¡Descarga PSICOSOCIAL resum y más Resúmenes en PDF de Psicología Social solo en Docsity!
1.QUE ES LA PSICOLOGIA SOCIAL?
Disciplina científica que estudia com lo psicològic està condicionat per lo social i lo cultural (Ibañez, 2008), no podem entendre l’individu fora d’aquest context, si nomes entenem al ser humà segons variables intrapersonals es una visió limitada.
Hem de tenir en compte lo social i cultural yo soy yo y mis circumstáncias (Ortega y Gasset)
Las circumstàncies influeixen en l’individu, el jo també influeix, l’ambient causa la conducta, però la conducta també influeix en l’ambient i en les circumstàncies (depèn de com ens tractin els altres la nostra autoestima pot variar, però també la conducta dels altres variarà segons la nostra conducta
Funcions i utilitat : ens ajuda a entendre la conducta humana, augmentar el coneixement que tenim sobre l’esser humà i sobre nosaltres mateixos (ens coneixem a nos mateixos pitjor del que podem creure a priori, hi ha coses evidents per als altres però no x a nosaltres mateixos)
Sovint la psicologia comet 3 errors per entendre el ser humà (des punt vista psico social)
- Considerar que es un esser individual
- Considerar que es un ser racional
- Infravalorar la importància de la situació
El ser humà és un animal social. Som individus relacionals, això es mostra, per exemple, en casos d’infants privats de relacions socials. Allò interpsicològic és previ a allò intrapsicològic
**2. LA DISCIPLINA DE LA PS:
- Concepte i definicions** :
Gordon W.Allport: “La psicología social es el estudio de la influencia de la presencia
real o imaginada del otro en el pensamiento, sentimiento o conducta de una persona”
- En aquesta definició es fa referència tant sols a 1 persona.
- La influència afecta a 3 nivells (pensament, sentiment i conducta) a més a més parla de la influència real i la imaginada.
- Parla d’una PS més psicològica.
Lindesmith, Strauss i Denzin (1999/2006): “ La psicología social es un campo
interdisciplinar situado a medio camino entre la sociología y la psicología… ocupa un lugar central en los límites que separan la antropología, la historia y la literatura… Los psicólogos sociales examinamos cómo los seres humanos usan el lenguaje y desarrollan una identidad personal y social...”
• Aquesta definició és més inclusiva, engloba a més gent.
• Parla de la PS com a camp interdisciplinari (inclou, fins i tot, la literatura)
• El tema principal és el llenguatge
• Provés d’una PS sociológica
Munné (1995): una definició integradora: “ Ciència que estudia, des del plànol de les relacions
interpersonals, la interacció a través dels efectes d’aquesta”. Abans de la influencia hi ha d’haver unarelació interpersonal, ha de pasar quecolm, com a mínim entre 2 persones. Remarca la importancia de la interacció i els efectes d’aquesta.
• Evolució histórica:
Ens hem de quedar amb 3 dates importants de la historia de la PS:
- Entre la 1ª i la 2ª G.M.:
- 1920-29: Actituds (sondeig d’opinió)
- (^) 1930-39: Grups + inici de la PS aplicada
- 1970-79: crisi de la PS, construccionisme social, èmfasis en l’aplicabilitat de la PS (experimentalisme)
1971 – H. Tajfet , categorización intergrupal; J.A. Varela , Psychological sollutions to social problems, European Jorunal of Social Psychology, Jorunal of Applied Social Psychology.
1973 – K. Gergen , Social Psychology as History.
1975 – M. Deutsch y H.A. Hornstein (Coords.), Applying Social Psychology, Personality and Social Psychology Bulletin.
1976 – S. Moscovici , Psicología de las minorías activas.
- 2000…: Sincretismes i pluralitats. El pluralisme actual no s’ha de confondre amb el tot s’hi val. La PS mai ha estat aliena al desenvolupament de la societat.
- 2000 - Sincretismos (intento de conciliar doctrinas distintas) i pluralidades (variedad de aspectos o características que se le dan a la vez a alguna cosa).
- 2005 – Jimenez Burrillo observa:
- Psicologización de la disciplina.
■ Predominio del neopositivismo y el paradigma cognitivo.
■ Persistencia de ciertos temas (¿trivialidad temática?).
■ Disolución de lo teórico – epistemológico en la exposición de técnicas de recogida de datos.
■ Complejidad de la interacción i inabarcabilidad.
■ Racionalidad científica e incertidumbre epistémica.
■ Investigación empírica rigurosa ≠ empirismo simplón.
■ Protagonismo ≠ relevancia
- 2009 – XI Congreso Nacional de Psicología social (Tarragona).
En la PS sempre hi ha hagut una tensió entre el desenvolupament de la disciplina i la pretensió de ciència (tant estricte com la física o qualsevol altre ciencia)
- Bases del comportament social:
- Història: Dimensió temporal del comportament. + Interès per la variació que no pas per la constancia, no es considera que hi hagi una semblança a través dels anys, no es pot parlar de constancia perquè les coses canvien.
- Antropologia: Espai (área cultural) i rols (ocuupacions). Li interessa allò que es manté constant en el anys, tot i que hi hagin moltes coses que canvien, es dedicarà a estudiar aquelles que no.
- Herència – ambient:
- Biologia: instints i PFC
- Ecologia: entorn, aprenentatge
El debat entre herencia i ambient encara no ha estat resolt: la herencia és vista com el marc delimitant i l’ ambient com les condicions possibilitants. És un debat molt present en PS. Ex: que la majoria que juguin a básquet siguin alts, no vol dir que si ets baixet no pots jugar. El que s’intenta és que l’herència et jugui en contra lo menys posible.
Aquests 3 eixos estudiats esdevenen entrecreuats, hem de fer un anàlisi combinat.
- És la PS una ciència independent? (això vol dir tenir un objecte d’estudi i metodologia pròpia) (5 opcions de resposta)
▲ NO:
- Psicologisme: PS=P
- Sociologisme: PS= S
▲ SÍ (pensen que la PS és independent però en 3 graus diferents)
- Psicosociologistes o sociopsicologistes: PS= P+S (és una suma)
- Interdisciplina: P (PS) S. Tot i que la PS té un cos propi, és bastant independent
- (^) Sustantivitat: és diferent tant de la P com de la S el que es veu en PS no es veu en altres disciplines.
- El fet de la presència de l’altre:
Presenta una temporalitat, la presència de l’altre sempre ens influenciarà a tres nivells.
- Present: aquí i ara
- Passat: oblit, records, consella, situacions passades
- Futur: et pots anticipar a les accions de l’altre persona
Què passa quan algú és privat de la presència de l’altre? EFECTES DE LA PRIVACIÓ:
Experiments amb animals: Allò intrapsicològic està dins de les qüestions interpsicologiques. Cal la interacció social per al desenvolupament individual.experiment micos privats de mare i amb mare de filferro i llana substitutiva.
Experiments amb humans: El ser humà es un animal social: no es pot entendre de manera aïllada, nosaltres som les nostres relacions socials som individus relacionals (necessitat de reconeixement, autoestima… depenen no nomes de nosaltres) la importància d’aquesta necessitat de l’altre es mostra en el cas d’infants que no han tingut les relacions adequades (privades de relacions socials): el nen salvatge d’Aveyron: (aconseguí desenvolupar el sentiment de justicia), Genie, la nena salvatge: confirma que si una etapa crítica del desenvolupament es tanca, ja no hi ha marxa enrere. Experiments amb humans (Bexton, Heron i Scott, 1954) : amb els experiments de privació sensorial ens demostren ña necessitat de la presencia de l’altre o d’un entorn. En els experiments de privació sensoria, disminueix la capacitat de concentració i augmenta l’ansietat d’aquests nens. Pot portar a alucinacions complexes i extravegants. EFECTES POSITIUS DE LA PRESÈNCIA DE L’ALTRE:
Les persones no ens autorealitzem en el buit sinó en relació amb altres persones. Un excés de interioritat no és favorable per a la autorealització (A.Maslow) El millor predictor de la felicitat son les relacions d’amistat, el secret de la felicitat pot estar en la relació amb altres, Hi ha grups de suport terapèutic que mostren que l’ajuda dels altres ens ajuda i ensenyen la importància de la relació amb els altres
- Dinàmiques de grup (teràpies, grups de recolzament)
- Intervenció comunitària: Empoderament(= donar eines com a grup, donar a aquests la capacitat de fer)
2 perspectives sobre com la dimensió social incideix sobre els processos psicològics:
- d’una banda tenim la psicologia social psicològica (es considera que lo social i psicològic són 2 realitats diferents,Existeixen dues realitats ben diferents: psicològica i la social. La part psicològica és la primera i constitueix la matèria bàsica, mentre que la social ve després i dóna forma a la primera
- psicologia social sociològica: lo social i lo psicològic s’influeixenmútuament, es a dir, existeix una inseparabilitat entre l’aspecte psicològic i el social. Una manera de entendre-ho es plantejar-nos a on està el llenguatge: està a dintre i a fora, igual que el mon (lo social, està dins i a fora) i no ho podem separar clarament, va tot unit. Es qüestiona aquesta dicotomia individu-societat. sense individus no hi ha societat, però sense societat tampoc hi ha individus. Des d’aquesta perspectiva es considera que no existeix una naturalesa humana universal fora de un temps i una cultura determinada, allò que tenim a anomenar naturalesa humana pertany a un temps concret i a una cultura determinada. Moltes vegades de fet quan ens trobem en un fracàs en una cultura ho ataquem a la naturalesa humana per eludir una cosa que no hem sapigut fer millor.
D’entrada el més intuïtiu es el primer.
3.PRINCIPIS CLÀSSICS DE LA PSICOLOGIA SOCIAL
1.influència social.: els altres influeixen en els nostres pensaments, sentiments i conductes: ens afecta la simple presència d’altres individus? vídeo “l’ascensor” (els altre es giren, tu també) justament confirma la idea de que la presència dels altres influeix
Facilitació social: La simple presència dels altres afecta a una persona quan fa una activitat. Incrementa els resultats en tasques fàcils, ben apreses. En tasques complexes, noves, promou respostes incorrectes.
s’identifiqui amb el grup. Aconseguir un esperit de grup. Això no nomes elimina la ganduleria social sinó que fa que els membres s’impliquin més. S’ha de fer pertànyer a una cultura col·lectivista.
S’ha vist que les dones són menys individualistes que els homes i que cauen menys en la ganduleria social.
2. Procés d’ interacció social: la nostra conducta social és resultat de la interacció amb altres persones.
Nosaltres ens construïm en la interacció amb els altres , som esser en devenir, es a dir, en construcció constant i necessitem de la interacció amb els altres per a la formació del nostre jo, canviem amb el temps. Necessitem dels altres per a poder-nos comparar, sense la comparació no podríem saber ni crear-nos una imatge de nosaltres mateixos.
· Com a fet inicial: la presencia de l’altre (ja sigui real, imaginada, present, pasada…)
· Procés intern: a través de la percepció arribem a la cognició i la emoció
· Fet terminal: resposta conductual (allò que fa l’individu finalment)
No és casualitat que la percepció estigui a mig camí entre el que passa (fet inicial) i el que tinc al meu cap (procés intern). Depenent de la persona li donaran un o altre sentit a un mateix objecte. La impressió (o imatge) que un té d’un objecte no és igual al d’un altre). La impressió, per això també esta a mig camí entre el que pensó i el que acabo fent. A tot això li podem afegir la voluntat. Cadascun dels aspectos d’aquest model ha estat conceptualitzat per una força diferent de la PS.
Hay cosas que se encuentran a medio camino entre un concepto y otro (percepción y impresión).
- La percepción además de estar relacionado con el factor físico está relacionado con u n proceso interno. Yo puedo “percibir” algo pero no “percibo” de manera objetiva. Dónde yo veo una mesa, un niño
puede ver una cueva o una nave espacial, o incluso un refugio en caso de terremoto.
- La impresión es una manera de entender, una vez ya ha sido filtrado por la cognición y/o la emoción.
- La voluntad (situada entre la cognición y la emoción ) es un proceso interno pero permea, impresiona, activa, es la que permite que se inicie todo comportamiento humano. Lo que pasa con cada una de las familias de la psicología social es que se ha centrado en una sola parte del proceso de manera que solo expresa un único punto de vista en base al análisis concreto.
Com s’arriba a una teoría?
- (^) Tot comença amb una mircoteoria (ex: persona que treballa sola ho fa millor que en grup, si va justeta, treballar en grup l’ajuda, si va bé, treballar en grup, la perjudica). Teorització de les dades.
- Teories d’abast mitjà: puja una mica el grau. Es comença a parlar de mandra social, la presencia d el’altre…És el nivel on hi ha més contribucions. Conjunt de microteories.
- Paradigma: concepció de l’ésser humà, es corresponen a diferentes posicions teòriques es relacionarà amb el model de la interacció. Ex: per referir-nos a una persona, hi han diferents maneres.
- Metaparadigma (paradigmes més generals)
La PS és pluralista, tant a nivel de fila com de columna.
Pluralismo vertical ↓
F 0 D FPluralismo horizontal F 0 E 0
Disciplina F 0 E 0 Psicología social Metapardigma s
F 0 E 0 Interaccionismo Personalismo
Paradigmas F 0 E 0Conductivismo social Sociocognitivis mo
Psicoanálisi s social
Tª
reglas y roles
Psicología social humanist a
Psicología social Marxista
Teorías de alcance medio
F 0 E 0 PROCESOS (conjunto de microteorías)
Microteorías F 0 E 0 Teorización de datos. ¿Qué quiere decir?
Vertical
- Diferentes grados de elaboración de las contribuciones/ aportaciones psicosociales.
- Interès en el procés d’interacció social
- Autors bàsics
- (^) Principals representants
- Conceptes fonamentals
- Nom
