¡Descarga resum introinvestigacio u1 uoc y más Resúmenes en PDF de Psicología solo en Docsity!
1. Tipus de coneixement: coneixement científic
i no científic.
1.1 Màgia i ciència
Història ciències socials: Equivalència entre→ pensament primitiu, infantil, màgic '' → pensament modern, adult, científic
- Tot i que el pensament científic mai pot deixar de tenir una mica de màgic.
Màgic:
- Analogia i semblança (x exemple si un fruit te forma d'orella serveix per curar malalties de l'oïda) « es recolza sobre metàfores»
- Contigüitat espacial i temporal(bruixot malèfic mor i s'enterra en lloc «llamemosle X» i d'allà creix una planta, una planta malèfica) «coneixement, recolza sobre alguna mena de contacte i metonímies.
Continuïtat temporal : causa-efecte (relació de coses )
Científic
- Creix sobre la base de les relacions de semblança i contigüitat, sinó que també ho fa sobre el terreny d'identitat i diferència.
- Cerca l'acord a través del contrast d'arguments amb possibilitat de comprovació.
- Accepta no únicament determinisme i causalitat sinó també atzar. Lleis de caire probabilístic.
- Reconeix els seus límits i llacunes de coneixement. Defensa principi de
parsimònia o de relacions limitades
- coneixement de la realitat però únicament una part, no tota.
- Diferencia nivells de realitat.
- Ciència, un cop trobada la «cosa» busca el perquè. Màgic
- Fonaments: autoritat de certes persones.
- Determinista, si ha de passar alguna cosa passa.
- Totalitari: pla classificatori i explicatiu no queda res fora. Apareixen elements amb connotació de tabú o misteri.
- No diferencia nivells de realitat.
- Un cop trobada la «cosa» no busca el perquè ja que no l'interessa.
identitat i en la diferència, exigeix proves empíriques, accepta l'atzar, analitza la realitat en parcel·les i nivells i, en conseqüència, s'especialitza, i pel seu alt nivell d'abstracció, el seu metallenguatge.
1.2 Ideologia i ciència. Epistemes i obstacles
epistemològics
I vs C : oposar motlles culturals que configuren els valors i els judicis de la gent. Marquen el pensament des d'un estrat més profund. Cada cultura es diferent i cada motlle es diferent « ulleres de tòpic» : tenyeixen d'un determinat «color» la realitat, en destaquen d'uns aspectes i en tatxen d'uns altres. (fixen uns determinats valors o significats per a cada fet o fenomen físic o social.
Parcialitat o biaix : inseparable de cada llenguatge com a sistema de representació així com judicis que permet fer i de les convencions culturals que se'n deriven.
- «ideologia» sistema d'ocultació o il·luminació (segons com es miri) de la realitat.
Configuració / entramat constitueix el sòl des del qual s'estableixen les condicions de legitimitat de la ciència en una determinada societat. (michel foucauldt anomena episteme).
- Ciència: fins a cert put contaminada x ideologia així que també ho estan les seves aplicacions (política // diners)
- Hàbits de pensament instal·lats en els col·lectius científics: obstacles epistemològics.
Altra perspectiva ideologia : factor decisiu en la decisió de com aplicar el coneixement adquirit.
La ciència té un component ideològic, el qual l'orienta, però també la frena enfrontant-la amb obstacles epistemològics, els quals ha de superar gràcies a una vigilància i a un debat dialèctic constant.
empírica i s'ha anat separant pas a pas de la filosofia al llarg de la història moderna.
1.4 Tecnologia i ciència. Com entendre el món, com canviar el món.
Ciència : recerca, observació, recollida d'info, registre de dades , en la mesura, interpretació de dades.. i àdhuc en el bastiment de la teoria (pràctica teòrica).
- Pràctica científica: un cop descrits, classificats, mesurats i explicats parcialment o totalment els fenòmens, desenvolupa a posteriori les tecnologies que se'n desprenen.
Tecnologia: pràctica adreçada a la intervenció sobre el món, al seu control o manipulació. Peculiaritat: pot existir articulada amb la ciència, com una de les seves conseqüències, però també pot funcionar independentment d'ella.
- Pràctica tecnològica: busca primordialment un producte, o la transformació d'un producte o d'un sector de la realitat en el qual l'agent humà està interessat. (es pot assolir sense saber el perquè).
La tecnologia busca prioritàriament productes i no explicacions dels fenòmens, i pot actuar, independentment de la activitat científica o de la que hi està acoblada, com el resultat final.
- Els trets distintius de la ciència
2. 1 Introducció. Un retrat positiu de la ciència.
Semblances entre ciència / màgia / filosofia / tecnologia:
- Sistematització, rigor i coherència del discurs.
- Acumulació de coneixement (en el temps)
- Objectiu de cercar l'ordre en el món i la societat
- Construcció social.
- Tenir cert angle – parcial – de visió sobre la realitat.
- Voluntat d'intervenir o canviar el món.
Diferencies en quant a la ciència:
- Admet i cerca l'especialització
- Analitza i diferencia realitat en nivells i parcel·les disciplinaries
- Les seves generacions o globalitzacions tenen límits
- (^) lleis, poden incorporar un component d'incertesa
- a part de canviar el món vol entendre'l i explicar-lo
- Allò del que parla ha de ser observable o comprobable
- exigeix que els seus elements i proves siguin públics i discutibles o objectables.
2.2 Criteris de cientificitat
Criteris que permetin separar el que es ciència del que no es ciència. Són les regles del joc.
Dintre dels criteris : diferenciem funcionals dels estructurals.
Funcionals: especifiquen per a que serveix la ciència, la seva utilitat, els seus objectius, quins resultats o productes pot oferir la societat on es desenvolupa.
Estructurals: constitueixen les regles del joc i enuncien quin és l'estatut lògic i metodològic de la ciència, per quines normes s'ha de regular, quines operacions mentals o conductuals són les correctes en l'activitat de l'investigador.
En una caracterització positiva de la ciència podem podem aplicar criteris funcionals o estructurals, tot i que els segons tenen més capacitat definitòria.
al mínim significat inicial de caire comprensiu que, inevitablement i irreductiblement, conte una descripció.
Entenem que l'explicació és un tipus particular de descripció, que influeix i
construeix significats a partir de l'explicit establiment de relacions.
Semblantment al cas de la interpretació, és obligada la justificació dels nexes establerts: quina és la relació que els valida, com s'han caracteritzat els termes o els elements relacionats, com s'ha tractat l'info, d'on s'ha obtingut, etc.
Funcions extrínseques:
- Predicció : Resumen del resumen : Les prediccions científiques es diferencien de les «altres» perquè : el pla o el procediment a partir del qual està feta no es basa només en l'observació i coneixement de regularitats sinó també en la comprensió teòrica de fenomen el resultat del qual es vol anticipar.
Tipus: Global, particular (de detall), o de molt detall (singular).
Distinció predicció genuïnament científica de la resta de prediccions: és una conseqüència de l'aplicació del mètode científic dintre d'un marc teòric; per tant, una vegada més, la seva peculiaritat neix de l'ús d'unes regles en canvi d'unes altres en el camí que duu a una predicció.
- (^) Control i transformació del món: Qualsevol tipus de coneixement i activitat generadora de coneixement cerca, canviar el món, la societat, l'existència quotidiana.
La ciència aconsegueix canvis a través de l'assimilació social de les teories o bé del terreny material a través de la tecnologia. Els canvis dels quals parlem poden esdevenir-se en el pla de la realitat empírica o en el pla de les representacions individuals i col·lectives ( o de fet en tots dos)
Les funcions de control i transformació del món i la natura que acompleix la ciència no s'aparten, en la seva intenció general, de les que inspiren altres sabers. El que les marca és la base sobre la qual s'executa la intervenció, i s'assoleix el canvi. Aquesta base la proporciona l'estructura del quefer científic, en la mesura que segueix, una vegada més, certes regles inseparables de la construcció de la teoria i de l'aplicació del mètode.
La ciència és capaç de descriure, classificar, interpretar i
explicar; de predir i canviar el món; però cap d'aquestes capacitats la diferencia d'altres sabers si no considerem les condicions lògiques en què les exerceix i el mètode o les regles que aplica fer-ho.
Criteris de cientificitat estructurals:
Dèbils i forts (en aquests cas no fan referencia a la «força» sinó a la dificultat que té una ciència.
Dèbils: El compliment dels principis de determinisme, de generalitzabilitat, de les relacions limitades i d'empiricitat.
Forts: Principis de la univocitat del llenguatge, de la unicitat del mètode i de l reducció de la física.
2.4 Criteris de cientificitat estructurals: Dèbils
- El determinisme es lligava de manera quasi exclusiva a la cerca i descobriment de la causalitat.
En la mesura que la ciència va complicar aquesta visió de l'univers, el científic va també acceptar que les coses no eren tan senzilles. I no ho eren per dues raons:
→ Perquè difícilment una causa té un sol efecte, i un efecte té una sola causa, fora de l'àmbit de la mecànica newtoniana. MULTICAUSALITAT. La situació més comuna a la que s'enfronta un científic social és una situació complexa, la de multivariància, on els termes o variables a relacionar rarament es limiten a un.
→ Perquè tot i que una causa i un efecte s'oposen en el temps
- la primera és un antecedent; el següent es un consegüent-, també és veritat que moltes causes poden a ser efectes, i molts efectes poden ser, en altres condicions, causes. Per tant, sembla més adequat parlar d'interrelació, que no de causalitat unidireccional.
CONCLUSIÓ: actualment el determinisme s'associa més amb la multicausalitat i les interrelacions entre fenòmens, que no pas amb la causalitat pura.
La generalitzabilitat: La capacitat de generalització d'uns resultats
depèn de la variabilitat de les entitats o individus que componen la població de referència, tant de la variabilitat de cada una d'aquestes al llarg del temps, com de la variabilitat d'aquestes.
La capacitat de generalització és inversament proporcional a la magnitud d'aquesta variabilitat: quan és molt gran, és difícil a lleis o resultats generals, ja que no hi ha o hi ha pocs elements o relacions comuns. I, a l'inrevés, quan és petita el científic abasta amb relativa facilitat alts nivells de generalització, atès que llavors abunden més les semblances que les diferències.
Problemàtica: grau de predicció. → pot ser completament irrebatible « tot ésser humà ha de morir». (SIL·LOGISME LÒGIC ) → Física clàssica podem arribar a conclusions semblants. Que en SL. → Ciències socials i psicologia, tot més complicat: difícilment són completes respecte una població donada.
- Les relacions limitades: El nucli d'aquest principi ordena que el nombre de fenòmens amb el qual es pot relacionar un objecte d'estudi es limitat i ha de restar dintre del cap d'interessos i objectes dibuixat en la història d'una disciplina. Actualment no es així i seria més correcte expressar-ho d'un alta manera, tal que així : una ciència inclou un nucli d'interessos gairebé exclusius, o a penes compartits amb altres ciències, i al volant d'aquest nucli s'estén en una sèrie de zones concèntriques que van imbricant-se amb disciplines afins o limítrofes.
Regla d'aquest principi: Regla de la parsimònia o circumspecció: regla que ha d'aplicar una ciència quan en cercar explicacions, estableix relacions entre fets o fenòmens. (pg. 26)
- L'empiricitat: Ciència es construeix a partir de fets captats per l'observador humà com a fenòmens un cop filtrats pel seu aparell perceptiu. El discurs científic descansa sobre allò observable directa o indirectament, a través de les seves manifestacions. Prudentment es pot presentar al observador científic com a algú sotmès a les següents limitacions:
