Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


RAO AUREA, Apuntes de Matemática Financiera

Asignatura: Matemàtiques de les Operacions Financeres I, Profesor: , Carrera: Administració i Direcció d'Empreses, Universidad: UdL

Tipo: Apuntes

2014/2015

Subido el 27/10/2015

sara_orus_casanova
sara_orus_casanova 🇪🇸

1

(2)

2 documentos

1 / 2

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
LARAÓÀURiA
La raó àuria, secció àuria o divina proporció és la relació que guarden dos segments aibsi
entre el total i el segment major hi ha la mateixa relació que entre el segment major i el
segment menor, o, en altres paraules, si el tot és al segment major igual que el major és al
segment menor. Anomenant aal segment major i bal menor, la formulació matemàtica de la
definicióespotescriurecom:

S’ha situat de vegades de l’origen de la proporció àuria a l’antiga civilització babilònica,
basantse en la relació entre aquesta proporció i les estrelles de cinc puntes trobades en
tauletes de fang del 3200 a.C. Tanmateix, res indica que aquesta civilització conegués la
proporcióàuria.
Raons molt properes a l’àuria s’han trobat en les posicions i proporcions de les piràmides de
Giza,
de manera que sembla que els primers que usaren la raó àuria foren els antics egipcis. El que
no està tan clar és si les usaven conscientment per a unes suposades qualitats estètiques de la
raó o si la seva primera aparició és fruit d’altres raons o l’atzar. De fet, són molts els que
assegurenqueelsegipcisdesconeixienaquestamarevellamatemàtica.
En l’antiga Grècia es coneixien algunes propietats geomètriques de la raó àuria, sobretot
descobertes pels Pitagòrics, gràcies a la seva freqüent aparició en geometria; tanmateix, no
sembla cert però que en valoressin la seva vessant estètica. Malgrat tot, en molts monuments,
com en el Partenó, hom pot trobarhi proporcions divines o molt pròximes a ella. No s’ha provat
que aquestes relacions fossin expressament cercades, ja que en l’època de la construcció del
Partenó poca gent coneixia aquesta proporció; tot i que molts asseguren que no pot ser una
qüestiód’atzar.
El quocient d’aquestes dues quantitats resulta ser un nombre irracional conegut com a nombre
aurionombre d’or, i designat habitualment per la lletra grega Φen honor a Fidies, escultor i
arquitectegrecdelPartenó:
S’ha situat de vegades de l’origen de la proporció àuria a l’antiga civilització babilònica,
basantse en la relació entre aquesta proporció i les estrelles de cinc puntes trobades en
tauletesdefangdel3200a.C.Tanmateix,resindicaqueaquestacivilitzacióconegués
laproporcióàuria.
pf2

Vista previa parcial del texto

¡Descarga RAO AUREA y más Apuntes en PDF de Matemática Financiera solo en Docsity!

LA RAÓ ÀURiA

La raó àuria, secció àuria o divina proporció és la relació que guarden dos segments a i b si entre el total i el segment major hi ha la mateixa relació que entre el segment major i el segment menor, o, en altres paraules, si el tot és al segment major igual que el major és al segment menor. Anomenant a al segment major i b al menor, la formulació matemàtica de la definició es pot escriure com:

S’ha situat de vegades de l’origen de la proporció àuria a l’antiga civilització babilònica, basant se en la relació entre aquesta proporció i les estrelles de cinc puntes trobades en tauletes de fang del 3200 a.C. Tanmateix, res indica que aquesta civilització conegués la proporció àuria. Raons molt properes a l’àuria s’han trobat en les posicions i proporcions de les piràmides de Giza,

de manera que sembla que els primers que usaren la raó àuria foren els antics egipcis. El que no està tan clar és si les usaven conscientment per a unes suposades qualitats estètiques de la raó o si la seva primera aparició és fruit d’altres raons o l’atzar. De fet, són molts els que asseguren que els egipcis desconeixien aquesta marevella matemàtica. En l’antiga Grècia es coneixien bé algunes propietats geomètriques de la raó àuria, sobretot descobertes pels Pitagòrics, gràcies a la seva freqüent aparició en geometria; tanmateix, no sembla cert però que en valoressin la seva vessant estètica. Malgrat tot, en molts monuments, com en el Partenó, hom pot trobar hi proporcions divines o molt pròximes a ella. No s’ha provat que aquestes relacions fossin expressament cercades, ja que en l’època de la construcció del Partenó poca gent coneixia aquesta proporció; tot i que molts asseguren que no pot ser una qüestió d’atzar.

El quocient d’aquestes dues quantitats resulta ser un nombre irracional conegut com a nombre auri o nombre d’or , i designat habitualment per la lletra grega Φ en honor a Fidies, escultor i arquitecte grec del Partenó:

S’ha situat de vegades de l’origen de la proporció àuria a l’antiga civilització babilònica, basant se en la relació entre aquesta proporció i les estrelles de cinc puntes trobades en tauletes de fang del 3200 a.C. Tanmateix, res indica que aquesta civilització conegués la proporció àuria.

Raons molt properes a l’àuria s’han trobat en les posicions i proporcions de les piràmides de Giza, de manera que sembla que els primers que usaren la raó àuria foren els antics egipcis. El que no està tan clar és si les usaven conscientment per a unes suposades qualitats estètiques de la raó o si la seva primera aparició és fruit d’altres raons o l’atzar. De fet, són molts els que asseguren que els egipcis desconeixien aquesta marevella matemàtica. En l’antiga Grècia es coneixien bé algunes propietats geomètriques de la raó àuria, sobretot descobertes pels Pitagòrics, gràcies a la seva freqüent aparició en geometria; tanmateix, no sembla cert però que en valoressin la seva vessant estètica. Malgrat tot, en molts monuments, com en el Partenó, hom pot trobar hi proporcions divines o molt pròximes a ella. No s’ha provat que aquestes relacions fossin expressament cercades, ja que en l’època de la construcció del Partenó poca gent coneixia aquesta proporció; tot i que molts asseguren que no pot ser una qüestió d’atzar.