¡Descarga RESPOSTA PAC 4 2010 y más Apuntes en PDF de Psicología del Aprendizaje solo en Docsity!
PREGUNTA 1 La memòria modificada de Mike En aquest, una de les idees que tenim que tenir present es que la memòria no sempre es una còpia exacta de la informació percebuda, ja que la nostra memòria construeix i elabora informació a partir de diferents aspectes, que poden distorsionar-la, (Sáiz i Cols, 2011a, p. 21), es a dir, interpretem el que percebem tal com diu Barlett (1932) estem contínuament reelaborant la informació representada en la nostra Memòria a Llarg Termini (Sáiz i Cols, 2011a, p. 84). En el cas de Mike, trobem un exemple clar del efecte de la informació enganyosa ja que tal i com ens diu la teoria, aquest efecte es produeix quan el record d’un episodi, es distorsionat per una persona quan posteriorment es processa una informació que contradiu el que s’ha percebut (Sáiz i cols, 2011b, p.19). Com podem veure al text, Mike veu en el moment del atracament com el lladre sen porta una calculadora i un martell, i guarda una representació d’aquest fet en la seva memòria a llarg termini. Aquesta part de la representació del esdeveniment (emportar-se una calculadora i un martell), es distorsionada per una informació que no concorda amb la seva representació en memòria, al rebre posteriorment el comentari de Maria, la que li parla sobre la calculadora i del tornavís que el lladre ha agafat. La distorsió sobre la informació representada en la memòria a llarg termini de Mike, provoca que quan la policia posteriorment, li pregunta sobre que se ha emportat el lladre, Mike cometi un error sobre el que va veure, canviant el martell per el tornavís. Amb aquesta situació podem comprovar les paraules de Barlett (1932) a les que feia referència, ja que si la memòria fos una copia literal de la informació percebuda, no hi cabria la distorsio.
La Falsa memòria de Chris, l’adolescent Dins de la línia del efecte de la informació enganyosa, tenim a un nivell més greu, els falsos records, en els que a través de diverses manipulacions, es poden generar en la nostra memòria representacions d’esdeveniments que no han ocorregut mai (Sáiz i cols, 2011b, p.23), lo que ha estat demostrat experimentalment per diversos investigadors. Es el que trobem en el cas de Chris al qui entre esdeveniments que realment va viure, li van afegir un que no havia estat mai, però el fet de venir d’una persona de confiança (en aquest cas el seu germà), li va ajudar a acceptar-lo com a real, i a base del treball de record sobre tots aquestos esdeveniments, es a dir amb un procés de reelaboració i reconstrucció dels records on reompli els buits amb esdeveniments probables, acaba per crear records sobre un esdeveniment que mai no ha viscut. A més, s’observa, d’acord amb el que ens diu Ovejero (2009) com la quantitat de detalls se incrementa a mesura que se intenta recordar, afegint detalls verbals i visuals que no estaven presents quan se li va “insertar” el record (Ovejero, 2009, p. 58). A més a més es creu que es un record verdader i no el pot diferenciar de la resta, de fet el punteja com el que més recorda dels quatre esdeveniments i no ho pot creure quan li diuen la veritat sobre el experiment, lo que concorda amb el que ens diuen Loftus i Coan (1994), “se cree firmement que es verdadero (el fals record) y no puede diferenciarlo de sus recuerdos verdaderos, cuando se le dice la verdad sobre el experimento” (Ovejero, 2009, p. 59). Per a comprendre les falses memòries devem atendre, el que deia Barlett (1932) sobre la reelaboració de les representacions dels records en la memòria a llarg termini i el que apunta Loftus (1982), la gent completa els seus records amb detalls inexistents (Ovejero, 2009, p.70), així a partir d’un hipòtesi plausible, provinent d’una font creïble (habitualment un familiar), i amb un procés de elaboració i reelaboració es poden crear records que mai no han succeït, lo que vindria a recolzar la posició de que la memòria no es una copia literal de la realitat.
Dominic O’brien, mnemotècnic En el cas de Dominic O’brien, observem un cas clar de la efectivitat de les tècniques mnemotècniques per a millorar el rendiment dels sistemes de memòria a l’hora de emmagatzemar i retenir informació, tal i com veiem en el text, O’brien va millorar notablement el rendiment de la seva memòria, a partir de l’ús de tècniques mnemotècniques com ara assignar imatges mentals a cada carta per a recordar-la, lo que facilita i millora el procés de codificació, ja que tal i com va confirmar Allan Paivio experimentalment, la utilització de imatges mentals afavoreix el record (Vera, 2011, p. 53), a més combina aquestes imatges mentals amb la sinestèsia, es a dir associa a les imatges unes determinades sensacions
(com ara la imatge de James Bond que fa palpitar el cor de les dones, per a associar-la al 7 de cors). El fet de combinar aquestes dues característiques, la representació de la informació per imatges mentals i la sinestèsia, (típiques de la gent amb una memòria extraordinària), esta en línia amb els estudis de Paivio, qui defensa que com més gran siguin les vies de codificació d’una informació, més gran seran les possibilitats de recordar-la (Vera, 2011, p.54), es a dir, també es millora el procés de retenció. A més de lo anterior, O’brien utilitza un altre procediment, que consisteix en ubicar cada carta en un forat d’un camp de golf per a recordar l’ordre, que permetrà una recuperació més eficient ja que les posicions dels forats del camp, actuaran com a mecanismes de recuperació, ja que sols caldrà fer un passeig mental per el camp de golf i recuperar la informació que prèviament se havia deixat ali.
PREGUNTA 2 a) Implantació de la falsa memòria de Chris. En el cas de la implantació d’una falsa memòria el sistemes i subsistemes, així com els processos de memòria que actuarien serien el següents: En primer lloc es percebeix l’estímul, que serà la historia fictícia contada per el germà, la qual es rebuda per el sistema perceptiu ecoic, el qual transmetrà aquesta a la memòria de treball per al seu processament. Un camí en la memòria de treball, la informació es analitzada sintàctica i semànticament per el Llaç fonològic, recolzada per la informació de la memòria semàntica de la memòria a llarg termini, per a poder tenir una comprensió de la informació. A continuació se executarà un procés de recerca d’aquesta informació en la memòria episòdica de la memòria a llarg termini, la qual, òbviament no obtindrà resultats, però així hi tot es guardarà aquesta nova informació per a posteriors tasques. En les provés de record dels dies següents : i. En la memòria de treball es llançarà un procés de cerca en la memòria episòdica de la historia contada. ii. Amb la historia recuperada, es posarà en marxa un altre procés de elaboració amb parts imaginades que siguin congruents amb la historia, i es reemplaçarà la informació prèvia amb la nova generada, en la memòria episòdica, construint poc a poc una historia més completa i amb més detalls. b) Memorització de les cartes de Poker que realitza Dominic O’brien En el cas de la memorització de cartes amb el mètode que utilitza O’brien el sistemes i subsistemes, així com els processos de memòria que actuarien serien el següents: Primerament es rep l’estímul visual de la carta per el sistema perceptiu, el qual serà transmès a la memòria de treball. En la memòria de treball, amb l’ajuda de la agenda visual i la memòria semàntica es realitzarà el reconeixement de la carta i es guardarà en el magatzem temporal de la memòria de treball. Desprès es llançarà un programa de cerca en la memòria episòdica d’una imatge a associar a la carta o bé una referència proposicional que li connecti amb la carta , i novament es guardarà en el magatzem de la memòria de treball. A continuació es cercarà en la memòria episòdica el proper forat lliure del camp de golf virtual. Amb tota la informació relacionada, se emmagatzemarà en la memòria episòdica la carta, imatge associada i la posició en el camp de golf. c) Els errors en el record en el cas de MIke En el cas de un error en el record com en el cas de Mike, el sistemes i subsistemes, així com els processos de memòria que actuarien serien el següents: En primer lloc, tenim el record del fet: o Percepció per part del sistema perceptiu iconic del que agafa el lladre (calculadora i martell) o La informació es transmesa a la memòria de treball, la qual amb l’ajuda de la agenda visual i la memòria semàntica.
C) Factors i Variables en el cas de O’brien: Un dels factors més importants en el cas de O’brien fa referència a les característiques del mateix subjecte, ja que aspectes com la seva capacitat mnémica, la habilitat per aplicar tècniques de millora de la memòria, l’actitud personal de incrementar la seva capacitat de record son de gran importància des de el plantejament actual de la memòria (Sáiz i cols, 2011a, p. 31). Òbviament, un altre aspecte molt important seran les estratègies que O’brien fa servir, ja que com es veu en el text, O’brien va incrementar la seva capacitat memoristica després de passar uns mesos desenvolupant la tècnica que posteriorment li va permetre emular els èxits de Carvallo.
Factors a tenir en compte per a minimitzar la informació enganyosa en el cas de Mike: Per a minimitzar l’efecte de la informació enganyosa en el cas de Mike, seria convenient el entrevistar-lo, lo més aviat possible, ja que l’ interval de temps transcorregut des de que es percep l’esdeveniment fins a la prova de record influeix en la qualitat del record (Sáiz i cols, 2011b, p. 27). També serà important, evitar que entre en contacte amb altres testimonis, per a evitar l’efecte distorsionador que la informació post esdeveniment pot tenir, com hem vist en el cas de Mike. A l’hora de realitzar les preguntes caldrà fer preguntes que li evoquen el context tan físic com emocional, ja que s’ha vist que la recuperació depèn en gran mesura de que el subjecte es trobe en el mateix context i en el mateix estat que quan es va produir la adquisició (Sáiz i cols, 2011a, p. 45), així el fet de evocar aquestos detalls, pot facilitar el record de tot el esdeveniment amb major nivell de detall. A més, caldrà que el subjecte conte la historia des de distintes perspectives, lo que el ajudarà a realitzar un procés de recuperació més exhaustiu i detallat. Entrevista cognitiva a Mike: Pregunta 1: ¿A quina distancia et trobaves del lladre quan vas entrar a la ferreteria? Pregunta 2: ¿Com et senties quan anaves a entrar a la ferreteria? Pregunta 3: ¿Quina edat, sexe i raça tenia el lladre? Pregunta 4: ¿Pots tornar-me a contar el que va passar en la ferreteria, però començant per el final? Pregunta 5: ¿Pots contar-me el que va passar, com si fores el lladre?
Factors a tenir en compte per a minimitzar la informació enganyosa en el cas de Chris: En el cas de Chris, hi hauria que evitar que la informació li arribes d’una persona de tanta confiança per a ell, ja que si la informació prové d’una font no tant fiable, pot fer qüestionar al subjecte la validesa de la informació i evitar la creació de falses imatges. Al igual que en el cas de Mike, provar de contextualitzar, tant física com emocionalment, al subjecte per tal de afavorir que aquest pugui accedir al màxim d’informació possible referida al esdeveniment cercat. Entrevista cognitiva a Chris: Pregunta 1: ¿Pots descriure com era la persona gran que te va ajudar? Pregunta 2: ¿Com et senties quan et vas veure sol? Pregunta 3: ¿En quina part del supermercat et trobaves, quan te van ajudar? Pregunta 4: ¿Pots contar-me, des de que et vam trobar, cap enrere, fins al moment que et vas perdre? Pregunta 5: ¿Com creus que et veuria aquell home que et va trobar, pots provar de definir com se te veuria des de el seu punt de vista?
PREGUNTA 4 Per a mantenir una informació a la nostra memòria, aquesta deu estar registrada (codificació), conservada (retenció) i posteriorment estar disponible i accessible (recuperació), l’oblit es produeix si hi ha cap error en qualsevol d’aquestes tres fases (Sàiz i Cols, 2011b, p.50). Seguint l’explicació de l’oblit per dependència de pistes, veiem que aquesta planteja que el fet de no poder recordar una informació, no és perquè aquesta ja no es trobe al nostre sistema de memòria, sinó perquè no es esta utilitzant la millor estratègia per a recuperar-la, perquè no seguim les pistes adequades per a arribar fins a ella, malgrat que la informació esta disponible en la memòria esperant a ser recuperada. En el cas de O’brien, serà molt
difícil que es produeixi el oblit, ja que veiem com utilitza molt eficientment tècniques mnemotècniques per a des de el moment de la codificació assegurar-se el emmagatzematge (associant imatges i sensacions a la carta a recordar) i la posterior recuperació, establint un lloc on tornar per a recuperar la informació (deixant en cada forat d’un camp de golf, seqüencialment les cartes que li van presentant). D’aquestes maneres codifica atributs a la informació que habitualment no estan incorporades a l’empremta de memòria (Vera, 2011, p. 62).
Malgrat que a primera vista la manca d’oblit es podria veure com quelcom positiu, ja que no se generarien distorsions en la memòria com en el cas de Mike, no es podrien crear falses memòries com en el cas de Chris o no tindríem que afrontar les sempre enutjoses dificultats per a accedir a determinades informacions, però si considerem l’oblit com una estratègia adaptativa que utilitza el sistema de memòria per optimitzar els seus recursos i millorar la seva gestió, (lo que permet el desenvolupament evolutiu de l’especie) (Sàiz i Cols, 2011b, p.51), la manca de oblit, podria ocasionar greus conseqüències tant a nivell de comportament com en la vida en general, ja que a nivell de funcionament de la comunicació entre sistemes de memòria, es podria veure retardada, pues en cada petició de la memòria de treball a la memòria a llarg termini, aquesta tindria moltísima més informació que filtrar fins trobar la informació sol·licitada (com si busquéssim un llibre en una biblioteca gegant amb moltísims llibres semblants en la mateixa secció), lo que retardaria greument els temps de resposta de la memòria. A més de conseqüències emocionals al tenir sempre disponibles i accessibles records traumàtics i dolorosos que ens podrien afectar negativament. PREGUNTA 5 La població normal, al hora de memoritzar una llarga sèrie de cartes o nombres, utilitza una serialització en el memòria episòdica, de les representacions mentals de la informació percebuda tant sigui analògic-digital o proposicional de les mateixes, es a dir, tant des de una perspectiva del doble codi de Paivio, en la que el format de representació serà una combinació de una representació analògica i conjuntament d’una digital, o bé des de una perspectiva proposicional, en el que els codis de representació son més abstractes, però en qualsevol cas, es deixa en mans dels mateixos processos de memòria l’ ubicació de la informació.
En canvi en el cas de O’brien podríem dir que empra una tècnica conjunta en la que basant-se en un sistema de mapa cognitiu, en el que representaria les ubicacions de les distintes unitats a recordar. Aquestes estarien representades, al seu temps, per xarxes proposicionals, on a cada element estableix una sèrie de associacions de atributs per a potenciar la capacitat de recordar-lo. Es a dir, utilitza la metàfora del camp del golf, per a definir un mapa mental de ubicacions on retornar a recollir les distintes informacions emmagatzemades, i en cada una de les posicions, ubica una petita xarxa proposicional composta per una sèrie d’atributs definitoris de cada informació a recordar, els quals serien símbols, que fan referència als elements basics definitoris, els conceptes o nodes i les relacions semàntiques que estableix entre ells. Així al establir aquestes associacions mentals amb elements que li son significatius, se incrementa el significat i la possibilitat de record quan “visita” cada una de les posicions del camp de golf.
En Resum, O’brien empra un format de representació molt més complex i elaboratque el que es sol utilitzar per la població “normal”.
PREGUNTA 6 Les tècniques utilitzades per O’brien, es caracteritzen per emprar una sèrie de estratègies mnemotècniques que afavoreixen tot el seu procés de record. Aquestes les podem classificar de la següent manera: Tècniques que reforcen el traç: Per una banda, O’brien mante focalitzada l’atenció sobre cada carta que si li presenta, i el fet de mantenir una atenció conscient permet que l’estímul (en aquest cas una carta), superi els filtres atencionals de la memòria de treball, afavorint la codificació i el record de la informació (Sáiz i cols, 2011b, p.60). Aquest esforç mental, que segons Kahneman, representa l’atenció, al estar enfocat principalment en memoritzar la carta, al ficar en marxa els criteris que li
