1. L’accentuació
REGLA D’ACCENTUACIÓ
- Els mots esdrúixols s’accentuen sempre: glòria, ciència, paciència, àvia, àrea.
- Els mots plans s’accentuen quan NO acaben en vocal, vocal+s, -en, -in.
- Els mots aguts s’accentuen quan acaben en vocal, vocal+s, -en, -in.
ACCENT OBERT ACCENT TANCAT
- à sempre oberta.
- ú, í sempre tancades.
- è, é, ò, ó obertes i tancades segons la següent regla:
—Per a la e:
Aguts acabats en –e, -es, -en; generalment l’accent serà obert: alè, cafè,
comitè, perquè; burgès, anglès, Vallès; edèn, mossèn, aprèn. Excepcions: a)
terminacions verbals: vindré, estigué; b) gal·licismes: clixé, consomé; c)
compostos, de bé: també gairebé; d) compostos de té: deté, conté, sosté; e)
compostos de ve: convé, prové; f) terminacions verbals: cantés, volgués; g)
els compostos de més: només; h) mots que fan el plural en –essos: accessos;
i) verbs acabats en –tén i –cén: estén, encén; j) els mots amén, adés i després.
Plans, generalment accent obert; rètol, pètal, conèixer, vèncer, dèieu.
Excepcions: créixer, néixer, ésser, témer, érem, éreu, diguérem, diguéreu,
féssim, féssiu, feréstec, préssec, préstec, cérvol.
Esdrúixols, sempre amb accent obert: comèdia, anècdota. Excepcions:
feréstega, església i cérvola.
—Per a la o:
Mots aguts acabats en –o, -os, normalment amb accent tancat: atenció,
camió, gloriós, verinós. Excepcions: això, allò, però; compostos de: bo, so, tro,
clos, gros.
Mots plans normalment amb accent obert: mòbil, lògic. Excepcions:
