¡Descarga Repas per la PAC 1 y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!
Mètodes d’investigació quantitativa Jaume Vives
Taula de Continguts
- Aclariments sobre els conceptes relacionats amb la PAC
- investigació Orientacions genèriques sobre l’adequació dels mètodes en relació als objectius/hipòtesis d’una
- Mostratge........................................................................................................................................................................................
- Mostratge probabilístic
- Mostratge aleatori simple (MAS)
- Mostratge estratificat
- Mostratge per conglomerats
- Mostratge per conglomerats i etapes (polietàpic)
- Mostratge no probabilístic
- Identificació de VI i VD
- Citació i referenciació material bibliogràfic - Exemples
- Estil de referenciació. Aspectes generals.
- Estil de referenciació dels principals materials bibliogràfics.
- Miscel·lània
El que teniu a continuació és un repàs en alguns casos, un resum en d’altres casos o bé una ampliació dels conceptes que ja heu treballat els mòduls i que poden ser necessaris per fer la PAC1. Així doncs, aquest document no és en cap cas un substitut dels mòduls.
Orientacions genèriques sobre l’adequació dels mètodes en
relació als objectius/hipòtesis d’una investigació
Metodologia d’enquestes i metodologia observacional : No pot establir relacions causa-efecte (és a dir, unidireccionals). Pot establir relacions bidireccionals ( vegeu els aclariments que hi ha a continuació ) que permeten afirmar si hi ha associació (aquest terme s’utilitza com a sinònim de covariació i de correlació) o no entre dues o més variables.
Produeix dades descriptives relatives a una o més variables. Té una baixa validesa interna ( vegeu els aclariments que hi ha a continuació ), però pot tenir una elevada validesa externa.
Metodologia experimental: Pot establir relacions causa-efecte, si utilitza tècniques de control eficaces i, per tant, gaudeix d’una elevada validesa interna.
En general la seva validesa externa és limitada.
Metodologia quasiexperimental: Pot establir relacions causa-efecte. Tot i així, els quasi- experiments solen perdre validesa interna en relació als experiments ja que admeten menys tècniques de control.
Dissenys ex post facto : Pot establir relacions causa-efecte. Tot i així, la pèrdua de validesa interna inevitable en els dissenys quasiexperimentals encara és més accentuada en els ex post facto , atès que l’investigador ara no té tampoc l’opció de manipular la(es) variable(s) independent(s).
Aclariments:
- Exemple de la diferència entre una relació bidireccional o simètrica i una relació unidireccional o asimètrica (causa-efecte): el fet que s’obtingui una relació entre els àcids grassos Omega 3 i la depressió de forma que quan es dona una disminució d’Omega 3 s’observi un augment dels símptomes depressius (i que un augment dels símptomes estigui associat a una disminució dels Omega 3) no implica necessàriament que la manca dels Omega 3 siguin una causa de la depressió. Amb la poca informació que acabem d’enunciar, sols podríem parlar de relació bidireccional en la qual les variables que hi intervenen (en aquest cas, Omega 3 i depressió) tenen el mateix paper.
En canvi, quan parlem de relació unidireccional assignem un paper diferenciat a cadascuna de les variables: una (o diverses) és la causa (variable independent) i una altra (o diverses) és la conseqüència (variable dependent). A més, s’han de complir tres requisits: antecessió de la variable independent, covariació entre la variable independent i la dependent, i capacitat per a descartar explicacions alternatives.
** Els conceptes de validesa interna i externa els veureu en la propera PAC. De moment n’hi ha prou en avançar que un alt grau de validesa interna implica una alta capacitat per contrastar relacions causa-efecte. D’altra banda, un alt grau de validesa externa implica un alta capacitat per generalitzar els resultats a altres subjectes/moments/situacions.
Mostratge
Hi ha 2 tipus de mostratge, el probabilístic i el no probabilístic.
- Probabilístic: aquell en el que cada element de la població té una probabilitat coneguda i no nul·la de ser seleccionat. Per considerar que un mostratge és probabilístic cal que els autors ho indiquin explícitament. Així doncs, p.ex., si en una investigació sols s’indica que s’han seleccionat 100 persones d’ambdós sexes d’entre 18 i 50 anys, no podem suposar que el mostratge és aleatori o probabilístic.
- Mostratge a propòsit : Aquelles en que la inclusió/exclusió dels participants depèn de
compleixin determinats criteris. P. ex. en una investigació sobre atenció amb estímuls
visuals es podrien excloure les persones amb problemes de visió i amb problemes
d’atenció.
Identificació de VI i VD
Per exemple imagineu la hipòtesi següent: En situacions d’estrès, alts nivells d’adrenalina provoquen respostes colèriques.
És l'Adrenalina la que provoca respostes colèriques, o bé són les respostes colèriques les que provoquen la presència/absència d'Adrenalina? Penseu-hi uns minuts.
L’esquema que cal tenir en compte sempre és:
Causa --> Conseqüència , i això es tradueix en VI --> VD.
Estareu d’acord en què és l'Adrenalina la que provoca les respostes colèriques, oi? És a dir, les respostes colèriques DEPENEN de la presència/absència d'Adrenalina. Voilà! Les respostes colèriques son la VD i l’Adrenalina (que és qui provoca un valor o altre de la VD) és la VI.^1
Habitualment, en una investigació, les VI contindran uns nivells (també anomenats, categories, o senzillament valors ...) variaran d’un grup de subjectes a un altre. Les VD, seran les que recullen els resultats de la investigació. Per cert, per si no ho recordeu, els nivells o categories d’una variable són els valor que pot prendre. La variable “color del cabell” pot prendre els valors “Ros”, “Pel-roig”, etc.
Cal dir que una VI pot ser no manipulada. Per tant, la manipulació no és un requisit per considerar que una variable és independent.
D’altra banda, els nivells d'una variable fan referencia als valors que pot prendre. En general té més sentit parlar de valors de variables categòriques (ja que el nombre de valors que pot prendre és limitat) que no pas de variables quantitatives (en què en molts casos la llista de valors que pot prendre és molt gran) Ex. en la variable "País Europeu" cada país d'Europa seria un nivell de la variable. Un altre exemple, en la variable "Nota", les qualificacions A, B, C+, C- i D són els seus nivells.
Us poso alguns exemples d’hipòtesis de les quals s’han identificat les VI, les nivells, i les VD.
Els introvertits i extravertits difereixen en la seva propensió a patir trastorns depressius. VI : El tret introversió/extraversió. Es una variable que no podem manipular. VD : El risc de patir depressió. El reforçament positiu millora l’aprenentatge de les rates al recórrer un laberint. VI : El tipus reforçament. Els nivells no estan especificats però, per posar un exemple, podrien ser: positiu / control. Es una variable manipulable VD : L’ aprenentatge de les rates.
La major part d’universitaris catalans parlen un sol idioma. Aquí tenim una sola variable que és: Nombre d’idiomes que parlen els universitaris catalans. Aquest tipus de situacions en les que tenim una sola variable es freqüents en estudis fets amb
(^1) El cert és que la relació entre adrenalina i resposta colèrica és, probablement, de tipus circular. És a dir:
Augment adrenalina Augment còlera Augment adrenalina …, etc. Però la resposta colèrica no és genera a l'atzar, algú dóna la ordre i, com anireu veient, aquest algú és sempre el cervell a través, bàsicament, de neurotransmissors (com l'adrenalina) o a través d'hormones.
metodologia d’enquesta L’ensenyament assistit per ordinador (EAO) produeix un millor rendiment en matemàtiques que l’ensenyament tradicional. VI: Tipus d’ensenyament. Nivells o categories: EA0/Tradicional. És una variable manipulable VD: Rendiment en matemàtiques La teràpia cognitiu-conductual és més eficaç (triga menys temps en produir millores en els pacients) que la teràpia psicoanalítica. VI: Teràpia. Nivells o categories: cognitiu-conductual/ psicoanalítica. És una variable manipulable VD: Temps transcorregut des de la primera visita fins que es produeixen millores
Els alumnes que segueixen l’avaluació continuada obtenen millors notes que els que es presenten a examen final VI: Tipus d’avaluació seguida. Nivells o categories: AC/Examen final. En el cas de la UOC, no és una variable manipulable. VD: Nota obtinguda Com menys tarda un consultor en donar resposta als dubtes dels alumnes més ràpid aprenen els alumnes. VI: Temps transcorregut entre el dubte i la resposta (Aquí no hi ha categories perquè es tracta d’una variable quantitativa). És una variable manipulable. VD: Temps invertit en aprendre
Citació i referenciació material bibliogràfic
Dins d’un informe científic aquell material bibliogràfic consultat que l’autor considera pertinent per recolzar el seu discurs és citat en el text indicant l’autor (o autors) i la data de publicació. Addicionalment, cal tenir en compte, que quan es cita literalment part (p. ex. una frase) d’un text publicat per un altre autor, aquesta porció de text es posa entre cometes.
La informació relativa a tots aquells materials bibliogràfics citats en el text s’amplia e l’apartat de “ Referències ” de l’informe científic. Aquesta informació ampliada ha de permetre a qualsevol lector localitzar aquell material bibliogràfic. Segons del tipus de document que es tracti (article, llibre, capítol de llibre, etc) la referència bibliogràfica contindrà un tipus d’informació o altra. De totes formes hi ha certes informacions que sempre les trobarem en una referència bibliogràfica, com són l’autor, l’any de publicació i el títol del document.
En psicologia l’estil de citació i referenciació ve determinat per la normativa de l’ American Psychological Association. La versió més recent d’aquesta normativa la trobem en la cinquena edició del seu manual de publicació. El principal objectiu d’aquest tipus de normatives és facilitar la comunicació entre científics.
Aquesta és la referència (utilitzant l’estil de l’APA) d’aquest document que, per cert, és un llibre:
American Psychological Association. (2001). Publication manual of the American Psychological Association (5ª ed.). Washington: Autor.
Estil de referenciació. Aspectes generals.
Tipus de referències i camps
Llibres
Compilacions (llibres on cada capítol esta signat per autors diferents)
Articles
Capítols
etc.
Aspectes normativitzats per l'estil de referenciació de l'APA
Camps que han d'aparèixer en cada tipus de referència bibliogràfica.
Ordre d'aparició dels camps.
Contingut de cada camp.
Caràcters (delimitadors) que han d'utilitzar-se per a separar els diferents camps.
Textos literals que s'han d'escriure per a identificar els subtipus de referències.
Aspecte en què s'ha d'imprimir cada camp.
Normes generals
Ordre en què apareix la informació: autor/s (any). títol. informació específica. Els autors es referencien posant primer el primer cognom, a continuació una coma i la (o les) inicials del nom.
Excepció: Si els autors signen l’article posant els dos cognoms units per un guió (sense espai de separació) cal indicar els dos cognoms de la mateixa forma quan els referenciem o citem.
Exemple:
Si un autor signa un article com Juan Perez-López, el referenciarem com Perez-López, J. En canvi si signa com Juan Perez López, el referenciarem com Perez, J.
Alguns autors fan això expressament per confusions amb altres autors que puguin tenir el mateix primer nom, cosa freqüent especialment amb alguns cognoms com Pérez, González, etc... I en fer-ho, obliguen a que l'autoria dels autors de l'article passin a ser Perea-Baena y Oña- Compan.
Si haguessin signat com José Manuel Perea Baena y Salvador Oña Compan, els hauríem posant únicament el primer cognom.
Exemple amb un autor: Berndt, T. J. (2002). Friendship quality and social development. Current Directions in Psychological Science, 11 , 7-10.
Exemple amb dos autors (es posa un “i” entre els dos autors): Wegener, D. T. i Petty, R. E. (1994). Mood management across affective states: The hedonic contingency hypothesis. Journal of Personality & Social Psychology, 66 , 1034-1048.
Exemple amb més de dos autors i fins a 7 (Tots els autors es separen amb comes excepte el penúltim i l’últim que queden separats entre sí per un “i”) 2 : Kernis, M. H., Cornell, D. P., Sun, C. R., Berry, A. i Harlow, T. (1993). There's more to self-esteem than whether it is high or low: The importance of stability of self-esteem. Journal of Personality and Social Psychology, 65 , 1190-1204.
Més de 7 autors: es posen els 6 primers, punts suspensius, i últim autor.: Gilbert, D. G., Meelernon, J. F., Rabinovieh, N. E., Sugai, c., Plath, L. e., Asgaard, G., ... Botros, N. 12004). Effects 0f quitting smoking on EEG activation and attention last for more than 31 days and are more severe with stress, dependence, DRD2 Al allele, and depressive traits. Nicotine and Tobacco Research, 6 , 249-267. doi: 1 0.1 080/
Estil de referenciació dels principals materials bibliogràfics.
Llibre
Autors. (Any Publicació). Títol del llibre****. Ciutat de l’editorial: Nom de l’editorial.
Nota: El títol del llibre va en cursiva. Si hi ha més d’una edició, s’indica el número d’edició.
Fixeu-vos en la separació entre autors (que es comú a qualsevol tipus de referència): quan hi ha dos autors es separen amb una “i”. Quan n’hi ha més de 2 es separen amb comes excepte el penúltim i l’últim que es separen entre ells amb una “i”.
Exemples:
Amón, J. (1991). Estadística para psicólogos (2ª ed.). Madrid: Pirámide.
Lindzey, G., Hall, C.S. i Thompson, R.F. (1982). Psicología. Barcelona: Omega.
Article
Autors. (Any Publicació). Títol de l’article. Nom de la revista, volum (número), pàg. inicial – pàg. final.
Nota: El nom de la revista i el volum es posen en cursiva. No totes les revistes tenen volums.
Exemples^3 :
Cialdini, R.B., Petty, R.E. i Cacioppo, J.T. (1981). Attitude and attitude change. Annual Review of Psychology, 32 , 357-404.
Brownlie, D. (2007). Toward effective poster presentations: An annotated bibliography. European Journal of Marketing, 41 , 1245-1283. doi:10.1108/
Compilació
Nota: Quan es parla de capítol de llibre generalment es fa referència a capítol de compilació. Una compilació és un llibre "especial" on cada capítol està escrit per autors diferents i estan "ajuntats" en un sol llibre pels editors (d'aquí que es posi Eds. en les compilacions).
Autors. (Ed. o Eds. segons hi hagi 1 autor o més d’un ) (Any Publicació). Títol de la compilació****. Ciutat de l’editorial: Nom de l’editorial.
Exemple:
(^2) Amb l’aparició de la versió 6 normativa APA, el nombre màxim d’autors a incloure en la referència ha
canviat. D’acord amb la versió 4 i 5 de la normativa APA, es posaven un màxim de 6 autors (es llisten els sis primers autors com s’ha indicat abans i després del sisè es posa “ et al ” o “i altres”: Harris, M., Karper, E., Stacks, G., Hoffman, D., DeNiro, R., Cruz, P., et al. (2001). Writing labs and the Hollywood connection. Journal of Film and Writing, 44(3), 213-245. (^3) L’APA recomana inclou el DOI (Document object identifier) que és un identificador únic per a articles,
sempre que estigui disponible
Les variables són atributs d’un fenomen que poden prendre diferents valors. En aquest sentit cal afegir que, de moment, coneixem dos grans tipus de variables: les variables independents (VI) i les variables dependents (VD).
Diferencia entre variable i nivells o valors d’una variable.
Per exemple “Color del cabell” és una variable. “Ros”, “Moreno”, etc., són els seus nivells. Una altre exemple: “Quocient intel·lectual” és una variable i 90, 100, 98, 119, són alguns dels valors que pot prendre aquesta variable.
Com s’obté la mesura d’una variable?
Us poso un parell d’exemples per aclarir-ho.
Com es mesura la variable pes d’una persona? Amb una balança
Com es mesura la variable intel·ligència? Amb el WISC (entre d’altres) que és una prova (test) d’intel·ligència.
Replicabilitat: que una investigació sigui replicable vol dir que un investigador independent, seguint el mateix mètode, procediment, materials i instruments que els emprats en l’investigació hauria de ser capaç de reproduir, aproximadament, els resultats.
Altres consideracions:
Les hipòtesi s’han d’enunciar en forma d’afirmació, o bé amb una frase del tipus si ...llavors.
