Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Historia conceptos clave, Apuntes de Historia

Asignatura: historia, Profesor: Toni Cunillera, Carrera: Psicologia, Universidad: UB

Tipo: Apuntes

2016/2017

Subido el 22/10/2017

benevolo-1
benevolo-1 🇪🇸

3.7

(7)

16 documentos

1 / 16

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
TEMA 6. PSICOLOGIA DE LES DIFERENCIES INDIVIDUALS
EVOLUCIÓ
Plató i Aristòtil (fixisme), cristianisme (creacionisme)
Lamarck (naturalista): Els canvis en l’entorn són els causants de canvis estructurals en les
plantes i animals. Transmutació de les espècies: les especies canvien per necessitat i es
transmeten genèticament.
H.Spencer (positivista): Aplica la teoria de Lamarck afegint ment i societat humana introdueix
el terme intel·ligència. Associacionisme evolutiu: si una associació és útil, es transmet.
Principi de Spencer-Bain: La conducta que causa plaer persisteix i ens porta a
sobreviure i al contrari amb el sentiment de rebuig.
La supervivència del més apte, “deja hacer” i un progrés cap a la perfecció a diferencia
de Darwnin
Charles Darwin: Creia en el gènesis però va canviar d’opinió. Segons ell les variacions de les
espècies són a l’atzar i sobreviu el més apte. Els caràcters es transmeten i la evolució no té una
finalitat específica.
Les conductes que canalitzen emocions, al repetir-se, creen hàbits que es transmetran
PSICOLOGIA DE LES DIFERENCIES
Sir Francis Galton: Darwin posa èmfasi en les diferencies i Galton s’interessa en mesurar-les.
És el pare de la psicologia diferencial i crea la Eugenèsia (millorar a través d’una
descendència selectiva).
Nativista extrem: tots els caràcters s’heretaven // fa tot tipus de mesures
Afegeix conceptes: Correlació ( quan varia un òrgan, l’altre també), regressió
(tendència a tornar a la mitja) i mediana (mesura de tendència central).
+ Tests mentals, distribució normal, associació de paraules i imaginaria mental
Alfred Binet: Hipnotisme: aplica un imant per manipular símptomes i sensacions però té un
control escàs de l’experiment i resulta que els canvis eren provocats per suggestió i no per
l’imant. Inteligencia aportada: La intel·ligència és la capacitat per adaptar-se a una cosa nova
Crea uns tests mentals i juntament amb Henry proposen una mesura d’intel·ligència
directe, a diferencia de Galton i Catell.
Escala de Binet-Simon (edat mental/edat cronològica=CI)
PROVES MENTALS ALS EEUU
Charles Spearman: Seguidor de la eugenèsia de Galton convensut que la seva investigació
demostrava una forta correlació entre les mesures (introdueix el terme intel·ligència general)
Lewis M.Terman: Estandaritza els tests de Binet (per identificar nens amb necessitats -
mesurar els nivells d’intel·ligència) Goodard: No entrada als que no passin el test)
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9
pfa
pfd
pfe
pff

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Historia conceptos clave y más Apuntes en PDF de Historia solo en Docsity!

TEMA 6. PSICOLOGIA DE LES DIFERENCIES INDIVIDUALS

EVOLUCIÓ

Plató i Aristòtil (fixisme), cristianisme (creacionisme) Lamarck (naturalista): Els canvis en l’entorn són els causants de canvis estructurals en les plantes i animals. Transmutació de les espècies: les especies canvien per necessitat i es transmeten genèticament. H.Spencer (positivista): Aplica la teoria de Lamarck afegint ment i societat humana introdueix el terme intel·ligència. Associacionisme evolutiu: si una associació és útil, es transmet.

  • Principi de Spencer-Bain: La conducta que causa plaer persisteix i ens porta a sobreviure i al contrari amb el sentiment de rebuig.
  • La supervivència del més apte, “deja hacer” i un progrés cap a la perfecció a diferencia de Darwnin Charles Darwin : Creia en el gènesis però va canviar d’opinió. Segons ell les variacions de les espècies són a l’atzar i sobreviu el més apte. Els caràcters es transmeten i la evolució no té una finalitat específica.
  • Les conductes que canalitzen emocions, al repetir-se, creen hàbits que es transmetran PSICOLOGIA DE LES DIFERENCIES Sir Francis Galton : Darwin posa èmfasi en les diferencies i Galton s’interessa en mesurar-les.
  • És el pare de la psicologia diferencial i crea la Eugenèsia (millorar a través d’una descendència selectiva).
  • Nativista extrem: tots els caràcters s’heretaven // fa tot tipus de mesures
  • Afegeix conceptes: Correlació ( quan varia un òrgan, l’altre també), regressió (tendència a tornar a la mitja) i mediana (mesura de tendència central).
    • Tests mentals, distribució normal, associació de paraules i imaginaria mental Alfred Binet: Hipnotisme: aplica un imant per manipular símptomes i sensacions però té un control escàs de l’experiment i resulta que els canvis eren provocats per suggestió i no per l’imant. Inteligencia aportada: La intel·ligència és la capacitat per adaptar-se a una cosa nova
  • Crea uns tests mentals i juntament amb Henry proposen una mesura d’intel·ligència directe, a diferencia de Galton i Catell.
  • Escala de Binet-Simon (edat mental/edat cronològica=CI) PROVES MENTALS ALS EEUU Charles Spearman: Seguidor de la eugenèsia de Galton convensut que la seva investigació demostrava una forta correlació entre les mesures (introdueix el terme intel·ligència general) Lewis M.Terman: Estandaritza els tests de Binet (per identificar nens amb necessitats - mesurar els nivells d’intel·ligència) Goodard : No entrada als que no passin el test)

TEMA 7. PSICOLOGIA CLINICA

TRACTAMENT DE MALALTIES I TRASTONS MENTALS

Anteriorment les persones amb problemes eren considerades posseïdes, en canvi, en aquest moment, es considerava que per a curar-los se’ls havia de “trepar” el cap (1rs manicomis) William Cullen: Primera classificació completa de trastorns físics i psicològics

  • Neurosis: trastorns per una lesió o malaltia del SN
  • Alineació mental: trastorn psicològic // Alienistes: metges que ho detectaven TRADICIÓ PSICOPATOLÒGICA FRANCESA: LA PSIQUIATRIA Phillipe Pinel: Pare del modern tractament moral dels pacients psiquiàtrics - classifica malalties
  • Tractament moral: Fins ara als categoritzats com a “bojos” se’ls tenia en unes condicions que no ajudaven gens a la seva curació, ell proposa tot el contrari i té un gran èxit (menys morts) Jean Étienne Dominique: Segueix la obra de Pinel i estableix psiquiatria com una branca de la medicina. Sobre les passions: moviments passionals com a causa, símptomes i remei de la alienació. Théodule Ribot: Pare de la psicologia francesa que introdueix associacionisme anglès i experimentalisme alemany a França.
  • Pensament positivista: psicologia ha de pertànyer a la biologia
  • Vida psíquica: vida orgànica (SN) i heretable (Lamarck i Spencer)
  • Llei de la dissolució o de Ribot: Hi ha un ordre determinat en la desestructuració psiquiàtrica (1.desapareixen les funcions psíquiques adquirides / 2.les complexes) Jean Martin Charcot : Pare de la psicologia clínica francesa. Histèria-difícil de diagnosticar
  • Volia establir unions entre símptomes nerviosos i lesions neurològiques MESMERISME I HIPNOSIS F.A.Mesmer: Dels primers metges en utilitzar la hipnosis (utilitzava poders magnètics per establir els camps magnètics dels pacients) Un cec només veia estan amb ell (fora de Viena).
  • Produïa crisis als seus pacients i es propagava entre ells (tenien símptomes histèrics) James Braid: Desacredita la hipnosis // Redueix el terme neuro-hipnologia a hipnosis ESCOLA DE NANCY Aguste Amboise Liébeault: Metge de poble que tracta els pacients adormin-se i suggerint que quan es despertessin s’haurien curat (suggestió i eliminació temporal dels símptomes) Hyppolite Bernheim: Hipnosis: estat de suggestionabilitat (comú a totes les persones) LA HIPNOSI (ESCOLA SALPETRIÈRE)
  • Repressió: rebuig
  • Pulsió: desig que produirà plaer
    • Si no tinguéssim el superjò costaria distingir-nos de la resta d’animals

Mecanismes de defensa i ansietat

  • Ansietat objectiva (amenaça objectiva), Ansietat neuròtica (el Jo sent que l’Aquell el supera i s’està a punt de manifestar) i Ansietat moral (quan es transgredeix l’assimilat) Mecanismes de defensa
  • Repressió, sublimació (canalitzar l’impuls), projecció (atribuir als altres mèrits propis), identificació (adoptar les característiques d’algú), racionalització (ficar lògica), formació reactiva (expressió d’emocions i idees exagerades) i negació. Critiques Aportacions Experimentació no controlada Pacients no representatius Falta falsabilitat Dogmatisme Massa importància al sexe

Primera teoria completa sobre la personalitat Comprensió de la conducta normal Generalització de la psicologia a altres camps Nova manera de tractar problemes psicològics en adults

PSIQUIATRIA VS PSICOLOGIA

ORIGEN PSIQUIATRIA MODERNA

Emil Kraepelin: Desenvolupa un sistema de classificació psicopatològica i creu que per discriminar entre trastorns és necessari analitzar el seu desenvolupament. Morton Prince: Els trastorns psicològics són producte d’un aprenentatge que no comporta una adaptació i té la seva cura a través del re-aprenentatge o educació. ORIGEN DE LA PSICOLOGIA CLÍNICA MODERNA Dr.Leightner Witmer: Pare de la psicologia clínica americana que utilitza els coneixements sobre els principis del comportament humà per ajudar a casos particulars i entendre’ls millor

TEMA 8. PSICOLOGIA FUNDACIONALISTA

TITCHENER I L’ESTRUCTURALISME

És deixeble de Wundt i pare de l’estructuralisme, introdueix la introspecció experimental a EU

  • Tradueix un dels termes del psicoanàlisis: Psicologia fisiològica
  • Els tests mentals i la psicologia aplicada eren una traïció a l’ideal de la ciència pura
  • Adopta les idees de Wundt pesades pel filtre del positivisme
  • Es queda únicament amb la descripció, abandona la explicació
  • Rebutja la apercepció i la síntesi creativa de Wundt per explicar les combinacions d’elements
  • (^) No és possible un estudi de les funcions mentals sense estudiar-ne abans l’estructura
  • Actitud objectiva i desinteressada
  • Psicologia: Ciencia de la experiència existencial dependent del SN
  • Introspecció com a mètode (observar i controlar variables)// complexes-retrospecció
  • Un únic element: la sensació
  • Entrenava als subjectes per tal de no caure en l’error de l’estímul i informar-se de les sensacions, no de les percepcions Elements mentals: sensacions (elements de les percepcions), imatges (elements de les idees) i afeccions (elements de les emocions).
  • Atributs de les anteriors: qualitat, intensitat, duració, claredat i extensió Extinció de l’estructuralisme: En contra:
  • La observació modifica l’objecte-retrospecció
  • L’experimentador participa FUNCIONALISME Característiques Antecedents Oposició a aquells que busquen elements de la consciencia (estructuralistes) Vol conèixer la funció de la ment, no explicar Ment-ajudar a l’organisme Preocupació pel “perquè” de la conducta Interès diferencies individuals

Estructuralisme : Objecte d’estudi l’estructura de la ment i mètode la introspecció Funcionalisme: Objecte d’estudi el funcionament de la ment i de la conducta i mètode qualsevol que tingues valor informatiu (pragmatisme-bo=útil)

PSICOLOGIA DE LA ADAPTACIÓ

W.James: Fundador de la psicologia funcional + pragmatisme

  • Si un aspecte no es pot abordar experimentalment s’haurà d’abordar des d’un altre mètode (els accepta tots però reconeix els seus errors i limitacions)
  • Consciencia: És personal, continua, canviant, selectiva i funcional
  • El self o si mateix: Tot allò que podem dir “meu”: self material, social i espiritual
  • Processos cognitius: El coneixement procedeix de l’experiència però aquesta no ens diu res sobre la naturalesa de les coses, hem de tenir un cert coneixement intel·lectual

construcció i expressió artística James R.Angell: Deixeble de Dewey que diversifica el tema d’estudi (aplicació de principis fundacionalistes en l’educació) Harvey Carr: Preocupació pels processos d’aprenentatge (acte adaptatiu) compost per motiu, entorn i resposta

  • Percepció i conducta necessàries per adaptar-se al entorn - Interessat en la motivació - Mateix estímul, diferents respostes Substitueix l’esquema E-R per E-O-R Ex: Estàs adormit fins que et despertes perquè tens gana

EL CONNEXIONISME DE THORNDIKE

Edward Lee Thorndike : Considerat l’antecessor del conductisme (pioner en aprenentatge)

  • La intel·ligència animal: Estudi experimental dels processos associatius en animals controlant les condicions i poden ser replicats.
  • Aprenentatge(associació E-R) i associació (connexions neuronals) ex. Gats
  • Aprenentatge: Gradual, automàtic i tots els mamífers iguals

Teoria de l’aprenentatge Primera formulació :

  • Llei de l’efecte : Acció seguida de satisfacció reforça la conducta (augmenta les connexions) i acció repetida d’insatisfacció debilita les connexions (+/- repetició)
  • Llei de l’exercici : Llei de la utilització (com més s’utilitzi una resposta, connexions més fortes) i llei del desús (com menys s’utilitzi una resposta, connexions més dèbils) Segona formulació:
  • Renuncia a a llei de l’exercici : una conducta no s’enforteix per repetició i la debilitació no es dona pel desús. “La practica només era eficaç acompanyada de reforç”
  • Revisa la llei de l’efecte en versió negativa: les accions amb resultats insatisfactoris no són efectives per debilitar les connexions, els errors es repeteixen (ineficaç)
  • Nova llei; llei de pertinència : La pertinència facilita el record i depèn de les instruccions Teoria de la transferència d’elements idèntics : La quantitat d’informació apresa en una situació es transferirà a una altre situació en funció de la similitud entre aquestes
  • Humans-animals: Animals no aprenen per imitació i les accions es basen en connexions però més simples
  • Funcionalista: Només les funcions útils es mantenen
  • Connecionista: L’aprenentatge es dona sense idealitzar
  • (^) Critiques perquè les situacions són molt artificials Controvèrsia amb Köhler Thorndike Aprenentatge=assaig-error i connexions No intervé el pensament Aprenentatge gradual

Köhler Aprenentatge= comprensió del camp perceptual Aprenentatge per insight

ASPECTES GENERALS DEL FUNCIONALISME

  • Oposició al estudi exclusiu dels elements de la consciencia
  • Objecte d’estudi: funcions de l’organisme i finalitats
  • Processos mentals per adaptar-se
  • Model E-O-R
  • Amplifiquen metodologia i tècniques
  • (^) Èmfasi en la lluita per la supervivència
  • Emfatització del “perquè”, “per a que” i “com”
  • Pretenen que la psicologia sigui una ciència practica

TEMA 9. CONDUCTISME I NEOCONDUCTISME

BASES DEL CONDUCTISME:

  • Proposa establir lleis que regulin la conducta (ciència pràctica, útil)
  • Estudia la conducta observable per tal d’aconseguir predir-la
  • Mètode: observació sistemàtica i experimentació
  • Hipòtesis continuistes: animal-humans ANTECEDENTS DEL CONDUCTISME: J.B.Watson: considerat el fundador (2 etapes // conductisme clàssic i neoconductisme)
  • Dues etapes de pensament: Conductisme metodològic (estudi de la conducta prescindint de la consciencia) i conductisme metafísic (negació d’aquesta, ambientalista extrem). **LA PSICOLOGIA OBJECTIVA DE WATSON
  1. Objecte d’estudi, objectiu i mètode** Objecte d’estudi la conducta (R-E) // Mètode: observació sistemàtica i experimentació 4 tipus de respostes (totes les conductes són agrupables aquí)
  • Apresa explícita (manifesta). Ex. Parlar
  • Apresa implícita (encoberta). Ex. Augment dels batecs del cor per estímul
  • No apresa explicita. Ex. Esternudar
  • No apresa implícita. Ex. Canvis circulatoris 2. Instints Ambientalista radical (1925) // Única cosa heretada: estructura fisio-fisiològica, reflexes bàsics i les tres emocions bàsiques (por, amor i ràbia) 3.Llenguatge i pensament Els redueix a una forma de conducta. Parlar (conducta manifesta) i pensar (parlat implícit) Tipus de pensament (pensament=palar)
  • Pensament lògic: hàbits lingüístics consolidats que depenen de la societat
  • Pensament rutinari: hàbits lingüístics consolidats que no requereixen esforç
  • Pensament constructiu: en situacions noves en les que els h.apresos no serveixen 4. Emocions (per millorar el rendiment, potenciar l’acció i perturbar la conducta normal) Por (sons forts i pèrdua d’equilibri), amor (de les carícies) i ràbia (restricció de la llibertat) 5. Malaltia mental i personalitat (corrent d’activitat) Intenta assentar les bases d’una psicopatologia conductista (el desenvolupament individual comporta la frustració de molts hàbits)/ Psicoteràpia: eliminar hàbits inútils i incorporar altres Influencia: Va canviar l’objecte d’estudi de la psicologia: conducta manifesta com un contingut gairebé exclusiu de la psicologia. Tipus de conductisme:
  • Radical (no es pot explicar la conducta a partir de processos interns)
  • Metodològic (no considera erroni fer l’anterior)

NEOPOSITIVISME O POSITIVISME LÒGIC

Positivisme (A.Compte): La ciència ha d’estar basada en l’observació i la conducta com a resultat dels processos de la ment Neopositivisme o positivisme lògic: La ciència es basa únicament en dades observables públicament (poc realista) empirisme + racionalisme Operacionisme: Unió dels termes teòrics amb fenòmens observats

  • Si un concepte no es defineix operacionalment, no té significat científic
  • Positivisme lògic + operacionisme: una teoria científica s’avalua en funció de l’exactitud de les seves prediccions (correcta o incorrecta/ guanya o perd força) NEOCONDUCTISME Edward C.Tolman: considerat conductista intencional (crític amb la introspecció)
  • Watson: visió molecular de la conducta (respostes aïllades)
  • (^) Tolman: visió molar de la conducta (més global)
  • Intencionalitat: la ment es manifesta en la conducta oberta Conductisme intencional: La experiència de l’entorn fa sorgir successos interns no observables que causen la conducta.
  • La conducta no està registrada per simples connexions sinó per grups de patrons configurats dins de l’individu (intervenen en els successos d’entorn i conducta)
  • Les variables intervinents són responsables del desenvolupament de mapes cognitius (coneixement de totes les possibilitats de la situació) Experiment-expectatives-creença-mapes cognitius-aprenentatge Aprenentatge: L’organisme pot aprendre mentre observa l’entorn i utilitza l’après en cas que la motivació així ho requereixi. La motivació influeix en l’execució i el reforç millora aquesta però no determina l’aprenentatge. Clark Leonard Hull: Els homes som maquines que aprenen i pensen
  • T. De l’aprenentatge : Conducta adaptativa (moviment que posa fi a un estat de necessitat orgànica) i adaptació al medi (adquisició o enfortiment de les unitats E-R gracies a la contigüitat i reforç)
  • Al contrari que Tolman, no creu necessari utilitzar conceptes mentalistes
  • Fonaments de la regulació de la conducta: Teoria de pulsió: teoria biològica de la motivació que ens diu que les privacions i deficiències fisiològiques creen necessitats biològiques que, si són llargament insatisfetes, poden manipular l’atenció i generar una pulsió psicològica (pulsió=incomoditat davant insatisfaccions)
  • Creen mecanismes artificials capaços de regular la pròpia conducta (retroalimentació)
  • S’estudia de forma computacional (ment=sistema de còmput)

Pressupostos teòrics:

  • Metal·lista: el comportament humà no pot entendre’s ni explicar-se científicament sense constructes interns mentals
  • Computacional: Els processos mentals consisteixen en activar, manipular i transformar símbols els quals reaccionen amb coses del món exterior
  • Restrictiu: hi ha limitacions causades per les estructures i recursos dels que disponem
  • Funcional: No fa falta buscar explicació del funcionament de la ment, s’ha de comprendre la funció que exerciten ELS MODELS COGNITIVISTES La intel·ligència artificial = cibernètica + teoria de la informació + tecnologia + informàtica Les maquines pensen?
  • Test de Tunning: interrogador fent preguntes a una persona i a un ordinador
  • Si la resposta és dèbil no posseeix atributs dels humans
  • Si la resposta és forta si PSICOLOGIA COGNITIVA VS CIENCIA COGNITIVA

Ciència cognitiva Psicologia cognitiva Objectiu: estudiar la naturalesa del coneixement humà Mètode: simulacions per ordinador

  • Segueix la interpretació fort de la IA
  • (^) Racionalista

Objectiu: definir les variables que intervenen en les operacions mentals Mètode: experimentació en laboratori

  • Enfoc analític
  • (^) Empirista

Processaments de la informació i intel·ligència artificial (critiques):

  • No treballa processos complexos i no pot incorporar la plasticitat cerebral
  • No tenen e conte la informació a processar
  • Oblida el context històric, social...
  • La consciencia i la ment no són el mateix Enfocs alternatius:

EL CONNEXIONISME I LA TEORIA MODULAR

Teoria modular (A.Fodor) = contrari a la idea que existeix un processador central (cervell)

  • (^) La ment com un conjunt de mòduls semblants a les facultats mentals
  • Postula una modularitat del cervell innata
  • Cada mòdul processa un tipus d’informació i actua amb cert grau d’independència
  • Rebutja els models de connexionisme tradicionals
  • Connexionisme: La informació es representa en esquemes “distribuïts”
  • Els nodus estan interconnectats i només envien senyals excitadores o inhibidores

CARACTERISTIQUES FENERALS DE LA PSICOLOGIA COGNITIVA

  • Pretén conèixer la ment
  • El ser humà processa i memoritza per resoldre problemes
  • (^) Els processos mentals es basen en el processament de símbols
  • Perspectiva funcionalista (interès primari)
  • Importància de la lògica i les matemàtiques
  • Defensa el pluralisme metodològic LA PSICOLOGIA HUMANISTA Antecedents: Fenomenologia i psicologia existencial (impulsors= Rogers, Allport i Maslow) Aspectes comuns dels psicòlegs humanistes:
  • Emesi per la dignitat i partidaris de les qualitats que ens fan humans
  • Prioritzen el significat de les dades obtingudes
  • No assumeixen el determinisme
  • (^) No pretenen predir ni explicar la conducta Característiques distintives (Bugental):
  • Objectiu la persona humana no els animals
  • El ser humà ha de ser estudiat en la seva totalitat
  • Es creu en la llibertat individual
  • Negació de la estadística per a investigar
  • Reina la heterogeneïtat

Teràpia no directiva o centrada en la persona: Es fomenta en la necessitat de recuperació de la persona

  • (^) Es basa en que el propi subjecte es coneix i pot resoldre els ses problemes
  • La satisfacció depèn del reconeixement per part dels altres des de la infància
  • Teràpia centrada principalment en els sentiments (en entendre al pacient) PSICOLOGIA HUMANISTA, CREENCIES COMUNS
  • Els homes posseeixen lliure albedriu
  • El mètode més apropiat és el subjectiu (cada persona és única)
  • L’home s’ha d’estudiar com un tot
  • Viure una vida autèntica és millor que viure una vida no autèntica
  • Els homes busquen un sentit a la vida (per estudiar les persones cal una nova ciència) CRÍTIQUES
  • (^) No accepten el conductisme, el psicoanàlisis ni la psicologia científica
  • Conceptes inespecífics
  • Visió de l’home massa favorable i mètode terapèutic molt variable Mètodes terapèutics:
  • Teràpia racional-emotiva: Basada en identificar i lluitar contra idees irracionals
  • Teràpies basades en el contra condicionament
  • Teràpies basades en l’aprenentatge
  • Teràpies conductuals (psicologia clínica)...