¡Descarga RESUM PSICOSOCIAL UOC y más Resúmenes en PDF de Psicología solo en Docsity!
PAC 1
La psicologia social és una disciplina científica que estudia com els fenòmens psicològics estan determinats i
conformats per processos socials i culturals.
les principals perspectives teòriques d’aquesta disciplina
Des de la Psicologia Social Psicològica (PSP)
- Importància INDIVIDU - Diferencia la societat del individu
- Quan naixem som PERSONES INDIVIDUALS per naturalesa, amb un sexe definit, després la SOCIETAT ens va modelant d’una forma o una altre, en funció del context on ens trobem, les conductes estaran influïdes per la societat = les experiències pròpies i amb els altres. (potenciar o inhibir aquelles característiques que ha atribuït a cadascun els generes).
- Corrents teòriques : la Psicoanàlisi, el Conductisme i el Cognitivisme (la societat s’entén bàsicament com un conjunt, és a dir, la suma d’aquests individus)
- els fenòmens psicològics (matèria bàsica) i els fenòmens socials (dóna forma particular) estan relacionats però aquesta relació és d’ exterioritat , pot haver-hi Separació clara entre el que és psicològic i el que és social o se centra en com els estímuls socials incideixen en els processos psicològics (que la realitat que ens envolta és la mateixa per a tothom i que aquesta s’interpreta de forma individual i única)
- psicològica - individu Matèria bàsica(plastilina): es canvia i modela segons els entorns socioculturals que l’envolten.
- Social – societat va després i nodreix la psicològica amb continguts concrets donant-l.i les formes particulars (vernís) , aporta la part que atorga de distinta respecta la resta de cultures.
la PSP es basa en aquells estímuls i situacions personals que afecten a la persona, i que d’alguna manera ho exterioritza físicament, normalment amb fatiga, esgotament mental, desmotivació, entre d’altres.
- PAC 1 BURNOUT: és un síndrome que afecta a l’individu per trobar-se en un entorn concret. I són aquestes situacions les que fan que la persona se senti cansada, irritable, produeixi poc, etc. Veiem clarament com són les situacions socials les que influeixen en els processos psicològics. És l’entorn el que modela i matisa allò individual,
- La persona respondrà en funció de la situació a la que se la sotmeti, però té unes pautes de resposta ja establertes (socioconductisme),
- La repercussió dels factors socials en l’activitat cognitiva (sociocognitivisme) es veu clara quan es fa referència a que una situació d’estar “cremat” desemboca en falta de concentració, oblits freqüents o esgotament mental, per exemple.
Psicologia Social Sociològica (PSS)
En la PSS “es prenen la interacció social i la dimensió social com a unitat d’anàlisi” (Ibáñez, T; 2008: 20). Per tant, és tot allò que envolta la persona, és a dir, com la societat pot afectar de
manera negativa a una persona, com per exemple que el cap de la teva feina et pressioni, perquè vagis més ràpid en el treball que estàs realitzant actualment. Aquest és un factor que
no podem controlar i per tant és extern.
Interaccionisme simbòlic: Dóna més importància als significats que la persona atorga als objectes que als
mateixos objectes. Som nosaltres qui elaborem
- Allò psicològic i allò social són inseparables = relació és d’interioritat (no són entitats a les quals es pugui
accedir separadament) diferencien la societat del individu.
- la diferenciació de sexe, color o altres categories es troa en els significats que donem a aquestes categories
=símbols i llenguatge.
- aquestes diferencies percebudes entre els individus (sexes diferents) vindrien donades per les interaccions
dintre de la societat i no pel fet del naixement.
- les intereaccions que es produeixen en la societat (habis socials, estil de vida de l’individu) depenent d’aixo
durant la vida un individu pot definir-se com homosexual, hetero... depenent del temps del tipus d’interacció
en la que hagués participat.
- Corrents teòriques: l’Interaccionisme Simbòlic de Mead i autors com E. Goffman
- Donada la importància de la dimensió simbòlica per a entendre aquests fenòmens, s’utilitzen mètodes
interpretatius. Cal destacar la gran importància del llenguatge , eina de comunicació que ens dota de recursos
per comunicar.-nos i ajudar les relacions entre les persones, ja que som esser socials i necessitem comunicar-
nos. Segons les circumstàncies, entorn, context... les paraules poden tenir diferents interpretacions.
PAC 1 BURNOUT
el síndrome de burn out l’element central passaria a ser la dimensió simbòlica, els significats. És a dir, una
persona es comportarà d’una o d’altra manera en una situació social determinada en funció de la interpretació
que faci d’aquesta situació. L’individu és actiu i és ell el que negocia el significat que tenen per sí mateix
determinades situacions.
Construïm de forma col·lectiva el significat de la síndrome de burn out. El nostre interès es centraria en quina
interpretació en fem d’aquesta en cada context. Per exemple, a l’article “La insoportable levedad del ser: Burn
out” ens parla de com l’estil de vida actual ens ha portat a aquestes noves malalties relacionades amb l’estrès
a la feina.
la Psicologia Social Construccionista (PSC)
- es basa en la construcció social dels processos psicològics. Llenguatge, moment històric i cultural.
- no hi ha separació entre individu i societat, no es tracta de realitats independents, sinó que són indivisibles
- la SOCIETAT (realitat psicològica) es construeix a través del LLENGUATGE. = es la societat mateixa la que construeix a l’INDIVIDU a través del llenguatge, categoritzant-lo com a dona-home, blan-negre, llest-retardat...
- La nostra identitat tindrà sentit en les interaccions amb els altres , podem tenir múltiples identitats, tal com ser treballadors, pares, estudiants…(Interaccionisme simbòlic)
- No existeix res previ al llenguatge= les tendències sexuals es van conformant a mida que anem adquirint el llenguatge.
- Un individu homosexual seria la construcció d’homonexual feta per la societat a traves del llenguatge amb característiques i comportaments determinats pel moment històric i cultural que estigues vivint aquest individu.
Identitat emergent malgrat disposar un “adn” sorgeix en el procés d’interacció concreta i particular amb
persones i amb les quals es relaciona.
Considera que la identitat no és alguna cosa que cada persona porti amb si independentment del context o de les situacions per les quals es mou, sinó que és alguna cosa recíproca , que sorgeix en el transcurs de les interaccions socials, cadascú es configura una imatge de si mateix a partir de la imatge que els altres tenen de nosaltres i d’un mateix cap als altres
La relació es construeix de forma reciproca, a partir de les interaccions concretes que mantenen, actuant com
un mirall i negociant els sues significats. la identitat és negociada perquè es constitueix a partir de les
negociacions entre els dos actors, és a dir, segons la imatge o percepció que tinguem de nosaltres mateixos,
modificarem i canviarem la nostra identitat ajustant-la a la imatge que l’altre té sobre nosaltres. EX.
Construcció reciproca i negociada de les identitats ens remet a la discussió entre ambdós quan ell acusa a
Samanta de fingir ser quelcom que no és, genera una primera decepció i gairebé una ruptura. Serà necessari
obrir un nou escenari de negociació sobre la seva identitat perque la pròpia relació es recompongui.
La identitat depèn del context i d’una situació determinada al qual se li dona un significat, i sorgeix del procés d’interacció amb els altres
La identitat es situada i depenent del context = situació concreta i en un context i temps específic. EX.
Samantha desenvolupa altres identitats en altres contextos i interaccions.
I va canviant segons les situacions que es trobi, per tant és múltiple comença sent una secretaria, i acaba
sent la seva parella, es filosofa... Totes i cadascunes d’aquestes identitats conformen el seu sel múltiple.
Valors que apropen com a persona: individualitat, autonomia i llibertat concepció d’identitat occidental.
Valors que allunyen de ser persona capacitat d’elecció i actuació de Samantha queda relegada a les
possibilitats del seu ser com a sistema operatiu, fins al punt que siguin els programadors que decideixin parar
el seu avanç, tampoc té la possibilitat de participació ciutadana i política en la societat de la qual forma part. Es
lliure però només en un context molt concret i determinat.
PROCESSOS D’ATRACCIÓ INERPERSONALS + RELACIONS INTERPERSONALS
LES RELACIONS INTERPERSONALS: un dels primers passos per establir una relació.
Tres factors que intervenen en el procés d’atracció interpersonal des de una perspectiva psicosocial:
PROXIMITAT FÍSICA= Les persones necessiten establir una connexió i familiaritat = compartir una quotidianitat que
fa que cada vegada compartir més activitats i que se sentin més propers.
Com més proximitat =més facilitat per a interaccionar amb les altres persones i establir contactes i relacions.
Desenvolupem sentiments més positius cap a aquelles persones que veiem amb més freqüència.
Es més probable mantenir una relació interpersonals amb algú que compartim un espai físic i amb qui tenim un contacte
quotidià.
Les noves tecnologies malgrat la distancia física, pot seguir mantenint un contacte quotidià que simuli d’alguna forma, certa presencia i/proximitat física però no poden compartir mateix espai físic.
EX. Samantha pot accedir a Theodor en qualsevol moment, compartir activitats del dia a dia (conversacions al llarg del dia, passejar junts , sexe...) = construcció de la proximitat entre un i l’altre. La forma tradicional i clàssica d’apropar-se a l’altre mitjançant el cos, es reconstruïda d’una altre manera.
ATRACTIU FÍSIC: La bellesa influeix en la formació d’amistats, ja que en el moment inicial és l’aspecte més important. Però a mesura que avança la relació perd importància i són altres factors com la intel·ligència que aniran prenent major importància.
o Estereotip: Qui és atractiu , també es interesant i intel·ligent.
Ex. Samantha no té cos al que poder admirar però hi ha una bellesa que traspassa allò físic, i que s’apropa més bé al tercer factor. Potser no podem parlar d’una bellesa física que es pot veure, però si que es pot intuir i sentir-la bonica. Punt físic apreciable de Samantha seria la veu.
La proximitat genera possibilitat d’accessibilitat i de proximitat a l’altre
La bellesa actua com a disparador d’un possible apropament entre dues persones
SEMBLANÇA EN ACTITUDS I OPINIONS fonamental perquè es consolidi la relació. Compartir valors, actituds i idees amb l’altra augmenta l’atracció sentida. Trobar una persona en la qual vegem les nostres actituds reflexides ens permet compartir punts de vista, sentir-nos més segurs...les teories com la de la comparació i reforç social afirmen que si es tenen semblances en les opinions, l'atracció és major i a demés provoca més seguretat en l'altre.
EX. Samantha aprèn i creix a partir de l’experiència i les interaccions que té amb theodor. De forma independent adquireix la seva forma de ser persona i d’entendre la vida de forma similar, hi ha connexió entre ells.
Per una banda les tecnologies han contribuint a la vulneració de les distancies físiques (+ curtes i susceptibles de ser travessades en un curt interval de temps). Avui en dia, compartir la vida no significa exclusivament compartir un mateix espai físic.
Per una altra banda, la demora en el temps es interpretada com indiferència, passivitat, existència d’altra persona en la relació , mentides... les noves tecnologies contribueixen de forma important a aproximar les persones a pesar d ela distancia física però que també contribueixen a desenvolupar estratègies de vigilància i control respecte els altres.
DIMENSIÓ SOCIOHISTÒRICA; en l’anàlisi de les categories socials les identitats no són una altra cosa que construccions socials situades històricament i emergents en els processos socials, que es constitueixen d’acord dels interessos de l’home dominant.
Self dominant occident: l’home es considera autònom i separat de l’interior, cosa que el fa individualista. En la societat que vivim, el Self està vinculat a la ideologia dominant. Cal ser més autònom per ser lliure. D’aquesta manera, cada època construeix l’individu que més li convé
Si entenem la dimensió sociohistòrica de la realitat social torbem transformacions esdevingudes en el últims anys respecte l’ús de les noves tecnologies , el context de producció de significats i de comprensió de la realitat es ara diferent.
Procés d’enamorament es dona en base als tòpics i significats de les relacions afectives humanes:
- L’attachement: implica la necessitat afectiva de l’altre i de estar en contacte constant i compartir tot amb l’altre
- La curiositat per conèixer-se íntimament i la passió
- La necessitat d’exclusivitat que deriva en gelosia quan s’intueix que es pot perdre a l’altre
- La idea de créixer amb l’altre.
NO SE SI ES NECESARIO : Identitat social (singular i múltiple) Identitat singular
- L’experiència subjectiva del jo està estretament associada a la consciència d’agència (de pensar que com a persona particular tinc el poder de produir efectes en mi i en els altres).
- Es prenen posicions que determinaran les nostres actituds: reivindicarem o criticarem les actituds dels altres i el comportament variarà en funció de les actituds que generem (sentiments i posicionaments: polítics, ideològics, religiosos...).
Exemple: Actituds favorables
Component cognitiu permet entreveure actitud favorable a l’administració del medicament : hay 800 pacientes en España en la fase más critica de la Hep., pese al altro esigo de morir, dicen que se les esta
privando de un medicamento eficaç, però muy carllo, que cura el 90% de los casos comporta una
determinada acció ( component conductual): la plataforma lleva al miniserio ante los tribunales pq no repetan el compromiso de subministar este medicamento a casos extremos...
El component cognitiu en la manifestació per pat dels metges del preu abusiu del medicament, es una defensa al dred a administar el medicament a tots els malalts ( component avaluatiu), promovent un manifest (component conductual).
Exemple: Actituds en contra
Es criterio del ministerio que sovaldi tanga un restultad terapetuiocy precio acorde con otros productos, sanidad abonara 25mil euros. Aquí trobem el component cognitiu on veiem una posició contraria a l’us generalitzat de Sovaldi (component avaluatiu) si no lo hicieramos asi nos acusarian con razon de no usar todas las herraminetas para garantizar su sustentabilidad del sistema. La defensa del sistema serà un exemple del component conductual.
PERSPECTIVA CLÀSSICA DE LES ACTITUDS
- té en consideració el què pensem les persones, prescindint del grup/la societat.
- Des d’aquest plantejament s’estableix una relació concreta entre les actituds (internes, mentals) i el nostre comportament (extern, social).
- s’entén l’actitud com una predisposició interna - favorable o desfavorable - vers un objecte.
- Sempre es concep l’home individual, separat de l’home en societat.
- els fenòmens socials “incideixen” sobre les actituds de les persones.
Com efectuem els canvis d’actituds:
DISSONÀNCIA COGNITIVA quan sentim que la nostra manera de pensar no es correspon amb la nostra forma d’actuar = tracta de donar-li sentit a la incoherència entre els nostres pensaments i sentiments i els nostres comportaments
necessitat que tenim les persones d’estar en quilibri, intentant manteirnir unacoherencia en tre el que pensem, diem i fem = Per això, podem canviar les nostres actituds, cognicions, o directament els nostres comportaments. Per tal de sentir-nos bé. Finalitzant així el nostre patiment generat per la vivència d’aquesta dissonància.
apareixen discrepàncies o incoherències i aquest equilibri es trenca, la persona experimenta una situació de malestar més o menys afectada segons el compromís de la persona vers l’objecte social intentarà minimitzar modificant algun dels elements que la produeixen per tal de poder restablir l’equilibri perdut.
- les persones tenim una necessitat interna d’estar en equilibri = no podem viure amb aquesta inconsistència necessitem reduir el malestar que genera aquesta dissonància.
- La dissonància cognitiva sorgeix de la comparació social (teoria de la comparació social de Festinger), aquesta es fa servir per avaluar-nos respecte de la resta de la societat a tots ens agrada pensar que les nostres actituds són encertades i per comprovar-ho, sovint el que fem és comparar-les amb les dels demés. Si les actituds coincideixen, si els demés ens confirmen que “tenim raó”, l’equilibri es manté.
- Per això, podem canviar les nostres actituds, cognicions, o directament els nostres comportaments. Per tal de sentir-nos bé. Finalitzant així el nostre patiment generat per la vivència d’aquesta dissonància.
EX. DISSONANCIA PER PART DEL GOVERN: el ministeri diu que vetlla per la salut dels ciutadans ja que paguen els seus impostos i tenen dret a la salut, però l’elevat preu del tractament fa que el Ministeri de Sanitat decideixi establir uns criteris d’administració del medicament seleccionant aquells pacients que se0ls aplicarà i descartant el tractament a la resta.
Aquesta teoria provoca una inconsistència entre cognicions. Tipus de dissonància:
- Dissonància per justificació de l’esforç: Sovint dediquem molts esforços per aconseguir quelcom. En el cas que no ho aconseguim podem oblidar l’esforç que hem fet o ressaltar els aspectes positius i ignorar els negatius del resultat. -Presa de decisions en una situació de lliure elecció: la dissonància rau en que escollir comporta renunciar quelcom. Com més atractiva sigui l’alternativa no escollida, com més diferents siguin les alternatives i com més important sigui la decisió de la persona, més gran serà la dissonància. Canviar la decisió presa, donar més valor a l’alternativa escollida, o desvalorar la no escollida. -Acord induït : La recompensa o càstig justifiquen realitzar una conducta en contra de les mateixes actituds. Per tant disminueixen la dissonància cognitiva -Interacció de grup com a mitjà per reduir la dissonància: entre el que creiem i el que creuen els altres. Ens podem recolzar amb gent que pensa com nosaltres, o podem persuadir els altres. - Dissonància per contradicció d’expectatives en situació grupal : quan els esdeveniments contradiuen les expectatives, la persona ha de canviar els pensaments, acceptar l’errada i canviar les expectatives.
Resum: La interacció de grup com a mitjà per reduir la dissonància és la manera com la persona pot reduir el problema. La solució a aquest dependrà del número de persones amb qui tingui que interactuar que estiguin a favor o en contra de les seves creences. Si hi ha una persona que pensa diferent, una possible manera de solucionar-ho seria utilitzant la persuasió amb els nostres arguments per convèncer-la, tot posant en dubte la seva informació. Per contra, si ha de lidiar amb moltes persones optarà per ajuntar-se amb les persones que pensen com ella i comparteixen les mateixes actituds, per tal de sentir-se més forta i lluitar conjuntament per aconseguir el seu propòsit. Per a aquesta lluita el què farà és buscar informació que l’ajudi a tenir més arguments amb què defensar els seus ideals.
Comprensió social de les actituds: PERSPETIVA DICRUSIVA - Psicologia social construccionista (PSC) -> constructor del llenguatge (l’ús del
llenguatge respon a funcions diferents.
PERSPECTIVA DISCURSIVA: el que fa és treure un concepte psicològic (en aquest cas, les actituds) de l’interior de les persones i ho ubica en un espai interrelacional, és a dir, entre les persones.
-ACTITUDS són maneres de parlar que ens permeten donar sentit al món i posicionar-nos enfront els seus eseevenidiments i fenòmens: les actitus són practiques avaluatives o posicions argumentatives que estan situades en i són ddetermniades per un contesxst social i històric particular.
- Defensa que la seva naturalesa és social , que es construeixen en la interacció amb els altres (són interpersonals) i adquireixen el seu sentit en funció de les pràctiques col·lectives.
- Els discursos són pràctiques col·lectives, que ens remeten als significats que construïm de manera col·lectiva sobre un determinat fet. A partir de la interacció amb els altres, les nostres pràctiques i converses, construïm una visió del nostre entorn que ens permet tornar-lo significatiu.
- El significat no és en el cap de la gent sinó en la seva interacció: els significats es negocien i construeixen a partir de situacions concretes. Tanmateix, maneres de parlar que ens permeten exposar la nostra posició davant d’un determinat fet en un determinat moment (ja sigui a favor o en contra).
Engloba tres processos psicosocials, la categorització social , la identificació i la comparació , els quals actuen conjuntament i fan referència a la forma com percebem les altres persones i a nosaltres mateixos, prenent com a base d’aquesta percepció la pertinença de les persones als grups.
- Planteja que la nostra identitat es constitueix a partir de les categories socials a les quals ens adscrivim a través de les nostres interaccions quotidianes.
- Els éssers humans necessitem comprendre la realitat i, per a això la categoritzem , és a dir, creem categories (socials, econòmiques, culturals, racials, sexuals...). Aquestes categories ens proporcionen identitat o posició social.
- Cada categoria social porta implícita una sèrie de característiques: físiques, psicològiques, rols determinats, percepcions socials, etc. Tots els individus acostumen a identificar-se amb un grup social i són capaços de reconèixer qui forma part dels altres. La categorització té un valor ideològic per organitzar, estructurar i controlar el mitjà social segons els interessos, valors i percepcions del grup dominant per així obtenir una identitat social major.
- No actuem ni ens relacionem amb la gent tant per allò que les persones són, sinó per com ens les representem o per com les percebem i interpretem. Aquestes representacions i percepcions dels altres estan fortament modulades i afectades pel sentiment de pertinença dels individus a determinats grups ( Identificació ).
Ens situem dins del grup amb el que compartim aquestes característiques per crear una identitat individual i una identitat col·lectiva basades i marcades per la semblança, el context social i el context històric. Són, per tant, creacions socials (en cap cas individuals) i històriques que ens igualen a la resta d’integrants d’aquesta categoria.
- En aquesta percepció de l’altre sempre hi ha implícit un procés de comparació social , establert a partir d’un patró o criteri que actuarà de guia de la comparació, i pel qual volem ser valorats.
Així doncs, la percepció/valoració que fem de nosaltres mateixos ha de dependre del punt de comparació que establim. Escollirem de comparar-nos amb aquelles categories que ens permetin sortir afavorits de la comparació, i diferenciar-nos en termes d’identitat social, buscant una distintivitat social positiva.
Amb aquest procés de comparació social establim diferenciacions del tipus nosaltres versus ells, on la conseqüència d’aquesta divisió és l’ etnocentrisme (el favoritisme cap al propi grup i el menyspreu, la discriminació i, eventualment, l’agressió cap al grup contrari).
Així doncs, la funció de les categories socials, sobretot d’aquelles que son considerades com a naturals i no construïdes socialment (contingents i històriques) és la de legitimar la dominació i d’obstaculitzar la solidaritat entre posicions socials diferents.
RELACIÓ ENTRE IDENTITAT I NORMES SOCIALS (INFLUÈNCIA INFORMACIONAL,
INFLUÈNCIA NORMATIVA, UNIFORMITAT)
L’aprenentatge i la socialització serien els mecanismes mitjançant els quals les normes socials “penetren” a l’interior de l’organismes. Des del punt de vista de la psicologia cognitiva, les normes podrien ser enteses com esquemes o blocs de processament d’informació.
- La normalització és el procés pel qual un conjunt de creences, valors i comportaments adquireixen l’estatus de realitat acceptada: el que és acceptat per tots serà interpretat com a normal, el que no és discutible, el que tothom dóna per bo, i adquireix un caràcter prescriptiu, és a dir, es converteix en una obligació per a tothom.
Tots han de comportar-se com dicta el que és acceptat, fent que certs sabers i comportaments tinguin un valor normatiu, convertits en criteri de comportament.
- Les normes socials són el conjunt de regles i principis que regulen la vida en societat i les interaccions entre les persones, tot establint pautes de conductes i configurant la identitat individual i col·lectiva.
- Quan una norma (una expectativa de comportament, el que s’espera que tots facin o pensin) s’estableix, queda exempta de la possibilitat de crítica, és una cosa indiscutible que es fa no perquè sigui millor o pitjor, més o menys útil o correcta, sinó perquè ha de ser fet així (per costum o per imperatiu legal). Existeix societat allí on les relacions entre les persones estan regulades o sotmeses a normes.
Hi ha dos tipus de normes:
Explícites : són aquelles de les quals som conscients de la seva existència i sovint estan recollides en marcs legals escrits (codis, lleis o reglaments o fins i tot en manuals de civisme, urbanisme i bona educació, i també transmeses oralment). La seva transgressió , en la majoria de casos, es considera un acte de rebel·lia i suposa l’aplicació d’una sanció formal per un organisme competent.
Trencament de les normes: sancions formals: imposades per organismes competents
Implícites : són aquelles que tenen la característica de passar desapercebudes fins i tot per al que les acompleix. En general, no hi ha consciència de la seva existència i no estan escrites enlloc. La seva transgressió es relaciona amb la idea d’ anormalitat i suposa una sanció informal (burla, ridícul, exclusió, aïlament...). És exercida per la pressió del grup.
Trencament de les normes: sancions informals: imposades per les persnes que formen part de la istuacio o inclòs per la pròpia persona.
- Les normes de cada societat determinen els rols dels individus, és a dir, el comportament que s’espera de cadascú, i l’esquema dels esdeveniments , és a dir, les seves tasques, obligacions, comportaments...
Una norma pot passar de ser explícita a implícita o a l’inrevés.
⁃ Influència informacional: La persona deixa enrere el que ella pensa i la informació que posseeix per defensar el que exposa la majoria ja que creu que creu que tenen més raó. Aquesta es concep com a necessària pel nou membre. ⁃ Influència normativa: consisteix a mostrar acord amb la norma de grup per a poder continuar formant part d’aquest i no ser-ne exclòs. Exemple de la PAC: el nou membre exerceix la violència contra la seva voluntat, amb la finalitat de ser acceptat pel grup. En el cas dels “maras”, cometre assassinats i segrestos és una norma implícita que passa a ser necessària. ⁃ La uniformitat dels grups és el producte que resulta del seguiment de les normes socials per part d’un grup i que consisteix en el fet que les persones d’aquest grup comparteixen creences, percepcions i comportaments, és a dir, la uniformitat és el resultat dels processos de conformitat. Segons la tipologia de Kelman (1971), la pertanyença als grups és el resultat de: Dinàmiques de submissió: mostrar acord amb l’origen de la influència per por al rebuig o al càstig. Exemple PAC: cometre assassinats per por d’assassinat. Dinàmiques de identificació: mostrar acord pel desig de sentir-se membre del grup. Exemple PAC: Sotmetre’s a pallisses brutals amb l’objectiu de pertànyer al grup i no ser rebutjat). Dinàmiques d’interiorització: mostrar acord per la creença de l’origen de la influència té raó. Exemple PAC: Creure cegament en els criteris dels altres membres de la colla. ⁃ La conformitat és l’acció de conformar-se i el conformisme és l’actitud d’aquell que accepta passivament les normes de la societat.
CONCEPTE DE PREJUDICI.
- Psicologització : consisteix en desqualificar a les minories atribuint-les peculiaritats psicològiques (malalties o trastorns mentals, conductes subjectives o dogmàtiques allunyades de la norma, condicions biològiques, sociològiques, ètniques, etc.) i fent creure que les minories únicament vetllen pels seus interessos.
- Pretenen desacreditar a les persones enlloc de generar estereotips. També intenten negar la validesa del discurs minoritari ( denegació ) i silenciar-los tot impedint la difusió del seu missatge ( censura ), i s’obliden d’utilitzar arguments per contrarestar els de la minoria, però amb això no aconsegueixen callar-la sinó que encara els donen més motius per lluitar amb més força.
- Exemples de tipus de cultures majoritàries: econòmica i burocràtica.
Minories
- Concepte de conversió , que és la modificació inconscient del codi perceptiu dels subjectes sotmesos a una influència minoritària. Per aconseguir una conversió, el poder principal de les minories són les seves argumentacions, que han de pretendre convèncer.
- Els mecanismes d’influència què utilitza són: la creació d’un conflicte en el fet que un grup de persones qüestioni els postulats de la majoria. Per a mantenir aquest conflicte, ha de ser visible , és a dir, provocat en un espai públic (físic, mediàtic o ideològic) per així obligar a les persones que el viuen a posicionar-se en una banda o una altra. Ha de presentar consistència i solidesa, és a dir, tots els membres han de compartir una mateixa postura de manera coherent ( sincrònica ) i han de mantenir aquesta postura durant un llarg període de temps ( diacrònica ). S’ha de mostrar autònoma (que les opinions no es deuen a interessos personals o per obtenir privilegis pel grup) i generar confiança. Segons el moment, han d’utilitzar un tipus d’ estil de negociació o un altre (flexible o rígid) per tal d’aconseguir el seu objectiu. I l’anomenat efecte “bola de neu” , que consisteix en que persones referent del grup majoritari es passin a la minoria ( defeccions ), i això fa que la majoria es replantegi la seva postura.
- Exemples de tipus de cultures minoritàries: cívica i acadèmica.
Influència minoria: innovació
Minoria anòmica: és una minoria que ho és en la mesura que les seves creences s’aparten de les de la majoria o dels valors dominants, però no presenta cap proposta de canvi a la societat i no s’interessa especialment perquè els seus valors passin a ser adoptats per la majoria.
Minoria nòmica: posseeix normes pròpies i les proposa a la societat o al grup de referència perquè sigui adoptades.
Minoria ortodoxes: són aquelles minories que sostenen creences o valors que són, de fet, els de la majoria però interpretats de manara fonamentalista. Aquestes lluiten per la conservació de les mateixes relacions.
Minoria heterodoxes: són aquelles minories que proposen nous valors o noves creences. Aquestes cerquen un canvi en les relacions socials del moment.
Les minories al no tenir poder només poden convercer per tan duen a terme la conversió, que és l’assumpció del nou punt de vista.
CARACTERÍSTIQUES DE LES MINORIES EXITOSES/INNOVADORA:
⁃ Des d’una perspectiva psicosocial, les minories exerceixen de conformadors de la societat. ⁃ La minoria fa veure el seu punt de vista mitjançant el diàleg i entra en conflicte amb els valors majoritaris. ⁃ Consistència sincrònica: és dona quan les diferents persones que conformen la minoria mantenen la mateixa postura de manera coherent. Agrupant gent de característiques diverses. ⁃ Consistència diacrònica: és dóna quan la minoria aconsegueix de mantenir els seus postulats amb
coherència al llarg d’un període de temps. ⁃ Hem de tenir present que com més gran sigui el grau de consistència que els membres de la majoria percebin de la minoria, més elevada serà la influència per part d’aquesta. ⁃ Estils de negació diferents: en alguns casos s’hauran de mostrar rígids i en altres, no. ⁃ La minoria pot aconseguir canvis en les postures majoritàries si es mostra autònoma i genera confiança i compromís en la seva decisió. ⁃ Efecte bola de neu: cada vegada més membres de la majoria es passen a la minoria.
CONFORMITAT (INFLUÈNCIA DE LA MAJORIA). (- SUBMISSIÓ, IDENTIFICACIÓ I INTERIORITZACIÓ-,
CONFORMITAT).
CONFORMITAT: El fet que una persona canviï les seves accions com a resultat de la pressió d’un altra persona o d’un grup, ja pot ser causa de la por al rebuig per part del grup, pel desig de sentir-se membre del grup o per creure que el grup té raó. Hi ha tres tipus d’influència social o conformitat:
· Submissió: mostrar acord amb l’origen de la influència per por al rebuig o el càstig.
· Identificació: mostrar acord pel desig de sentir-se membre del grup.
· Interiorització: mostrar acord per la creença que l’origen de la influència té raó.
*** Conformitat** és l’acció de conformar-se i el conformisme és l’actitud d’aquell que accepta passivament les normes de la societat ja que creu que ell no pot fer res per canviar les coses ja que la majoria de gent pensa que ja estan bé així o bé per por a l’exclusió social. El conformisme s’aconsegueix mitjançant la influència de la majoria (pressió grupal).
- DIFERÈNCIA ENTRE PARADIGMA ESTRATÈGIC I JURÍDIC DEL PODER.
Estratègies de poder
- El procés de disciplinarització i professionalització d’una ciència significa que aquesta poc a poc va agafant poder i influència (es constitueix al llarg de la història) per demostrar el seu caràcter verídic als que li són escèptics i així poder dur a terme la seva activitat.
- El procés de construcció de la psicologia com a ciència es caracteritza perquè aquesta intenta elaborar unes pràctiques i tècniques per conèixer i dominar els processos mentals de l’ésser humà.
- Les tècniques que la psicologia va adoptar són:
Estadística : es va originar com a “ciència de l’Estat”, com un intent per reunir informació quantitativa de fets i successos que tenien lloc en un camp determinat amb l’objectiu de conèixe’ls i governar-los. Experimentació : servia per reunir els diferents agents socials de la matèria (professionals científics, editors de revistes científiques, organismes de financiació i autoritats universitàries) per a lluitar per aconseguir la legitimació de la psicologia científica.
- Dins d’aquest procés podem trobar diversos espais on el poder de la matèria hi té presència, i en aquests es poden classificar segons dues formes d’entendre aquest poder: el paradigma jurídic i el paradigma estratègic.
Paradigma jurídic
- És la forma clàssica d’entendre què és el poder, és a dir, una concepció lineal on alguna autoritat competent legitima, controla i imposa la seva ideologia sobre una altra persona.
- Representa el model explicatiu més estès en la nostra societat i que en bona mesura constitueix part del nostre “sentit comú”.
