¡Descarga Resum per estudiar y más Ejercicios en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!
Fer-vos conscients de la manera subjectiva com percebem la realitat, i no només perquè cadascun de nosaltres som diferents, sinó perquè hi ha una certa percepció col·lectiva que ve modelada pels coneixements que hem adquirit al llarg de la nostra vida i que estan carregades de concepcions no neutrals: ja que som subjectes culturals. Algunes d’aquests paràmetres amb els quals interpretem la realitat tenen a veure amb l’etnocentrisme, la racialització de les persones que són llegides com a “no-blanques”, la reducció dels “altres” que percebem com a culturalment diversos a una sola pertinença, el fonamentalisme cultural, el pensament colonial, i la protecció dels nostres privilegis; i tot això vertebrat a partir de relacions de poder (segons la posició que cadascun de nosaltres ocupem de manera situada a la realitat).
Per tant, la principal tasca que tenim com a professionals de l’educació intercultural a l’hora de “gestionar” la diversitat cultural és fer un treball de revisió personal i situacional per ser conscient de quines són les relacions de poder que estan operant en cada circumstància i qüestionar-nos les nostres nocions, descolonitzant les nostres creences, la jerarquia dels nostres valors...
I en aquest sentit, si tornem al cas de les noies excloses de la participació en l’equipament juvenil per la naturalesa de l'activitat proposada, alguns de vosaltres vau identificar com a conflicte les diferents concepcions culturals sobre un fet concret, els famosos "fets culturals en conflicte" de Teresa San Román (1996). Evidentment, aquest suposaria un anàlisi incomplet si no afegim totes les altres variables relacionades amb els prejudicis i estereotips de l'equip educatiu i de les noies "autòctones" projectats envers en el grup de noies d'origen llatinoamericà. Tal i com vau identificar, aquestes noies a l'equipament possiblement van ser "construïdes" com "les altres", “migrades”, "no blanques", “llatines”, "pobres", "ignorants", “víctimes i reproductores del masclisme”, etc. Aquestes nocions remeten, entre d'altres, al racisme cultural, al classisme, al sexisme, i són un reflex de les característiques de la societat on tenen lloc aquestes dinàmiques. Així, fixeu-vos que en el retorn de la darrera part, la majoria de vegades ja no parlo de “noies d’origen llatinoamericà” sinó de “grup de noies que ballen twerking ”; de la mateixa manera que no he parlat d’ “autòctones” sinó de “grup de noies feministes”, perquè no cal incidir en les procedències de les persones, i concebre-les com les que “són 100% d’aquí” i les que tenen algun estigma en la seva procedència, perquè alguna de les seves pertinences (pròpia o familiar) és “de fora”.
Un altre aspecte que voldria tornar a destacar és aquesta tendència que sovint tenim de pensar els grups com a més homogenis del que són, en el cas que ens ocupa, tant entre el grup de noies feministes, i en el grup de noies d'origen llatinoamericà, la diversitat interna sovint queda desdibuixada. I això té a veure en què mai podem estar segurs del que sabem quan acompanyem la diversitat, i el que cal és apropar-nos a les persones i grups concrets per apropar-nos als seus punts de vista. M’explico: encara que haguem treballat altres vegades
amb “joves d’origen llatinoamericà”, amb “persones migrades marroquines”, amb “refugiats sudsaharians”: no podem fer inferències del que ja hem après i aplicar-ho mecànicament, pressuposant necessitats, punts de vista... (recordeu la diversitat interna de totes les cultures!) sinó que acompanyar educativament a persones que són culturalment diverses vol dir apropar-nos a aquestes persones, als seus sentirs, maneres de pensar, necessitats, demandes, formes d’expressió... Per tant, no hi hauran fórmules màgiques per l‘educació intercultural, sinó més aviat unes orientacions, que haurem de treballar en cada cas.
A més, recordeu que els conflictes que s'identifiquen com a motivats per raons culturals, molt sovint amaguen causes diferents, com ara econòmiques, socials, polítiques i que no sempre que hi hagi persones de diferents orígens geogràfics i/o culturals en un grup es pot definir el conflicte com a cultural. És la nostra missió com a educadores identificar i desemmascarar aquestes dinàmiques d'exclusió i de creació de prejudicis.
Sobre els processos de creació indentitària voldria remarcar altre cop les conseqüències que pot tenir tancar a les persones en una sola pertinença, i que aquesta pertinença sigui a més atacada. Tal i com diu Maalouf (1992:32) i molts heu destacat: “Sovint és la nostra mirada la que tanca els altres en les seves pertinences més estretes, i també és la nostra mirada la que pot alliberar-los”. Quan una de les pertinences que tenim sentim que és atacada podem reaccionar identificar-nos amb ella, quasi de manera exclusiva. Això ho podem identificar amb el que va succeir amb els nois que suposadament van cometre els atemptats de Barcelona i Cambrils d’aquest estiu, però també amb altres successos que han anat passant aquests mesos al nostre país durant els mesos en què hem compartit aquesta assignatura.
Respecte als aprenentatges i repercussions sobre el posicionament professional com a educadors o educadores social jo destacaria que la nostra tasca com a professionals educatius és rellevant ja que pot possibilitar i acompanyar la convivència real en la diversitat, fomentant la interacció positiva entre persones i grups, amb una mirada cap a la diversitat cultural que reconegui i valori el que aporta i que treballi per a combatre les desigualtats.
Així, resumidament, per mi, una educadora o educador social que treballi en contextos de diversitat cultural caldria que:
- Reflexionés de manera personal sobre la pròpia diversitat (també sobre la seva posició de privilegi / opressió ) per ser conscient de com aquesta pot influir en la seva praxis professional.
- (I relacionat amb l’anterior:) Conegués què sustenta les nostres conviccions. Ser conscients dels marcs interpretatius que hem interioritzat per formar part d’una cultura determinada.
aquelles que volem destacar per sobre de les altres!!!
Viure en societats pluriculturals és un fet, la coexistència de diferents grups en un mateix territori no es pot negar. Però, recordeu coexistència no implica necessàriament convivència.
si el nostre model és intercultural pensem que és important fomentar la interrelació.
Treball intern, formació o assessorament en Interculturalitat per a l’equip educatiu primer de tot treball intern i si convé amb formació o assessorament extern.
Les competències interculturals es definirien com la capacitat d’analitzar, entendre i saber com interactuar i gestionar les relacions en situacions de contacte entre persones i grups portadors de cultures.
Treball amb els grups
Diàleg o interacció amb els grups
PAC 2
Explica algunes de les característiques del concepte “cultura” de Carlos Giménez
comparteixen la mateixa cultura que se’ls a anat transmeten justificant-se amb les idees basades amb les experiències viscudes i a través de les paraules.
- La cultura com a conducta apresa. La cultura no es rep genèticament ni és de manera natural hereditària, sinó que l’adquirim en el nostre procés d’enculturació / socialització. És un procés que s’inicia i és més intens en les primeres etapes de la vida, però dura tota la vida.
Per tant si la cultura la podem aprendre, també podem aprendre aspectes d’altres cultures en les quals estem en contacte i relació al llarg de la vida.
- La cultura com a significant de la realitat : la cultura ens ajuda a interpretar la realitat que ens envolta,
- La cultura és transmesa per via de símbols : que ens ajuden a fer referència a altres aspectes culturals de manera simbòlica. - La cultura és integrada : ens adverteix del risc de caure en l’etnocentrisme: interpretar aspectes culturals d’una cultura de manera aïllada, traient-los de context.
el concepte de Stolke , ja que al trobar una oposició per motius culturals, d’estereotips o be de prejudicis al proposar aquest taller, i al percebre a les noies com una amenaça per a la resta de usuàries de l’esplai, decideixen que
és el problema i l’única manera que creuen que poden acabar en aquest enrenou és convidant-les a presentar un altra activitat i oblidar la ja presentada.
El fonamentalisme cultural o diferencialisme culturalista és el discurs discriminador, segregador i que justifica relacions desiguals, que ja no se es centra en les característiques físiques, sinó que discrimina les actuacions, pensaments i rutines lligades a cultures diferents a la pròpia. Així, legitima l’exclusió de la gent estrangera ( o de cultures migrades o fins i tot de minories nacionals), no pels seus trets físics i biològics, sinó per la seva cultura.
Sovint els arguments porten a un relativisme cultural extrem: com que les cultures només es poden entendre des dels paràmetres de cada cultura, la comunicació i l’intercanvi no són possibles.
El tema és no només que tenen es considera que tenen uns valors diferents sinó que se’ls considera uns valors inferiors: menys feministes o pitjor quasi anti-feministes.
com ens diu Verena Stolke (1995), es resol ideològicament de la manera: l'immigrant com estranger i, com a tal, “enemic” potencial que amenaça “la nostra” integritat nacional - cultural, es construeix a partir d'un tret compartit pel “jo”
Explica, amb les teves pròpies paraules, quines són les característiques del model multicultural o multiculturalisme i el model intercultural o interculturalisme: les semblances (allò que tenen en comú) i les diferències (en què el model intercultural es distingeix del multicultural).
l’interculturalisme existeix gràcies al multiculturalisme i que tots dos tenen en comú, la lluita contra la discriminació, diversitat positiva, ser iguals i diferents, tot dotant d’una perspectiva multicultural i intercultural dels projectes educatius. (C.Gimenez, 2003) La principal diferència radica en que l’interculturalisme té una interacció més positiva. També podem assenyalar que l’interculturalisme fa molt més que el multiculturalisme, ja que lluita per a que la societat sigui més analítica i que es lluiti per les relacions igualitàries, mentrestant el multiculturalisme es resigna a una convivència de diversitat i de cultures, en canvi no te present la manera de com ho hauria de fer.
el model intercultural, podem afirmar que mitjançant dels intercanvis culturals es construeixen les relacions socials. Si tenim una comunicació intercultural, podrem veure que tots som iguals i al mateix temps diferents i també que tots tenim els mateixos drets i també les mateixes obligacions, però cada persona vivim situacions molt diferents,en diverses cultures.
L’interculturalisme busca la convivència, per tant ha d’anar més enllà, i buscar que hi hagi espais comuns de treball, de diàleg, d’influència mútua, de negociació... El que faria que la proposta fos intercultural és que es fomentés alguna mena d’interrelació.
El com dependrà tant del context, de la situació concreta, dels actors...
superior) donant el nostre coneixement com a únic vàlid a l’hora de dur a terme la nostra tasca.
- Segons San Román (1996), cal articular les diferències i desigualtats de les persones i els grups diversos en una relació intercultural negociada.
Per a què hi hagi interculturalitat real hem de relacionar-nos i negociar. Però si la relació es fa des de posicions desiguals de poder pot significar que uns sempre hagin de renunciar i que altres s’imposin. Per tant perquè hi pugui haver una relació intercultural negociada hi ha d’haver uns que renunciïn al privilegi dels seu poder (com perquè hi hagi una societat igualitària entre els gèneres els homes han de qüestionat i renunciar als seus privilegis) en pro del bé comú.
- Raoneu la següent afirmació: "Tenemos el derecho a ser iguales cuando la diferencia nos inferioriza; tenemos el derecho a ser diferentes cuando la igualdad nos descaracteriza" (Boaventura de Sousa Santos). Més enllà de la diversitat cultural quins altres aspectes o marcadors socials creieu poden trobar-se lligats a experimentar situacions de desavantatge?
El dret a la igualtat no va renyit al dret a la diferència, això és pel que defensa De Sousa. Perquè la igualtat el que s’oposa és a la desigualtat (de drets, d’oportunitats, de recursos...) Però perquè per assolir aquests drets igualitaris no s’ha de fer en detriment que la persona pugui mantenir les seves diferències, peculiaritats, identitats.
una persona, sigui quin sigui el seu origen hauria de tenir igualtat d’oportunitats en el mercat laboral (si compleix les competències per realitzar una determinada feina. Però una noia que porto vel musulmà tindrà moltes dificultats i barreres per ser contractada. Hi hauria una manera relativament fàcil de tenir igualtat de dret: que es traiés el vel (moltes ho fan per aconseguir una feina), però no estem complint aquí el dret a la diferència: haver de renunciar a les seves diferències (el fet de portar vel).
La interseccionalitat també parla de quan hi ha persones que a més, pateixen desigualtats en més d’un eix, i es crea una situació nova d’opressió que no només s’explica per la suma dels eixos.
PAC 3
-el obrir-se al món és l'inici d'un nou procés d'identificació. No naixem amb una identitat,sinó que la construïm i la transformem al llarg de la nostra vida. La identitat de les persones és una mescla de diferents qualitats pròpies de cada persona. La relació dels elements que ens fan exclusius és únic de cada individu, per aquest motiu, són tan especials. Segons Maalouf, A. (1999) la identitat és com un conjunt múltiple de pertinences, les quals s’activen per les relacions interculturals i en funció del context històric i dels diferents contextos.
Ficar-nos a la pell de la persona educadora i plantejar-nos l’enfocament. Des de la perspectiva de descentrament: Reunir-me amb els diferents grups de noies per poder contrastar els nostres punts de vista. Podré comprendre les seves raons i posicionaments ja que cada opinió és relativa i únicament pren
forma després d’interactuar amb els altres. La identitat és el concepte clau del procés de descentració i aquesta identitat pot ser tocada més o menys al trobar-nos amb l’alteritat. Descobriment de les referències de l’altre. La cultura no la rebem genèticament ni s’hereta, per tant l’anem aprenent al llarg de la nostra vida, també podem aprendre altres coses de les demés cultures que ens envolten i tenim relació en el nostre dia a dia. (Esquirol, 2005) “la identitat és allò que ens identifica”.
“No naixem amb una identitat, sinó que la construïm i la transformem al llarg de la nostra vida” (Maalouf, A.1999).
diu Cohen-Émérique, en els processos interculturals, tenim de “donar temps al temps”,
En quant sabem i comprenem les motivacions i de com s’identifiquen cada grup de noies, entraria en la fase de negociació i mediació.
intentar que es vegin d’unes a les altres, com a diferents i com a iguals al mateix temps, ja que d’aquesta manera aconseguirem evitar la categorització i l’assimilació que tinguin les unes respecte les altres. Haurem d’aconseguir que totes les noies estiguin disposades a negociar, ja que sol podrem arribar a un acord sempre que les dues parts es prestin a un apropament. D’aquesta manera al relacionar-se i negociar obtindrem una interculturalitat autentica.
Hem de fer entendre que es pot ser fidel als valors propis, sense subestimar els de la resta i veure`s amenaçades per ells.
El secret de la integració, és el respecte mutu.
Si aconseguim analitzar, entendre, saber com interactuar i gestionar les relacions en aquest cas que ens trobem en diferents grups portadors de cultures, haurem fet una bona feina dins de la interculturalitat del nostre espai.
La identitat de les persones és una barreja de diferents qualitats pròpies de cada individu. La proporció dels elements que ens fan únics és específic de cada persona, i per això, som tan especials.
Quan una comunitat humana veu amenaçada la seua identitat com a poble és on comencen els problemes que deriven, moltes vegades, en violència.
Hem de ser respectuosos amb la resta de la gent, i agafar el millor del que tenim uns i altres per a conformar una identitat comuna, acceptada per tots, en la que ningú es vegi rebutjat per ser diferent, sinó que per això mateix, tingui l'ajuda i la comprensió de la resta d'individus per adaptar-se i habituar-se a aquesta nova societat multicultural.
. Hem de començar a pensar que les diversitats culturals són pròpies de la nostra cultura, de la nostra societat. I que en la nostra societat ja hi ha persones que tenen referents diferents, que professen religions diferents, que tenen una
desigualtats i/o situacions de minorització i/o opressió (almenys en els nostres espais i relacions, a l’exterior la nostra incidència és mínima)
Una de les tasques que hem de fer els educadors socials és exercir d'intermediaris entre la gent en situació de conflicte social, a conseqüència de les seves diferències culturals, i la societat. D’aquesta manera, entenem que som els mediadors per poder facilitar la convivència intercultural proporcionant ajuts culturals i coneixements per facilitar a la gent la seva incorporació als seus entorns.
proporcionar ajut i diferents opcions a tots els subjectes que tinguin problemes socials com poden ser l’exclusió, discriminacions per diferents motius i també a ajudar a assolir una bona i legitima identitat sense ser encasellades ni “obligats” a identificar-se amb una identitat per imposició de la resta dels grups.
els educadors hem de ser facilitadors per a que es produeixin aquests ponts i interaccions entre la societat en la que vivim i els diferents grups socials. D’aquesta manera amb les nostres actuacions hem d’adaptar-nos de tal forma que prosperin les situacions i que no en provoquem d’altres per una mala gestió,sense voler.
Hem de promoure la igualtat, acceptant sempre la diferència. Integrar els diferents grups i fer que entenguin i respectin l’alteritat. Totes aquestes tasques no són gaire senzilles però ho podem aconseguir informant constantment i d’aquesta manera promoure el coneixement de les diferents cultures, activitats per compartir aquesta transferència de riquesa cultural. Està clar que la feina no serà sempre fàcil, sovint poden haver inconvenients, com la baixa col·laboració en aquestes activitats.
hem de tenir clar que a mesura de les nostres possibilitats hem d’ajudar als que ho necessitin, i trencar les barreres que ens separen els uns dels altres, que malgrat les nostres diferències, aquí radica la riquesa de la diversitat cultural, som iguals en capacitats i oportunitats.
