¡Descarga Resum Adolescència y más Resúmenes en PDF de Psicología del Desarrollo solo en Docsity!
Infantesa = innocència
Adultesa = equilibri
Vellesa = saviesa
Adolescència = impulsos sexuals, desmesura en les actuacions, falta de reflexió i ignorància de la realitat.
RESUM VIDEO
“Ser adolescente es aquello que nos convierte en seres humanos (David Bainbridge)”
_Barreja de curiositat + despreocupació + autoconsciència + responsabilitat + sexe + drogues
- relacions adultes + independència._
DOPAMINA: substància química que es troba al cervell que activa algunes zones durant aquesta etapa.
MELATONINA: hormona que s’allibera de nit, relacionada amb els cicles de vigília durant el dia i de son durant la nit. Als adolescents els és difícil llevar-se al matí degut a aquesta hormona.
PER QUÈ CONTRADIUEN ALS ADULTS?
1.- Separació psicològica = trenquen amb els pares per crear una identitat pròpia.
2.- Necessitat d’aprendre sobre els riscos = assumeixen riscos per tal d’aprendre el que se sent, el que poden guanyar i el que poden perdre.
La major transformació durant aquesta etapa és la remodelació del cervell, necessària per organitzar-lo, que sigui flexible, plàstic, que permeti adaptar-se als canvis de l’entorn.
El cervell encara té una escorça frontal immadura = dificultat per prendre decisions i calibrar els riscos.
Aquesta etapa es caracteritza per tenir una energia potencial (mental i emocional) extraordinaria
ADOLESCÈNCIA = CRISIS = PERÍODE DE MADURACIÓ I DE TRANSICIÓ ENTRE
LA INFANTESA I L’ADULTESA
Etapa sense definició en la que es deixa de ser un nen i s’aprèn a ser un adult. L’adolescència depèn en part als processos de desenvolupament infantil. Transcorre entre els 11 / 12 anys fins als 18 / 20 anys aproximadament.
MÒDUL 1 - ADOLESCÈNCIA
Adolescències: diversitat d’experiències que pot enfrontar un adolescent atesa la riquesa de situacions en les quals pot viure i desenvolupar-se.
En els comportaments, pensaments i creences dels adolescents hi ha una influència recíproca de l’ambient familiar, escolar, de companys i social en que es desenvolupen aquestes persones.
- MADURESA BIOLÒGICA: assoliment d’un desenvolupament físic i sexual complet (Pubertat: transformacions físiques + Adolescència:transformacions psicològiques + socials + culturals)
- MADURESA PSICOLÒGICA: construcció d’una nova identitat (autoconcepte + autonomia emocional + compromís amb un conjunt de valors + actitud davant la societat)
- MADURESA SOCIAL: procés d’emancipació que els permet accedir a la condició d’adults (maduresa social + independència econòmica + auto administració de recursos
- autonomia personal + formació d’una llar pròpia ( Zárraga, 1985, pp. 23-24 )).
Les edats cronològiques que estableixen els límits de l’adolescència són susceptibles de variacions derivades de les característiques individuals de cada persona o de les condicions socials, culturals i històriques en les quals es desenvolupen.
Són ésser dotats de realitat que viuen i s’enfronten amb estructures noves a situacions noves que resoldran igualment creant solucions noves: hi ha continuïtats importants entre la infantesa i l’adolescència, i entre aquesta i l’adultesa.
Martín Serrano i Valverde (1996, p. 12): arribada l’adolescència i la joventut, se sabrà quina infantesa van fer l’escola, la família i els mitjans de comunicació; alhora, assolida la maduresa, coneixerem l’abast dels projectes que es van gestar en l’adolescència i joventut.
L’ADOLESCÈNCIA COM A CONSTRUCCIÓ CULTURAL
S’ha demostrat que l’adolescència com un estadi singular de la vida només sorgeix en societats occidentals industrials al final del s.XIX i amb especial referència a la burgesia (Kett, 1977; Gillis, 1974).
El procés de industrialització va provocar transformacions en la segregació d’una classe d’edat del món dels adults: l’adolescència. Transformacions vinculades a:
- Reformes legals: fixació dels setze anys com a mínim per treballar un nombre d’hores determinat, obligatorietat d’escolarització fins aquesta edat.
- Canvis en la situació dels joves en la família en virtut d’aquestes reformes legals: dependència dels adults en no poder accedir a la feina.
- (^) Canvis en la naturalesa de l’educació: problemes a què s’enfrontaran els joves en abandonar la institució escolar.
Aquestes transformacions defineixen als adolescents com a persones encara en desenvolupament i necessitades de protecció; però també com a col·lectiu marginat socialment i políticament obligats a dependre estretament dels adults (conseqüències psicològiques negatives).
ADOLESCENTS ESPANYOLS EN EL MOMENT ACTUAL
MÒDUL 1 - ADOLESCÈNCIA
Amb relació a l’adolescència i la joventut, podríem dir que constitueixen un producte generat socialment que en cap lloc ni període històric no es pot definir a partir de criteris purament biològics, psicològics o jurídics. Levi i Schmitt (1995, p.14 de la traducció castellana).
En segon lloc , en preocupa l’ adolescència en quant a les seves representacions actuals, que influeixen en la nostra conducta com a investigadors, educadors o clínics.
VISIONS SOBRE ELS ADOLESCENTS
La primera (canvis lligats a la industrialització). En comparació a l’adult, l’adolescent és immadur, irresponsable, insegur, confús, negatiu. Representació inexacta perquè no s’ajusta a molts dels adolescents i perquè encara s’està desenvolupant i ha avançat molt si el comparem amb l’infant que va ser. Aquesta valoració negativa pot tenir com a efecte l’abandonament de metes que es podrien aconseguir en aquesta edat. EXEMPLE: la família i l’escola no els proporciona oportunitats d’escollir o fer-se càrrec de les seves decisions basant-se en la irresponsabilitat, això es tradueix en que l’adolescent no viu situacions que fomentin l’aprenentatge de la responsabilitat, impedint els seu desenvolupament. ELS SUBESTIMEM.
La segona assenyala les limitacions d’aquest grup d’edat, alguns autors (Elkind, 1994) apunten l’emergència d’una concepció contraposada, postmoderna , que representa un adolescent refinat, madur, amb conductes molt elaborades. L’efecte principal és l’abandonament dels adolescents per part dels adults, ja que els primers no els necessiten. EXEMPLE: cada vegada més concebem que els adolescents estan dotats de possibilitats intel·lectuals o emocionals que realment no tenen, deixant-los sense guia i supervisió, crucials per al seu desenvolupament. ELS SOBREVALOREM.
APROXIMACIONS A L’ESTUDI DE L’ADOLESCÈNCIA
ENFOCAMENTS TEÒRICS
Al llarg de la història s’han fet reflexions i prescripcions que han generat estereotips (visions no científiques): encarna ideals de bellesa, força, renovació, irreflexió, falta de control i intolerància.
Una figura que ha influït decisivament en aquesta visió ha estat Jean Jacques Rousseau en la seva obra clàssica Emili o de l’educació ens ha llegat una imatge de l’adolescència que encara perdura: lo mismo que el bramido del mar precede de lejos a la tempestad, esta tormentosa revolución se anuncia mediante el murmullo de las pasiones que nacen: una sorda fermentación advierte de la proximidad del peligro. Un cambio en el humor, arrebatos frecuentes, una continua agitación de espíritu, hacen al niño casi indisciplinable. Se vuelve sordo a la voz que lo hacía dócil: es un león enfurecido, desconoce a su guía, ya no quiere ser gobernado. J. J. Rousseau (1792, p. 312 de la traducció castellana).
Aquesta citació defineix la personalitat adolescent com: canvi tempestuós, domini de les passions, inestabilitat emocional, indisciplina, rebel·lió.
El “ PARE” de l’estudi de l’adolescència, G. Stanley Hall , es va referir a aquesta etapa, 250 anys després que Rousseau, com una Sturm und Stress (tempesta i tensió). Va defensar tres idees:
- Període decidiu de la vida humana, que marca una transició tan fonamental com el pas del salvatgisme a la civilització.
MÒDUL 1 - ADOLESCÈNCIA
- Etapa que es diferencia qualitativament de la resta d’etapes anteriors i que representa un segon i definitiu naixement en tant que representa la culminació del desenvolupament humà.
- Moment d’importants conflictes i tensions.
ENFOCAMENTS TEÒRICS CLÀSSICS
S’ocupen del desenvolupament de les persones sense concedir una importància privilegiada a l’ambient específic en el qual aquest ocorre. Teories universals, establiment d’estadis generals, mecanismes generals d’aprenentatge. S’obliden de les diferències individuals o grupals causades pel gènere, la classe o la cultura dels adolescents.
1.- ENFOCAMENT PSICOANALÍTIC
Aquesta perspectiva enfoca la primera infantesa, on es formen les vinculacions afectives decisives per a períodes posteriors: construcció de la personalitat.
S. Freud va determinar, dins del desenvolupament psicosexual, que a aquesta etapa hi correspon l’ etapa genital , dels canvis fisiològics que acompanyen a la pubertat brollen els impulsos sexuals i es produeix una primacia de l’erotisme genital. En aquesta etapa es reviuen els conflictes edípics infantils i la necessitat de resoldre’ls amb una independència més gran dels progenitors, a més d’un traspàs dels llaços afectius a nous objectes amorosos.
“L’adolescència constitueix per definició una interrupció del creixement plàcid que recorda aparentment diversos problemes emocionals i trastorns estructurals... ser normal durant l’adolescència és per si mateix anormal” A. Freud (1958. pp. 257-267)
L’angoixa generada per la força de les pulsió en aquesta etapa requereix, segons A.Freud, que utilitzin nous mecanismes de defensa no adquirits en la infantesa amb la finalitat de reduir l’ansietat i dirigir aquesta energia d’una manera socialment acceptable. Sorgeixen l ’ascetimse (doctrina filosòfica que busca purificar l’esperit per medi de la negació dels plaers materials) i l’ intel·lectualització (raonament que s’utilitza per bloquejar la confrontació d’un conflicte inconscient i el seu estrés emocional associat). Quan aquestes defenses psicològiques no van al mateix nivell d’intensitat que els conflictes, apareixen comportaments mal adaptats.
Dins d’aquest període, es van establir diferents fases: el procés d’independència respecte a la família (Blos, 1962) i la importància de les relacions d’amistat (Sullivan, 1953).
E. Erikson (1968): autor de tradició psicoanalítica més influent i innovador. Presenta un conjunt d’estadis psicosocials des del naixement a la vellesa. Adjectivació psicosocial enfront de psicosexual : importància de l’entorn cultural per explicar el desenvolupament humà. Els patrons culturals influeixen en l’experiència de les persones, exigeix comprendre’ls i adaptar- s’hi per desenvolupar-se equilibradament. El JO (component de la personalitat amb un gran pes des de la concepció com a éssers racionals) controla la funció d’adaptació (accions, sentiments i pensaments).
Inquietud : la descripció que Erikson fa del desenvolupament psicosocial es basa en la noció de crisi : la presència d’un conflicte constitueix un esperó ( espolón ) per a progressar en l’evolució.
En l’adolescència el problema central és afrontar la construcció d’una nova identitat davant del risc de caure en la confusió de papers. Si l’adolescent supera aquesta crisi, obté un fort sentit
MÒDUL 1 - ADOLESCÈNCIA
- Les normatives dependents de la història (esdeveniments històrics = guerres, canvis polítics, situacions econòmiques adverses; evolucions culturals = canvis de normes de relació amb els progenitors o amb el sexe oposat)
- Les NO normatives relacionades amb esdeveniments vitals (vinculats al mateix adolescent = canvi de col·legi o residència, experiència amorosa; vinculats a l’entorn social = pèrdua d’un amic, mort d’un familiar).
Dins de l’enfocament del cicle vital, existeix una teoria del curs vital sociohistòrica interessada pels condicionants històrics i la societat en que es produeix el desenvolupament. Thomas (2000, pp. 543-547) va fonamentar quatre components:
- Estabilitat social i canvi social , afecten a diferents camps: política, economia, composició ètnica, mitjans de comunicació, ordre públic i seguretat, salut...
- Moment i lloc.
- (^) Els mediadors entre els subjectes i les característiques socials (pares, germans, companys, docents, veïns, mitjans de comunicació).
- Històries evolutives individuals.
2.- PERSPECTIVA ECOLÒGICA (Lerner i Galambos, 1998, p. 415)
Estudi dels individus dins d’un context comport per nivells de coordinació múltiples i integrats: biològic, l’individual-psicològic, l’interpersonal-social, l’institucional, el cultural i l’històric.
Bronfenbrenner (1995) concep el desenvolupament al si d’un conjunt d’interaccions cada vegada més complexes entre diferents persones, grups i escenaris.
NO HEM D’OBLIDAR QUE AQUESTS ENFOCAMENTS NO REEMPLACEN ELS ANTERIORS. No hem de menysprear l’estudi dels processos psicològics interpersonals i intrapersonals que mitjancen en les influències del context a l0’hora de promoure el desenvolupament (Steinberg, 1995, pp. 251-252)
EL DESENVOLUPAMENT PSICOSOCIAL EN L’ADOLESCÈNCIA
Els adolescents s’enfronten a la definició d’ells mateixos, i l’ampliació i canvi de les seves relacions familiars i d’amistat.
EL DESENVOLUPAMENT DE LA IDENTITAT
A partir dels 11 – 12 anys canvia el seu aspecte físic, apareixen noves inquietuds intel·lectuals, es converteixen en objectes de mirades i comportaments diferents per part dels altres, i afronten noves situacions noves. Tot això provoca la necessitat de canviar la definició personal d’un mateix i davant dels altres, reorganitzar la identitat infantil i construir una nova:
- La construcció de la identitat s’associa a processos que comencen en la primera infància i s’allarguen tota la vida (en la vida adulta fem canvis de definició en enfrontar-nos a nous papers o situacions)
MÒDUL 1 - ADOLESCÈNCIA
- La formació de la identitat en l’adolescència serà una meta que tardarà un temps a assolir-se, ja que implica fer eleccions sobre qüestions fonamentals (Kimmel i Weiner, 1985, p.400 de la traducció castellana):
a. Conjunt de valors i creences (aspecte ideològic)
b. Conjunt de metes educatives i personals (aspecte ocupacional)
c. Orientació de gènere que influeix en els models de relació entre dones i homes (aspecte interpersonal)
- Construcció d’una identitat que es veu afectada per la xarxa de relacions familiars, amistat, entorn educatiu i social.
- Crisi d’identitat que no és sinònim de patologia, però comporta un desequilibri momentani amb inseguretat, por i ansietat.
Dolto, Dolto i Percheminier (1999, p. 17): l’adolescència pot comparar-se amb el canvi de closca d’un cranc, fins que se’n construeix una de nova, resta de protecció, i la vulnerabilitat es veu augmentada.
L’AUTOCONCEPTE I L’AUTOESTIMA EN L’ADOLESCÈNCIA
Conjunt de percepcions que tenim i les avaluacions que fem de nosaltres mateixos.
L’autoconcepte varia en algunes direccions fonamentals:
- Augment de la introspecció , reflexió conscient sobre si mateix relacionat amb les noves capacitats intel·lectuals.
- Definició de si mateix centrat en aspectes interiors. En la infantesa s’inclouen aspectes físics o comportamentals i en l’adolescència s’inclouen característiques de personalitat, sentiments, creences polítiques, valors personals, lloc en els grups socials.
- (^) Presa de consciència de la multiplicitat d0aspectes que integren el nostre jo, i de la possible existència de conflictes. L’adolescent percep que pot actuar de manera diferent segons el mitjà en què es trobi, i l’adopció d’aquests diferents papers pot resultar incoherent o contradictori.
- Genera diverses possibilitats sobre les causes d’un fenomen físic, reflexiona sobre diferents maneres possibles de ser o comportar-se i dibuixa un jo ideal. Aquest aspecte implica una projecció personal cap al futur absent en altres períodes de la vida anteriors.
AUTOESTIMA : percepcions i avaluacions de nosaltres mateixos que es mantenen estables durant el transcurs de l’adolescència. L’autoestima dels nois és més elevada i augmenta a mesura que progressen cap a l’edat adulta, mentre que l’autoestima de les noies és més petita i disminueix al llarg de l’adolescència.
- AUTOESTIMA POSITIVA
- En relació amb un mateix: seguretat i confiança= benestar emocional.
- En relació amb els altres: facilitat per relacionar-se des de l’autonomia, basant-se en la confiança en els altres i en el fet que aquests t’aprecien.
MÒDUL 1 - ADOLESCÈNCIA
- En la identitat hipotecada “els adolescents no s’han plantejat opcions però han pres decisions basades en les fetes per altres persones significatives per ells” (nivell de raonament moral inferior, major nivell de dependència, autoestima inferior)
- La categoria de moratòria o ajornament “els adolescents estan travessant la crisi i encara no han establert un compromís ferm amb cap opció” (nivell de raonament moral superior, major autonomia, autoestima superior)
Waterman, 1985 va afirmar que en l’adolescència són més comunes la difusió de la identitat i la identitat hipotecada , i que en la joventut s’avançaria cap a la moratòria i la identitat assolida , encara que hi continua havent un percentatge important de persones en l’estadi d’ identitat hipotecada.
L’estil o moment en la construcció de la identitat pren un sentit diferent depenent de diferències de gènere : la identitat aconseguida (assolida) comporta per les dones competència, assertivitat i anticonvencionalitat ; una dona amb identitat hipotecada es pot sentir bé en l’àmbit domèstic i no fora de la llar (Marcia, 1980); o culturals: els adolescents elaboren una identitat ètnica que forma part de la seva identitat individual.
Phinney (1990), seguint la taxonomia de Marcia, elabora un model d’estadis: en el primer estadi (adolescència primerenca) els adolescents o no s’interessarien per la qüestió ètnica o manifestarien preferències cap al grup dominant. En el segon estadi (similar a la moratòria) explorarien els referents ètnics propis, cosa que els podria dur al rebuig de la cultura dominant, comprendrien i apreciarien millor els trets de la seva cultura i arribarien al nivell d’identitat aconseguida.
L’existència de prejudicis negatius sobre algunes comunitats d’emigrants no facilitaria la tasca d’assolir la identitat.
LES RELACIONS FAMILIARS EN L’ADOLESCÈNCIA
Tot i la visió de que hi ha una separació entre pares i fills en aquest període, els pares –en concret la mare- continua ocupant un paper privilegiat entre les figures d’afecció.
Deixen de veure els progenitors com a personatges savis i omnipotents, de la protecció dels quals depenen i que mereixen la seva obediència i respecte, a ser examinats tant personalment com per la funció d’autoritat que tenen. Una meta és emancipar-se de la tutela paterna i materna. Necessitat d’autonomia, Steinberg (1989) ha formulat la hipòtesi del distanciament , com més grau de maduresa física, més distància dels fills respecte als pares.
D’acord amb López (1999, pàg. 70) l’ambivalència en les relacions entre els adolescents i els seus pares té múltiples manifestacions:
- En alguns moments els adolescents sembla que no necessiten els progenitors, i en altres els necessiten tant com quan eren nens.
- Poden confiar incondicionalment en els seus progenitors, i a la vegada, distanciar-se cada vegada més d’ells.
- En unes situacions les relacions poden ser harmonioses i positives, i en altres, conflictives.
MÒDUL 1 - ADOLESCÈNCIA
- Poden sentir cap als progenitors afectes contradictoris: acceptació i rebuig, orgull i vergonya, amor i odi.
També alguns pares constitueixen sentiments o conductes ambivalents (Kimmel i Weiner, 1998, pp. 245 – 246).
La independència depèn de l’educació paterna, estudis clàssics (Schaefer, 1959; Elder, 1962,
- i més actuals (Lamborn i altres, 1991) estructuren dues dimensions del comportament dels pares cap als fills: el suport afectiu i el control.
- Progenitors autoritzatius proporcionen SUPORT i CONTROL.
- Progenitors autoritaris proporcionen només CONTROL.
- Progenitors indulgents proporcionen SUPORT sense control.
- Progenitors negligents no proporcionen ni suport ni control.
Família autoritzativa : adolescents competents, adaptats, èxit acadèmic, bon desenvolupament psicosocial, escassos problemes de conducta.
Família negligent : adolescents menys desenvolupats psicosocialment. Mateix nivell de competència social i acadèmica que les autoritzatives. Problemes de conducta i escàs benestar emocional.
Famílies indulgents i autoritàries : adolescents amb menys problemes que els de famílies negligents, competents en dimensions socials i acadèmiques.
CONFLICTES GENERACIONALS
En la recerca de la seva pròpia definició, els adolescents creen valors diferents als dels adults, i de vegades, rebutgen totalment els d’aquests últims. Aquest “abisme” generacional adquireix diferents dimensions segons el moment històric. D’acord amb l’Informe Juventud en España de 1996 , es diu “ es difícil imaginar una generación que tenga una imagen mejor de la generación paterna. De hecho, en ninguno de los estudios donde existen estos datos ha aparecido una valoración tan incondicional y generalizada. Conviene destacar la valoración que hacen las personas jóvenes de la lealtad y del compromiso social de la generación paterna” Martín Serrano y Valverde (1996, pàg. 205)
LES RELACIONS AMB ELS AMICS
A mesura que avança l’adolescència, disminueix el paper dels pares com a figures centrals d’afecció, cobrant cada vegada més forma el vincle amb els amics o la parella (López, 1993).
Es mostren més preocupats per aconseguir relacions basades en la intimitat i la recerca de solucions comunes als problemes que troben en aquest període (Parker i Gottman, 1989) més que en la “seguretat” que els ofereixen els pares.
La falta d’amics pot generar sentiments de solitud, tensió i autoestima baixa.
Fases de la relació amistosa (Douvan i Adelson, 1966):
MÒDUL 1 - ADOLESCÈNCIA
situats en un nivell intermedi -ni molt prosocials ni antisocials- reflecteixen la influència familiar: relació estreta pares-fills.
SALUT I PROBLEMES PSICOSOCIALS EN L’ADOLESCÈNCIA
El trastorn depressiu inclou un estat d’ànim negatiu acompanyat de problemes somàtics cognitius i de conducta, la depressió no solament és superior en l’adolescència (entre el 4 i el 9% dels adolescents d’entre 12 i 18 anys, i va en augment segons el ministeri de Sanitat espanyol –Del Barrio, Moreno, Linaza, 2000) que en la infantesa, sinó que a l’adolescència intermèdia (13 – 14 anys) la pateixen més les noies que els nois, igual que els adults.
Les noies fan més temptatives frustrades de suïcidi que els nois, les xifres s’eleven des del començament de l’adolescència i disminueixen després dels 20 anys. És la segona causa de mort a partir dels 14 anys.
Els trastorns alimentaris –anorèxia i bulímia- són un altre exemple de salut mental amb més incidència en les noies.
ANORÈXIA BULÍMIA Rebuig de mantenir el pes corporal igual o per sobre del valor mínim normal.
Episodis recurrents d’afartades.
Por intensa a guanyar pes. Conductes compensatòries per no guanyar pes: provocació de vòmits, ús de laxants, diürètics, dejuni, exercici. Alteració de la percepció del pes o la figura corporal.
Autoavaluació influïda excessivament pel pes i la figura corporal. Absència del cicle menstrual. Alteració que no es produeix exclusivament durant el transcurs de l’anorèxia nerviosa.
La seva etiologia es pot deure a un conjunt de factors: insatisfacció amb el pes, resposta davant de l’estrès, negació de la maduresa sexual, influències familiars i/o genètiques...
D’acord amb Morandé (2000, p.131) parlem de quatre condicions necessàries per “lliurar-se” de l’anorèxia:
- Saber que existeix i és un clar risc en l’adolescència femenina.
- Tenir una actitud ideològica antianorèctica : rebuig actiu d’allò que s’imposa a les dones avui i actitud crítica cap a la comunicació d’aquestes qüestions.
- Tenir una família que s’ocupi de la jove.
- (^) Sentir el suport d’unes amistats capaç de tenir-ne cura.
Alguns especialistes (Casasús i Casasús, 1999) subratllen la necessitat d’actuar en diferents nivells :
- Informació sobre factors i conductes de risc, intervenció en la indústria dietètica de la moda, en els mitjans de comunicació i en l’àmbit familiar/educatiu.
MÒDUL 1 - ADOLESCÈNCIA
- Educació igualitària, educació alimentària, promoció de l’esport i la lectura, informació sobre dietes.
- (^) Revisió del culte a la primesa en els mitjans de comunicació, anàlisi de les modes, enfortiment de l’autoestima des del context familiar, escolar i social.
A part de les preocupacions centrals dels adolescents (sexualitat, imatge corporal i dificultats emocionals [Coleman i Hendry, 2003]), trobem les tres categories sobre les conductes de risc :
- La recerca d’emocions : amb més freqüència que els adults i amb menys consciència de les seves limitacions i de l’abast del risc.
- Les controlades per l’audiència : les que els permeten aconseguir una posició social i l’acceptació del grup d’iguals.
- Les conductes irresponsables : per aconseguir una meta sense consciència de les conseqüències.
Principals conductes de risc:
Alguns autors (Silbereisen et al., 1986, citat a Coleman i Hendry, 2003) destaquen l’aspecte constructiu d’activitats de risc com a ocupacions autoreguladores que els ajuden a afrontar canvis en aquesta etapa. Oliva (2004) comenta la necessitat de parlar dels riscos com una oportunitat de creixement personal més que com un problema.
El consum de drogues –legals i il·legals- preocupa enormement la societat. De l’Observatori Espanyol de Drogues, el Institut Nacional de Joventut, el Ministeri de Sanitat i de publicacions recents (Sirvent, Moral, Rodríguez, 2007) extraiem una panoràmica general:
- Noves addiccions: Internet, consum...
- Tendència al policonsum.
- (^) Patró definit pel descens en l’edat d’inici, un consum de cap de setmana, el caràcter social d’integració que s’atribueix a aquests consums.
- No hi ha un únic perfil de consumidor.
- Motivacions lligades a valors de la societat actual (hedonisme – recerca de plaer i benestar -, lleure, consumisme...).
- L’alcohol és la droga per excel·lència.
Les conductes violentes. El magnífic llibre de Rutter, Giller i Hagell, 1999 explora les perspectives en la conceptualització de les conductes antisocials, i analitza aquests comportaments i els factors implicats. La delinqüència l’exhibeixen els nois en una proporció molt més gran que les noies, i els delictes més comuns són el robatori d’objectes i a persones, i el comerç de drogues.
La persecució escolar , en aquest moment disposem d’un estudi d’àmbit nacional elaborat per a l’Informe del Defensor del Poble sobre la violència escolar (Del Barrio, Martín, Montero, Gutiérrez i Fernández, 2003), que va explorar la incidència d’aquesta violència a secundària ( a 16 anys):
MÒDUL 1 - ADOLESCÈNCIA
Les relacions familiars contribueixen a l’ autoconcepte , a l’ autoestima , i a l’assoliment de la identitat en general. Els adolescents exigeixen més autonomia. Una família de normes clares, coherents, negociades en la mesura que sigui possible i susceptibles de modificar-se d’acord amb les edats dels fills, on els membres interactuen democràticament i que estan units per llaços afectius forts que possibiliten la comunicació, ajuda als adolescents a progressar en la formació de la identitat. En una família autoritària (no poden expressar-se ni tenir independència), o en una on no hi hagi afecte ni control, la possibilitat de trobar problemes per aconseguir la identitat augmenta.
L’ambient educatiu de l’entorn social també influeix en el desenvolupament personal. Des de l’escola es pot fer atenció als següents aspectes.
- Atenció a les necessitats evolutives (hi pot haver un desequilibri entre els objectius més acadèmics i els de formació integral dels estudiants).
- Adaptació a les metes dels adolescents (a l’hora d’avaluar en quina mesura el desenvolupament dels nois i les pràctiques educatives es desenvolupen de manera coherent per al benefici personal). Els assoliments autoassertius (el propi jo): aconseguir una identitat pròpia desenvolupant patrons de funcionament que no depenguin del criteri d’altres, necessitat de controlar la vida pròpia. Bandura i Wood (1989) entenen aquest control com autoeficàcia , mitjançant la pròpia capacitat i esforç. Com més autoeficàcia, més altes les metes i més gran el compromís. Els assoliments integradors són el fet d’obtenir i proporcionar suport, mantenir el grup del que es forma part i promoure la igualtat. Els assoliments de tasques significa influir en el desenvolupament d’activitats i evitar circumstàncies de perill.
- Desenvolupament de l’autoestima i la identitat individual , vies per a la seva promoció: Brindar la possibilitat d’establir una vinculació afectiva; incloure activitats que els permetin conèixer-se millor a si mateixos i com a grup; proporcionar oportunitats de manifestar-se com a persones úniques i ser tractades com a tal; disseny d’activitats per desenvolupar l’autonomia i responsabilitat, donant la possibilitat d’elegir entre diferents opcions; treballar l’autoestima positiva individual i grupal proposant tasques adaptades a les seves capacitats, on puguin exercir algun control i eliminar crítiques destructives.
Problemes entre el desenvolupament personal dels adolescents i l’estructura educativa en el pas de l’educació primària a l’educació secundària: despersonalització del tracte als estudiants; inflexibilitat del funcionament; possibilitat d’atendre processos individuals; configuració d’un projecte col·lectiu (Gimeo Sacristán, 1996, p.56).
- Desenvolupament de pautes de socialització , alguns autors alerten d’un aprenentatge insuficient o absent a les escoles de forma de vida social col·lectiva (Rueff-Escoubès, 1997). La falta de vies per a que els joves manifestin el seu punt de vista sobre la institució augmenta la distància entre el món adult i l’adolescent, i propicia l’agressió o la marginalització. Per l’escola no és un objectiu principal desenvolupar la dimensió social de la personalitat dins del grup de classe, això donaria pas a processos de
MÒDUL 1 - ADOLESCÈNCIA
socialització més col·lectius que individuals, més cooperatius que competitius, més reflexius que impulsius, i tot això al lloc on treballen cada dia (Rueff-Escoubès, 1997).
MÒDUL 1 - ADOLESCÈNCIA
