¡Descarga Resum tot bases y más Resúmenes en PDF de Veterinaria solo en Docsity!
Bases de la producció i maneig animal
Tema 1. Introducció als sistemes de producció
Breu història
Per sobreviure, els nostres ancestres recollien aliments i caçaven animals salvatges. Sovint, els
riscos i el cost energètic de la caça eren molt elevats. Per això, va començar el conreu de plantes
i la domesticació i cria d’animals per obtenir-ne aliment. Uns 3.000 anys aC, a Egipte, els
humans subministraven aliment als animals per tal de fer-los créixer i produir carn, llet, ous,
cuir..., així neix la producció animal.
Que és un sistema de producció animal?
Un sistema de producció animal es pot definir com una unitat o conjunt en la que intervenen i es
combinen diferents factors de producció (instal·lacions, bestiar, aliments, treball, etc) per tal
d’obtenir uns productes o serveis determinats.
Porta associats diferents tipus d’equilibris o balanços:
- Balanç energètic Energia obtinguda als productes finals – Energia utilitzada.
- Balanç econòmic Ingressos – Despeses (hauria de ser positiu).
Tipus de producció animal
-Sistemes simples: poca inversió, basats en pastures naturals Extensiu
-Sistemes complexos: grans inversions a nivell tecnològic, més complexos Intensiu
Els diferents tipus o models de sistemes de producció es defineixen segons l’impotància relativa
dels factors de producció emprats. Un tipus de sistema es pot associar a una espècie i/o a una
raça concreta, a una zona geogràfica, a una explotació, a un grup empresarial, etc.
Sistema extensiu
-És el sistema clàssic o tradicional. -Aprofita pastures i recursos naturals. -És depenent de la climatologia. -Requereix molt espai, però poca inversió en instal·lacions. -Producció lligada a la terra: ✓ Cal una finca agrícola per alimentar el bestiar. ✓ S’ubica normalment en llocs on no són possibles cultius agrícoles més rentables. ✓ Permet l’aprofitament de recursos pasturables que a lo millor d’una altre forma es perdrien. ✓ S’associa sovint a l’utilització de races autòctones adaptades a la climatologia i condicions de la zona. ✓ No requereix grans inversions inicials (excepte el bestiar i la finca), ni mà d’obra altament especialitzada. ✓ Pot ser prou rendible en relació al capital invertit. ✓ Possibilitat de produir productes ecològics. -Típic de zones amb abundància de pastures com Argentina, Uruguai, Brasil, Austràlia, Nova Zelanda, centre i nord d’Europa,etc. -En la dehesa d’Extremadura és important la producció de porc Ibèric en extensiu, on es produeixen pernils d’alta qualitat i altres productes del porc amb mètodes tradicionals.
Inconvenients
-Si no es disposa de suficient finca agrícola. -Disponibilitat d’aliments variable (segons el clima). -Cicles productius més llargs. -Races menys selectes i/o menys productives. -Condicions higiènic - sanitàries no sempre ben controlades. -Productes menys tipificats o homogenis. -Ubicació en punts més allunyats dels grans centres de consum.
Sistema intensiu
-Es basa més en criteris empresarials. -Aporta als animals tot el que necessiten (allotjament, aliments equilibrats, millora genètica, sanitat, tecnologies...) -Requereix poca terra, però més inversió. -Permet produir gairebé sense terra: ✓ Es basa en criteris empresarials. ✓ Concentració d’animals en poc espai. ✓ Aporta als animals tot el que necessiten. ✓ Requereixen més inversions i personal més qualificat. ✓ Possibilita la producció d’aliments en quantitat i a preus competitius.
Per que s’intensifica la producció?
1. Ramaderia tradicional o extensiva (abans de 1960)
-Explotacions petites, de tipus familiar, pocs caps de bestiar. -Ramaderia lligada a la terra: ✓ Dimensió adequada a la disponibilitat de terra (↓UBM/Ha). ✓ Alimentació del bestiar en base a aliments propis. ✓ Pagès: agricultor i ramader a la vegada. -Equilibri de producció de fems/utilització en camps. -Residus Ramaders = ADOBS Valor afegit. -Sense problemes mediambientals. -Incapacitat per cobrir la demanda d’un mercat creixent. -Poc rendible (dimensió insuficient i rendiments baixos).
2. Ramaderia intensiva (després de 1960)
-Complementa la economia de les petites explotacions (amb menys de 5 Ha de SAUintensificar o emigrar). -Va associada al creixement demogràfic i econòmic (més demanda de carn) i al desenvolupament de l’industria de fabricació de pinsos compostosÉs possible criar bestiar sense tenir terra. -Apareix el concepte de granja. -Desapareixen les petites explotacions i es creen unitats productives molt més grans...
Conseqüències de l’intensificació ramadera
-Augmenta el cens total de bestiar. -Concentració de bestiar en grans explotacions. -Augmenta la densitat animal (↑↑ UBM/Ha). -Millora l’eficiència de producció i disminueix el total de residus ramaders/unitat produïda.
**F: farratge C: compostos
S’ha d’evitar conclusions equivocades o aparents
-Els sistemes extensius són més ecològics, però no es poden afirmar que sempre siguin millors que els intensius, i viceversa. -Hi ha algunes explotacions extensives molt abandonades, que contaminen i que no són rentables, i n’hi ha d’intensives que són molt eficients i tenen molt ben resolt l’aspecte mediambiental i el reciclatge dels residus ramaders. -Hi ha gent que fa les coses bé i n’hi ha que les fa malament, tant amb extensiu com en intensiu.
En qualsevol sistema s’ha d’assegurar:
**1. Viabilitat econòmica.
- Respecte mediambiental.
- Equilibrat social.**
Cal que els sistemes siguin sostenibles.
Sostenibilitat
-La sostenibilitat és un concepte econòmic, social i ecològic entorn de les relacions entre de les relacions entre les societats i el medi ambient. -Pretén ser una manera d’organitzar l’activitat humana de manera que es puguin satisfer les necessitats del present, alhora que es manté la biodiversitat i els ecosistemes naturals, planejant i actuant per poder satisfer també les necessitats de les generacions futures. -La sostenibilitat afecta a tots els nivells organitzatius. -És fàcil parlar-ne, però difícil posar-ho en pràctica. -L’obtenció de bons productes (carn, llet i ous) requereix sistemes eficients i sostenibles.
BOVÍ
Tema 2. Situació del sector vacum lleter
La major part de la producció de llet té lloc a Europa, una quarta part a Amèrica del Nord i la resta a Àsia i a Amèrica del Nord i una petita part a Oceania i a Àfrica. Dins España, un 50% es produïda a Galicia i, a Castella – Lleó, Astúries, Cantabria i Catalunya produeixen una dècima part.
El sector de llet (UE/Espanya)
-Europa és el primer productor mundial i des de fa anys té excedents de llet. -Alemanya i França són els majors productors de llet.
-Reducció del preu. -Competència internacional. -Espanya té un pes específic petit. -Canvis: menys ramaders, però explotacions més grans i competitives. -Tendència a la intensificació. -Preu creixent dels alimentsRendibilitat? -Incertesa sobre el suport polític i el futur del sector.
✓ Mida de les explotacions : és elevada a Gran Bretanya, Dinamarca i Holanda, a diferència de Portugal, Grècia i Astúries. ✓ Estructura : més del 55% de les explotacions facturaven menys de 25.000 €/ anyDifícil viabilitat com a Galícia i Cantàbria. El 15% de les explotacions produeixen el 55% dela producció de llet total. ✓ Evolució : desapareixen les explotacions més fràgils i sobreviuen les més grans i competitives. Es perd part del teixit agrícola – ramader. ✓ Consum : El consum de llet líquida és estable, tot i l’augment de la població. El consum de iogurts i postres derivats és creixent com la de formatges, que constitueix la principal reserva de creixement per la llet europea. ✓ Producció : La meitat de la llet produïda a Europa es transforma en formatge (més valor afegit). Més del meitat de la llet produïda a Espanya es consumeix líquida, sense transformar (ments valor afegit). ✓ Preus : Grans grups empresarials controlen la compra en origen per mantenir els preus baixos.
Resum de la situació del sector vacum lleter
- Pròxima supressió del sistema de quotes UE, que fins ara limita la producció de llet per països i explotacionsMajor competència i menor garantia de preu.
- Monopoli de les industries lleteres que imposes preus fins i tot per baix dels preus de cost de producció.
- Reducció del preu de la llet en origen, mentre que el del aliment segueix creixent.
- Desaparició d’explotacions menys competitives.
S’ha de treballar molt bé, controlar tots els factors de producció (genètica, alimentació, maneig, reproducció...) i ser molt competitius per poder subsistir.
Tema 3. Producció de vacum llet
Objectius de la producció lletera
Des d’un punt de vista productiu:
✓ L’objectiu bàsic és la producció de llet de qualitat, que a la vegada requereix la obtenció d’un vedell per vaca i any.
Des d’un punt de vista econòmic:
✓ Aprofitament de recursos disponibles -Farratges y pastures. -Subproductes y concentrats a preu raonable. ✓ (^) Rendibilitat econòmica.
Factors condicionants de la producció lletera
✓ Assecatge als dos últims mesos de gestació. ✓ Interval entre parts d’uns 12 mesos (1 any). ✓ En intensiu una vaca lletera té 2-4 parts. ✓ En extensiu una vaca lletera pot tenir més de 4 parts (6-7 parts).
Factors productius limitants
En teoria l’interval entre parts hauria de ser d’un any: IPP = 12 mesos = 10 mesos de lactació + 2 mesos d’assecatge
En la pràctica, pot que la lactació i el interval entre parts siguin més llargs del esperat, sobre tot en vaques d’alta producció lletera, donat que es més difícil que es reprodueixin. A vegades la detecció del cel falla i la fertilitat per inseminació en vaques multípares és baixa (30-40 %).
Detecció del cel
- És el factor que més limita la eficiència reproductiva. És necessari per considerar: -Intensitat o número de deteccions. -Precisió en la detecció.
- Símptomes: intranquil·les, juguen, munten altres vaques, es deixen muntar i presenten moc vaginal.
- És important conèixer els símptomes i el temps i hora d’observació.
Maneig reproductiu de la detecció de cels:
-Observar visualment 2 vegades al dia durant 30 minuts les vaques. -Col·locar marcadors pectorals a les vaques. -Col·locar podòmetres, una ajuda tècnica que registra l’activitat de la vaca.
Inseminar en les 12 posteriors a la detecció del cel.
Índex o paràmetres reproductius
Són indicadors de com evolucionen els resultats reproductius en relació als objectius proposats.
✓ Interval entre parts IPP : 12-13 mesos (no més de 13,5 mesos). ✓ Interval part – primera inseminació IPI1 : 45-60 dies. ✓ Interval part – inseminació fecundant IPIF : 85-115 dies (no més de 121 dies, 4 mesos).
Part
-La gestació dura uns 9 mesos (9 mesos i 9 dies aproximadament). -La nutrició prepart de la vaca es.
-La condició corporal o CC , un indicador de reserva de grasses, en el prepart ha de ser adequada, entre 3,5 i 5.
- Excés de pes: problemes durant el part, menor ingestió d’aliments, p roblemes metabòlics com la cetosis i problemes reproductius.
- Falta de pes: reducció de la producció de llet i problemes reproductius. -El part ha de ser en un ambient i local net i tranquil. -Normalment, el 85% dels parts no necessiten de la intervenció de l’home. -Problemes possibles:
- Posició anormal de fetus.
- Excés del la mida del fetus. -Si es retira, s’ha de fer en el moment oportú quan la vaca ajuda i sempre que sigui possible amb suavitat. -A vegades cal l’intervenció d’equips que permeten estirar amb més força, però tenim que estar segurs que la vedella està ben direccionada i que la vaca ha dilatat. -En casos extrems fa falta realitzar cesària.
La importància del calostre
-El calostre és la llet que produeix la mare després del part i és rica en immunoglobulines (Ig) Bàsic per les defenses del animal durant 2-3 setmanes. -La densitat (d) del calostre és un indicador indirectes de la seva qualitat. Es recomana una densitat més elevada de 1,06. -En les primeres 24 hores de vida la absorció intestinal de Ig és màxima. -Es recomana administrar calostre de forma manual, munyir + biberó, a una dosis diària del 10% del pes viu de la vedella, repartida en dues preses.
Cria del vedell
- Lactància: -Natural (no recomanada en boví de llet). -Artificial (llet natura o artificial).
- Duració: al voltant a 2 mesos, tot i que amb concentrats altes de qualitat es pot reduir el temps de cria a unes 4-5 setmanes.
- Objectius: -Prevenir la mortalitat (menys del 5% als 3 mesos). -Desenvolupament del rumen. -Creixement adequant. Deslletament
-Realitzar la transició a consum d’aliments sòlids de forma lenta, estimulant el consum de pinso i farratge. -Deslletar quan el consum de pinso sigui 1 kg/dia. -Per vedells de reposició, dissenyar un programa alimentari per que el creixement sigui moderat, d’uns 700-750 g/dia.
Creixement i pubertat
-La velocitat de creixement dels vedells hauria de ser de 700-750 g/dia. A aquesta velocitat la pubertat arriba als 9-11 mesos. -Si creixen més lentament: la pubertat apareix massa tard i no es pot complir l’objectiu del primer part als 24 mesos. -Si creix massa ràpid: s’engreixa la glàndula mamària i es redueix el potencial productiu de llet.
Recria de les vedelles de reposició
✓ En el sector industrial (UE), la llet s’estandarditza al 3,7% de grassa i al 3,2% de proteïna. ✓ El preu de la llet percebut pels ramaders depèn de la seva qualitat. ✓ La composició pot modificar-se degut a diversos factors com la nutrició, l0’estat de lactació, etc.
Estandardització de la llet
-Permet comparar diferents animals o granges que produeixen llet de més o ments qualitat i amb lactacions de duració variable. -Permet valorar la llet segons el seu valor energètic, directament relacionat amb el seu contingut en grassa. -S’estandarditza per:
- Contingut en grassa (4%).
- Duració de la lactació (305 dies). 1. Estandardització per contingut en Grassa Bruta (PB) Formula de Gaines i Davison.
Llet 4% L/d = [0,4 + (0,15 x %GB)] x L llet
2. Estandardització segons la duració de la lactació Tot i que hi ha formules complexes per aquesta predicció, quan els dies de lactació o DEL són propers a 275-350, podem aplicar una regla de 3 per calcular els L/lactació de 305 dies.
Qualitat sanitària de la llet
Criteris de qualitat:
- Contingut en cèl·lules somàtiques o RCS: es considera de bona qualitat amb RCS inferiors a 2.500 cèl·lules/mL. Per sobre de 400.000 és il·legal comercialitzar la llet per consum humà..
- Contingut en bacteris: és il·legal comercialitzar llet amb més de 100.000 bacteris/mL.
La industria penalitza o bonifica per composició química i per qualitat higiènica de la llet. Perquè interessa la qualitat sanitària de llet?
✓ Raons sanitàries: evitar zoonosis, presència de toxines, etc. ✓ Raons tecnològiques: efecte de la composició de la llet sobre el rendiment de transformació en formatges amb la presència de substàncies no desitjades (enzims o antibiòtics). ✓ Raons econòmiques: reducció de la producció, alteració de la composició i penalització per la baixa qualitat de la llet.
Assecatge
-S’inicia reduint el consum dels aliments i aigua, es deixa de munyir les vaques i es practica un tractament amb antibiòtics intramamitis (evitar mamitis). -El període òptim d’assecatge és de 2 mesos just abans del nou part. -El descans de la glàndula mamaria és necessari per no perdre producció de la llet en la futura lactació. -Tot i que també hi ha noves teories: lactacions prolongades, menys temps d’assecatge...
Alimentació de vaques lleteres
✓ Objectius: -Assegurar el benestar i la productivitat. -Optimitzar la ingestió de matèria seca. -Millorar la qualitat de la llet (grassa i proteïnes).
-Evitar la incidència de patologies. -Alimentar a un preu raonable, d’acord amb la disponibilitat d’aliments.
Nutrients bàsics: energia, proteïna, fibra, minerals i vitamines.
Corba de producció i principals necessitats nutritives
Ingestió voluntària de matèria seca i balanç energètic
-Al principi de la lactació la ingestió de MS augmenta més a poc a poc que en la producció de llet. -En els primers 3 mesos de lactació es produeixen un dèficit energètic. Més tard, fins als 10 mesos les vaques recuperen el pes i la CC perduts. -Les vaques poden perdre i guanyar pes de manera habitual, però no poden estar ni massa primes ni massa grasses (CC entre 2,5 i 3,5). -Les vaques de 1ª lactació mengen menys i les hem de mimar més.
Nutrició de vaques lleteres
Exemple: Vaca de 600 kg de PV (pes viu), 40 kg/dia al 3,5% GB.
- Necessitats energètiques (NRC)
- M (600 kg)9,7 Mcal EN (^) L.
- L (40 kg/dia, 3,5% GB)40 x 0,69 = 27,6 Mcal EN (^) L
- TOTAL: M + L 9,7 + 27,6 = 37,3 Mcal ENL/dia
- 1 Mcal = 1.000 kcal
- EN (^) L = energia neta per producció de llet
- 0,69 = necessitats per kg de llet al 3,5% de GB
Les concentracions energètiques de la ració es defineix com la relació entre les necessitats energètiques de la vaca i la seva ingestió en matèria seca. La ingestió de MS depèn del pes viu i la producció de llet.
Si menja 22 kg de MS/dia EN (^) L/kg MS = 37, 3 Mcal/22 kg MS = 1,70 Mcal EN (^) L kg MS
- Necessitats proteiques (NRC)
- M (600 kg)406 g PB.
- L (40 kg, 3,5%)40 x 84 h/kg = 3.360 g PB.
- TOTAL: M + L 406 + 3.360 = 3.766 g PB/dia
- 84 g PB/kg (necessitats per kg de llet al 3,5% de GB).
2. Explotació lligada al medi: ✓ Elegir un sistema de producció i raça adaptats al terreny. ✓ Càrrega ramadera adequada (0,5-2 vaques/Ha). ✓ Maximitzar el període de pastura i la qualitat de l’herba. ✓ Preveure aliments per a èpoques deficitàries.
Alternatives
- Maneig de l’alimentació:
- Amb o sense transhumància (migració estacional dels ramats)
- Formació o no de lots.
- Organització dels parts:
- Parts concentrats en èpoques concretes (1-2/any).
- Parts distribuïts al llarg de l’any.
- Sementals:
- Raça pura.
- Creuaments.
- Diferents races segons el clima i la disponibilitat d’aliments.
- Destí dels vedells: 1.Engreix a la pròpia explotació.
- Venda a l’exterior (al deslletar).
Factors de la producció de llet
La producció de llet i el creixements dels vedells depèn de la quantitat i la qualitat de l’herba. Altres factors a tenir em compte són les vaques dèbils o amb problemes de part.
Punts crítics
Els punts crítics són el final de la gestació, el part, l’inici de la cria i el període de munta o cobriment:
-No totes les vaques queden gestants. -Algunes avorten o perden el vedell en el moment de part. -Aproximadament un 10 % dels parts requereix assistència, ja sigui per part dels propis ramaders o del veterinari. -En alguns casos cal practicar cesària. -Al final és impossible obtenir 1 vedell per cava i ant. -Després del part, cal tenir en compte la producció de llet i a la recuperació del tracte reproductiu.
Alimentació
Del manteniment, al la fi de la gestació i a la lactació hi ha un increment d’ingestió de kg MS/ dia, energia en UFL/kg MS, proteïna en % PB, calci i fòsfor. La ingestió varia també segons la qualitat dels aliments. *1 UFL = 1.700 kcal d’energia neta de lactació (equival al valor energètic d’un kg d’ordi).
L’herba de pastura tendre és l’aliment més nutritiu. En lactació poden menjar-ne uns 12 kg MS/ dia. En canvi, l’herba envellida o mal conservada perd moltes propietats i pot no ser suficient per satisfer les necessitats de les vaques.
Maneig de l’alimentació hivernal de les vaques de pastura:
✓ Per simplificar el maneig i reduir la mà d’obra, es pot fer servir un sol tipus de farratge, ensitjat i s’ofereix a voluntat ( ad libitum ). ✓ L’aport final de nutrients dependrà de l’ingestió voluntària i de la qualitat de l’aliment). ✓ L’ingestió depèn de la qualitat de l’aliment, ja que consumeixen menys aliments fibrosos. ✓ Els farratges de baixa qualitat poden ser limitants al final de la gestació i/o lactació. ✓ Els farratges de bona qualitat cobreixen les necessitats de les vaques. ✓ En èpoques de manca d’aliments s’accepta una certa pèrdua de CC, però dins d’uns límits raonables (CC recomanable: 2,5-3,5). Atenció a les primípares i a les de part doble, si una vaca perd massa pes en el post - part, pot tenir problemes reproductius.
Formació de lots
- Segons l’estat fisiològic: -Vedelles de reposició. -Adultes en manteniment. -Final gestació. -Vaques amb vedell (lactació): primípares, multípares, vaques de part doble... -Sementals (excepte en període de montes).
- També segons la data del part.
Control de rendiments en explotacions
En un llibre parts s’enregistren els parts i els desmamaments dins d’un any concret.
Índex de resultats:
1. Fertilitat (%) = nº vaques parides / nº vaques presents) x 100 2. Prolificitat (%) = nº vedells nascuts / nº vaques parides) x 100 3. Mortalitat (%) = nº vedells morts / nº vedells nascuts) x 100 4. Productivitat numèrica (%) = nº vedells venuts / nº vaques presents) x 100
Instal·lacions
-Tancats fixes o mòbils pel control del bestiar i el maneig de pastures. -Mànega de maneig: passadís estret, molt útil per agrupar els animals i accedir a ells amb facilitat. -Estabulació lliure.
Tema 5. Producció de vedells d'engreix
Situació del sector
A nivell mundial, els principals productors són països rics o que tenen disponibilitat de bones pastures. Més del 40 % de la producció es a Europa, un 30 % a Amèrica del nord, un 15 % a Amèrica del sud i la resta repartit entre Àfrica, Àsia i Oceania.
A nivell europeu, els països que més produeixen són França i Alemanya amb un 20 %, després Itàlia amb 15 % i el Regne Unit amb un 12 %. La resta, Holanda, Irlanda, España, Bèlgica i Dinamarca produeixen al voltant d’un 5 %.
Esquema dels cicles reproductius
- Vedells de vaques de llet o de carn, separats aviat de la mare:
- Vedells de vaques dides o de pastura (carn):
Corba de creixement de vedells Frisons
Sistema d’alimentació
Segons les fases del cicle reproductiu:
✓ Cria Llet artificial + pinso + passa (excepte els de pastura).
✓ Creixement – Engreix Pinso + palla o altre farratge.
✓ Acabat Pinso + palla.
Objectiu: màxim creixement (1,3-1,4 kg/dia), però al mínim cost Cal adaptar la formulació dels pinsos a l’evolució de les necessitats. Es fan servir serveis diferents pinsos a mesura que els vedells creixen, ja que les seves necessitats evolucionen amb el pas del temps.
Evolució de les necessitats diàries d’energia i de proteïna de vedells d’engreix
Els vedells més joves requereixen més proteïna, en relació a l’energia, que els de major edat.
Pinsos per a vedells d’engreix de tipus pastura o “pasteros”
1. Primera fase: el que més necessiten és PB, a continuació fibra, GB, i per últim, energia metabolitzable. 2. Segona fase: el que més necessiten és proteïna, però en menys proporció que en la primera
fase, com la FB. Després tenim la GB i l’energia metabolitzable que es manté igual.
Pinsos per vedells d’engreix en sistema intensiu
Pel que fa a la UFC/kg necessiten al voltant d’1 UFC/kg, el que més el vedell acabat, seguit del
d’engreix, del mamó i dels adaptats a pasturatge.
Ara bé, de PB en necessiten una mitja de 14 %, amb unes petites diferències. Qui més en
necessita són els mamons, després els d’engreix, els acabats i, finalment, els adaptats a
pasturatge.
- A partir dels 5-6 mesos a l’engreix, el consum diari de pinso és molt alt.
- (^) El creixement és màxim als 5-6 mesos, però després baixa.
- Cap els 9-10 mesos es redueix el creixementEscorxador.
- Les femelles es sacrifiques abans que els mascles per evitar que s’engrassin massa.
El pinso és el principal cost d’aliment.
La palla representa menys d’un 10 % de la MS ingerida
Consum total
Comercialització
✓ Categories UE:
S = Superior E = Excel·lent U = Molt bona R = Bona O = Menys bona P = Mediocre
Els escorxadors no sempre valoren la qualitat de forma correcte.
✓ Criteris diferenciadors en productes de carn -Origen geogràfic: Indicació Geogràfica Protegida, D.O,... -Raça o varietat -Procés de producció o d’elaboració. -Qualitat especial.
Es pretén incrementar el preu de venda (segons orígens, tipus d’alimentació, garantia de sanitat, imatge, etc.)
Producció en base a farratges, amb un grau variable de complementació
- En extensiu: pastures sense concentratVedells de 400 kg amb 3 anys d’edat.
- En Semi - extensiu/intensiu: pastures o altres farratges complementats amb concentrat limitatEs redueix el temps d’engreix a 1,5-2 anys.
- En intensiu: concentrat complementat amb algun farratge Feed lots
Altres consideracions: als EEUU i en molts països de Llatinoamèrica és legal la utilització d’anabolitzants, però no a la UE.
OVÍ
Tema 6. Sector Oví
Objectius de la ramaderia ovina (i caprina)
- Productius: -Carn. -Llet. -Fibres i fems.
- No productius: -Us de recursos marginals. -Mantenir la població en zones desfavorides. -Mantenir la biodiversitat. -Reducció de la erosió. -Disminució del risc d’incendis forestals.
*Regulació per PAC (Política Agrària Comunitària) i OCM (Organització Comuna de Mercat).
Cens mundial d’oví
Al món hi ha 1.077 milions d’ovins. D’aquests més d’un 40 % està situat a Àsia i un 30 % a Àfrica. Una mitja de 9 % es present a Oceania, Europa i Sud Amèrica i la resta es reparteix entre Amèrica del Nord i Centre Amèrica. El més productor és China, després Australia, Índia, Iran i, per últim, Sudan.
Pel que fa a la UE, qui més produeix és el Regne Unit, seguit de Rússia i Espanya.
Els cens més elevat d’oví al estat espanyol és a Extremadura, Castella - Lleó i Castilla La Manxa. A Espanya hi ha 17 milions d’ovelles i, només 3 milions de cabres. Pel que fa a la mida dels ramats, un 50 % té entre 1-99 ovelles per explotació i el % va disminuint a mesura que els ramats són més petits.
Cicle biològic dels ovins
✓ Estacionals de fotoperiodisme decreixent: polièstrics estacionals (tardor)Parts en primavera, èpoques de més disponibilitat d’aliment. ✓ Pubertat: als 6-8 mesos. ✓ Cicle sexual i període entre dos cels: 17 dies ✓ Primera cobrició: als 6-8 mesos (60 % P.V.A). ✓ Gestació: 5 mesos. ✓ Cria del xai amb la mare: 1-3 mesos. ✓ Lactació: 5-8 mesos. ✓ Duració del cel: 48 hores. ✓ Ràtio sexual: 3 % de mascles en relació a les femelles. ✓ Vida útil: 8-10 anys.
Producció d’oví de carn
Cicles productius
1. Estàndard (IP = 12 mesos) 1 part/any 2. Avançat (IP = 8 mesos)1,5 parts/any
