









Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Asignatura: Psicobiologia, Profesor: , Carrera: Psicologia, Universidad: UB
Tipo: Apuntes
1 / 15
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!










A. Que a més de la pròpia persona, hi hagi representades altres coses o persones B. Tenir contingut emocional C. Relació del son amb les característiques de personalitat de qui somnia D. Que l'entorn on succeeix el somni estigui estructurat
A. Fase 1 B. Fase 2 C. Fases 3 i 4 D. Fase REM
A. Solen donar-se en forma d'imatges o visualització d'escenes B. La temàtica dels somnis és preferentment realista C. Hi sol haver un percentatge baix de somnis amb sentiments d'ansietat i confusió D. Les sensacions gustatives solen ser habituals en els somnis
A. Tots els somnis es donen en son REM B. L'activitat d'EGG lenta característica del son REM facilita el record dels somnis C. La reducció dràstica dels inputs sensorials durant el son REM fa que les imatges generades a l'escorça cerebral s'interpretin com a fenòmens reals D. Els somnis sorgirien per la censura que la consciència fa durant la vigília de determinats fets o emocions
A. Tots els somnis es donen en son REM B. L'activitat d'EGG ràpida característica del son REM facilita el record dels somnis C. La gran quantitat d'inputs sensorials durant el son REM és la responsable dels somnis
www.psicoub.tk
D. Els somnis sorgirien per la censura que la consciència fa durant la vigília de determinats fets o emocions
A. Memòria declarativa i memòria procedimental B. Memòria automàtica i memòria volitiva C. Memòria semàntica i memòria episòdica D. Són certes les opcions de resposta A i B
A. Presenta notable constància en quan a la complexitat dels continguts, al llarg de la mateixa nit B. Requereix sempre la mateixa quantitat de recursos cognitius C. Implica gran discontinuïtat en la temàtica dels continguts, al llarg de la mateixa nit D. Incorpora fets o esdeveniments emmagatzemats a la memòria a llarg plaç
A. Els somnis de fase REM solen ser més curts que els de fase NREM B. Els somnis de fase REM solen tenir més càrrega emocional que els de fase NREM C. Sol costar més de recordar els somnis de fase REM que els de fase NREM D. L'activitat mental en els somnis de fase REM sol ser menys vivida que l'associada a fase NREM
A. Els somnis REM del començament de la nit són els de major durada B. Els somnis amb molts records episòdics predominen cap a la meitat de la nit C. Els relats dels somnis de la última part de la nit solen ser més complexes i detallats que els de la primera part D. Els somnis que ocorren immediatament abans del despertar final solen incorporar dades de la memòria semàntica
A. La capacitat de somniar no apareix fins a l'adolescència B. En la infància, la capacitat visoconstructiva està relacionada amb la capacitat de somniar C. L'estructura narrativa dels somnis dels nens de 4-5 anys és ja similar a la dels adults D. Els nens somnien més que les nenes
www.psicoub.tk
A. Els genotips ob/ob s'associen a una baixa probabilitat per desenvolupar obesitat B. L'administració de proteïna Ob disminueix el metabolisme bassal C. La presència de nivells alts de proteïna Ob a la sang es relaciona amb la pèrdua de pes D. La proteïna Ob es relaciona amb nivells alts de grassa corporal
A. Una relació entre les mesures de pit i cintura al voltant de 1 B. Una proporció de grassa corporal d’aproximadament un 10-15 % C. Una silueta cada cop més tubular D. Totes les opcions de resposta anteriors són certes
A. Les revistes de modes no incloïen articles relacionats amb la salut B. En les revistes masculines es va observar un augment del número d’articles relacionats amb la pèrdua de pes C. En les revistes tradicionals hi havia una tendència a decréixer en el número d’articles dedicats a estar en forma D. No existeix una relació directa entre la exposició als medis de comunicació i la experimentació de simptomatologia alimentària
A. La major resistència dels sexe masculí a la inanició, en tot el regne animal B. La major susceptibilitat femenina als canvis en la serotonina cerebral C. El que l’estrès agut en la pubertat femenina, per les fluctuacions hormonals de la mateixa, incita més a la anorèxia que en el cas de la pubertat masculina D. La menor presència de grassa en el cos femení normal
A. En les dones, la restricció alimentària disminueix el triptòfan total B. El triptòfan és un precursor de la noradrenalina C. En els barons, la pèrdua de pes disminueix la resposta de la prolactina al L- triptòfan D. Els nivells de triptòfan en el fetge regulen la ingesta d’aliment
www.psicoub.tk
A. Es manifesta amb hipovigilància B. Està associada a una preparació contínua per a detectar estímuls negatius C. Cursa amb una disminució de les respostes que preparen a l’organisme per a l’acció D. No sol afectar a les activitats de la vida quotidiana
A. L'aparició de l'ansietat comporta sempre l'aparició de depressió B. (^) Quan són comòrbides, els símptomes de l'ansietat solen precedir als de la depressió C. La percepció de falta de control és un factor de risc per l'ansietat però no per la depressió D. Totes les opcions de resposta anterior són certes
A. La depressió B. L'ansietat C. Inespecífics D. Apareixen sempre tant en l'ansietat com en la depressió
A. No tenir tendències atencionals característiques i presentar una predisposició al record de successos negatius B. Pensaments centrats en actituds negatives envers el món i la pròpia persona C. Pensaments relacionats amb l'anticipació del perill, prestar excessiva atenció a estímuls amenaçants o perillosos, i una memòria sense tendències específiques D. Cap de les anteriors característiques cognitives es pot associar a l'ansietat
A. Reconeixement B. Record senyalat, amb pistes C. Record lliure D. Sobre qualsevol tipus de record
www.psicoub.tk
A. La homosexualitat exclusiva s’observa en tot el regne animal. B. El tipus d’educació entre els 3 i els 5 anys d’edat és determinant per la orientació sexual humana. C. Els nivells de testosterona en homosexuals barons són similars als heterosexuals. D. La major o menor exposició prenatal als andrògens no modifica l’estructura cerebral.
A. L’exposició de un fetus de sexe femení a nivells elevats d’andrògens pot afectar a la seva orientació sexual. B. L’homosexualitat masculina sembla estar relacionada amb una alliberació excessiva de testosterona per part de les glàndules suprarenals. C. Els andrògens alliberats només afecten als genitals. D. La influència de les hormones en la orientació sexual es dóna només a partir de la pubertat.
A. El nucli supraquiasmàtic és major en homes heterosexuals que en homes homosexuals. B. El tercer nucli intersticial de l’hipotàlem anterior és major en totes les dones que no pas en els homes. C. El cervell de les dones és, en promig, major que el dels homes. D. La comissura anterior és més gran en homes homosexuals que en homes heterosexuals.
A. El nucli de la estria terminal. B. El tercer nucli intersticial de l’hipotàlem anterior. C. La comissura anterior. D. El nucli supraquiasmàtic.
www.psicoub.tk
A. En el sexe masculí, els estudis de bessons mostren que la tassa de concordança respecte la homosexualitat és major en bessons dizigòtics que en bessons monozigòtics. B. No s’observa un augment de la incidència de la homosexualitat en els familiars de dones homosexuals. C. La herència i la exposició prenatal a hormones són factors biològics que poden afectar a la orientació sexual. D. La orientació sexual d’una persona depèn exclusivament de l’ambient social.
A. El sexe cromosòmic, gonadal i genital. B. El sentiment de si mateix com a baró o com a dona. C. Com és percebut per les altres persones. D. Totes les opcions de resposta anteriors són certes, tot i que no coneixem suficientment bé la seva importància relativa.
A. Mostren una orientació sexual cap al sexe masculí. B. Tenen un patró cromosòmic 46 XY. C. Presenten gònades femenines. D. Són certes les opcions de resposta A i B.
A. La orientació sexual es transmet per un gen del cromosoma X. B. Les persones transsexuals tenen nivells molt alts de testosterona en sang. C. En barons homosexuals, la injecció d’estradiol provoca l’alliberació de la hormona luteinitzant per part de la hipòfisi. D. L’excés d’andrògens prenatals, alliberats per les glàndules suprarenals d’un fetus masculí, pot causar una major masculinització del seu cervell.
A. Estimulant la secreció de testosterona. B. Afavorint la possibilitat de la seva orientació homosexual. C. Desmasculinitzants el seu cervell. D. Són certes les opcions de resposta B i C.
A. Els genitals interns no es desenvolupen segons el patró masculí. B. Poca diferenciació dels genitals externs durant la infància. C. Promou una orientació majoritàriament homosexual. D. No té cap efecte.
www.psicoub.tk
A. La pèrdua de neurones de l’hipocamp. B. La disminució de la adrenalina plasmàtica. C. Les alteracions en l’activitat de les neurones del complex septal. D. Totes les opcions anteriors de resposta són certes.
A. Responen quan l’animal està en una localització espacial. B. La quantitat d’informació que codifiquen augmenta amb l’edat. C. Atenen sobre tot a senyals de naturalesa tàctil. D. Envien informació al complex septal.
A. Està relacionada amb la simptomatologia de la malaltia de Parkinson. B. L’augment de la seva activitat és directament proporcional a l’augment de l’edat del subjecte. C. Actua exclusivament en les neurones del nucli bassal. D. La disminució de la seva activitat provoca una disminució en el rendiment de la memòria.
A. L’excés d’alliberació de glucocorticoides pot danyar l’hipocamp. B. La teràpia amb glucocorticoides s’usa per millorar l’amnèsia postraumàtica. C. Els ambients enriquits afavoreixen l’alliberació de glucocorticoides, el que millora la capacitat de memòria a llarg plaç. D. Els estudis realitzats fins a l’actualitat no permeten establir cap relació clara entre els glucocorticoides i l’hipocamp.
www.psicoub.tk
A. Menor fluïdesa. B. Dificultats de comprensió. C. Incompliment de regles gramaticals. D. Desorganització de les expressions gestuals.
A. Existeix un àrea equivalent a la de Wernicke en l’hemisferi dret. B. Les lesions que produeixen afàsia de Broca en el llenguatge parlat afecten a l’expressió dels signes en persones que els utilitzen per comunicar-se. C. L’hemisferi dret és responsable de la comprensió del llenguatge mímic. D. Són certes les opcions de resposta A i C.
A. Les regions que controlen la seva comprensió són totalment independents de les del llenguatge parlat. B. L’hemisferi cerebral dret és el dominant pel llenguatge. C. La seva producció i comprensió és independent de les destreses visoespacials no lingüístiques. D. És d’una complexitat gramatical inferior a la del llenguatge parlat.
A. L’hemisferi dret és necessari per a la creació d’un discurs coherent. B. L’hemisferi esquerre, per si sol, és capaç de comprendre un discurs extens. C. Cap hemisferi, funcionant aïlladament, és capaç de distingir sons individuals de la parla. D. En relació a la facultat del llenguatge, cada un dels seus components està confinat en un sol hemisferi cerebral.
A. Les capacitats visoespacials impliquen a ambdós hemisferis cerebrals. B. L’hemisferi esquerre actua en la percepció i manipulació espacial de nivell local. C. L’hemisferi dret intervé en els processos espacials de nivell global. D. Totes les respostes anterior són certes.
www.psicoub.tk
se per senyals:
A. Troben difícils els paràgrafs llargs. B. Han de situar un marc de referència espacial per als personatges de les seves narracions. C. En el seu discurs, mai aconsegueixen centrar-se en el tema. D. Tenen les mateixes dificultats que els pacients amb audició normal i lesions de l’hemisferi cerebral dret.
A. De naturalesa espacial. B. Que possibiliten mantenir un discurs llarg. C. Són certes les opcions de resposta A i B, si bé es tracta de sistemes cognitius intrahemisfèrics diferents. D. Són certes les opcions de resposta A i B, implicant-s’hi els mateixos sistemes cognitius intrahemisfèrics.
A. Comprensió dels significat de les paraules. B. Codificació exclusivament acústico-temporal. C. Producció general de llenguatge. D. Són certes les opcions de resposta A i C.
A. En els seus nivells perifèrics de processament. B. Només en la organització de l’escorça visual primària. C. En els nivells més centrals i superiors de processament. D. Són totalment diferents en quan als conjunts neuronals emprats.
A. Els seus nivells més centrals i superiors de processament. B. Només les habilitats que impliquen l’hemisferi dret. C. Els nivells perifèrics de processament. D. No es pot generalitzar, depèn de si es tracta de pacients sords o amb audició normal.
www.psicoub.tk
A. Poden ser anomenades però no reconegudes. B. No poden ser ni reconegudes ni anomenades. C. Poden ser reconegudes i anomenades. D. Poden ser reconegudes però no anomenades.
A. Els dos hemisferis treballen de forma totalment independent. B. Els recursos atencionals són il·limitats. C. Quan més recursos atencionals utilitza un hemisferi, més difícil li resulta a l’altre realitzar tasques simultànies. D. Les estructures subcorticals no tenen cap paper en l’atenció,
A. L’hemisferi esquerre no té la capacitat d’integrar la informació que li arriba. B. L’hemisferi dret no té la capacitat d’integrar la informació que li arriba. C. Cada hemisferi conserva la capacitat de síntesi de la informació que li arriba. D. L’hemisferi esquerre segueix podent integrar informació pròpia i contralateral.
A. L’hemisferi dret té més facilitat que l’esquerre per localitzar un objecte discordant entre un conjunt d’objectes similars. B. En el relat de continguts emmagatzemats en la memòria, l’hemisferi esquerre sembla tenir una major capacitat de fabulació que el dret. C. Els aspectes sintàctics del llenguatge del llenguatge semblen dependre de l’hemisferi dret. D. La regió prefrontal dreta sembla activar-se més que l’esquerra quan s’evoquen records falsos.
A. En les mones amb el cervell dividit per secció del cos callós, la comissura anterior permet transferir informació visual d’un hemisferi a l’altre. B. En els humans, la comissura anterior no té com a funció la transferència d’informació visual. C. L’hemisferi dret de la majoria de la gent no pot manejar ni el llenguatge més rudimentari. D. Totes les opcions de resposta són certes.
www.psicoub.tk