¡Descarga resum etica y más Resúmenes en PDF de Enfermería solo en Docsity!
BIOÈTICA
Tema 1. Antropologia.
“la vida es una lucha contra la estupidez, incluso la propia”.
Antropologia en ètica Antropologia filosòfica: Quin sentit té l’ésser humà? 3 preguntes bàsiques: d’on vinc? A on vaig? Què faig aquí?
1. L`ésser humà: un ésser pluridimensional i
plurirelacional.
A. Pluridimensional (4 dimensions bàsiques):
a. Social. (situació de senyora de 80a amb fractura de fèmur, només volia que després de 8 hores truquessin al seu fill i van pensar que estava malament del cap i la van medicar sense necessitat). (situació de lesió medul.lar, entorn, familia…). b. Física. Estem tractant malalts, no malalties. (existeixen diferències entre una fractura en un pacient de 80a, 40a, 10a…). c. Psicològica. d. Biològica. e. Espiritual. Creences i valors que organitzen la vida, tant religiosos com no.
BIO – PSICO – SOCIAL
B. Plurirelacional.
naturalesa (el món de les coses materials). éssers humans (persones). ens immaterials (ideologia, manera d’actuar, creences…). M. Buber (autor)
2. La dimensió ètica de l’ésser humà.
A. Els grecs deien que érem animals ètics fer valoracions, judicis ètics.
Criteris universalistes, relativistes, consensualistes.
El que és bo/bé El que és dolent/malament
- Racionalitat Accions humanes (acció lliure, només ho pot fer la persona)
- Llibertat
- Consciència moral Pròpies Altres
Ens jutgem a nosaltres mateixos Jutjar als altres
Fer valoracio ns, judicis ètics.
B. La consciència moral.
nen preconvencional convencional postconvencional
Preconvencional: bé i mal lligat al desig (d’aconseguir les coses, el menjar…)(si vol viure en societat posa normes). Convencional: compleix normes (p.e. saber que s’ha d’anar a 80km/h però si podem anem a més). Postconvencional: màxim desenvolupament de la consciència pel que creus que has de fer (p.e. velocitat a 80km/h, anar a aquesta velocitat encara que se sàpiga que no hi ha radars).
C. Criteris i judicis.
Som animals ètics perquè som capaços de distingir entre el bé i el malament segons uns criteris, judicis:
- Criteris universalistes. Segons el principi d’humanització (acció sense conseqüències neg per a ningú) (acte humà lliure d’elecció voluntària)(p.e. saltar semàfor en vermell perquè tenim presa sabent que està malament) tothom pot portar a terme aquestes conductes sense fer mal a altres. Conductes que es poden universalitzar, aplicades a tothom. Normalment les conductes universalitzables estan recollides en els drets humans (p.e. no matar excepte defensa pròpia, el problema és demostrar-ho). El bé/dolent és OBJECTIU (per això l’ètica treballa amb criteris universalistes).
- Criteris relativistes. Per alguns pot ser correctes i per altres no. Criteris que depenen de les circunstàncies (el bé i el mal)(p.e. matar a un dictador i matar a una persona innocent)(p.e. fisio prohibeix l’entrada a algú perquè va brut).
- Criteris consensualistes. El bé i el mal depenen de que una col.lectivitat, grup, determini el que és correcte i el que no (per mutu acord) (p.e. pais que determina que el territori és bo).
El bé és SUBJECTIU, qui determina el bo/dolent és el subjecte, la persona.
Infermera universalista. L’ètica treballa amb criteris universalistes però 2 criteris universalistes poden entrar en conflicte:
- P.e. senyor malalt a càrrec de familiars i demana a l’equip que l’assisteix que quan estigui malament, malaltia terminal, què s’ha de prendre per suïcidar-se de manera no traumàtica: La vida és un dret humà conflicte de valors universalistes. La llibertat és un dret humà Hi ha coses ètiques que pot ser no són legals. Pot ser és millor l’ètica però no es pot per les repercussions legals.
- Problema ètic amb valors universals: pacient amb sida i no diu res llavors el metge no pot fer un “estudi de contactes”, o el pacient pot comprar la prova per internet i només sap ell que té sida.
- Dentista amb VIH: confidencialitat pel metge que diagnostica risc pel ciutadà
- La dignitat humana (=respecte). Dignitat:
2
Montse Romans…..Bioética ..2012- 13
per això gent contrària a Peter Singer, a més la persona en coma no té sensibilitat.
(mort cerebral persona ja morta donació d’òrgans)(abans només mort quan persona amb parada cardiorespiratòria)(mort cerebral es desintuba oxigen o es deixa d’alimentar per acabar xq ja no hi ha vida).
4
Montse Romans…..Bioética ..2012- 13
Tema 2. Ètica.
- Moral i ètica (M i E).
A. Etimologia. (Ètica = Moral)
B. Llenguatge ordinari. (E/M significats diferents però es fan servir
indistintament)
C. En filosofia .(E/M significats diferents)
A) Etimologia.
GREC ÉTHO S
ÊTHO
S
Casa, llar, lloc a on s’habita
Ús, hàbit, consum (U/H/C) d’un P/T/E/P.
Aquell que s’ajusta als U/ H/C de la polis.
Actes que anaven donant forma (configurant) el projecte de vida de la persona.
En cada elecció de vida m’elegeixo a mi mateix, una mica jo.
Som el que elegim.
Quan fem eleccions triem el tipus de persona que volem ser.
Actes d’excel·lènciaens tornem excel·lents.
Equilibri INF: Bon infermer Infermer bo Tècnicament Crack des del punt un crack de vista moral
Infermer virtuós
Ethiká
Ètica
Saber pràctic
(ens orienta per a conduir al nostra vida de manera justa i bona).
Ensenya a deliberar bé per decidir bé.
Elaborar bé + decidir bé.
Viure bé Viure correctament
Manera de ser adquirida, apropiada (= jo me la faig meva).
Disposició (actitud) fonamental davant la vida.
Manera de viure, de fer.
Configuració (forma) estable que donem a la nostra vida.
La classe de persona que vull ser a través de les eleccions que faig.
Formar-nos un caràcter 2ª naturalesa Personalitat moral Ens hem de fabricar un êthos Tasca a fer
PATHOS
el pathos és donat per El que la naturalesa fa de loteria genètica i social nosaltres biopsicològicament.
Com s’adquireix el caràcter? (no en sentit psicològic sino en sentit moral). Aristòtil tots naixem amb temperament, amb una primera naturalesa, matèria prima, tarannà.
L’ètica diu que les persones tenim una tasca a fer, a través de la nostra raó, raonament, i amb voluntat. Hem de formar-nos un caràcter. El que nosaltres fem de nosaltres mateixos ÊTHOS professional com a persona Quixot a Sancho:
- La sangre (pathos) ser hereda y la virtud se adquiere.
- Letras (=fisios) sin virtud (ètica, excel·lència) son perlas en el muladar (estercolero)(persones en un lloc inadequat). Tots neixem amb una vida natural (phatos)
Per arribar a la vida moral hem de:
- Esculpir-la
- Embellir-la
- Estetitzar-la
- Estilitzar-la
Vida moral Conclusions.
- Ètica i moral etimiològicament signifiquen el mateix. Grec ÉTHOS - ÊTHOS Llatí MOS
MORAL
- Ètica i moral és un saber que ens ensenya a formar-nos el caràcter (2ª naturalesa, personalitat moral, êthos).
Adquirit: (ens hem de fer) a través de la repetició d’actes, es fabriquen hàbits bons o dolents (vicis)
1.Temperament 2.Naturalesa 3.Matèria prima 4.Trarannà
- Ètica i moral indica que tenim una tasca a fer que és formar-nos, forjar-nos, un caràcter i fer-ho amb la raó i amb la voluntat.
- No som lliures de triar la nostra matèria prima (vida natural, pathos) de la qual estem fets, però si que som lliures de donar-li la forma que vulguem.
- Ètica i moral fan referència a una praxi (acció tìpicament humana)(l’ètica parla dels actes humans amb raó i voluntat) racional i oposada a conductes instintives i automàtiques.
- Ètica i moral fan referència a l’art de viure bé (donar-te una bona vida).
- A l’art de viure l’home és al mateix temps l’artista, qui esculpeix, i l’objecte del seu art, és a dir, és l’escultor i el marbre (el fisio i el pacient). (text fotocòpies Aristòtil: “la virtud de l’ull” + -------).
B) Llenguatge ordinari.
Moral i Ètica es fan servir indistintament. Tenen sentit diferent segons el context (un text sense context és un pretest, no significa res).
Substantiu: Adjectiu:
- La Maria estudia ètica = la Maria estudia moral.
- La moral/ètica no m’interessa.
- La conducta del ministre és immoral o no ètica.
- L’honradesa és una virtud moral o ètica Significats:
- Un model de consulta socialment establert en una societat determinada ètica/moral (p.e. moral/ètica dels xinesos)(tot grup humà té una conducta). Un ideal de vida bona (per això una determinada conducta).
- El conjunt de conviccions morals personals (p.e. la Mireia té una moral molt estricta o ètica conviccions molt fonamentades).
- Moral doctrines morals (la moral marxista, anarquista: proposta de bona vida) i teories ètiques o morals.
- La disposició d’ànim davant la vida (moral no conducta si no estat d’ànim).
- Una dimensió o característica de la vida humana per la qual ens veiem obligats a elegir i a donar-ne raó (l’home és un animal ètic hem de prendre decisions i donar raons del que elegim).
Significats:
- Moral/immoral. Moral conducta aprovada, bona, justa, correcta. Immoral conducta reprovada, dolenta, injusta, incorrecta.
- Moral/amoral. La pretenció de “passar” (prescindir) de la moral (= amoral) i pretendre prescindir de la moral és impossible (NO PODEM DIR QUE SOM AMORALS)
C) Filosofia i conclusions.
MORAL ÈTICA O FILOSOFIA MORAL
Un saber que prescriu (mana) el que cal fer. (p.e. digues sempre la veritat / informa al pacient).
Comportament (conducta) bona o codi de normes morals bones (tothom té un comportament)
És una reflexió crítica sobre validesa?
(p.e. no matar, és veritat que no s’ha
Ens diu quan està justificat (fonamentat) el que hem decidit fer.
Ètica filosòfica:
8
Montse Romans…..Bioética ..2012- 13
Fa referència al desig. Fa referència als deures. Fa referència a la felicitat personal. Fa referència a la justicia (ser feliços tots). Assenyala l’horitzó de la meva realització personal.
Assenyala uns minims que tots hem de cumplir si volem viure en comú, en societat.
NIETZSCHE:
Hi ha un drac que diu “tú has de fer això”, és el deure, a més hi ha un superhome que hem d’arribar a ser-ho el qual no es fixa en el deure sinó en el “jo vull”. No et fixis en la dimensió objectiva (deure) i fixa’t en la subjectiva (jo vull).
B. Valors morals, normes morals i consciència moral.
NO
RM
ES
MO
RAL
S
VALORS MORALS són els grans ideals a assolir, aconseguir, resumits en: la bondat / la bellesa / la veritat. Bé que ens atrau i ens impliquem. p.e. la pau / la justicia o solidaritat / la bondat.
PRINCIPIS MORALS és un mandat (obligació) d’optimització (que aquell valor es realitzi tant com sigui possible). Una orientació general. p.e. sigues amic dels pobres / mira de practicar la justicia / fes el bé-
REGLES MORALS mandat precís. És un cami per arribar a un fi. p.e. no agredeixis a ningú per a que hi hagi pau / si vols justicia tracta a tothom equitativament / ajuda als qui més ho necessiten.
Quan algú assenyala la lluna (valors morals) amb el dit, l’imbècil mira el dit proverbi xinès. Valors morals
Assenyalen Principis es tradueixen
Regles Consciència moral.
Consciència Consciència psicològica Consciència moral
- Ser conscient, adonar-se del que fem (sense pensar si està bé o no).
- Observar les coses.
- Constata.
- Qui sóc?.
- Judici intern (que jo mateix em faig sobre mi mateix) sobre la bondat o maldat (correcció o incorrecció) dels meus actes.
- valora les coses.
- Obliga.
- Què haig de fer?.
3 filòsofs que han posat en qüestió la consciència moral:
- MARX La situació econòmica de les persones condiciona la seva consciència moral.
- FREUD La consciència moral està condicionada per l’inconscient.
- NIETZSCHE La consciència és la veu d’alguns homes en l’home (en tú mateix).
2.3. Teories ètiques. A. Tasques de l’ètica o filosofia moral. B. Per què cal ser moral?
10
Montse Romans…..Bioética ..2012- 13
- Tres objeccions (interrogants).
- Algunes respostes. C. Teories deontològiques i teleològiques.
B) Per què cal ser moral?
- Tres objeccions (interrogants).
- Vist la vida com va pot ser és millor preguntar-nos “per què no ser immoral?”. Si veiem que hi ha gent que actua d’una manera immoral i les coses li van bé (p.e. si copiem podem treure millor nota).
- Per què no ser amoral? Per què no es pot prescindir de les qüestions morals.
- Per què no ser relativista? (no se sap què està bé o malament, tot depèn de l’opinió de cada un). El bé no existeix sino que el fabriquem nosaltres.
2. Algunes respostes.
- Cal ser moral perquè l’home, les persones, som constitutivament morals (hem de prendre decisions contínuament) per exigència antropològica (som animals ètics).
- Cal ser moral perquè a més a més de decidir, hem d’elegir quina classe de persona vull ser (quina classe de infermer volem ser).
- Perquè som “animals” socials, necessitem dels altres, sols som incomplerts (veure pàgina 2 apunts fotocòpies d’on sorgeix l’ètica).
- Cal ser moral perquè no tot està bé, hi ha conductes incorrectes (no respectar els drets de l’altre)(ser immoral és no acabar de ser persona).
- Perquè preferim una societat amb valors, que a la societat algú altre faci el bé, defensi la justícia, la llibertat, la bellesa, la veritat...
C. Teories deontològiques i teleològiques.
2 Teories ètiques clàssiques
Punt de coincidència Punt de divergència
TEORIA DEONTOLÒGICA
(DÉON = deure) S’ha d’obrar sempre el bé (estan al servei del bé per dos camins diferents).
Hi ha actes bons o dolents per si mateixos. ES PRIVILEGIA LA NORMA. TEORIA TELEOLÒGICA (TELOS = fi)
Hi ha actes bons o dolents, correctes o no, segons les conseqüències que se’n derivin. ES PRIVILEGIA EL BÉ, LES CONSEQÜÈNCIES.
S’ha de dir sempre la veritat? Segons la teoria deontològica si / segons la teoria teleològica ens hem de fixar en les conseqüències.
Tema 3. Deontologia.
3.1. El bé intern de la professió. Deures lligats a una professió deontologia. Que queden recollits en un codi deontològic. Les professions es fan a la universitat i l’ofici no és formació universitària, encara que al carrer no es diferencia, però al codi penal si (a l’ofici es pot multar o empresonar, i a un professional se li pot inhabilitar, multar i empresonar per més temps) acadèmicament i jurídicament diferents.
- És fàcil confondre les normes ètiques amb les jurídiques.
- Els codis s’han d’anar actualitzant (fa 20a un professional podia mentir a un usuari i avui cap codi ho permet).
- Els deures professionals són una ètica de mínims, normes morals obligatòries per a tots.
- L’excel·lència professional es una ètica de màxims, ideals morals desitjables (p.e. per aprovar un examen mínim nota de 5, això és la deontologia però l’ideal seria un 10 però a això no ens poden obligar)(p.e. fer l’horari de treball és deontologia però si creiem convenient fer 30 minuts més seria excel·lència professional).
- Els deures professionals poden entrar en conflicte amb la moral personal (p.e. col·laborar en un avortament i el professional no està a favor de l’avortament, estaríem en un conflicte objecció de consciència, negar-se a complir una ordre perquè es considera que atempta contra la pròpia consciència. Només legalment es permet la pastilla del dia després perquè els metges creuen que ja hi ha vida ¿?)(negar-se a fer quelcom per creure que no capacitat, no objecció de consciència).
- Excel·lència professional.
Infermera
Dimensió del saber Dimensió del saber fer Dimensió del ser
Coneixements teòrics Habilitats pràctiques Habilitats ètiques (FISIO BO) (BONA INFERMERA) Dimensió tècnica de la professió (article per llegir “professionals”/lladres)
Persona Excel.lència professional
3.3. Presentació i anàlisi d’alguns codis deontològics de
l’àmbit sanitari. 1er codi deontològic del s. V a.c. jurament hipocràtic. Inicialment una memòria de metges i després van assumir-ho tots. 1800 codi de Thomas Percival. 1893 jurament de Florence Nightingle (infermeria). 1948 codi internacional d’ètica mèdica. 1953 codi d’ètica del Consell Internacional d’Infermeria. 1986 codi deontològic dels infermers de Catalunya.
500 ac 1800 1893 1948 1953 1986 1989 2006 Jurament Hipocràtic Tomas Persival F. Nithingale Etica Medica Internacional CIE COIB Infer. Española Deontologis Inferm. Esp.
Pàg. 12 dossier: I. Invocació als Déus (3 primeres línies). II. Deures del deixeble amb el mestre (2º paràgraf). III. Deures del metge amb el pacient (5 paràgrafs següents fins l’últim)
✓ Bé dels malalts / no fer mal / no ser injust / no eutanàsia / no avortament -ara no- / actuació en l’àmbit competent, no intrusisme / no discriminar / secret professional / cap dret d’autonomia, el malalt no decideix. IV. Benedicció o maledicció dels déus i deeses depenent de si es compleixen els deures.
14
Montse Romans…..Bioética ..2012- 13
4.3. Responsabilitat jurídica dels professionals de la
salut.
4.3.1. En què consisteix aquesta responsabilitat jurídica?
- Contribuir en l’elaboració de les lleis bioètiques.
- Respectar i complir les lleis aprovades.
- Reflexionar críticament la legislació vigent i proposar canvis legislatius si es creu necessari amb bons arguments.
4.3.2. Quines són les lleis bioètiques més importants actualment?
Fotocòpia “Declaracions sobre bioètica” (no entra a l’examen).
4.4. Aspectes a tenir en compte en la politica legislativa
en l’àmbit de les ciències de la salut. a) Legislar d’acord amb els drets humans. b) Legislar d’acord amb les declaracions supranacionals (Europa: conjunt de nacions) o internacionals sobre bioètica. c) Legislar a partir dels criteris d’una ètica civil (ètica de mínims). p.e. llei avortament. Racional, que es pot compartir i que no es basa en creences. d) Legislació orientada pel principi de prudència (no tot allò que es pot fer s’ha de fer).
16
Montse Romans…..Bioética ..2012- 13
Tema 5. Bioètica.
5.1 Naturalesa i objectius de la bioètica.
A. Tres factors determinants en el naixement de la bioètica, i
els pares de la bioètica.
- Als anys 50-60 del s. XX a USA Revolució Biològica: ens dóna el domini de la reproducció (abans sexe igual a reproducció, després sexe diferent a reproducció, i ara reproducció diferent a sexe degut a la Reproducció Assistida), el domini sobre l’herència, el domini sobre el sistema nerviós (psiquisme humà, a través del medicament canviar els pensaments de la persona).
- Revolució Ecològica el centre de l’univers és la naturalesa. Hem passat de l’antropocentrisme (antropo = home) al fisiocentrisme (= naturalesa).
- Revolució Medicosanitària : a. Hi ha un progrés espectacular de la tecnologia mèdica. b. Reinvindicació de l’autonomia del pacient. c. Polítiques sanitàries: distribució de recursos sanitaris.
- Pares de la bioètica 1970: a. POTTER Estava molt preocupat per la supervivència de l’espècie humana (naturalesa). No a la separació Ciències Naturals – Humanitats És el creador de la paraula bioètica b. HELLEGERS Es fixava en l’individu, la salut de les persones i la malaltia (camp de recerca, relació sanitària i el de distribució de recursos). Bioètica biomèdica
B. Característiques de la bioètica.
Diferències entre la Deontologia mèdica i la Bioètica.
Deontologia mèdica Bioètica Corporativista. Multidisciplinària i interdisciplinària. Inspiració religiosa (codi hipocràtic). Secular i laica (argumentar a partir de la raó i no de la religió). Visió fragmentada de l’individu. Global. Tradicionalista. Prospectiva. Només es fixa en els deures dels metges. Autonomia del pacient. Fa servir un principi “Primum non nocere”. Fa servir altres principis. Només decideix el metge, “sol.liloqui”. Diàleg.
Veure dossier pàg 5.
C. El concepte de la bioètica.
Gran desenvolupament i aplicació de la ciència de la vida i les ciències de la Salut (són noves possibilitats)
Plantegen conflictes de valors i problemes ètics (reclamen noves responsabilitats)
Estudiar
Respondre
Dossier: DA Ciències de la vida (CV) Ciències de la Salut (CS) Noves possibilitats
Criteris
Metodologia
3 racionalitats: Multidisciplinària Interdisciplinària
Metodologia (mètodes):
- Principialisme (metodologia principialista).
- Mètode deductiu (dels principis cal al cas): 4 principis (autonomia, beneficència, no maleficència, justícia) -tenen unes qualitats (prima facie) -no són absoluts (tenen excepcions) -tots 4 són iguals (la mateixa importància). No hi ha jerarquia entre ells. S’han d’aplicar en el cas clínic
- Metodologia casuista (o casuisme)(ve de la paraula cas). És un mètode inductiu (anirà del cas clínic als principis). 3. Si deliberem trobarem unes màximes (guies) d’actuació.
- Acció: obligada, permesa o prohibida.
- Deliberació sobre el cas.
- Cas clinic.
- Deliberació del cas en 4 aspectes:
- Aspectes mèdics del cas.
- Les preferències del pacient.
- La qualitat de vida.
- Aspectes socioeconòmics que viu la persona (casada, viuda, fills...)
No maleficència Autonomia Beneficència Justícia
Metodologia deliberativa o deliberació (Diego
20
Montse Romans…..Bioética ..2012- 13
Busquen el BÉ de la PERSONA HUMANA però están en tensió entre elles.
