Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Quien piensa, existe, Resúmenes de Filosofía

Explico brevemente la historia de Descartes.

Tipo: Resúmenes

2024/2025

Subido el 24/03/2025

sofia-nunez-alonso
sofia-nunez-alonso 🇪🇸

1 documento

1 / 4

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
CONTEXT HISTÒRIC I FILOSÒFIC
Hume segueix l'empirisme de Locke i reprèn els dubtes cartesians, però els filòsofs posteriors
porten aquestes qüestions cap a un escepticisme metafísic més radical.
L’ESCEPTICISME DE HUME
Hume, com a escèptic moderat i empirista radical, posa en dubte els fonaments del
coneixement, però no el nega, sinó que en mostra les seves limitacions. A diferència de
Descartes, que buscava una certesa absoluta, Hume defensa que el coneixement humà es
redueix a simples creences basades en l'experiència. Això el porta a analitzar quan aquestes
creences són raonables i ben justificades.
L’empirisme de Hume nega l’existència d’idees innates i sosté que tot el coneixement prové
de l’experiència, ja sigui externa (a través dels sentits) o interna (a partir de la reflexió). Estudia
com es formen les idees complexes a partir de les simples i com opera l'enteniment humà en
aquest procés.
A més, Hume busca establir unes bases metafísiques per a la ciència que no depenguin de
Déu, a diferència de la tradició cartesiana. Rebutja la metafísica tradicional i concep la filosofia
com un exercici intel·lectual destinat a comprendre la naturalesa del coneixement, sense
imposar dogmes sobre com s’ha de viure o pensar.
ORIGEN DEL CONEIXEMENT
Hume sosté que tot el coneixement prové de l’experiència, ja que no existeixen idees innates.
Distingeix entre:
Impressions: són les nostres percepcions més vives (com quan, per exemple, sento
calor o veig un color). Són el resultat del coneixement a través dels sentits; per tant,
són les dades immediates i apareixen abans que les idees. Poden procedir de
l’experiència externa (sensacions) o interna (emocions i passions).
Idees: tenen menys vivacitat o força i apareixen després (com quan, per exemple,
recordo aquella calor o aquell color). El seu origen són les impressions, de els quals no
són res més que una còpia debilitada en el pensament.
Segons el principi de còpia, totes les idees vàlides han de provenir d’una impressió. Si una
idea és complexa, cal descompondre-la en idees simples i verificar-ne l’origen en impressions
concretes. Si no trobem aquesta connexió, l’idea es considera una ficció sense validesa.
COM CREEM IDEES COMPLEXES?
Hume sosté que la nostra ment crea idees complexes mitjançant les lleis d'associació
d'idees, sense que hi hagi una construcció activa del coneixement. La memòria conserva les
impressions debilitades en forma d’idees, mantenint-ne l’ordre original, mentre que la
imaginació permet combinar-les lliurement per formar idees complexes.
Segons Hume, aquesta associació no és aleatòria, sinó que segueix tres principis
universals:
Semblança: les idees similars tendeixen a unir-se (per exemple, veure un edifici en
forma d'obús a Londres pot fer pensar en la Torre Agbar de Barcelona).
pf3
pf4

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Quien piensa, existe y más Resúmenes en PDF de Filosofía solo en Docsity!

CONTEXT HISTÒRIC I FILOSÒFIC

Hume segueix l'empirisme de Locke i reprèn els dubtes cartesians, però els filòsofs posteriors porten aquestes qüestions cap a un escepticisme metafísic més radical. L’ESCEPTICISME DE HUME Hume, com a escèptic moderat i empirista radical, posa en dubte els fonaments del coneixement, però no el nega, sinó que en mostra les seves limitacions. A diferència de Descartes, que buscava una certesa absoluta, Hume defensa que el coneixement humà es redueix a simples creences basades en l'experiència. Això el porta a analitzar quan aquestes creences són raonables i ben justificades. L’empirisme de Hume nega l’existència d’idees innates i sosté que tot el coneixement prové de l’experiència, ja sigui externa (a través dels sentits) o interna (a partir de la reflexió). Estudia com es formen les idees complexes a partir de les simples i com opera l'enteniment humà en aquest procés. A més, Hume busca establir unes bases metafísiques per a la ciència que no depenguin de Déu, a diferència de la tradició cartesiana. Rebutja la metafísica tradicional i concep la filosofia com un exercici intel·lectual destinat a comprendre la naturalesa del coneixement, sense imposar dogmes sobre com s’ha de viure o pensar. ORIGEN DEL CONEIXEMENT Hume sosté que tot el coneixement prové de l’experiència, ja que no existeixen idees innates. Distingeix entre: ● Impressions : són les nostres percepcions més vives (com quan, per exemple, sento calor o veig un color). Són el resultat del coneixement a través dels sentits; per tant, són les dades immediates i apareixen abans que les idees. Poden procedir de l’experiència externa (sensacions) o interna (emocions i passions). ● Idees : tenen menys vivacitat o força i apareixen després (com quan, per exemple, recordo aquella calor o aquell color). El seu origen són les impressions, de els quals no són res més que una còpia debilitada en el pensament. Segons el principi de còpia , totes les idees vàlides han de provenir d’una impressió. Si una idea és complexa, cal descompondre-la en idees simples i verificar-ne l’origen en impressions concretes. Si no trobem aquesta connexió, l’idea es considera una ficció sense validesa. COM CREEM IDEES COMPLEXES? Hume sosté que la nostra ment crea idees complexes mitjançant les lleis d'associació d'idees , sense que hi hagi una construcció activa del coneixement. La memòria conserva les impressions debilitades en forma d’idees, mantenint-ne l’ordre original, mentre que la imaginació permet combinar-les lliurement per formar idees complexes. Segons Hume, aquesta associació no és aleatòria, sinó que segueix tres principis universals : ● Semblança : les idees similars tendeixen a unir-se (per exemple, veure un edifici en forma d'obús a Londres pot fer pensar en la Torre Agbar de Barcelona).

Contigüitat en el temps o l’espai : les idees que es presenten juntes es vinculen a la nostra ment (com relacionar la cuina d'un restaurant amb els fogons, els cuiners i les taules). ● Causa i efecte : una idea que sempre precedeix una altra es vincula automàticament (per exemple, si algú es talla el dit, immediatament pensem en el dolor que sentirà). Aquestes associacions funcionen de manera automàtica i inconscient , sense intervenció activa de l’enteniment. El coneixement, segons Hume, és receptivitat pura , seguint un model similar al de la ciència newtoniana, on les idees s’atrauen com si fossin àtoms que es combinen per si sols. TIPUS DE CONEIXEMENT Hume distingeix dos tipus de coneixement: ● Relacions d’idees : són veritats independents de l’experiència, basades només en la raó i el principi de no contradicció. Són universals, necessàries i tenen certesa absoluta, però no amplien el coneixement perquè fan referència a conceptes ideals que no existeixen en la realitat. Un exemple són les matemàtiques, la lògica i la geometria ( coneixement a priori ). ● Qüestions de fet : depenen de l’experiència i no són necessàries, ja que és possible pensar el contrari. Són veritats contingents, perquè poden canviar segons les circumstàncies o noves dades. Aquest tipus de coneixement mai proporciona una certesa total, només creences basades en l’hàbit i el costum. Tot i això, amplien el coneixement descrivint la realitat i són la base de les ciències empíriques com la física, la química i la biologia ( coneixement a posteriori ). CRÍTICA DE LA NOCIÓ CAUSA-EFECTE

  • Introducció a la causalitat Hume analitza la noció de causa mitjançant un exemple de dues boles de billar: una bola en repòs comença a moure’s quan impacta amb una altra en moviment. Tradicionalment, la causalitat es veia com una connexió necessària entre la causa i l'efecte, és a dir, sempre que una causa es repeteixi, l'efecte també ho farà. Aquesta connexió es considerava una veritat demostrable que proporcionava certesa.
  • La inferència causal Hume afirma que la inferència causal és una idea complexa que sorgeix de l'experiència passada. Quan observem una causa seguida d'un efecte, no podem demostrar que existeixi una connexió necessària entre ambdós. Encara que veiem repetidament el mateix ordre d'esdeveniments, no tenim una impressió directa d'aquesta connexió necessària.
  • La successió constant vs. connexió necessària Tot i que en el passat la causa ha estat seguida del mateix efecte, Hume adverteix que no tenim proves que això es repeteixi necessàriament en el futur. Podem aplicar el principi d'inducció (suposant que el futur serà com el passat), però no podem

només experimentem les qualitats dels objectes, aquesta idea esdevé un artifici de la imaginació que utilitzem per explicar la permanència d'allò que percebem. D'altra banda, la substància com a essència, com una idea abstracta que suposa l'existència d'una realitat subjacent comuna a tots els objectes d'un conjunt, tampoc té cap impressió directa. És una simplificació mental que ens permet agrupar objectes que comparteixen qualitats comunes, però no representa cap realitat independent. Per Hume, tant la substància com els conceptes universals, com "humanitat" o "arbre", són simples noms o etiquetes creades pel llenguatge per facilitar la comprensió i la comunicació, però no tenen una existència real fora de la ment humana. Aquests termes universals només són útils per a la categorització de la realitat, però no designen realitats independents. CRÍTICA A LA METAFÍSICA CARTESIANA Hume critica la teoria de Descartes sobre les tres substàncies (Déu, el jo i el món) afirmant que, tot i que no nega la seva existència, els considera indemostrables i incognoscibles. Hume afirma que, mentre que tenim experiència directa del món i del jo, no tenim cap coneixement directe de Déu. Els objectes es presenten com una pluralitat d’impressions (accidents) que es flueixen conjuntament, i el jo és percebut com un conjunt continu d’impressions. És la imaginació qui uneix aquestes impressions per crear la idea d’un subjecte i objecte amb identitat, però aquest coneixement no és definitiu ni demostrable. EXISTÈNCIA DE L’OBJECTE I DEL SUBJECTE Hume afirma que, tot i que la identitat del subjecte i de l'objecte no tenen validesa teòrica, sí que en tenen una pràctica. Creure en la identitat del subjecte és necessari per establir responsabilitats morals en la convivència, mentre que creure en la identitat de l'objecte és fonamental per garantir els drets de propietat. Així, la filosofia de Hume culmina en la seva filosofia pràctica, especialment en la seva ètica, basada en l'emotivisme moral.