¡Descarga Repas per PAC2 i 3 y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!
Mètodes d’investigació quantitativa Jaume Vives
- Conceptes relacionats amb la PAC2 i PAC
- Metodologia observacional Taula de Continguts - Mesures - Calcular el grau d’acord - Experiment de camp
- Metodologia experimental - Variables estranyes - controlades - emmascarades
- Disseny quasiexperimental
- Metodologia selectiva - Disseny ex post facto (prospectius i els retrospectius) - Disseny evolutiu
- Amenaces a la validesa interna
- Altres dubtes - Selecció - Assignació - La interacció - Grup de control - Igualació vs eliminació - Validesa de contingut
El que teniu a continuació és un repàs en alguns casos, un resum en d’altres casos o bé una ampliació dels conceptes que ja heu treballat els mòduls i que poden ser necessaris per fer la PAC2 i la PAC3. Així doncs, aquest document no és en cap cas un substitut dels mòduls.
Metodologia observacional
Mesures
Freqüència (Absoluta). Nombre de vegades que apareix en total una categoria en una sessió d’observació. L’ ocurrència seria un cas particular de la freqüència en què es recull únicament la presència/absència d’una categoria. Durada (Total). Nombre total d’unitats de temps que ocupen totes les ocurrències d’una categoria durant el període d’observació. Latència. Temps transcorregut entre l’inici d’un determinat esdeveniment i la ocurrència d’una determinada categoria. Intensitat. És la menys freqüent de les mesures en estudis observacionals i es basen en l’aplicació d’una escala ordinal que recull el grau en que es manifesta el fenomen observat.
Calcular el grau d’acord
Vegeu Vives, Portell i Boixadós (2009). Mètodes d'investigació quantitativa. Episodi 0. Barcelona FUOC. Apartat 2.2.4. Observacional.
Un aclariment respecte a les taules amb les dades d’acord: Si. p. ex., estem observant la categoria "somriures", dues creuetes de l'observador 1 al minut 3 d'aquesta categoria, vol dir que aquest observador ha observat que hi ha hagut 2 somriures al minut 3.
Observador 1 Categories minut 1 minut 2 minut 3 A-Somriures xxxx^ xxxxx^ xx B-Plors) xxx^ xxx^ xxx C-Crits) xxx^ xxxx^ xxxx
Experiment de camp
Al mòduls trobareu l’afirmació: Quan l’observació s’estructura per a dur a terme un procés de contrast de relacions causals parlem d’experiment de camp”. D’altra banda la definició que hi ha als mòduls d’experiment de camp és “ Investigació que contrasta una relació causal entre variables en el context natural en què es produeix i utilitzant l'observació com a mesura de la variable dependent. Tipus d'experiment en què no es convoca els participants a un lloc especial, sinó que es fa al lloc on habitualment es produeix el fenomen que es vol experimentar.” Però atenent als criteris que hem fet servir per definir la metodologia experimental (aleatorització i manipulació), l'experiment de camp, malgrat el seu nom, no és un experiment sinó un disseny observacional, i per tant, no hi ha manipulació ni aleatorització. Així doncs, tot i ser conscients que estem simplificant, considerem que aquest disseny no és adequat per contrastar relacions causals.
Metodologia experimental
Si heu treballat tots els exemples dels mòduls 3 i 4 heu de saber veure la diferència entre els dissenys amb metodologia experimental, quasiexperimental i selectiva.
Us proposo que us plantegeu les següents preguntes:
Que tenen en comú un disseny experimental i un quasiexperimental?
Quina és la diferencia principal entre un disseny experimental i un quasiexperimental?
Que tenen en comú un disseny evolutiu i l’ex post facto (metodologia selectiva)?
mates. Imagineu que “Mètode d'ensenyament” té dos nivells (Ensenyament Assistit per Ordinador (EAO) / Tradicional) de forma que repartim els subjectes de la mostra en dos grups. Suposem que sense adonar-nos-en, i per culpa de no haver controlat la variable intel·ligència, tenim subjectes més intel·ligents en el grup EAO que en el grup Tradicional. Si els resultats de la investigació indiquen que l’Aprenentatge de Mates és superior en el grup d’EAO en relació al Tradicional, com sabrem si aquesta diferència és deguda al mètode d’ensenyament (VI) o bé es atribuïble al desequilibri d’intel·ligència entre el dos grups? En canvi, si seleccionem subjectes amb un mateix nivell d’intel·ligència (això seria un exemple de la tècnica de control anomenada igualació ) estem controlant l’efecte d’aquesta variable ja que, en aquest cas, afectarà per igual a ambdós grups.
Recordeu que hi ha altres tècniques de control com l’eliminació (poc freqüent) o l’aleatorització (ja sigui assignació aleatòria o bé reequilibrament).
Disseny quasiexperimental
Disseny que contrasta una relació de causa-efecte però que les circumstàncies de la seva implantació no permeten, a priori, establir certs tipus de control.
Hi ha tot un seguit de dissenys quasiexperimentals amb diferents noms: la característica comú és que es vol contrastar una relació causal entre variables però o bé no es pot assignar els participants a l'atzar als grups o bé no es pot controlar l'ordre de presentació dels nivells de la VI. Així doncs, la principal diferència en un disseny quasiexperimental i un experimental és l’absència d’aleatorització en el primer^2. Un punt en comú en ambdós és la presència de manipulació en almenys una de les VI.
Metodologia selectiva
Dissenys d’enquesta
La figura^3 que hi ha a continuació us resumeix de forma gràfica les principals diferències entre els dissenys d’enquesta.
(^2) Recordeu que l’aleatorització és una tècnica de control fa referència tant a l’assignació aleatòria com al
reequilibrat o contrabalanç. (^3) Figura extreta de :
Portell, M., Vives, J. i Boixadós, M. (2003). Mètodes d’investigació: recursos didàctics. Bellaterra: Servei de Publicacions UAB.
Disseny ex post facto (prospectius i els retrospectius)
Disseny que es fa en circumstàncies en què, o bé la variable independent (prospectiu), o bé la VI i VD (retrospectiu) ja han pres els seus valors abans de començar la investigació.
No hi ha aleatorització dels participants (assignació aleatòria/reequilibrament) ni manipulació de la VI. Malgrat l’absència d’aquestes dues característiques, habitualment l’objectiu d’aquests tipus de dissenys és la contrastació de relacions causa-efecte.
Fixeu-vos que en els dissenys experimentals i quasiexperimentals tenen en comú et fet de manipular la variable independent en canvi en els dissenys selectius la VI no és manipulada per l’investigador (pot seleccionar dos grups subjectes de 30 i 50 anys i comparar-los; o seleccionar introvertits i extravertits i comparar el rendiment a final de curs...). Fixeu-vos que escollir subjectes en funció del valors de la VI no és manipular.
Penseu en el següent exemple: volem sotmetre la prova la següent hipòtesi:
Altres dubtes
Selecció - Assignació
Els dissenys experimentals es caracteritzen per molts aspectes, però dos d’aquests aspectes són especialment remarcables perquè ens permet diferenciar aquests dissenys d’altres tipus de dissenys: hi ha almenys una VI manipul ada i hi ha alguna forma d’ aleatorització: assignació a l’atzar (que és el mateix que assignació aleatòria) en el cas de variables intersubjecte i reequilibrament en variables intrasubjecte.
Quant hi ha manipulació de la VI però NO hi ha assignació a l’atzar, parlem de quasi experiments. En aquest sentit, em permeto recordar-vos que els quasi experiments i els dissenys ex pot facto són coses diferents. Un aclariment: malgrat que en algun paràgraf dels mòduls llegiu que una investigació és un quasi experiment quan “és impossible de formar els grups aleatòriament”, cal tenir clar que si en una investigació no posa específicament que els subjectes s’han repartit en els diferents grups fent servir algun tipus d’assignació aleatòria, els grups NO s’han format aleatòriament o a l’atzar. Això és així amb independència de consideracions respecte a si era possible haver format aquests grups aleatòriament o no. Per tant, tornant al principi, si en una investigació hi ha manipulació de la VI però no hi ha assignació a l’atzar, tenim un quasi experiment.
Quant no hi ha ni manipulació ni aleatorització i l’objectiu principal de la investigació és la contrastació de relacions causals, parlem de metodologia selectiva (ex post facto i selectiva). En la metodologia observacional i en la metodologia d’enquestes tampoc hi ha manipulació ni aleatorització però el seu objectiu és descriptiu, no pas de contrastació de relacions causals.
Aclarim els termes:
Manipulació d’almenys una de les VIs: El fet que una VI sigui manipula ble vol dir que l’investigador té la potestat d’administrar (de decidir) quin valor pren la VI per cada subjecte. Que una VI sigui manipul ada vol dir que, efectivament, l’investigador ha intervingut determinant (ja sigui directament o aplicant tècniques aleatòries) els nivells que pren per cada subjecte la VI. Exemples.
- La variable “SEXE” és manipulable? NO! Us imagineu l’investigador administrant els valors de la variable “SEXE”? És clar que no, això voldria dir que l’investigador podria “decidir” el valor de la variable “SEXE” per cada subjecte: “A tu, Joan, t’assigno el valor “femení” de la variable “SEXE”. A tu, Maria, t’assigno al grup masculí, etc.”. Efectivament, això no té sentit. La variable “SEXE”és un exemple de variable no manipulable, també ho són: la intel·ligència, la introversió/extraversió, etc. -El TRACTAMENT (farmacològic/no farmacològic) que rep un subjecte sí que és una variable manipulable, perquè l’investigador pot administrar els valors que pren aquesta variables per cada subjecte. Ara bé, que sigui manipulable no vol dir que necessàriament l’investigador la manipuli en una investigació determinada. Si finalment no la manipula, la variable és no manipulada.
Assignació a l’atzar : Es fa servir una mètode aleatori per assignar als subjectes a un grup (o nivell de la VI) o a un altre.
És important que diferenciï bé entre assignació aleatòria i selecció aleatòria o, essent més genèrics, cal distingir entre selecció i assignació. La selecció és el procés pel qual s’escull (selecciona) una mostra de subjectes a partir d’una població. Si la selecció és aleatòria vol dir que s’ha emprat un mecanisme aleatori per escollir els subjectes que formaran part de la mostra. El fet que la selecció sigui aleatòria contribueix de forma positiva en la consecució d’una bona validesa externa****. Malgrat que la selecció de subjectes o mostratge és una qüestió capdal en qualsevol tipus de metodologia, aprofundirem en aquesta fase de la investigació científica quan parlem dels dissenys d’enquesta.
Cal tenir clara la diferència entre selecció i assignació : Selecció a l’atzar (POBLACIÓ MOSTRA): Atesa la impossibilitat d’estudiar la població sencera, s’escull (es selecciona) una mostra. La mostra es pot seleccionar a l’atzar o no. Si la selecció es fa a l’atzar tots els elements de la població tenen una probabilitat coneguda de forma part de la mostra. En el cas del mostratge aleatori simple totes les unitats mostrals (subjectes) tenen la mateixa probabilitat de formar part de la mostra. El fet que la selecció sigui aleatòria contribueix de forma positiva a la validesa externa. Assignació a l’atzar (MOSTRA CONDICIONS EXPERIMENTALS / ORDRES DE PRESENTACIÓ): Fa referència a la repartició dels subjectes de la mostra en els diferents nivells de la/es VI/s. L’assignació es pot fer a l’atzar o no. El fet que l’assignació sigui aleatòria contribueix de forma positiva a la validesa interna.
FFiigguurraa^11 ..^ LL''aattzzaarr^ eenn^ eell^ ddiisssseennyy^ eexxppeerriimmeennttaall^44
(^4) Figura extreta de : Portell, M., Vives, J. i Boixadós, M. (2003). Mètodes d’investigació: recursos didàctics. Bellaterra: Servei de Publicacions UAB.
Variable: Intrasubjecte
Mostra
Condició experimental a
b
k - 1
k
a, b,..., k-1, k b, a,..., k-1, k
k - 1 , k,..., b, a k, k - 1 ,..., b, a
Selecció
Assignació
Assignació
Variable: Intersubjecte
Població
Ordre de presentació
La interacció
La interacció és possible en qualsevol disseny que tingui més d’una VI, no sols en els dissenys experimentals factorials.
Què és la interacció?
Suposem el cas més simple en el que tenim dues VIs. Hi ha interacció entre aquestes dues VIs si l’efecte d’una VI depèn dels valors que pren l’altra. Aquesta dependència queda pal·lesa quan s’estudien els efectes simples.
Imagineu una investigació on tenim dues VIs que són “Sexe” (Dona /Home) i Fàrmac (A / B). L’exemple que us proposo és de no interacció
Fàrmac
Sexe A B Dona 40 30 35 Home 20 10 15 30 20
Efectes simples de Sexe
-Quin és l'efecte del sexe quan el Fàrmac és A? 40-20=
-Quin és l'efecte del sexe quan el Fàrmac és B? 30-10=
Fixeu-vos que els dos efectes simples de Sexe són els mateixos i que a més, com és lògic en aquest cas, coincideixen amb els efectes principals de Sexe (indicats més avall).
A continuació es mostra el gràfic dels efectes simples de Sexe: compareu els valors de la taula amb les línies. La pendent de la línia (que correspon a un valor de 20) ens indica visualment l’efecte simple.
0
5
10
15
20
25
30
35
40
45
Dona Home Sexe
Fàrmac
Farmac A Farmac B
Gràfic dels efectes simples de Sexe
Efectes simples de Fàrmac:
-Quin és l'efecte de Fàrmac quan el sexe és dona? 40-30=
-Quin és l'efecte de Fàrmac quan el sexe és home?20-10=
Fixeu-vos que els efectes simples de Fàrmac són els mateixos i que a més, com és lògic en aquest cas, coincideixen amb els efectes principals de Fàrmac (indicats més avall).
Efectes principals de Sexe
[(40+30)/2][(20+10)/2] 35 – 15 = 20
Efectes principals de Fàrmac
[(40+20)/2][(30+10)/2] 30 – 20 = 10
Si feu el gràfic dels efecte simples (jo us he posat el gràfic dels efectes simples de Sexe) obtindreu dues línies paral·leles, la qual cosa és una evidència més que no hi ha interacció.
Aquest que us poso a continuació és un exemple d’interacció. Seguiu el mateix raonament que en el cas anterior per comprovar-ho.
Fàrmac Sexe A B
Dona 120 100 110 Home 80 40 60 100 70
Grup de control
Segons els vostres mòduls grup de control és el “ Grup que rep un nivell nul de la variable independent i la mesura del qual serveix per a avaluar els valors de la resta dels grups experimentals ”. En realitat, la denominació de grup de control s’aplica a un concepte més ampli que es pot resumir amb la última part d’aquesta definició anterior: és el grup que serveix per avaluar l’efecte de la resta de condicions experimentals. Així doncs, per exemple, si volem comprovar l’eficàcia d’un nou fàrmac antidepressiu en relació a un antidepressiu ja existent, el grup que pren el fàrmac ja existent el podem anomenar grup control atès que les “bondats” del nou fàrmac les compararem amb les d’aquest que ja existeix.
Igualació vs eliminació
L'eliminació s'aplica a l'exclusió de valors extrems d’una variable (la qual cosa acostuma a comportar que s’exclogui la gent que presenta aquests valors extrems) mentre que la igualació o constància s'aplica a la inclusió d'un únic valor de la variable o bé a un rang petit de valors.
Cal dir però que quan s’inclou un rang ampli de valors i els valors exclosos no són extrems és difícil d’establir la frontera entre ambdues tècniques de control. En aquests casos, considero que la tècnica aplicada tant es pot denominar igualació com eliminació.
Validesa de contingut
Tal com indica el glossari (Epsiodi 0), la validesa de contingut "Refers to the degree to which an instrument gathers representative information regarding the variable or construct it measures". És semblant al concepte d’exhaustivitat del mètode observacional, però aplicable a la resta de mètodes. De fet, es més freqüent recollir informació a través d'enquestes. Així p.ex., la validesa de contingut d'un test d'intel·ligència fa referència a fins a quin punt aquest test recull tots els aspectes importants del constructe intel·ligència.
