE TENIR EL PROBLEMA:
- Tenir caràcter social
- (^) Ha de ser concret i formulat de forma precisa
- No ha de plantejar judicis de valor, hem d’eliminar els adjectius.
- Ha de poder ser objecte d’observació i experimentació
- No ha d’estar referit a casos únics i aïllats
- Ha de ser novetat
TIPUS DE PROBLEMES D’INVESTIGACIÓ:
- Descriptius F 0E 0 Es limiten a descriure el problema observat
- Comparació F 0E 0 Veure o fer descripcions en diferents llocs per veure si coincideixen
- Relació entre variables F 0E 0 Intenta^ establir^ models^ o^ relacions^ que^ expliquin^ com interaccionen diferents parts del problema.
- Recollir la opinió i les actituds en relació al problema.
- Estudis explicatius centrats en les causes F 0E 0 Estableixen relacions causals entre les variables. La modificació duna variable sempre provoca una modificació de l’altre.
- Altres F 0E 0 Comprovació de teories, implementació de solucions, etc.
Descriptiu F 0E 0 Elements, òrgans, factors. Estructural F 0E 0 Interrelació dels elements. Demogràfic F 0E 0 Trets demogràfics. Ecològic F 0E 0 Condicions ambientals i influència social, l’entorn del problema. Conflictiu F 0E 0 Conflictes produïts, generats pel problema. Evolutiu F 0E 0 Transformacions socials a través del temps. Crític-dialèctic F 0E 0 Forces i interessos. Genètic F 0E 0 Origen social. Cultural F 0E 0 Normes, valors, creences... Projectiu F 0E 0 Probable evolució futura. Històrics F 0E 0 Fets que s’han produït al llarg del temps.
LES HIPÒTESIS: És un ancunciat, una afirmació suposada, no verificada, però probable que intenta donar la solució al problema que hem plantejat.
Segons la funció:
Hipòtesis principals F 0E 0 Relacionen una variable de tipus conceptual. Subhipòtesis F 0E 0 Desglocen hipòtesis principals, són més específiques. Hipòtesis auxiliars F 0E 0 Veure aspectes com la validesa, el grau de generalització.
LES VARIABLES: Són les unitats d’observació de les hipòtesis. Són característiques observables de quelcom que són succeptibles d’adoptar diferents valors o d’ésser expressades en diverses categories, lligades entre sí amb una relació determinada. Cada variable porta associada un tipu d’estudi o anàlisis.
CLASSIFICACIÓ DE LES VARIABLES:
Segons la seva naturalesa:
Quantitatives F 0E 0 Corresponen a números i poden ser de dos tipus: Contínues F 0E 0 Poden pendre un rang molt alt de valors, decimals. Discretes F 0E 0Aquelles que només poden tenir valors enters.
Qualtitatives F 0E 0 Estàn relacionades amb un atribut i es mesura si el té o no. Nominals F 0E 0 Si són atributs no es poden ordenar. Ordinals F 0E 0 Es poden ordenar.
Segons l’amplitud de les unitats:
Individuals F 0E 0 Mesures que fan referència a individus. Absolutes F 0E 0Només fa referència a l’individu que afecta. De base F 0E 0 Fan referència als atributs físics i socials bàsics. De personalitat F 0E 0 Trets i característiques descriptives i psicològiques de la persona. De conducta F 0E 0 Ens donen informació de com es comporta la persona. Relatives F 0E 0 Comparen l’individu amb la resta d’individus. Comparatives F 0E 0 Ens donen informació cimparativa de la persona. Més alt o més baix que un altre. Relacionals F 0E 0 Ens parlen de la posició de les persones, informació del lloc que ocupa, del seu rol, allò que s’espera que fagi. Contextuals F 0E 0 Informació de la relació que té l’individu amb el seu entorn.
Col.lectives F 0E 0 Mesures de grup. Analítiques F 0E 0 La seva mesura es basa en característiques de l’individu. La renda per càpita de l’individu. Estructurals F 0E 0 La mesura es basa en col.lectius. El nivell econòmic de la societat per el número d’entitats bancàries que hi ha. Globals F 0E 0 Les mesures deriven de les interaccions i relacions socials dels individus.
Segons el nivell d’abstracció:
Generals F 0E 0 Tenen un alt nivell d’abstracció i estàn molt conectades amb allò que podem observar de la realitat (teoria). Intermèdies F 0E 0Serveixen de pas per arribar als indicadors. Indicadores F 0E 0 Són les més concretes i les més conectades amb la realitat.
Segons l’escala de mesura:
Nominals F 0E 0 No es pot fer cap distinció respecte l’ordre i fa referència a variables qualitatives. Ordinals F 0E 0 Es poden establir distincions en l’ordre, però té un problema ja que no se sap la distància entre una variable i una altra. Es poden establir posicions. D’ intèrval F 0E 0 S’estableix un ordre i la diferència entre les diferents posicions de l’escala és constant. En les escales d’intèrval el 0 mai és absolut. De raó F 0E 0 La diferència entre dos punts de l’escala és constant i el 0 ja no és convencional, sinó absolut.
Segons la posició:
Internes F 0E 0 Són aquelles amb les que treballarem, són les que vol observar l’observador. Independents F 0E 0 Són les que manipula l’investigador, el toc de campana. Dependents F 0E 0 L’efecte de l’acció de l’investigador, la salivació del gos. Externes F 0E 0 Variables que poden influir (extranyes) a l’investigador, tot i que aquest no les estudii.
OPERATIVITZAR VARIABLES F 0E 0 Fer-les assequibles a la mesura. Descomponem la variable a través de la seva definició per arribar a establir un índex o indicador (número).
MATRIU DE DADES F 0E 0 Les dades les hem d’analitzar i categoritzar. Posar un número a cada resposta. Es codifiquen les variables en números per analitzar-les. Hem de posar etiquetes a les variables, posar un codi o un nom. Quan una persona deixa en blanc alguna resposta es diu dades perdudes o missing. No es posa un 0, sinó que es deixa en blanc.
DISSENYS D’INVESTIGACIÓ: És una estratègia de recollida d’informació i anàlisi de dades.
FUNCIONS DELS DISSENYS D’INVESTIGACIÓ:
- Tratar de donar resposta a la recerca (problema).
- Funció de control de les variables extranyes.
FIABILITAT: Mesura de la constància. Un instrument és fiable quan a les mateixes condicions sempre mesura el mateix. És constant en la mesura.
6.1.. Història F 0E 0 Si fem una primera observació, introduim un tractament i desprès fem una segona observació. 6.2.. Maduració F 0E 0 Són els canvis que fa la persona de tipus biològic i psicològic. Molt important segons l’edat del grup que estudiem. 6.3.. Administració del test F 0E 0 Fa que el test passat per segona vegada igual que el primer tingui una certa influència a l’hora de contestar. 6.4.. Instrumentació F 0E 0 Questionari i les persones. Si introdueixo canvis en l’instrument poden ser molt significatius. Exemple: Dos examens de la mateixa asignatura. 6.5.. Selecció de la mostra F 0E 0Mostra representativa de la realitat, si no ho és està esbiaxada, tenim problemes de selecció. 6.6.. Regressió estadistica F 0E 0 Tendència de les persones a posicions més moderades, no tan extremes. Si ho fas parlat es manifesten més les extremes però per escrit tens més temps per pensar. 6.7.. Mortalitat experimental F 0E 0 Pèrdua de la persona entre la mesura primera i la segona, abandonen el curs i fan desequilibrar les observacions. 6.8.. Efecte reactiu de les proves F 0E 0 Podem provocar reaccions que modifiquen la respota. Exemple: Preguntes sobre racisme que fereixin la sensibilitat.
NEUTRALITZAR: Poden neutralitzar l’aparició del respecte social redactant les preguntes d’una manera més neutre. Per neutralitzar el considerar-se avaluat, s’ha de deixar clar que la informació és per a la nostra recerca i no per avaluar-los a ells. Per neutralitzar les espectatives de l’investigador hem d’aconseguir que l’investigador no en tingui. Exemple: Tècnica del doble cec F 0E 0 Ni la persona ni l’investigador saben el què s’està investigant. Placebo F 0E 0 Fer dos grups i a un donar-li instruccions i a l’altre no. Hawthrone F 0E 0 Per neutralitzar aquest efecte no s’ha d’informar de que són investigats.
PROCEDIMENTS PER NEUTRALITZAR LES VARIABLES:
- Grup de control o comparació F 0E 0 Apliquem el tractament a un grup i ho comparem amb un grup similar al que no se li ha aplicat el tractament per veure si aquest provoca canvis o no.
X O O
- Introducció d’una linia base F 0E 0 Fer una observació, introduïr el tractament i fer-ne una altra. Aquesta primera és la línia base: saber com està la gent...
O1 X O
- Aleatorització F 0E 0 Selecció a l’atzar de les persones que formen el grup. Representat amb R.
RO1 X O
- Contrabalanceig F 0E 0Tinc un grup i li faig diferents mesures en el temps mentre es van aplicant tractaments.
O1 X O2 O3 X O4 O5 X O
CLASSIFICACIÓ DE DISSENYS:
- NO EXPERIMENTALS F 0E 0 No controlo variables extranyes per què la recerca és produeix en un entorn natural. 1.1..
SECCIONALS F 0E 0Una observació i un sol grup en un determinat moment. 1.1...1...
DESCRIPTIUS F 0E 0Describim la variable. 1.1...2...
EXPLICATIUS F 0E 0Explicar la configuració d’una variable. 1.1...3...
TRANSVERSAL F 0E 0 Diferents grups d’edat o talls transversals, diferents mesures al llar del temps. Exemple: Drogodependents als 15, 20 i 25 anys...
- EXPERIMENTALS F 0E 0 Controlo variables, per tant augmenta el control però ens allunyem de la realitat. 2.1..
PREEXPERIMENTALS 2.1.1 UN SOL GRUP 2.1.2. EX – POST – FACTO No hi ha control de la situació inicial. Es comparen dos grups igualats per l’investigador, un ha sofert impacte i l’altre no. X O PRE-POST F 0E 0 O1 X O2 Es medeix el grup abans de tractar-lo amb una variable. POST F 0E 0 Tractament i observació^ X O 2.2..
QUASIEXPERIMENTALS F 0E 0 2.2.1 SÈRIES CRONOLÒGIQUES F 0E 0Es poden controlar les variables externes. O1 O2 O3 X O4 O5 O 2.2.2. MOSTRES CRONOLÒGIQUES F 0E 0 Observacions repetides O1 XO2 O3 XO4 O5 XO
- EXPERIMENTALS PRE-POST TEST F 0E 0 RO1^ X^ O2 Observació tractament observació. RO1 O2 No faig res, només mesuro pre i post. POST-TEST F 0E 0 R XO1 Grup a l’atzar, tractament i observació. R O1 Grup a l’atzar, observació i no li fem res. RO1 X O RO1 O R XO2 F 0E 0 No primera observació. Si segona i abans del tractament. R O2 F 0E 0 Grup de control.
PRE TEST F 0E 0 Com són els grups abans d’estudiar-los.
- Errors de mesura F 0E 0 Fiabilitat (quan dona resultats diferents) Validesa (no mesurem allò que volem mesurar
- Errors de no desposta o pèrdua de dades F 0E 0 No podem recollir informació per què a gent no contesta.
AVANTATGES I INCONVENIENTS DE L’APLICACIÓ DE L’ENQUESTA
AVANTATGES INCONVENIENTS Ampli ventall de preguntes La presència de l’investigador pot condicionar a l’enquestat Facilita la comparança de resultats Podem preguntar sobre allò que coneixem Generalitzar resultats com més representativa sigui la mostra.
L’enquesta no és apta per a les persones que tinguin problemes de comunicació, verbals o escrits. Posibilita el recull d’informació sobre el passat L’informació està limitada en l’individu Permet estudiar tot allò vinculat a aspectos verbals: valors, creences, motivacions, etc.
Es poden confondre correlacions en relacions causals. Mai podem obternir una relació causal. Podem establir correlacions. Posibilita el recull d’informació significativa rellevant.
Poden haver-hi obstacles físics que ens impedeixin contactar amb les persones que volem incloure en la recerca Una enquesta ben feta costa molts diners
Les enquestes segons el seu Grau d’estandarització poden ser:
- No dirigides F 0E 0 Preguntes ofertes, pretenen sondejar, saber per on van els trets.
- Intensives o en profunditat F 0E 0 Estàn una mica més estructurades, tinc un guió previ de preguntes però el podem modificar.
- Questionari estandaritzat F 0E 0 Tècniques quantitatives.
TIPUS D’ENQUESTES:
- Telefòniques F 0E 0 Les fem servir quan necessitem informació ràpida o quan tenim dificultats per arribar als domicilis de la mostra. És fácil contactar amb la persona, és molt fácil la supervisió de l’enquestador. L’enquesta inhibeix menys a la persona. Redueix el teps de treball de camp. És econòmica, reducció de costos. Permet la utilització de centraletes asistidse per ordenador, s¡introdueixen les despostes a l’ordinador i ell les categoritza. També tenen inconvenients, pot tenir problemes de representitivitat (hi ha qui no té telèfon). Problemes de comunicació, contestador automàtic, etc.
- Per correu F 0E 0 Autoadministrades, hem de fer l’enquesta sols després de llegir les instruccions. Les enquestes no han de ser complexes i les fem servir quan les enquestes són curtes, quan no necessitem molta informació. Les fem servir quan tenim poc pressupost i tenim accés a una llista d’adreçes i quan disposem de molt temps per esperar les respostes. A vegades cal fer reforços telefònics per demanar a les persones que responguin l’enquesta. Redueix els errors que pugui tenir l’investigador i els enquestats
tenen més intimitat per respondre. Moltes enquestes no són retornades, no es pot ajudar a la persona per a què respongui, les pesones amb baix nivell cultural queden excloses. Per correu electrònic F 0E 0 S’eilimina el tràmit de correu i el cost. Pàgina d’internet F 0E 0 S’elimina la codificació, passen directament a la base de dades.
- Enquestes cara a cara F 0E 0 Impliquen una interacció directe. L’actitud de l’entrevistador pot condicionar les respostes de l’enquestat.
Avantatges:
- El nombre de respostes és molt elevat
- Faciliten el tractament de temes més complexes
- Pot utilitzar material gràfic de suport a l’enquesta
- Les respostes són de més qualitat
- (^) Podem obtenir informació complementària
Inconvenients:
- Costos i temps
- És difícil accedir fisicament a les persones
- La presència de l’entrevistador pot condicionar les respostes
- Enquestes de grup o de redacció col.lectiva F 0E 0 Consisteixen en que un grup de persones reunides contestin un questionari. És autoadministrat, les persones contesten. Es pot preguntar a l’entrevistador. Garantim un gran nombre de respostes i garantim un anonimat. Cada persona té un questionari.
ELEMENTS FONAMENTALS DE L’ENQUESTA:
- El questionari F 0E 0 Instrument de mesura que porta l’enquesta, recull la informació. Com més curt sigui millor. Hi ha tres elements que interactuen: les preguntes, les variables i les categories de resposta. Les categories estàn conectades amb les hipòtesis.
ELABORACIÓ DEL QUESTIONARI:
a) Formular les hipòtesis de la nostra recerca F 0E 0Posem en relació les variables b) Determinem les variables que volem estudiar. c) Planifiquem les preguntes i els continguts del questionari.
Les preguntes han de ser redactades amb termes que entenguin les persones, segons el tipus de públic a qui van dirigides. Han de ser rellevants i relacionades amb els objectius de la nostra investigació. Han de ser doncs curtes, evitant paraules ambigues i connotacions negatives. No poden induir les respostes, han de ser neutres. A ser possible han de tenir una sola variable. Han de ser fàcils de respondre i s’han d’evitar termes que impliquin subjectivitat. Les categories han de ser exhaustives, han d’incloure totes les possibles respostes. Han de ser excloents, que només puguis escollir-ne una. Exemple, si ets dona no pots ser home.
Els continguts fan referència a les preguntes i a les possibles categories de resposta. Hem d’organitzar les preguntes en el qüestionari.
c) Preguntes semi – tancades F 0E 0 Inclou categories de resposta però dona la posssiblitat d’incloure una resposta oberta.
CLASSIFICACIÓ DE PREGUNTES SEGONS EL SEU CONTINGUT:
- Indentificació F 0E 0 Ens situen a la persona des del punt de vista social. Ens donen un perfil general de la persona.
- Fets F 0E 0 Es refereixen a fets, questions concretes, tangibles i fàcilment comprobables. Exemple: vas estar al Raval el divendres?
- Informacions F 0E 0 Intenta conèixer si la persona té una determinada informació
- Atenció F 0E 0 Saber si la persona està atenta a determinades situacions. Exemple: si llegeix la premsa.
- Aspiracions F 0E 0 Motivacions de millora que té la persona.
- Opinions F 0E 0Què opina d’un determinat tema.
- Expectatives de furur F 0E 0 Què pensa que passarà en un futur.
- Motivacions F 0E 0 La motivació que tenen per fer una determinada cosa per exemple.
- Creences i actituds F 0E 0 En què creuen. Estarien vinculades amb les concepcions religioses de les persones i amb la tendència d’actuació segons el què pensem.
- Acció F 0E 0 Sobre alguna cosa que has fet.
CLASSIFICACIÓ DE PREGUNTES SEGONS LA FUNCIÓ:
- Sustantives F 0E 0 Preguntes bàsiques.
- De filtre F 0E 0 Poden evitar altres preguntes, si contesta que no salti’s la pregunta 6.
- De control F 0E 0 Coloquem per veure la veracitat de la informació que ens dona la persona.
- De consistència F 0E 0 Pretenen veure si la persona contesta el mateix en dues preguntes iguals, però redactades de forma diferent.
- Introductòries F 0E 0 Es fan al començament del qüestionari, no ens interessa la resposta, però ens anem apropant a allò que li volem preguntar.
- Amortiguadores F 0E 0 Serveixen per introduir algun tema que pot ser una mica tabú. Són introductòries, ens anem apropant a allò que li volem preguntar.
- Bateria de preguntes F 0E 0 Moltes preguntes que tracten la mateixa qüestió, amb la mateixa formulació i que varien una mica el contingut. Les poden organitzar de les més simples a les més complexes.
CLASSIFICACIÓ DE PREGUNTES SEGONS LA FINALITAT:
- Directe F 0E 0 Recull allò que expressem.
- Indirecte F 0E 0 Pretèn veure què hi ha de fons.
CLASSIFICACIÓ SEGONS EL NÚMERO DE RESPOSTES:
- Resposta única F 0E 0 Pots contestar només una categoria.
- Resposta múltiple F 0E 0 Pots contestar més d’una categoria. Les respostes no són excloents. Són bastant difícils d’analitzar i de codificar.
LES ESCALES:
Són instruments de mesura quantitatius. És un conjunt de preguntes que intenten mesurar la opinió o l’actitud en relació a persones, objectes, esdeveniments, etc.
Característiques:
- Graduació F 0E 0 Rebuig, neutralitat, acceptació.
- Discriminació F 0E 0 Els ítems han de ser diferents per veure les diferents posicions.
- Validesa F 0E 0 Ha de mesurar allò que volem mesurar.
- Fiabilitat F 0E 0 Mesura de la constància.
TIPOLOGIA DE LES ESCALES:
- Escales d’ordenació arbitrària F 0E 0 Determinem els valors de manera arbitrària i s’ordena la preferència en funció d’una persona. Poden ser de tres tipus: Escales de punts F 0E 0 Conjunt de preguntes en relació als líders polítics per exemple. Escales de classificació directe F 0E 0 Demanen que ordenin diferents polítics per ordre de preferència. Escales binàries F 0E 0 Preferència dos a dos. Fem comparances entre dos i dos. Quin d’aquests dos líders polítics escollirieu?
- Escales d’intensitat F 0E 0Atribuim valor numèric, puntua de l’1 al 10...
- Escales de distància social ( Bogardus 1925) F 0E 0Són un tipus d’escales d’intensitat i pretenen a través de les preguntes en ordre decreixent establir el desig que tenim d’interrelació amb altres grups de persones. Exemple: escala de Bogardus F 0E 0 Inclou 7 respostes en ordre decreixent. Què faria vostè amb aquesta persona? 1. Es casaria 2. La tindria com a amic. 3. Hi treballaria, etc.
- Escales experimentals (Likert / Diferencial semàntic) F 0E 0 Requereixen una metodologia important, es busquen escales ja creades. S’han de fer un centenar de preguntes algunes de les quals rebutjarem més tard i ens quedarem amb 20 o 30.
Likert F 0E 0 Situa una polinització entre Molt d’acord i Molt desacord. 5 4 3 2 1 Molt d’acord D’acord Indiferent Desacord Molt desacord
1957 Diferencial semàntic F 0E 0 S’utilitza per contrastar i saber quins són els estereotips socials. Volem captar els sentiments que desperten els grups sobre altres persones. Situar-los davant aquests adjectius/antònims. Què en pensa dels catalans? Sincer 1 2 3 4 5 6 7 Fals Net 1 2 3 4 5 6 7 Brut Obtenim característiques aplicables als grups. Ens permet estudiar la idea que es té en relació a un grup.
TÈCNIQUES DE MOSTRATGE:
elements representatius. L’anomenem també mostratge de jutges, que ajuden a escollir les persones. Escollim a les persones que ens semblen que entenen més del tema.
- Mostratge per quotes F 0E 0 És similar a l’aleatori estratificat, estratifiquem en certa manera però no de manera aleatòria. Farem servir un mostratge accidental. Agafem característiques rellevants de la població. Hi ha variables que volem que apareixin a la nostra mostra, per exemple el gènere i el treballar.
L’ORGANITZACIÓ I L’ANÀLISI DE LA INFORMACIÓ Passem les respostes a la matriu de dades. S’ha d’ordenar la informació per a poder-la analitzar. Traspassem els questionaris a la matriu de dades, que és un encreuat de files i de columnes. La intersecció d’una fila i una columna es diu cela. Les columnes fan referència a les variables i les files als subjectes. La primera columna és per numerar a les persones i es diu columna d’identificació. La matriu serà l’equivalent a tots els questionaris.
L’ESTADÍSTICA F 0E 0 L’objecte de l’estadística és l’estudi de variabilitat. Pretèn estudiar per què la variabilitat està en qualsevol fenòmen. S’aplica a grans grups de persones o subconjunts de persones. Volem estudiar el que està succeïnt, pot donar índexs que permetin resumir el fenòmen a tota la població. Les mesures ens indiquen els nivells. Estudia doncs la variabilitat dels fenòmens. L’estadística és la teoria i el mètode d’analitzar dades obtingudes a partir de mostres, amb la finalitat d’estudiar i comprar les fonts de variació dels fenòmens i facilitar l’obtenció d’inferències a partir d’observacions empíriques.
FINALITATS DE L’ESTADÍSTICA:
- La reducció de grans números per a què siguin fàcils d’entendre i puguin tenir un estudi estadístic.
- Facilitar l’estudi de poblacions i mostres.
- Permet pendre descisions.
- Facilitar l’obtenció d’inferències, establir quines són les característiques de la població en funció de les característiques de la mostra.
ESTADÍSTICA DESCRIPTIVA F 0E 0 Tracta de descriure quines són les característiques de la mostra. S’estudia la mostra a partir de la tabulació de les dades i implicarà representacions gràfiques i els índexs. Tabulació F 0E 0 Organitzem tota la informació de manera visual. Representacions gràfiques F 0E 0 Fem una representació visual per veure com es configura la informació, com es distribueix. Índex F 0E 0 Tracten de reduir grans números i establir quines són les característiques de la mostra.
ESTADÍSTICA INFERENCIAL F 0E 0 Tracta de que a partir de l’estudi de la mostra fer diferències. Farem servir tècniques de mostratge, estimació de paràmetres, contrastació d’hipòtesis i prediccions. Estimació de paràmetres F 0E 0 Qualsevol índex que tingui informació de la mostra s’anomena estadístic i amb l’estadístic podem fer la estimació de paràmetres, l’estimació que es fa amb l’estadístic és el paràmetre. Inferència F 0E 0 Determinar paràmetres a través d’estadístics. La mitjana de la mostra és un estadísticmostral. Contrastació F 0E 0 Podem acceptar o no acceptar qualsevol anunciat, per determinar si és cert o no. Prediccions F 0E 0A través d’una dada podem fer una predicció del que pot succeïr.
POBLACIÓ F 0E 0 Tots els elements que formen un conjunt referencial i compleixen unes característiques determinades. És un conjunt de persones. La característica compartida defineix a la població.
MOSTRA F 0E 0 La msotra és un subconjunt de la població que forma el conjunt referencial. No ha de ser esbiaixada. El tamany és el nombre d’elements que la formen.
ESTADÍSTIC F 0E 0 És una mesura calculada a partir de la mostra. Poden fer inferències de paràmetres.
PARÀMETRE F 0E 0 Valors que corresponen a mesures de la població, a estadístics.
INDIVIDU F 0E 0 Cadascun dels elements dels quals obtenim la informació. Pot no ser una persona, pot ser una altra unitat com una agrupació natural.
CARÀCTER F 0E 0 L’aspecte del fenòmen que volem estudiar és similar al concepte de variable. Quan el caràcter pren un valor es converteix en variable.
TÈCNIQUES QUALITATIVES:
L’investigació qualitativa es centre en petits grups de persones i l’objectiu és conèixer a fons, amb profunditat, mentres que l’investigació quantitativa es centra en grans grups. S’intenta conèixer amb profunditat per poder explicar un fet.
Mètode científic de les tècniques qualitatives:
- (^) Definició del problema
- Disseny del treball
- Recollida de dades
- Anàlisis de dades
- Informe d’investigació
El mètode és flexible. El disseny del treball incloirà una sèrie de tècniques específiques:
- L’entrevista F 0E 0 Es centra en la comunicació verbal i té una finalitat específica, la d’obtenir una determinada informació. La comunicació és bidireccional i l’entrevistador pot influenciar a l’entrevistat, hem d’intentar que no passo. Existeixen dos rols asimètrics, el de l’entrevistador i el de l’entrevistat. La funció de l’entrevista és obtenir la informació que està relacionada amb opinions, sentiments... Hi ha dos tipus d’entrevistes: - Estructurada F 0E 0 Questionari de preguntes - No estructurada F 0E 0 Grau d’obertura més gran, anem reconduint l’enquesta.
- L’observació F 0E 0 És una tècnica de recollida d’informació a través de l’observació d’accions fets i sistemes. Generalment implica el desenvolupament de tot un sistema de recollida d’informació, d’allò que observem. Poden utilizar el video, la fotografia, etc... - Autoobservació F 0E 0 Fa^ referència^ a^ l’observació^ d’una^ persona^ en^ sí^ mateixa. Introspecció dins d’un mateix.
