¡Descarga resum unitats 4 , 5 y más Resúmenes en PDF de Psicología del Desarrollo solo en Docsity!
TEMA 4. DESENVOLUPAMENT
COGNITIU EN NENS DE 2 A 11
ANYS
1. DESENVOLUPAMENT COGNITIU EN NENS DE 2 A 6 ANYS
1.2. PIAGET. INTEL·LIGÈNCIA I EL SEU DESENVOLUPAMENT : DISCUSSIÓ CRÍTICA.
Desenvolupament de la intel·ligència per estadis de menor a major complexitat:
I. 0-2 anys: sensoriomotor
II. 2-6anys: preoperacional
III. 7-12 anys: operacions concretes
IV. Adolescència: operacions formals.
Relaciona la ment amb compartiments: fenòmens cognitius que s’ubiquen en dominis concrets independents tots ells entre si.
- Es rebutja el desenvolupament per estadis de manera global i que no hi hagi connexió entre els dominis.
1.3. PERÍODE PREOPERACIONAL (2-6ANYS). PIAGET
- Manifestacions de la psique impregnades pel seu egocentrisme a un nivell intuïtiu.
- En conversacions, no s’escolten, no tenen empatia. Realitzen monòlegs sense coordinar els seus esquemes mentals amb les idees de l’interlocutor.
- La ment del nen és un caos de confusió:
- no distingeix entre fenòmens psíquics i fenòmens materials
- creu que tot el món pensa igual
- no té consciència del jo psíquic, sols del material.
- Sensible a la vida afectiva i molt observador.
- Nen necessita relacionar-se amb el medi extern
- S’organitza ell mateix l’activitat (convinació d’esquemes)
- Assimilació del desenvolupament per al nen:
- Molt intensa
- Deforma la realitat
- La intel·ligència sorgeix quan hi ha una coordinació i flexibilitat entre els esquemes de la ment i el domini de l’acció material.
- Procés socialització
- Fins que el nen no és capaç de mantenir una relació entre els seus esquemes mentals i les idees de l’ interlocutor en una conversació NO ÉS SOCIALITZADOR.
- La fase del nen que no para de preguntar és decisiva en el procés de socialització, el nen comença a ser permeable i s’allibera del egocentrisme.
- La ment guanya flexibilitat
- Els nens saben fer moltes coses però no saben que les saben fer ni com han aprés a fer-les
- (^) Permet al nen reelaborar contínuament el coneixement propi, bàsic per al desenvolupament.
Fase 3: Llenguatge de pensament.
- Les representacions explícites són interioritzades en la ment.
- Es queden en l’espai mental.
Fase 4: Connexió.
- Es crea una connexió entre el llenguatge del pensament i el llenguatge interioritzat.
✓ Les RM tenen lloc dins de cada domini cognitiu. Cada domini cognitiu es posa en marxa en el moment oportú
per al nen, per a que aquests engranatges puguin funcionar correctament.
2. DESENVOLUPAMENT COGNITIU EN NENS ENTRE 7-11 ANYS
2.1. PIAGET: EL PERÍODE DE LES OPERACIONS CONCRETES
6-7 anys: Canvi qualitatiu en la ment del nen. Nova modalitat d’actuar mentalment. Operacions concretes.
Una operació és psicològicament una acció qualsevol on la font sempre és motriu, perceptiva i intuïtiva.
Prova de transvasament de líquids:
Nens més petits: Resposta errònies (el got més alt conté més líquid) Nens més grans: Afirmen que la magnitud es conserva.
Aquest grup de nens han arribat a la conclusió de que el volum es conserva a partir de 3 possibles suposits:
1. Constatar que no s’ha afegit líquid
2. Reversibilitat: Si es torna a fer l’acció al revés quedarà igual.
3. Raonar una compensació (guanya alçada però perd volum).
Qualsevol d’aquests tres raonaments suposen que el nen és un “conservador”
Operació implica una reestructuració de la ment que incorpora l’esquema de reversibilitat, fruit fr la maduració del pensament intuïtiu.
Operacions concretes:
- classificació, seriació i mesura sobre entitats materials reals.
- domini de la lògica: comprèn i maneja la inclusió.
- Nen pot comprendre les operacions aritmètiques
- Aprendre de memòria taules de sumar i multiplicar.
- Les operacions sempre estan emmarcades dintre d’un grup o una seriació, segons la totalitat de les operacions del mateix tipus. Aquestes operacions concretes es realitzen gràcies a una nova estructura mental que es va actualitzant
1.7. LES TEORIES DEL PROCESSAMENT DE LA INFORMACIÓ
La ment humana funciona com un dispositiu que emmagatzema informació i computa els símbols. Hi ha dues línies:
- Versió forta: Assumeix el caràcter computacional de la ment humana i explica i descriu els processos de pensament que fa que els nens solucionen diferents tasques cognitives en forma de programens.
- Versió dèbil: Trona necessari incloure models de simulació computacional. Primer presenta el marc general de la teoria i posteriorment exposa d’una manera més detallada les idees dels neopiagetians.
NEWEL I SIMON:
Qualsevol problema que presenta la ment humana es pot descompondre en una sèrie de processos específics que segueixen un ordre fins arribar a la resolució de la tasca.
- Tenen una línia dura.
- Qualsevol problema s’ha de resoldre unint el subjecte processador amb la característica del problema. La característica del problema és: l’ambient de tasca (l’enunciat del problema) i l’espai del problema (representació cognitiva que fa el subjecte per resoldre el problema.
- Formalització del procés mental anomenat sistema de producció.
- l’organització mental posa en marxa l’individu quan s’enfronta a un problema.
- El conjunt de dades+ l’experiència = habilitat per seleccionar les estratègies adequades.
La producció implica dos components:
- Condicional: Recursos que té la ment en la memòria i que permet aprendre de la situació.
- Executiu: Porta a terme l’acció.
1.8. ELS NEOPIAGETIANS.
Pascual- Leone R. Case
- Redefineix el concepte d’esquema atribuint-li diferents graus d’intensitat en el moment d ela seva activació. Els esquemes es coordinen amb els altres en ordre progressiu de complexitat. Això constitueix l’aprenentatge lògic.
- Factor d’atenció: Permet augmentar la capacitat de coordinar els esquemes per resoldre un problema. La memòria fa un paper important.
- Les dimensions: Tot problema es caracteritza per una serie de dimensions. Per resoldre’l s’han de tenir en compte cada una de les dimensions al mateix temps.
- desfasaments
- Les funcions intel·lectuals dels nens es presenta com una sèrie d’estructures mentals cada cop més complexes.
- Comparteix la idea dels estadis homogenis.
- Teoria de la informació: Les estructures es revelen més clarament quan s’analitzen per aquesta teoria que no per la de Piaget.
- El nen és capaç de lluitar per aconseguir els seus objectius. Soluciona els problemes.
- Gràcies a la resolució de problemes senzills, donen pas a la possibilitat de solucionar problemes de major complexitat d’una manera adequada.
- L’estructura de control executiu: Representació mental executòria que permet determinar la manera més habitual que té el nen de construir la situació d’un problema i el procediment habitual x solucionar-lo. Hi ha 3 components:
- representació situació del problema
- Representació de l’objectiu
- Representació de l’estratègia.
- L’adquisició i aplicació d’una estructura implica necessàriament una capacitat mental que creix amb l’edat. Com més esquemes, més capacitat de processament es requereix.
3. EL CONEIXEMENT SOCIAL. LA TEORIA DE LA MENT
1.10. EL CONEIXEMENT DELES PERSONES: LES SEVES PRIMERES MANIFESTACIONS.
El coneixement que els infants adquireixen del mon social bé desprès del sensoriomotor i preoperacional, però el coneixement de naturalesa racional o social tenen arrels diferents. Els nens distingeixen des de un primer moment les persones dels objectes materials, i els situen en categories diferents.
Gelman I Spelke
✓ Per al nens mirar un objecte i mirar una persona tenen conseqüències diferents, degut a que un objecte és
immòbil i en canvi les persones responen amb el moviment i la mirada, donant una interacció i produint una connexió entre fenòmens perceptius i sociocognitius.
✓ Aquesta diferència emergeix d’una bifurcació primordial en la ment humana.
✓ Els infants doten les persones de ment.
Whiten
✓ Preguntes espontànies: A partir dels 2 anys les criatures obren un camí important per a la comprensió del
funcionament de les ments.
Dunn
✓ Els nens fan preguntes sobre els sentiment de les persones que els envolten, i s’interessen per allò que els ha
ocasionat dolor, tristesa, alegria... a ésser estimats.
✓ Entenen els sentiments dels animals.
✓ Entenen els sentiment dels germans petits o dels seus amics.
✓ En la ment de l’infant hi ha lligades la manipulació dels sentiments amb la satisfacció d’uns desitjos.
✓ - Llenguatge: - estableixen les distincions i significacions.
- ens dóna a conèixer el coneixement de la ment i de l’estructura
- genera pensament.
✓ Comprenen que tenim memòria i recordem.
✓ La manipulació de l’engany.
✓ Juguen amb fantasia. Tenen gran capacitat per posar-se en la pell d’altres personatges.
1.11. EL CONEIXEMENT DE LA MENT DE LES PERSONES: LA “TEORIA DE LA MENT”
Premack I Woodruff: La teoria de la ment
- La teoria de la ment analitza com les ments humanes expliquen el comportament de les persones atribuint-los estats mentals.
- La ment humana ha d’aplicar els seus processos de coneixement per explicar els processos de coneixement.
Coneixement de la ment en els infants:
- Allò que s’adquireix
- Com s’adquireix.
Teoria de ment Vygostki: La capacitat intramental que es genera en el tractament interpersonal i intersubjectiu amb els altres.
Procés d’adquisició de la teoria de la ment:
- Nivell inferior: de 1 anys i mig als 3 anys i mig.
- Els infants comencen a captar que els adults saben, desitgen, etc. I consideren aquests estats com a interns.
- Distingeixen entre: sentiment, desig, intenció i tenir coneixement i es comporten d’acord amb aquest saber.
- Més tard compren la noció d’agent i la distingeixen de la noció de causa física.
- En les seves ments es va formant la idea que hi ha un domini autònom d’operacions mentals que s’ubicaran dins d’ells mateixos i dels altres. Més tard l’anomenaran ment.
- Als 3 anys i mig les criatures ja entenen de manera habitual, amb un cert nivell d’abstracció que són els desitjos.
Els desitjos: L’Infant fins els tres anys i mig sap que són els desitjos i capta quan una persona té un desig, distingeix els actes intencionats dels no intencionats però la seva noció de desitjos no està dotada de caràcter representacional.
A partir dels 3 anys i mig:
- La ment es dota d’estats de coneixement.(.38)
- El nen comença a creure que la ment humana és un artefacte que crea representacions.
- Ment representacional.
1.12. EL COENIXEMENT DE LES SITUACIONS SOCIALS: NARRACIONS, JOCS I GUIONS.
Els nens des de el primer moment mentre juguen, alternen l’actuació en peces i ninots amb una historieta verdadera, fent servir els obejectes que tenen a l’abast. Quan entenen el significat d’aquests episodis i són capaços de repetir-los, comença l’adquisició dels primers significats.
Guions Els nens entren en la vida social partint de guions(activitats successives en un ordre temporal, causal i organitzats jerarquicament)
- Etapa anterior jardí infància: Banyar-se, sopar, dormir...
- Jardí d’infància: es sumen episodis, i així successivament.
L’infant separa certs esdeveniments i passa a considerar-los prototips.
A partir dels 3 anys, els nens són capaços d’ordenar les accions que constitueixen un episodi. Cada cop aquets guions seran més esquemàtics
Universalitat: Tots tenim un processador mental per tractar dades. Els mecanismes d’assimilació de coneixements són un producte de la maquinària neuropsicològica i dels procediments que fa servir la ment per tractar dades de la realitat.
Allò que s’apren està lligat al context cultural.Allò que s’aprèn està configurat per com s’apren. S’apren a aprendre en cada context cultural.
