CONTEXT HISTÒRIC I FILOSÒFIC
Hume segueix l'empirisme de Locke i reprèn els dubtes cartesians, però els filòsofs posteriors
porten aquestes qüestions cap a un escepticisme metafísic més radical.
L’ESCEPTICISME DE HUME
Hume, com a escèptic moderat i empirista radical, posa en dubte els fonaments del
coneixement, però no el nega, sinó que en mostra les seves limitacions. A diferència de
Descartes, que buscava una certesa absoluta, Hume defensa que el coneixement humà es
redueix a simples creences basades en l'experiència. Això el porta a analitzar quan aquestes
creences són raonables i ben justificades.
L’empirisme de Hume nega l’existència d’idees innates i sosté que tot el coneixement prové
de l’experiència, ja sigui externa (a través dels sentits) o interna (a partir de la reflexió). Estudia
com es formen les idees complexes a partir de les simples i com opera l'enteniment humà en
aquest procés.
A més, Hume busca establir unes bases metafísiques per a la ciència que no depenguin de
Déu, a diferència de la tradició cartesiana. Rebutja la metafísica tradicional i concep la filosofia
com un exercici intel·lectual destinat a comprendre la naturalesa del coneixement, sense
imposar dogmes sobre com s’ha de viure o pensar.
ORIGEN DEL CONEIXEMENT
Hume sosté que tot el coneixement prové de l’experiència, ja que no existeixen idees innates.
Distingeix entre:
●Impressions: són les nostres percepcions més vives (com quan, per exemple, sento
calor o veig un color). Són el resultat del coneixement a través dels sentits; per tant,
són les dades immediates i apareixen abans que les idees. Poden procedir de
l’experiència externa (sensacions) o interna (emocions i passions).
●Idees: tenen menys vivacitat o força i apareixen després (com quan, per exemple,
recordo aquella calor o aquell color). El seu origen són les impressions, de els quals no
són res més que una còpia debilitada en el pensament.
Segons el principi de còpia, totes les idees vàlides han de provenir d’una impressió. Si una
idea és complexa, cal descompondre-la en idees simples i verificar-ne l’origen en impressions
concretes. Si no trobem aquesta connexió, l’idea es considera una ficció sense validesa.
COM CREEM IDEES COMPLEXES?
Hume sosté que la nostra ment crea idees complexes mitjançant les lleis d'associació
d'idees, sense que hi hagi una construcció activa del coneixement. La memòria conserva les
impressions debilitades en forma d’idees, mantenint-ne l’ordre original, mentre que la
imaginació permet combinar-les lliurement per formar idees complexes.
Segons Hume, aquesta associació no és aleatòria, sinó que segueix tres principis
universals:
●Semblança: les idees similars tendeixen a unir-se (per exemple, veure un edifici en
forma d'obús a Londres pot fer pensar en la Torre Agbar de Barcelona).
