¡Descarga Règims totalitaristes y más Apuntes en PDF de Historia del Mundo Contemporáneo solo en Docsity!
T. 10: ELS RÈGIMS TOTALITARISTES A L’EUROPA
D’ENTREGUERRES
1. L’EUROPA D’ENTREGUERRES: TOTALITARISME I DEMOCRÀCIA
➔ Època de crisis ➢ Després de la Primer Guerra mundial es va reforçar el prestigi de les democràcies. La victòria dels estats democràtic en aquest conflicte van donar lloc a la caiguda dels imperis autoritaris i al la formació de nous països que van adoptar sistemes polítics de caràcter liberal i democràtic. ➢ Tot i així, a la dècada del 1920 es van viure circumstàncies econòmiques molt difícils , acompanyades d’una crisi social amb característiques revolucionaries. Els sindicats i els partits comunistes es van reforçar (inspirats per la revolució soviètica que va portar la classe obrera). ➢ Això va provocar una oposició del proletariat contra les democràcies i un enorme temor entre la burgesia i la classe mitjana, que no podien controlar una situació que semblava revolucionària. ➢ CRISI DEL 1929: va acabar de complicar la situació i va crear un ambient favorable per a la desestabilització de les democràcies i pel sorgiment de dictadures i règims totalitaris. ➔ Les democràcies davant la crisi ➢ Davant la crisi econòmica i l’agitació social, els països amb un fort arrelament al parlamentarisme i a la democràcia van aconseguir integrar els socialisme emergent a través del sufragi universal i de la formació de coalicions polítiques àmplies. Així es va aïllar als partits més radicals. ● Ej: Gran Bretanya. El país estava en una situació econòmica greu: ○ Les indústries estaven antiquades i les exportacions van reduir. ○ HI havia 2,5 milions de treballadors aturats. ➢ El Partit Laborista, a partir de moltes vagues, va aconseguir canalitzar de forma parlamentària les demandes populars. ➢ A més, la situació es va agreujar per la guerra d’Irlanda , on els catòlics es van aixecar contra els britànics. Al 1921 es va acceptar la partició d’Irlanda. ● França : la crisis económica s’estén al 1930, produïnt protestes obreres, contestades per mobilitzacions de la dreta. Es va organitzar una coalició de republicans
socialistes i comunistes que van formar el Front Popular dins el marc parlamentari i democratic. ● Suïssa, Bèlgica i Holanda : van aconseguir estabilitat a través de coalicions governamentals al voltant de partits liberals. ● Noruega, Suècia i Dinamarca : els governs socialdemòcrates van aconseguir frenar l'ascens dels radicalisme. ➢ Les democràcies es van tancar en si mateixos i van contemplar amb impotència l’ascens de les dictadures a altres països europeus. ➔ L’ascens de les dictadures ➢ Els sistemes polítics autoritaris van sorgir als països on: ○ El sistema liberalparlamentari tenia poca tradició. ○ Els parits liberals o conservadors es mostraven impotents davant la crisi econòmica. ➢ Les dictadures prometien restablir l’ordre, exaltaven el nacionalisme i tenien el suport de grans propietaris, l’exèrcit o l'Església. ➢ Tenien l’objectiu de combatre el progrés de les idees socialistes i comunistes. ➢ Eren estats policials que rebutjaven els sistema liberaldemocràtic perquè el consideraven incapaç d’acabar amb la inestabilitat social i amb l’ amenaça del socialisme. ● El feixisme s’estenia per: ○ Itàlia 1922 (Mussolini és nomenat cap de govern) ○ Alemanya 1933 (nazis) ➢ En aquests règims, les reaccions contra les fórmules polítiques liberals parlamentàries anaven més enllà i eren més perilloses: ○ Definien nous projectes totalitaris i imperials i volien crear un ‘nou ordre’ alternatiu al model de societat democràtica i al socialista. ➢ També, la URSS, on es va donar la revolució bolxevic i gran enemiga ideològica dels règims feixistes, va consolidar un règim totalitari sota la direcció d’Stalinl liderant el partit comunista.
➔ La presa del poder ➢ Benito Mussolini va aprofitar el descontentament per formar unes forces paramilitars ( fasci di combattimento ) amb joves de la burgesia i excombatents. ➢ A partir del 1919 van actuar contra les organitzacions d’esquerra amb pallisses i assassinats, que resultaven imputes perquè comptaven amb la simpatia de les autoritats i amb els suport d’uns patrons aterroritzats de les vagues. ❖ Novembre 1921: Mussolini funda el PARTIT NACIONAL FEIXISTA (PNF), que va aconseguir 700.000 afiliats. ➢ Va proveir el pariti d’un programa socialista en la qüestió social, pero defensava la propietat privada i era fortament nacionalista i militarista. ➢ Va adoptar una simbología pròpia: ○ Camisa negra com a uniforme ○ Salutació a la romana amb el braç a l’aire, ○ Fascio (feix romà) com a emblema Fascio * ❖ Agost 1922: Els feixistes aconsegueixen abortar una vaga general convocada per les organitzacion d’esquerra. ❖ Octubre 1922: Van organitzar un cop d’Esta t encobert, la “ Marxa sobre Roma ”, i una sèrie de manifestacions i actes de força a diferents indrets del país. La marxa va acabar quan el rei Víctor Manuel III , pressionat pels polítics conservadors, pels empresaris, pels militars i pels socialistes, va encarregar a Mussolini un nou govern. ➔ Feixistització d’Itàlia ➢ A partir del 1922, Mussolini va ser el cap d’un govern de coalició amb liberals liberals i catòlics. ➢ Va elaborar una nova llei electoral i va convocar eleccions , on la PNF va aconseguir la majoría absoluta , en part perquè abans de les eleccions van atacar i amenaçar als partits i sindicats d’esquerra. ➢ Les denúncies de l’oposició sobre l’existència de frau i manipulació de les eleccions van ser contestades amb el segrest i assassinat del diputat socialista Matteotti. ❖ Al 1921, Mussolini va iniciar la instauració d’una dictadura feixista,caracteritzada per: ● Supressió de la democràcia : suspensió dels drets constitucionals, empresonament de l’oposició, dissolució del parlament, prohibició dels partits i els sindicats de classe, censura de la premsa i creació d’una policia política per perseguir l'antifeixisme. ● Concentració de tots els poders : Mussolini es va proclamar cap de govern i cap del partit feixista, tot i que va mantenir la monarquia com a forma d’Estat.
● Creació d’un estat corporatiu en el que les corporacions que reuneix empresaris i treballadors van convertir-se amb nous organismes representatius de la societat. ● Establiment de relacions amb el Vaticà per conveni de Laterà al 1922, pel qual s'estableix el reconeixement mutu i s’atorgava una posició de privilegi social i institucional a l'Església. ● Inici d’una política expansionista que vol dur a terme la formació d’un Imperi. Mussolini conquereix Abissínia (etiopía) al 1936 i liquida la resistencia indígena a Libia, Eritrea i Somàlia. ● Aprovació de lleis racials dictades al 1938 que impedien el matrimoni entre blanc i negres i introduïen a l’antisemitisme. Això es va establir a causa de la relació amb Alemanya. ➔ Dirigisme econòmic i control social ➢ El nou ordre feixista pretenia crear un Estat totalitari en el que l’Estat i el partit feixista , units, havien de reglamentar tots els aspectes de la vida econòmica i social. ➢ El règim feixista va promoure l 'intervencionisme econòmic amb l’objectiu d’implantar l'autarquia per aconseguir que Itàlia fos econòmicament autosuficient. ➢ Amb aquesta finalitat, es van reduir al mínim les importacions i van intensificar i controlar la producció agrícola i industrial. ➢ Van augmentar la producció industrial i la producció de cereal (“batalla de blat”) i es van crear l’IRI , al 1933 per controlar les sectors bàsics (electricitats, siderúrgia, metal·lúrgia…) i per orientar la indústria a la producció militarista. També es van construir autopistes, es van desembocar aiguamolls, etc. ➢ Aquesta política va generar grans beneficis per a les oligarquies financeres i industrials, però la concentració de salaris i la manca de drets laborals van provocar una forta davallada del nivell de vida dels obrers. ➢ A l’àmbit social, es va pretendre controlar i dirigir tota la societat amb una política demogràfica destinada a afavorir el creixement de la població mitjançant un impuls de la natalitat i la limitació de l’emigració. ➢ Es va estimular la afiliació al partit i als sindicats feixistes: ○ Es va crear l’Opera Nazionale Balilla, on era obligatori matricular tots els infants fins a l’edat adulta. ○ Es va fundar l’Opera Nazionale Dopolavoro, que organitzava el temps lliure fora del treball. ➢ D’aquesta forma, per mitjà del control de l’educació, la propaganda i els actes de masses, s’adoctrinava a la població en el valors feixistes i el culte a Mussolini.
❖ Eleccions de març del 1933: sense garanties democràtiques (amañadas) va donar un triomf més al partit nazi, que va assolir els 288, per sota de la majoría absoluta. ➢ Després d’arribar a un acord amb els nacionalistes i els membres del Partit de Centre Catòlic, Hitler va aprovar una llei de plens poders que permetia governar durant 4 anys al marge del Parlament anul·lar el contingut de la Constitució sempre que ho considerés necessari pel bé d’Alemanya. ➢ A partir d’aquest moment, qualsevol indici de democràcia i la mateixa República de Weimar podien considerar-se enterrats definitivament. ➔ Establiment del règim nazi ➢ A partir del any 1933, un seguit de mesures van completar el procés de la nazificació d’Alemanya: ● Il·legalització dels parits socialdemòcrata i comunista, esl dirigents dels quals van ser detinguts i enviats a camps de “reeducació”, i els seus béns van ser confiscats. Aquesta mesura va ser extensiva al cap de poc a les altres organitzacions polítiques, i, a partir del juliol del 1933, a Alemanya hi va haver per llei un règim de partit únic : el NSDAP o partit nazi. ELs sindicats van ser reemplaçats pel Front Alemany del Treball al maig del 1933, sindicat únic controlat pel partit nazi. ● Unificació dels länder (estats federals) per mitjà de la supressió del sistema federal i la dissolució dels parlaments territorials. ● Depuració de l’administració , que va comptar amb l’exclusió tots els funcionaris que no fossin aris o que fossin sospitosos de no ser addictes al règim. També van ser perseguits els intel·lectuals i els artistes contraris al règim. ● Reforçament de la repressió mitjançant l’atribució de les funcions policials a les SS i la creació de la Gestapo al 1934, un cos de policía política. Es va començar la construcció de camps de concentració per tancar-hi a persones considerades perilloses o indesitjables. ● Eliminació de la dissidència (desacord) en el propi partit. Dins les SA (organització paramilitar del Partit Nacionalsocialista dels Treballadors Alemanys que va tenir un paper molt important en l'ascens al poder d'Adolf Hitler) hi havia hagut algunes crítiques contra la concentració de poder en mans de Hitler. Al juny del 1934, Ernst Röhm i els principals dirigents de les SA van ser assassinats (Nit dels coltells llargs). Així, es va consagrar l’hegemonia de les SS de Himmler, cos d'elit dins del partit a l’Estat. ● Conquesta de l ’espai vital ( lebensarum ) que garanteixi l’expansió territorial necessària pel desenvolupament de la raça ària i per dur a terme la ratificació del tractat de Versalles.
● Nomenament de Hitler com a cap d’Estat després de morir el president Hinenburg l’agost del 1934. Es va convertir en führer, és a dir, en cabdill i canceller del Tercer Reich (imperi). ➔ Autarquia i rearmament ➢ L’objectiu de la política econòmica nazi era convertir Alemanya en una gran potència industrial i eliminar el greu problema de l’atur. Per aconseguir-ho van reforçar el sistema capitalista alemany, que va fer possibles els beneficis de la gran indústria. A més, va optar pel dirigisme estatal mitjançant el plan quadriennal , que pretenia preparar el país per a la guerra. ➢ Les directrius econòmiques vans er aquestes: ● L ’autarquia econòmica , que havia de fer d’Alemanya un país autosuficient, capaç de produir tot el que necessitava i de substituir les importacions de productes. ● Impulsar obres públiques amb inversions de l’estat. ● Controlar preus i salaris per impedir la inflació i garantir els beneficis empresarials. ● Fomentar la indústria pesant, sobretot la d’armament , per remilitaritzar el país. ➢ Al 1939 Alemanya era la segona potència mundial, tot i que hi havia desequilibris enormes entre el creixement de la indústria pesant i la de consum. S’havia d’aconseguir la plena ocupació, però amb els sous molt baixos i amb un canvi radical en les relacions laborals, ja que els treballadors havien perdut els seus drets i la capacitat d’organitzar-se.
6. QUE PRETENIA EL PROJECTE RACIAL DEL PARTIT NAZI? ➢ Les teories que postulaven la higiene racial tenien bona acceptació a Europa des de la fi del segle XIX. Intentaven dotar de contingut científic les posicions que defensaven la desigualtat entre els éssers humans. ➢ El projecte racial nazi es va inspirar en aquestes idees per defensar la necessitat de preservar la puresa dels aris , una raça superior que necessitava com a nació proveir-se d’un espai vital indispensable per progresar. A partir d’aquest principis, els nazis van desenvolupar un projecte racial i imperial amb dos eixos existencials: ○ Exclusió dins la societat ària dels discapacitats i dels que no s'identifiquen amb la comunitat del poble dirigit per Hitler (socialistes, comunistes, homosexuals), considerats éssers asocials. ○ Identificació de determinats grups ètnics com a enemic que era necessari exterminar: els jueus i els gitanos eren races inferiors, i els eslaus eren considerats portadors del bolxevisme.
