Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Psicología de la Educación y la Instrucción: Objetivos, Contenidos y Ámbitos - Prof. 47, Resúmenes de Psicología

Una introducción a la psicología de la educación y la instrucción, sus objetivos, contenidos y ámbitos de estudio. Se abordan los procesos de cambio comportamental en las personas como resultado de su participación en situaciones educativas, la teoría educativa de base científica y la interrelación entre psicología de la educación y psicología de la instrucción. Se incluyen contenidos sobre procesos de cambio en el comportamiento de las personas y variables o dimensiones de las situaciones educativas, así como la función socializadora de la educación y prácticas educativas en sociedades desarrolladas.

Tipo: Resúmenes

2014/2015

Subido el 14/01/2015

christeldamm
christeldamm 🇪🇸

4

(118)

37 documentos

1 / 4

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Lectures BLOC 1:
LA CARACTERITZACIÓ DE LA PSICOLOGIA DE L'EDUCACIÓ I LA PSICOLOGIA DE LA
INSTRUCCIÓ:
1.1. L'objecte d'estudi de la psicologia de l'educació:
Objecte processos de canvi comportamental que es produeixen en les persones com a
conseqüència de la seva participació en situacions o activitats educatives.
Implicacions (Coll):
Processos psicològics que tenen l'origen en la participació de les persones en activitats
o situacions educatives.
Perspectiva multidisciplinària.
Teoria educativa de base cientíca. Disciplina aplicada amb una dimensió triple:
Teòrica – explicativa.
Tecnològica – projectiva.
Tècnica – pràctica.
S'interessa per pràctiques educatives amb independència del marc institucional.
1.2. Continguts de la psicologia de l'educació:
Dos grans blocs:
Processos de canvi en el comportament de les persones.
Variables o dimensions de les situacions educatices que es relacionen amb els
esmentats processos de canvi.
Processos de canvi => vinculats a processos d'aprenentatge.
Diversitat de pràctiques educatives de la nostra societat actual.
2.1. L'objecte d'estudi de la psicologia de la instrucció:
Estudiar, explicar i comprendre els processos de canvi comportamental com a conseqüència de
la participació en activitats educatius escolars.
La psicologia de la instrucció aporta dimensions:
Processos de canvi només de naturalesa escolar.
Aproximació multidisciplinària.
Elaborar una teoria educativa de base cientíca.
Distinció psicologia de la instrucció psicologia de l'educació estudi i anàlisi dels
processos de canvi en diferents tipus de situacions educatives.
2.2. Continguts de la psicologia de la instrucció:
Processos de canvi en situacions educatives escolars i els factors i variables o dimensions de
les situacions educatives escolar.
Algú (professor) ensenya (actua amb la intenció explícita d'inuir) alguna cosa (les matèries
del currículum) a algú altre (alumnes) en un context institucional (escola, institut, facultat...) i
amb un propòsit (desenvolupar capacitats, adquirir coneixements, destreses, hàbits, assimilar
valors...), que habitualment és avaluat (amb la nalitat de vericar que s'hagin assolit els
objectius i s'hagin obtingut els resultats esperats).
Els factors intrapersonals o interns als alumnes són característiques pròpies de les situacions
escolars.
3. Els àmbits d'activitat cientíca i professional de la psicologia de l'educació i de la
psicologia de la instrucció:
Les activitats es donen en tres àmbits: la formació del professorat, recerca psicològica aplicada
a l'educació i la intervenció psicològica.
sicologia de
pf3
pf4

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Psicología de la Educación y la Instrucción: Objetivos, Contenidos y Ámbitos - Prof. 47 y más Resúmenes en PDF de Psicología solo en Docsity!

Lectures BLOC 1:

LA CARACTERITZACIÓ DE LA PSICOLOGIA DE L'EDUCACIÓ I LA PSICOLOGIA DE LA

INSTRUCCIÓ:

1.1. L'objecte d'estudi de la psicologia de l'educació: Objecte → processos de canvi comportamental que es produeixen en les persones com a conseqüència de la seva participació en situacions o activitats educatives.

Implicacions (Coll):

• Processos psicològics que tenen l'origen en la participació de les persones en activitats

o situacions educatives.

• Perspectiva multidisciplinària.

• Teoria educativa de base científica. Disciplina aplicada amb una dimensió triple:

• Teòrica – explicativa.

• Tecnològica – projectiva.

• Tècnica – pràctica.

• S'interessa per pràctiques educatives amb independència del marc institucional.

1.2. Continguts de la psicologia de l'educació: Dos grans blocs:

• Processos de canvi en el comportament de les persones.

• Variables o dimensions de les situacions educatices que es relacionen amb els

esmentats processos de canvi. Processos de canvi => vinculats a processos d'aprenentatge. Diversitat de pràctiques educatives de la nostra societat actual.

2.1. L'objecte d'estudi de la psicologia de la instrucció: Estudiar, explicar i comprendre els processos de canvi comportamental com a conseqüència de la participació en activitats educatius escolars.

La psicologia de la instrucció aporta dimensions:

• Processos de canvi només de naturalesa escolar.

• Aproximació multidisciplinària.

• Elaborar una teoria educativa de base científica.

• Distinció psicologia de la instrucció – psicologia de l'educació → estudi i anàlisi dels

processos de canvi en diferents tipus de situacions educatives.

2.2. Continguts de la psicologia de la instrucció: Processos de canvi en situacions educatives escolars i els factors i variables o dimensions de les situacions educatives escolar.

Algú (professor) ensenya (actua amb la intenció explícita d'influir) alguna cosa (les matèries del currículum) a algú altre (alumnes) en un context institucional (escola, institut, facultat...) i amb un propòsit (desenvolupar capacitats, adquirir coneixements, destreses, hàbits, assimilar valors...), que habitualment és avaluat (amb la finalitat de verificar que s'hagin assolit els objectius i s'hagin obtingut els resultats esperats).

Els factors intrapersonals o interns als alumnes són característiques pròpies de les situacions escolars.

3. Els àmbits d'activitat científica i professional de la psicologia de l'educació i de la psicologia de la instrucció: Les activitats es donen en tres àmbits: la formació del professorat, recerca psicològica aplicada a l'educació i la intervenció psicològica.

La recerca psicològica aplicada a l'educació permet:

• Deixar de seleccionar els temes en funció de l'interès i la pertinència que tenen

respecte a l'educació.

• L'increment d'una recerca de tipus tecnològic.

• L'assumpció progressiva de metodologies qualitatives o interpretatives.

• Recerca psicoeducativa per temes amb pràctiques educatives no escolars.

Els plantejaments clínics no han desaparegut per dos motius:

• Moltes ocasions l'extensió de la psicologia escolar com a espai professional no ha

representat la substitució d'un enfocament clínica d'un enfocament clínic per un enfocament educatiu.

Funcions de l'EAP:

• Identificació i avaluació de les necessitats educatives especials.

• Elaboració i seguiment dels diversos tipus d'adaptacions del currículum que punguin

necessitar els alumnes.

• Assessorament als equips docents sobre els projectes curriculars.

• Assessorament a l'alumnat, families sobre aspectes d'orientació.

• Col·laboració amb els serveis socials i sanitaris.

• Suport psicopedagògic a altres òrgans de l'Administració educativa.

• Les aportacions de la psicologia de l'educació o a establir noves i fructíferes formes de

col·laboració amb els psicòlegs de l'educació i de la instrucció.

LA ORGANIZACIÓN SOCIAL DE LA EDUCACIÓN: PRÁCTICAS EDUCATIVAS Y

DESARROLLO HUMANO:

1.1. La naturaleza social y la función socializadora de la educación: Los humanos nacemos con una herencia y un calendario madurativo. Vygotsky (1979) → desarrollo = encrucijada entre la línea natural del desarrollo i la línea cultural del desarrollo (aprendizajes que se transmiten) => responsable de la aparición de los procesos psicológicos superiores propios de los humanos.

Los miembros de la especie humana aprenden los rasgos característicos de las personas: lenguaje, control de la conducta, sentimientos y emociones, relaciones sociales... Estos sistemas tienen diversas finalidades encaminadas a satisfacer determinadas necesidades básicas de los individuos. Todas tienen un punto en común → ayudar al individuo a asimilar diversas parcelas de la cultura de su grupo.

Los aprendizajes que realiza constituyen el motor a través del cual se desarrollo en todas sus capacidades.

El proceso de desarrollo es el proceso mediante el cual el ser humano hace suya, incorpora la cultura del grupo al que pertenece.

Desarrollo => construcción social y cultural.

Función socializadora de la educación permite conservar, compartir y profundizar en nuestra cultura, nos hace partícipes del conjunto de valores, normas...

1.2. Prácticas educativas y ámbitos de educación en las sociedades desarrolladas: La creación de ámbitos educativos que sustituyen al aprendizaje más ligado a un contexto concreto donde se ha de mostrar el dominio o las prácticas.

La separación estricta entre actividades de adultos y actividades educativas comporta una prolongación del período infantil o del aprendizaje que en sociedades tecnificadas y

• Institucionalización → prácticas educativas en instituciones creadas para esta

finalidad. Otras intervienen en contextos cuya finalidad no es estrictamente la de educar.

• Período tempodal → en algunos casos estable, en otros inespecífico.

Las prácticas educativas como contextos de desarrollo: La educación tiene múltiples formas y éstas se desplieguen en diversos contextos. Los diversos contextos en que crecemos nos ponen al alcance experiencias educativas: aprendiendo cultura popular y científica, que promueven el desarrollo personal.

Nuevas posibilidades, verse a uno mismo como una persona competente, a tener un autoconcepto positivo.

El interés por los miedos, la autoestima... son variables que intervienen de manera decisiva en aquello que podrá aprender y resolver, y en cómo interpretará los resultados de su actuación.

Bronfenbrenner → los diversos ambientes han de cumplir dos condiciones:

• Posibilitar que el niño observe y pueda incorporarse a patrones de actividad

progresivamente más compleja, con la ayuda y la guía de alguien más experto.

• Posibilitar que el niño pueda implicarse en las actividades que ha aprendido con la

ayuda de los otros, pero, ahora ya, de forma independiente.

Únicamente cuando se dan estas condiciones, el microsistema funciona como contexto de desarrollo. Actuación en la Zona de Desarrollo Próximo → hace énfasis en cómo la interacción social o la relación intersubjetiva permite la reestructuración a nivel intrasubjetivo y, por lo tanto, el progreso en la etapa de desarrollo.

Esta descripción permite introducir la diversidad de caminos a través de los cuales las personas aprendemos.

Los contextos de desarrollo no se caracterizan por su rigidez, sino por su plasticidad. Participación guiada (Rogoff) → para explicar la actuación compartida, que puede tomar formas diferentes, pero que se orienta al desarrollo del niño en el sentido marcado por la cultura.

La potencialidad de las prácticas educativas que se estructuran en los diferentes contextos de desarrollo de los niños dependen del grado en que le faciliten el aprendizaje y el dominio autónomo de aquellos elementos de la cultura a que se refieren. Bronfenbrenner → el desarrollo de una persona no depende sólo de las propiedades intrínsecas de los diferentes microsistemas en que este proceso toma cuerpo; depende de las relaciones y los acuerdos que entre ellos pueden establecerse.

Este autor habla del exosistema → fuerzas que afectan a lo que sucede en los microsistemas primarios (lugar y naturaleza progenitores...). Los contextos de desarrollo de un niño se ven influenciados por el macrosistema (condiciones sociales, culturales y estructurales que determinan en cada cultura los rasgos).

Ambiente ecológico → en que las personas crecemos y nos hacemos miembros activos de nuestro grupo social.