Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Reflexió lingüistica Part 1, Apuntes de Catalán

Apunts reflexió lingüistica de Català.

Tipo: Apuntes

2020/2021

Subido el 16/02/2021

Pedro009
Pedro009 🇪🇸

2 documentos

1 / 12

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
1. L’accentuació
REGLA D’ACCENTUACIÓ
- Els mots esdrúixols s’accentuen sempre: glòria, ciència, paciència, àvia, àrea.
- Els mots plans s’accentuen quan NO acaben en vocal, vocal+s, -en, -in.
- Els mots aguts s’accentuen quan acaben en vocal, vocal+s, -en, -in.
ACCENT OBERT ACCENT TANCAT
- à sempre oberta.
- ú, í sempre tancades.
- è, é, ò, ó obertes i tancades segons la següent regla:
—Per a la e:
Aguts acabats en –e, -es, -en; generalment l’accent serà obert: alè, cafè,
comitè, perquè; burgès, anglès, Vallès; edèn, mossèn, aprèn. Excepcions: a)
terminacions verbals: vindré, estigué; b) gal·licismes: clixé, consomé; c)
compostos, de bé: també gairebé; d) compostos de té: deté, conté, sosté; e)
compostos de ve: convé, prové; f) terminacions verbals: cantés, volgués; g)
els compostos de més: només; h) mots que fan el plural en –essos: accessos;
i) verbs acabats en –tén i –cén: estén, encén; j) els mots amén, adés i després.
Plans, generalment accent obert; rètol, pètal, conèixer, vèncer, dèieu.
Excepcions: créixer, néixer, ésser, témer, érem, éreu, diguérem, diguéreu,
féssim, féssiu, feréstec, préssec, préstec, cérvol.
Esdrúixols, sempre amb accent obert: comèdia, anècdota. Excepcions:
feréstega, església i cérvola.
—Per a la o:
Mots aguts acabats en –o, -os, normalment amb accent tancat: atenció,
camió, gloriós, verinós. Excepcions: això, allò, però; compostos de: bo, so, tro,
clos, gros.
Mots plans normalment amb accent obert: mòbil, lògic. Excepcions:
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9
pfa

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Reflexió lingüistica Part 1 y más Apuntes en PDF de Catalán solo en Docsity!

  1. L’accentuació REGLA D’ACCENTUACIÓ
  • Els mots esdrúixols s’accentuen sempre: glòria, ciència, paciència, àvia, àrea.
  • Els mots plans s’accentuen quan NO acaben en vocal, vocal+s, -en, -in.
  • Els mots aguts s’accentuen quan acaben en vocal, vocal+s, -en, -in. ACCENT OBERT ACCENT TANCAT
  • à sempre oberta.
  • ú, í sempre tancades.
  • è, é, ò, ó obertes i tancades segons la següent regla: —Per a la e: Aguts acabats en –e, -es, -en; generalment l’accent serà obert: alè, cafè, comitè, perquè; burgès, anglès, Vallès; edèn, mossèn, aprèn. Excepcions: a) terminacions verbals: vindré, estigué; b) gal·licismes: clixé, consomé; c) compostos, de bé: també gairebé; d) compostos de té: deté, conté, sosté; e) compostos de ve: convé, prové; f) terminacions verbals: cantés, volgués; g) els compostos de més: només; h) mots que fan el plural en –essos: accessos; i) verbs acabats en –tén i –cén: estén, encén; j) els mots amén, adés i després. Plans, generalment accent obert; rètol, pètal, conèixer, vèncer, dèieu. Excepcions: créixer, néixer, ésser, témer, érem, éreu, diguérem, diguéreu, féssim, féssiu, feréstec, préssec, préstec, cérvol. Esdrúixols, sempre amb accent obert: comèdia, anècdota. Excepcions: feréstega, església i cérvola. —Per a la o: Mots aguts acabats en –o, -os, normalment amb accent tancat: atenció, camió, gloriós, verinós. Excepcions: això, allò, però; compostos de: bo, so, tro, clos, gros. Mots plans normalment amb accent obert: mòbil, lògic. Excepcions:

estómac, córrer, fórem, fóssiu, fóssim. Mots esdrúixols, normalment accent obert: hipòcrita, diòcesi. Excepcions: fórmula, tómbola i pólvora. L’ACCENT DIACRÍTIC Després de l'última reforma (2016) els accents diacrítics es redueixen només a aquests 15 casos; són tots mots monosil·làbics: bé/be, déu/deu, és/es, mà/ma, més/mes, món/mon, pèl/pel, què/que, sé/se, sí/si, són/son, té/te, ús/us, vós/vos, sòl/sol. S’escriuen sense accent diacrític els compostos i derivats, com: adeu-siau, marededeu, rodamon o a contrapel. Llengua catalana i literatura 1r Batxillerat 217

  1. El diftong i el hiat Un diftong es produeix quan articulem la i o la u aplegades amb un altre so vocàlic més perceptible.  Diftongs creixents a) gu/qu més vocal. La u s’ha de pronunciar: pingüí, terraqüi, guant. b) i/u àtones entre vocals: noia, cauen. c) i àtona a principi de paraula seguida de vocal: iode, hiena, iogurt.  Diftongs decreixents (i/u darrere la vocal) au cau ai mai eu seu ei rei iu riu ou nou oi noi uu duu ui vuit Per què diries que s’accentua “anàveu”: doncs perquè és plana i no

1r Batxillerat 218 Per al tema dels hiats i els diftongs és molt útil recordar la frase “EN PAU FEIA IOGA CADA QUATRE HORES”. Saps per què?

  1. La dièresi Indica diftong creixent: güe, güi, qüe, qüi. Indica hiat: a) països, creïble, diürn, gratuït, veïns.. Per marcar un hiat no cal que la vocal decreixent sigui tònica: aïllar, veïnat… b) judaïtzant, ingenuïtat, helicoïdal c) produïm, produïu, produïres, produïssin Casos de hiats que no porten dièresi: a) Les paraules en què la i o la u duen accent gràfic, segons les normes d’accentuació. Així escrivim suïssa, països, veïna, incloïa. Però: suís, país, veí, incloíem. b) Les terminacions llatines -us, -um: Màrius (Mà-ri-us), Harmònium, pòdium, aquàrium... c) Els mots compostos amb els prefixos anti-, -auto, co-, contra-, re-, semi-... antiinflamatori, autoinjectable, coincidència, contraindicació, reincidir, semiindiferència... No es consideren compostos reüll i les formes del verb reeixir. d) Els mots acabats en els sufixos -isme, -ista: egoisme, panteista. Però duen dièresi perquè no són compostos: proïsme... e) L’infinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs acabats en vocal + ir no poden dur dièresi en la terminació. infinitiu: agrair, conduir, traduir gerundi: agraint, conduint, traduint

futur: agrairé, conduiré, traduiré condicional: agrairia, conduiria, traduiria Els verbs amoïnar, aïllar... sí que duen dièresi ja que pertanyen a la primera conjugació i duen la dièresi al lexema.  Fixa’t en aquesta sèrie: trair, traïm, traïció, traïdoria i traïdorament. Sabries explicar la diversa ortografia d’aquesta família de mots sense trair-te?  La paraula “pingüí” és un exemple de diftong decreixent? NO. La tònica és la “i”; la “u” duu dièresi per marcar que sona.  Amb la nova normativa de l'IEC (2016) cal tenir en compte que se suprimeix la dièresi en els derivats cultes acabats en '-al', com 'fluidal', 'laical', 'helicoidal' o 'trapezoidal'. Llengua catalana i literatura 1r Batxillerat 219

  1. L’apòstrof L’article  El masculí s’apostrofa sempre: l’Antoni, l’ou, l’ull, l’hivern, l’ió.  “ió” és un mot culte; la I és vocálica, de manera que no hi ha diftong. És masculina començada per I, per tant s’apostrofa: l’ió.  El femení no s’apostrofa davant i/u àtones: l’illa, l’Índia, la universitat, la italiana, la hisenda, la Immaculada, la UEFA.  Tampoc apostrofem i/u semivocàliques: el iogurt, la iaia  No apostrofem davant les lletres: la a, la ela, la ema; tampoc, la una del migdia ni la anormalitat  Direm: “aquest text extà ple d’emes (de lletres M)” però “va davant

 en els conjunts formats per un substantiu o un adjectiu precedits de l’adverbi no, s’escriu un guionet únicament en els casos lexicalitzats ( no escriurem art no figuratiu sinó art no-figuratiu)  s’escriuen aglutinats i sense guionet un 'sensepapers', 'a matadegolla' i 'clocpiu', i aglutinats i amb guionet 'déu-n’hi-do' i 'déu-n’hi-doret'.

  1. Consonantisme bàsic —ce, ci / ça, ço, çu. FORÇUT, TRAÇUT... —ge, gi / ja, jo, ju. GIRAFA, GIRONA... Excepcions: objecte, injecció, Jesús, Jerusalem, jeure, jersei... —B / V B alterna amb P: llop/ lloba. Imperfets d’indicatiu: cantàveu, cantàvem. = V V alterna amb U; caliu/ escalivada, nou/ novell. —M / N Davant de ema sempre escrivim ema: immòbil, immoble, immaterial. Davant de efa generalment escrivim ema: àmfora, èmfasi. Però: inflar, confessar, enfocar... —L·L (ela geminada) Casos d’L·L.
  2. Quan a un radical començat per l s’adjunta algun dels prefixos següents:  al- (variant de a- no verbalitzador ni negatiu): al·literació, al·lusió  col- (var. de con-): col·lateral, col·lineal  il- (var. de in-): il·limitat, il·lògic  sil- (var. de sin-): síl·laba, sil·lepsi, sil·logisme
  3. En els formants cultes següents:  al·lo- ‘altre’: al·lomorf, al·lòpata, al·lòtrop

 cal·li- ‘bell’: cal·ligrafia, cal·ligrama  gal·l(o)- ‘de la Gàl·lia’: gal·licisme, gal·loromà  fil·l(o)- ‘fulla’: fil·lòfag, fil·loxera, clorofil·la  mil·l(i)- ‘mil’: mil·lenari, mil·lèsim (però milè, miler, milenar)

  1. En general, en derivats savis de radicals acabats en -ll: al·liaci (cf. all), axil·la (cf. aixella), capil·lar (cf. cabell), cristal·lí (cf. cristall), gal·linaci (cf. gall), lul·lià (cf. Llull), metàl·lic(cf. metall), sigil·lar (cf. segell). Emperò, s’escriu l en casos com anular (cf. anell), consiliari (cf. consell), filial (cf. fill), foli (cf. full) Llengua catalana i literatura 1r Batxillerat 221
  2. En alguns mots derivats de radicals acabats en -l: argil·lífer (cf. argila), caramel·litzar (cf. caramel), constel·lació (cf. estel), nul·la (cf. nul)
  3. En general, en les terminacions següents:  el·la(r): aquarel·la, caravel·la, carretel·la, franel·la, mortadel·la, novel·la, p arcel·la, passarel·la, varicel·la; apel·lar, cancel·lar, debel·lar, flagel·lar; Ma rcel·la. Però, s'escriu l en el sufix col·lectiu -ela (clientela, parentela) i en mots com biela, candela, cautela, esquela, estela, gasela, mistela, mostela, pam ela, sarsuela, seqüela,tutela; arrelar, gelar, pelar, velar  il·la(r): goril·la, pupil·la, sibil·la, til·la; mamil·lar, maxil·lar, papil·lar; cavil· lar, destil·lar, oscil·lar, titil·lar, vacil·lar; Priscil·la. Però, s'escriu l en el formant -fil ‘amic’ (bibliòfila, cinèfila) i en mots com anguila, argila, barrila, fila, lila, pila, tequila, vila ‘poble’(en canvi

Alcàsser Avaluar Cavil·lar Diürn Alcova Avaria Cèl·lula Dubte Al·legar Avet Clenxa Eben (banús) Al·legoria Avorrir-se Coet El·lipse Al·leluia Avortar Col·laborar Emmalaltir Al·lèrgia Baró Col·lapse Emmetzinar Al·licient Basc Col·lecció Emparar Al·lucinar Bena Col·legi Empordà Al·ludir Benzina Col·lisió Empremta Almogàver Berruga Col·locar Empúries Alzina Biga Col·loqui Enyorar Ambaixada Bienni Colze Entusiasme Ametista Biscaia Companyonia Esborrador Ampul·lós Bizantí Complex (-a) Esborrany Angle Bolcar Compte (corrent) Escrúpol Annex Botifarra Comte (-essa) Esdrúixol Apel·lar Bronze Connectar Espàrrec Apte (-a) Brussel·les Consciència Espavilar Apol·lo Brúixola Conte (de fades) Estendard Aquarel·la Bucal Corb Esteve Aquil·les Bufetada Còrdova Exempt Aranzel Bústia Cortès (cortesa) Excel·lent Arravatar-se Butlletí Croada Excessiu Arribar Cabdal Cruïlla Expressió Àsia Cacauet Cuirassa Fal·lera Asil Calb Culte (culta) Fal·lible Assassí Cal·ligrafia Curvatura Fàstic

Fava Monestir Revelar Suportar Fre (frens) Neutre, -a Rigorós tafur Llengua catalana i literatura 1r Batxillerat 223 Freqüent Nodrir Robí Tapissar/ entapissar Gal·licisme Nul (nul·la) Roí (-ïna) Temptejar Gairebé Oblidar Romania Tennis i Tenis Gamma Obscur Rompre Text (-os) Gavardina Oïda Saba Til·la Gimnàstica Olfacte Safata Títol Goril·la Ordir Safrà Tonyina Gravar Orfe (òrfena) Salpar Torí (ciutat italiana) Gronxador Orxata Sarbatana Torticoli Govern Oscil·lar Sardenya Tossut Harmonia Ostatge Satèl·lit Tractar Haver País (països) Savi Tranquil (tranquil·la) Hel·lènic Pal·liar Savoia Travar Hendeca- Paral·lel Sentinella Treball Heroi (-ïna) Pavelló Sergent Trèvol Hissar (la bandera) Pel·lícula Sessió Triomf Hongria Pèndol Sigil·lós Trobar Il·legal Peremptori Síl·laba Trofeu Il·legible Pneumàtic Símptoma Tros (trossos) Il·lès Pobre (pobra) Sintaxi Truà Il·lícit Polir Sivella Tsar Il·limitat Premsa Sofrir Turment (turmentar)