

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Asignatura: Matemàtiques de les Operacions Financeres I, Profesor: , Carrera: Administració i Direcció d'Empreses, Universidad: UdL
Tipo: Apuntes
1 / 2
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!


La raó àuria, secció àuria o divina proporció és la relació que guarden dos segments a i b si entre el total i el segment major hi ha la mateixa relació que entre el segment major i el segment menor, o, en altres paraules, si el tot és al segment major igual que el major és al segment menor. Anomenant a al segment major i b al menor, la formulació matemàtica de la definició es pot escriure com:
S’ha situat de vegades de l’origen de la proporció àuria a l’antiga civilització babilònica, basant se en la relació entre aquesta proporció i les estrelles de cinc puntes trobades en tauletes de fang del 3200 a.C. Tanmateix, res indica que aquesta civilització conegués la proporció àuria. Raons molt properes a l’àuria s’han trobat en les posicions i proporcions de les piràmides de Giza,
de manera que sembla que els primers que usaren la raó àuria foren els antics egipcis. El que no està tan clar és si les usaven conscientment per a unes suposades qualitats estètiques de la raó o si la seva primera aparició és fruit d’altres raons o l’atzar. De fet, són molts els que asseguren que els egipcis desconeixien aquesta marevella matemàtica. En l’antiga Grècia es coneixien bé algunes propietats geomètriques de la raó àuria, sobretot descobertes pels Pitagòrics, gràcies a la seva freqüent aparició en geometria; tanmateix, no sembla cert però que en valoressin la seva vessant estètica. Malgrat tot, en molts monuments, com en el Partenó, hom pot trobar hi proporcions divines o molt pròximes a ella. No s’ha provat que aquestes relacions fossin expressament cercades, ja que en l’època de la construcció del Partenó poca gent coneixia aquesta proporció; tot i que molts asseguren que no pot ser una qüestió d’atzar.
El quocient d’aquestes dues quantitats resulta ser un nombre irracional conegut com a nombre auri o nombre d’or , i designat habitualment per la lletra grega Φ en honor a Fidies, escultor i arquitecte grec del Partenó:
S’ha situat de vegades de l’origen de la proporció àuria a l’antiga civilització babilònica, basant se en la relació entre aquesta proporció i les estrelles de cinc puntes trobades en tauletes de fang del 3200 a.C. Tanmateix, res indica que aquesta civilització conegués la proporció àuria.
Raons molt properes a l’àuria s’han trobat en les posicions i proporcions de les piràmides de Giza, de manera que sembla que els primers que usaren la raó àuria foren els antics egipcis. El que no està tan clar és si les usaven conscientment per a unes suposades qualitats estètiques de la raó o si la seva primera aparició és fruit d’altres raons o l’atzar. De fet, són molts els que asseguren que els egipcis desconeixien aquesta marevella matemàtica. En l’antiga Grècia es coneixien bé algunes propietats geomètriques de la raó àuria, sobretot descobertes pels Pitagòrics, gràcies a la seva freqüent aparició en geometria; tanmateix, no sembla cert però que en valoressin la seva vessant estètica. Malgrat tot, en molts monuments, com en el Partenó, hom pot trobar hi proporcions divines o molt pròximes a ella. No s’ha provat que aquestes relacions fossin expressament cercades, ja que en l’època de la construcció del Partenó poca gent coneixia aquesta proporció; tot i que molts asseguren que no pot ser una qüestió d’atzar.