¡Descarga El vincle afectiu y más Apuntes en PDF de Psicología del Desarrollo solo en Docsity!
EL VINCLE AFECTIU
La qüestió del vincle s’inicia amb els estudis etològics.
Relació amb l’etologia: Lorenz i Harlow (1961)
- (^) Lorenz: parla de la impronta.
- Harlow: investiga mitjançant els monos, com els monos recent nascuts creant un vincle amb una manta, coixí, la mare feta de coixí.
VINCLE 1
BOWLBY: va ser el primer que va estudiar el vincle amb l’espècie humana
- És un vincle instintiu amb valor adaptatiu al medi.
- Es manifesta amb la por als estranys.
- El nivell d’exploració de l’entorn.
- La tendència a agrupar-se (socialització).
VINCLE 2 perspectiva psicològica
“La situació estranya” – Ainsworth (vídeo)
La mare i el fill juguen junts, el nen interacciona amb l’entorn, mentre entra una persona desconeguda pel nen, i al cap de una estona la mare surt de l’habitació, el nen es posa a plorar reclamant a la mare. A la segona part el nen i la mare segueixen jugant, mentre que després la mare se’ n va i el deixa sol (youtube: Ainswoth i la situación ante un extraño)
Ainsworth va estudiar el que és el vincle, i va dissenyar una situació de laboratori anomenada “situació estranya”. Gràcies a això va poder elaborar unes tipologies de vincles.
Tipus de vincle:
- SEGUR : proporciona al infant autoestima, confiança, autonomia. Es manifesta el vincle amb el plor.
- INSEGUR : crea desconfiança, baixa autoestima.
- Evitatiu: rebutja manifestacions d’afecte, no vol contacte, sembla que no els hi fa falta un referent adult, persona que aporta seguretat. Són nens poc comunicatius.
- Ambivalent: el perfil ambivalent seria un perfil comú. Es dóna en aquells nens que s’aferren molt, que fan conductes exagerades (es dona perquè la mare no ha donat la suficient confiança).
Son nens irritables, que s’enganxen molt, emocionalment inestables.
- Desorganitzat: seria la suma de l’evitatiu i l’ambivalent.
SPITZ : ens ajuda a entendre l’establiment del vincle, model relacionat amb
la psicoanàlisi.
DESENVOLUPAMENT COGNITIU (demanar apunts del
principi...)
K. Nelson
- Concepte d’esquema representatiu.
- Concepte de “scripts”
- .....
Bruner (1915)
Americà, de EEUU.
Combina aportacions de Piaget i Vigotski, complementa tan l’aportació científica de Piaget com la de Vigotski.
Tipus de representació mental
Es donen de forma aïllada, només es fa una o les tres tipologies alhora.
- Icònica : es refereix a la imatge, es una representació mental (persona, objecte)
Imaginar actor de cine.
- Enactiu : representació mental on hi ha implícita una seqüència causa-efecte, hi ha una narrativa (primer això, després això...). Implica moviment, participació, ordre.
Explicar la pel·lícula.
- Simbòlica : s’incorpora el símbol. Estem referint-nos a representacions mentals on hi ha implícit el llenguatge, “fer veure que”, la simbolització, dibuixos, gràfics.
La Bastida (ZDP)
Es construeix mitjançant la zona de desenvolupament proper de Vigotski, i afegeix un altre concepte: la bastida: tot el que ha de fer l’expert per ajudar i facilitar al infant perquè arribi a la zona superior de ZDP)
Els formats
Situació d’interacció, on hi ha una certa complexitat.
Un format és una situació que es va repetint molt sovint el qual facilita un espai de jos, és un protocol que es va donant sempre i ajuda al nen a situar- se.
El paper del tutor
Té a veure amb aquesta manera de fer dels formats. El tutor que és el que guia, que demostra que en sap, que deixa que el nen faci sol. Facilita però no fa per l’altre, deixa que el nen faci, no ho fa ell!. Parteix de Vigotksi i Piaget, els complementa.
A.K. Smith
Explica el desenvolupament de forma endògena : es fonamenta molt amb la maduració fisiològica (heretats, innats), té en compte el medi però no oblida el pes endògen com a condicionant del desenvolupament.
Tipologies de coneixement
•.1 Coneixement implícit ( procedural ): sap fer les coses, és un procediment. Quan és una acció molt automàtica (que no passa per la representació, s’automatitza)
•.2 Coneixement explícit (no verbal) : l’infant ja representa mentalment, però no ho pot expressar. Coneix la consigna però no dóna explicació.
•.3 Coneixement explícit verbal : el nen et sap explicar. Es relaciona amb el següent punt: Model redescrpició representacional (RR). Es coneix i a més es sap donar una explicació del coneixement obtingut.
Model redescripció representascional
Representes el que saps mentalment, de tal manera que ho saps explicar.
Procés a través del qual la informació que es troba implícita en la ment arribi a convertir-se en coneixement explícit per a la ment.
Sigel
Competència representacional
- Parla de conservació de significats (formes diferents).
- Ús de la capacitat representativa (planificació, temporalitat). Va elaborar a partir d’aquí: ESTRATÈGIES DE DISTANCIAMENT.
Estratègies de distanciament
Implicacions:
- Millora de la competència representacional
- Estudi amb infants dues E. Bressol: resultats
Cintia Rodríguez
LA INTERACCIÓ que fa l’infant amb l’entorn és TRIÀDICA (utilitzat com a unitat d’anàlisi). INTERACCIÓ TRIÀDICA : es fonamenta amb tres punts (infant – adult, persona gran – objecte) L’adult reforça al coneixement al nen. La interacció per tan és de tres.
- L’ús dels objectes possibilita els significats, el coneixement
- (^) Aquesta significació depèn de la comunicació amb els adults.
Importància de L’ OBJECTE
- Processos comunicatius - Anàlisi semiòtica: anàlisi del significat.
EPISTEMOLOGIA ANTIDUALISTA
DESENVOLUPAMENT DEL JUDICI MORAL
PROPOSTES DE PIAGET, KOHLBERG I GILLIGAN
PIAGET
- MORAL HETERÒNOMA (4-7 anys)
- Realisme moral. Els nens entenen que la justícia i les normes estan fora del control de les persones. Accepten majoritàriament aquestes normes, són rígids, i tenen molt en compte les conseqüències.
- Es tenen en compte les conseqüències del fet. **- Anys de transició (7-10 anys)
- MORAL AUTÒNOMA (+10 anys)**
- Moral autònoma, relativisme moral. S’assumeix l’acció directa en la creació de les normatives i l’assoliment de la justícia.
- (^) Consideren tan les intencions com les conseqüències.
MORALITAT HETERÒNOMA (etapa 1) PUNT DE VISTA: un acte és valorat per tothom de la mateixa manera: bo o dolent INTENCIONALITAT: un acte es jutja per les conseqüències, no per la intenció. LES REGLES: no es poden canviar. Són inalterables. L’AUTORITAT: l’autoritat no es pot equivoca. S’han d’obeir les normes. CÀSTIG: el càstig ha de ser sever. JUSTÍCIA IMMANENT: Confusió entre les lleis morals i les físiques (accidents, Déu...)
KOHLBERG
ESTADIS EVOLUTIUS DEL DESENVOLUPAMENT MORAL
•.a S’han de superar els diferents estadis. (graduals)
•.b Són universals, malgrat les diferències culturals.
•.c Sense desenvolupament psicològic (cognitiu i social) no hi ha desenvolupament moral
DILEMES MORALS
•.d El dilema de Heimz.
Perspectiva social
Contingut
NIVELL
Pre CONVENCIONAL
Estadi Egocèntric S’evita el càstig obeint les normes Estadi Individualista Necessitats Pròpies
