Instruccions per al lliurament de les respostes de la PAC:
• La PAC consta d’un arxiu amb les preguntes (format pdf) i un arxiu amb el full de
respostes (format doc).
• Escriviu el vostre nom en la capçalera del full de respostes (doble clic a la capçalera
per accedir-hi) i deseu l’arxiu posant: Cognom1_Cognom2_Nom_ IMIP_PAC2.doc.
•En acabar, envieu l’arxiu del full de respostes a la bústia de l’avaluació continuada,
no a la bústia de correu. L’arxiu amb les preguntes no cal lliurar-lo.
• Les respostes s’han de lliurar OBLIGATÒRIAMENT en l’arxiu del full de respostes. No
s’admetrà cap altra forma de lliurament de les respostes. En cas de no complir
aquesta norma, la Prova d’Avaluació Continuada es considerarà automàticament “no
presentada”.
• Data límit de lliurament: 23/11/2014
• La Prova d’Avaluació Continuada consta de 5 preguntes de resposta oberta, però
limitada a l’espai que s’indica en el full de respostes (màxim tres fulls).
• Les preguntes es refereixen als mòduls 3 – 4 de l’assignatura.
PREGUNTES
Pregunta 1
Els humans ens reconeixem visualment els uns als altres a partir dels trets de la cara.
Tota la informació que es percep per la vista, es transmet per una ona electromagnètica
que impacta la retina. Com qualsevol ona, aquestes ones queden caracteritzades per la
suma d’unes ones que tenen freqüències diferents. En referència a la percepció de
cares, la teoria diu que les freqüències d’ona altes contenen informació sobre cada tret
que forma la cara (ulls, boca, nas, etc.) i les freqüències d’ona baixes contenen la
informació de les relacions entre les parts de la cara (per exemple, la distància entre els
ulls, o entre el nas i la boca). A partir de la teoria, un equip de psicòlegs hipotetitza que
segons la tasca que ha de fer una persona es faran servir de manera preferent les ones
de freqüència baixa o les ones de freqüència alta, es a dir, s’analitzaran primer unes que
altres en el cervell.
L’equip de psicòlegs va fer fotografies digitals de cares de nois i noies, en posició frontal
i evitant que tinguessin elements característics com pigues, piercings, barba, bigoti,
ulleres, etc. Les fotografies es van manipular amb un programari de tractament
d’imatges de manera que de cada fotografia es generava dues noves fotografies: una
fotografia que només conservava les freqüències d’ona altes i una que només
conservava les freqüències d’ona baixes. Es van presentar les fotografies a 20 persones
que van participar voluntàriament a la recerca. D’aquestes 20 persones, 10 eren nois i 10
eren noies. Cada persona observava cada fotografia durant 200 mil·lisegons, però la
meitat dels participants tenien la tasca de dir si la fotografia mostrava la cara d’un noi o
d’una noia i l’altra meitat tenia la tasca de dir si la persona mostrada a la fotografia tenia
els ulls blaus o marrons. Es va registrar el temps que trigava cada persona en respondre
quan es presentava cada fotografia, les equivocacions (dir que era noi quan en realitat
era una noia, o a l’inrevés; o bé dir que tenia els ulls blaus quan en realitat els tenia
marrons, o a l’inrevés) i es va demanar als subjectes que després de cada resposta
indiquessin en una escala d’1 a 3 el grau de seguretat de la seva resposta, on 1 indica
gens de seguretat.
Els resultats van mostrar que la tasca que implicava observar tota la cara (dir si era noi
o noia ) es va fer més ràpid, amb menys equivocacions i més seguretat quan es
presentaven les cares que només conservaven les freqüències d’ona baixes que si es
presentaven les cares que només conservaven les freqüències d’ona altes. Per contra, la
tasca que implicava observar només els ulls (dir si tenia els ulls blaus o marrons) es va
0505_PAC2 (Mòduls 3 - 4)
