¡Descarga Repte 3 practicum III y más Ejercicios en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!
REPTE 3. La memòria
- Anàlisi i reflexió del context institucional i comunitari............................................................ ÍNDEX
- Ubicació....................................................................................................................................
- Entorn comunitari....................................................................................................................
- Entorn social i cultural..............................................................................................................
- Entorn educatiu........................................................................................................................
- Entorn econòmic......................................................................................................................
- La institució..............................................................................................................................
- Espais i infraestructura.............................................................................................................
- Recursos econòmics i materials................................................................................................
- Recursos externs......................................................................................................................
- Anàlisi i reflexió sobre l’agent educatiu i l’equip de professionals...........................................
- Organigrama.............................................................................................................................
- Funcions i tasques de l’educador social....................................................................................
- Posició ètica i professional......................................................................................................
- Necessitats, interessos i participació de la població atesa.....................................................
- Anàlisi i reflexió del treball educatiu i d’atenció....................................................................
- Model educatiu i finalitats......................................................................................................
- Normatives legals...................................................................................................................
- Avaluació de la pràctica..........................................................................................................
- Metodologia d’avaluació....................................................................................................
- Clima cultural i institucional...................................................................................................
- AUTOAVALUACIÓ DE LA PRÀCTICA PROFESSIONAL...............................................................
- REFLEXIÓ SOBRE LA PEDAGOGÍA DE FERNAND DELIGNY......................................................
- DIARI DE CAMP....................................................................................................................
- BIBLIOGRAFIA......................................................................................................................
REPTE 3. La memòria
Anàlisi i reflexió del context institucional i comunitari
Ubicació
La Casa d’infants Quim Grau es troba al barri de la Torrassa, a Hospitalet de Llobregat. Es troba en un lloc molt cèntric del barri, considerada zona residencial i envoltada de molts edificis i comerços locals. El centre compta amb una ubicació estratègica que connecta amb altres zones d’Hospitalet i amb la ciutat de Barcelona. Tanmateix, està molt ben comunicat pel transport públic, amb diverses línies d’autobús i metro trobant parades als voltants. Respecte al barri de la Torrassa és considerat com el més dens d’Europa, amb una població que supera els 26.0000 habitants per kilòmetre quadrat, aquest mostra una identitat pròpia caracteritzada per la seva diversitat cultural i social, destacant així la gran confluència de persones d’orígens, nacionalitats i cultures diverses. (Ajuntament de l’Hospitalet, 2024). En els darrers anys la convivència veïnal s’ha vist afectada per la incrementació poblacional el que ha portat a l’incivisme, els conflictes i violència entre els veïns o el consum d’estupefaents(Redacción, 2021). Tanmateix, els carrers i els seus edificis presenten un aspecte descuidat, deteriorat i manca de manteniment. El barri disposa de tota mena de serveis i recursos, el que facilita el desenvolupament del dia a dia dels seus veïns. Serveis bàsics: centres de salut, farmàcies, supermercats i comerços locals, bancs i caixers automàtics. Educació: escoles infantils i primàries, instituts tant públics com privats. Oci i cultura: Parcs i zones verdes, centre cívic, biblioteca, esplai, centres esportius. Serveis Socials: àrea bàsica de serveis socials, associacions veïnals Sobre la ciutat de l’Hospitalet, està situada la comarca del Barcelonès, dividida en 13 barris: Centre, Sanfeliu, Sant Josep, la Torrassa, Collblanc, Santa Eulàlia, Granvia Sud, la Florida, les Planes, Can Serra, Pubilla Cases, el Gornal i Belllvitge (Ajuntament de l’Hospitalet, s.d.). La població total supera els 282.000 habitants( Institut d’Estadístiques
REPTE 3. La memòria Quant a les relacions entre els subjectes s’observa que acostumen a crear vincles amb aquelles persones que comparteixen llengua, cultura, valors o tradicions, creant doncs grups homogenis.
Entorn educatiu
La Torrassa compta amb aquelles institucions educatives essencials cobrint així l’àmbit educatiu en totes les etapes, en les proximitats es troben tant llars d’infants com escoles bressol, centres d’educació primària i centres d’educació secundària. Tanmateix, el barri disposa d'un pla educatiu d’entorn (PEE) aquest es desenvolupa amb la intenció de fomentar la cohesió social, l’educació intercultural, la igualtat d’oportunitats i l’ús de la llengua catalana. Aquest pla inclou dos programes desenvolupats en els centres d’educació secundària, un d’orientació i acompanyament (PAO) i un altre programa d’adaptació curricular (PAC). (Ajuntament de l'Hospitalet).
Entorn econòmic
El barri de la Torrassa presenta una situació econòmica vulnerable, amb una renda mitjana per família de nivell mitjà-baix, hi ha tendència a una major pobresa. (Bassa et al.
Aquest barri ha tingut un passat industrial, però la desindustrialització i la globalització ha afectat a l’economia local generant la pèrdua de llocs de treballs estables. Tanmateix, l’alta diversitat cultural producte de la immigració ha generat una segmentació del mercat laboral amb una major concentració de llocs de feina amb condicions precàries i salaris baixos. D’aquesta forma s’han impulsat diversos recursos amb la intenció de millorar l’economia i la qualitat de vida dels veïns del barri, alguns exemples són els programes de formació professional per a joves i adults, la creació de cooperatives i empreses d’inserció laboral,
REPTE 3. La memòria la rehabilitació d’edificis públics i espais comuns o la promoció de l’economia social i solidària. (Ajuntament de l'Hospitalet)
La institució
La Casa d’Infants Quim Grau, és un projecte impulsat en 2010 per l’entitat Fundació Acció Social Infància (FASI). Aquest projecte ofereix un servei residencial d’estada temporal que té com a principal objectiu, treballar les capacitats d’infants i adolescents i les de les seves famílies, i possibilitar així el seu retorn a la llar o la seva emancipació. (FASI, s.d.) FASI és una fusió entre el sector públic, el sector privat i el tercer sector. Té caràcter de fundació privada en el sector públic, entitat del 3r sector com a plataforma educativa, i empresa del sector privat com a Casa d'Equipaments SL. També, consta en el Registre de Fundacions de la Generalitat de Catalunya i al Registre d’Entitats de gestió de serveis del Departament de Benestar Social i Família. (ÍBID El projecte Cases d’Infants és pioner i innovador en l’àmbit d’infància i adolescència, busca reduir la institucionalització i apoderar a l’infant o adolescent i a la seva família. No obstant encara no està integrat a la Cartera de Serveis Socials i el seu funcionament es defineix com el d’un CRAE.
Espais i infraestructura
La CI forma part d’un bloc de pisos, és la planta baixa, formada per dos locals annexos. Aquest recurs consta dels espais propis d’una llar, està pensada per atendre a 8 infants i adolescents entre els 3 i 18 anys i a les seves famílies. Tanmateix, contempla les adaptacions necessàries per a infants o familiars amb mobilitat reduïda, en la CI trobem els espais següents: 5 habitacions dobles amb lliteres, tauleta, armari individual i un escriptori. 3 banys amb rentamans, vàter i dutxa. Sala d’estar amb sofàs, taules, TV, biblioteca, ordinadors, espai de joc i art amb diversos materials.
REPTE 3. La memòria
Recursos externs
Des de la Fundació s’ha establert una xarxa de col·laboracions i aliances amb diferents actors socials, cosa que permet ampliar el seu abast i optimitzar els recursos. Per una banda, disposa de l’actuació de serveis públics com l’EAIA o l’ajuntament els quals faciliten la coordinació amb altres equips i serveis del territori que intervinguin en l’atenció als infants, proporcionant recursos o activitats. D’altra banda, disposa d'empreses i associacions alienes a la fundació que col·laboren per tal de millorar la vida d’aquests infants aportant recursos materials, econòmics o humans. No obstant és un procés complicat que ha de ser continuat i dinàmic, ja que requereix una adaptació constant a les necessitats i oportunitats de l’entorn. Els principals col·laboradors s’han mencionat en l’apartat anterior. Encara això se cerquen col·laboracions eventuals, un exemple clar gira entorn de les activitats extraescolars on és cercar aquell recurs que s'adapta a la demanda de l’infant i al pressupost que tenen per destinar a aquest àmbit inclús demanar que l’infant pugui accedir de forma gratuïta per tal que pugui gaudir del recurs.
REPTE 3. La memòria
Anàlisi i reflexió sobre l’agent educatiu i l’equip de professionals
Organigrama
Extret de la memòria anual 2020 L’organigrama de la fundació és aquest, que està format principalment per: Patronat, comitè de direcció, comitè operatiu de serveis, comitè operatiu cases d’infants, comitè operatiu de serveis no residencials, l’equip d’intervenció familiar, equip educatiu, el Servei d’Atenció Familiar (SAF) i el seguiment en família extensa (SIFE). Pel que fa a la casa d’infants l’organigrama és el següent: Extret del PEC 2021
REPTE 3. La memòria Observar de manera àmplia la família, l’infant i l’adolescent en els aspectes emocionals, relacionals, de conducta, d’hàbits... per tal de conèixer-lo i comprendre’l. Fomentar l’adquisició d’hàbits positius i saludables, i promoure la modificació d’aquells que poden incidir negativament en el seu desenvolupament. Transmetre els valors ètics, socialment reconeguts, de solidaritat, respecte, llibertat, dignitat, convivència, autonomia, responsabilitat, igualtat de gènere i d’oportunitats. Fomentar la integració i la convivència, un entorn acollidor de respecte i d’afecte, afavorint el sentiment de pertinença, un tracte igualitari amb tot el grup, per tal que l’infant i l’adolescent es pugui projectar cap a àmbits socials més amplis. Implicar la família en tot el procés evolutiu del seu fill. (PEC, 2021)
Posició ètica i professional
Des de FASI han creat un document que recull i ofereix pautes de comportament per a tots els professionals que treballen en l’empresa. Es destaquen els següents: Respectar els drets humans i garantir els drets bàsics de les persones. fomentar la igualtat Respectar la llibertat, autonomia i desenvolupament de les persones Mostrar lleialtat a la persona atesa Ser cordial i amable amb els usuaris (Comissió d’Ètica de Plataforma Educativa, 2021) No obstant cal contemplar altres valors i principis que guien aquestes pràctiques i que no es mencionen aquí cal doncs intervencions en els centres d’acolliment residencial, s’han de tenir en compte aspectes com l’interès superior de l’infant, la complementarietat de l’acolliment residencial, donar especial atenció a les necessitats dels infants, el treball en
REPTE 3. La memòria xarxa i corresponsabilitat professional, flexibilitat i especialització dels recursos, atenció personalitzada, integral, proactiva i rehabilitadora, participació dels infants i les seves famílies al centre, el treball amb aquestes, no discriminació i normalització, transparència, eficàcia i eficiència, la llengua com a transmissió de la cultura, educació per valors, actituds i normes, educació per la igualtat de sexes, drets i deures dels infants i adolescents en acollida residencial i de la família, la qualitat de vida, l’ètica aplicada i que s’ha de realitzar la intervenció mínima necessària. Per a guiar-nos pels principis ètics és necessari concebre als subjectes com a persones de ple dret, amb capacitat de decisió i fent-lo protagonista de la seva vida. Acompanyat tant als infants com a les famílies des d'una posició de suport i no establir actuacions fixes preestablertes. Així doncs la posició ètica i professional està molt lligada a les tasques de l’educador social, ja que la posició professional implica la proximitat tant amb els infants com amb les famílies, dur a terme un treball des del vincle educatiu i proporcionar un acompanyament que contempli les subjectivitats i necessitats pròpies de cada cas.
Necessitats, interessos i participació de la població atesa
El projecte treballa tant amb infants i adolescents com amb les seves famílies, que es troben en una situació de risc social o desemparament. Els infants i adolescents són d’edats entre els 3 i 18 anys amb necessitats de caràcter físic, cognitiu, emocional i social, que tot i estar en situació de risc moderat, alt o en risc de patir desemparament, tenen una alta possibilitat de recuperabilitat. Per tal de facilitar el treball amb les famílies aquests joves han de residir al municipi on està ubicada la CI o en zones properes, d’aquesta forma es redueix l’impacte de la separació i es facilita que mantinguin el vincle amb el seu entorn social i familiar. Els infants majors de 12 anys, accedeixen a aquest recurs de manera voluntària i ho han de fer de manera expressa. Les seves necessitats van relacionades amb mancances d’afectivitat, dificultats en la relació, mancances en hàbits de salut i higiene personal i comunitària, dificultats o falta de motivació en l’àmbit acadèmic i/o formatiu, relacions
REPTE 3. La memòria
Model educatiu i finalitats
El model educatiu que caracteritza a la institució segons indica en el PEC és un enfocament sistèmic, ja que es treballa amb tot el nucli familiar i s’ha de treballar per millorar les diferents relacions intrafamiliars. Des d'aquest enfocament, es considera que cada membre de la família interactua amb els altres i s’influeixen entre tots. Per això, s’entén que qualsevol canvi en un dels membres provoca canvis en tot el conjunt familiar. Per tant, es treballa des d’aquest enfocament perquè l’anàlisi d’una família no pot ser la suma de l’anàlisi de cada membre d’aquesta per separat. La intervenció sistemàtica familiar es fonamenta en les següents teories: Teoria de la comunicació de Gregory Bateson Aquesta teoria ens convida a veure la comunicació com un procés complex i multifacètic, també a reconèixer el paper fonamental que juga en la construcció de les nostres relacions i la pròpia identitat. Teoria de la cibernètica de Norbert Wiener Aquesta teoria aporta un marc conceptual que permet entendre com funcionen els sistemes complexos, siguin naturals o artificials. Així ens proporciona la capacitat de veure el món com una xarxa de relacions interconnectades on la informació i la comunicació són fonamentals per al funcionament de tots els sistemes. Teoria general de sistemes de Ludwig von Bertalanffy Des d'aquesta teoria s'entén el món com una xarxa de sistemes interconnectats, on cada element influeix i és influenciat per la resta. Aquesta es compren per tres principis bàsics: els sistemes existeixen dins d’altres sistemes, són oberts i el seu funcionament depèn de la seva estructura. Entenent aquests principis es poden abordar problemes complexos de forma més efectiva i desenvolupar solucions innovadores. Teoria del doble vincle de Gregory Bateson
REPTE 3. La memòria Aquesta teoria pretén explicar com alguns patrons de comunicació com la contradicció entre dos o més missatges poden contribuir al desenvolupament de conflictes i transitrons mentals. S'entén doncs que la comunicació no és només la transmissió d’informació sinó un procés complex que pot afectar negativament en les relacions i salut mental. Per tant, s’ha de fer un treball per comprendre els patrons de comunicació disfuncionals i revertir-los Teoria del vincle afectiu de John Bowlby Aquesta teoria assenyala que els éssers humans tenen una capacitat innata de forma vincles afectius amb els cuidadors principals a partir d’aquests vincles s’estableixen les bases pel desenvolupament emocional, social i psicològic de l’infant. Pretén, doncs, evidenciar la importància que té el vincle en les edats de desenvolupament i el vincle que s’hauria d’adoptar. Alhora el model d’intervenció que planteja la CI es justifica a partir de cinc concepcions fonamentals: Teoria general de sistemes , explicada en l’apartat anterior. Cal assenyalar que consideren que la forma com s’organitza la família, els rols, formes de comunicació determina el tipus de relació que s’estableix en el sistema familiar. Teoria de la parentalitat positiva , és un estil de cura i atenció on els pares exerceixin l’autoritat de forma responsable, preservant els drets dels fills/es, fomentant les seves capacitats crítiques i de participació en el procés de socialització, promovent progressivament la seva autonomia i implicació productiva en la vida comunitària. Plantegen, doncs, una interacció familiar basada en l’afecte, el recolzament, la comunicació, l’acompanyament i la implicació en la vida quotidiana dels seus fills/es. Coaching Familiar , entès com l’acompanyament a una persona o grup de persones amb l’objectiu de desenvolupar tot el seu potencial de cara a uns objectius fixats. A la CI ho fan mitjançant dinàmiques que afavoreixin la presa de consciència de les famílies sobre la seva situació present, sobre com s’estan plantejant el seu procés d’aprenentatge i sobre l’avaluació crítica del procés de millora de la situació familiar.
REPTE 3. La memòria Declaració dels Drets dels Infants, proclamada per l’Assemblea de les Nacions Unides el 20 de novembre del 1959. Convenció dels Drets dels Infants, del 20 de novembre del 1989, proclamada per l’ Assemblea General de les Nacions Unides. Normativa estatal Constitució espanyola, del 27 de desembre del 1978, per les Corts Generals. Llei Orgànica 1/1982, de 5 de maig, de protecció civil del dret a l’honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge. Llei Orgànica 10/1995, del 23 de novembre, del Codi Penal. Llei Orgànica 1/1996 del 15 de gener de protecció jurídica del menor, de modificació parcial del Codi Civil i de la Llei d’Enjudiciament Civil. Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal. Llei 1/2000, del 7 de gener, d’enjudiciament Civil. Llei Orgànica 5/2000,del 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors. Llei 27/2003, de 31 de juliol, reguladora de l' Ordre de protecció de les víctimes de la violència domèstica. (BOE 183, d'1.8.2003) Llei 54/2007, del 28 de desembre, d’adopció internacional. Normativa catalana Decret 338/86, de regulació de l’atenció a la infància i l’adolescència en alt risc social. Ordre del 27 d'octubre de 1987, per la qual s'estableix el règim jurídic dels Equips d'Atenció a la Infància i Adolescència en alt risc social. Decret 337/1995, del 28 de desembre, sobre l’acreditació i el funcionament de les institucions col·laboradores d’integració familiar i de les entitats col·laboradores d’adopció internacional. Llei 16/1996, de 27 de novembre, reguladora de les actuacions inspectores i de control en matèria de serveis socials.
REPTE 3. La memòria Decret 2/1997, del 7 de gener, pel qual s'aprova el Reglament de protecció dels menors desemparats i de l'adopció (vigent en allò que no contradigui la llei 14/2010). Llei 13/1997, del 19 de novembre, de Creació de l’Institut Català de l’Acolliment i l’Adopció. Llei 22/1998, del 30 de desembre, de la Carta Municipal de Barcelona. Decret 97/2001, del 3 d’abril, sobre l’acreditació i el funcionament de les entitats col·laboradores d’adopció internacional. Decret 243/2005, del 8 de novembre, de modificació parcial de l’estructura del Departament de Benestar i Família Decret 113/2006, del 25 d’ abril, de constitució del Consorci de Serveis Socials de Barcelona. Decret 129/2006, del 9 de maig, de l’Observatori dels Drets de la Infància. Estatut d’Autonomia de Catalunya, de 18 de juny del 2006. Estableix la competència exclusiva de la Generalitat de Catalunya en matèria de protecció a la infància i l' adolescència (article 166.3). Decret 572/2006, del 19 de desembre, de reestructuració parcial del Departament d’Acció Social i Ciutadania. Ordre ASC/276/2007, del 18 de juliol, de creació del Registre unificat del maltractament infantil. Llei 12/2007, d’11 d’octubre, de Serveis Socials. Acord GOV/121/2007, del 16 de octubre, por el qual s’estableix la Unitat de Detecció i Prevenció del Maltractament Infantil (UDEPMI). Acord de Govern 91/2008, del 27 de maig, pel qual es traspassa la gestió dels serveis socials especialitzats al Consorci de Serveis Socials de Barcelona. Acord de Govern 63/2009, del 21 d’abril pel qual s’actualitza la relació del personal de la Generalitat de Catalunya afectat pel traspàs de gestió de serveis socials especialitzats al Consorci de Serveis Socials de Barcelona. Llei 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència.
REPTE 3. La memòria L'avaluació de la pràctica professional és una eina indispensable per garantir la qualitat del servei que s’està oferint i millorar els resultats. Des de FASI promouen l’avaluació de diferents àrees relacionades amb el servei. Es destaquen les següents: Encàrrec institucional Des del comitè de seguiment del projecte cases d’infants realitzen un seguiment i avaluació del projecte pel que fa a l’organització estructural i metodològica, context normatiu, ètic i tècnic; directrius del Comitè de Direcció del projecte, documents marc i circuits establerts de relació interna i externa. Ho fan mitjançant reunions bimensuals. Aquest comitè també s’encarrega de la recollida i anàlisi de propostes de millora provinents de les diferents Comissions d’Assignació i Seguiment. Perfil professional Es pretén garantir que els professionals que atenen les famílies a Casa d’Infants disposin de les competències tècniques i actitudinals necessàries per atendre amb qualitat i mirada capacitadora. Es realitza una avaluació per competències del seu perfil professional anualment. Metodologia d’avaluació A FASI es dissenya la intervenció, es planifiquen les accions de millora i s’estableix un sistema d’avaluació sistematitzada seguint les directrius del model EFQM (European Foundation for Quality Management), que és un model de qualitat reconegut internacionalment i que permet orientar l’organització envers l’excel·lència. Tanmateix, l’avaluació del projecte es fa des de diferents nivells, cadascun d’ells persegueix una finalitat diferenciada de diagnòstic, procés, resultats o impacte. Per tant, es pot concloure que a Casa d’Infants es treballa amb el següent enfocament:
REPTE 3. La memòria Extret del PEC, 2021 Per tal d’assolir aquest circuit de planificació, avaluació i planificació de les millores s’empra tant la metodologia d’avaluació quantitativa com qualitativa i en alguns casos una metodologia mixta. Tanmateix, l’avaluació del projecte es fa des de diferents nivells, cadascun d’ells persegueix una finalitat diferenciada de diagnòstic, procés, resultats o impacte. Com a reflexió personal trobo interessant contemplar tants aspectes en l’avaluació del servei ja que mostra compromís amb la tasca desenvolupada i denota l’interès col·lectiu per a millorar en tots aquells aspectes que no funcionen o els hi estan mancant.
Clima cultural i institucional
El clima cultural i institucional de la casa d’Infants Quim Grau ve definit perquè les accions dutes a terme les quals estan orientades a garantir el benestar dels infants i les famílies i al seu desenvolupament ple, promovent un ambient segur i acollidor on es promou el respecte la confiança i col·laboració. Per això treballen des d'un enfocament multidisciplinari que fomenta la col·laboració entre tots els professionals involucrats. A més a més, mostren un compromís constant amb la innovació i millora continua del servei i els seus professionals buscant les pràctiques adequades a l’atenció i necessitat de cada infant i la seva família
