PSICOLOGIA DEL
DESENVOLUPAMENT (I)
PAC 3:
Desenvolupament social, afectiu i
comunicatiu. Desenvolupament
socioafectiu en nens i nenes entre
2 i 11 anys
Per Marina Verdaguer Rodríguez
Consultora: Roser Piñol Rubió
1
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Orientación Universidad
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Busca documentos
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Busca tu universidad
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Video Cursos
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Quiz
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pregúntale a la comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
¡Nuestros e-books salva-estudiantes!
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
solucio pac 3, Apuntes de Psicología del Desarrollo
Asignatura: Psicologia del desenvolupament, Profesor: roser roser, Carrera: Psicologia, Universidad: UOC
Tipo: Apuntes
2013/2014
1 / 6
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!
Documentos relacionados
Vista previa parcial del texto
¡Descarga solucio pac 3 y más Apuntes en PDF de Psicología del Desarrollo solo en Docsity!
PSICOLOGIA DEL
DESENVOLUPAMENT (I)
PAC 3:
Desenvolupament social, afectiu i
comunicatiu. Desenvolupament
socioafectiu en nens i nenes entre
2 i 11 anys
Per Marina Verdaguer Rodríguez
Consultora: Roser Piñol Rubió
APARTAT 2: GLOSSARI
a) Les amistats, socialització i identitat
Hi ha un moment en la vida d’un infant en què s’adona que la seva realitat no és única. Quan un nen adopta el paper d’” observador ”, percep accions, sentiments, reaccions, maneres de fer, motius, jocs...tot allò que conforma la seva quotidianitat, però diferent. Fent servir la seva capacitat cognitiva, és capaç de comprendre que aquestes diferències són possibles gràcies a l’existència de l’altre. Aquesta figura és distinta a ell, per això li proporciona un sentiment de propietat, un inici de consciència d’identitat. Alhora, i molt lligat a l’anterior, la diferència amb els altres l’engloben a ell mateix en un conjunt d’individus que malgrat no ser iguals, formen part d’un mateix col·lectiu.
En el minut 21:50 trobem en Mickey i el seu amic Eddie al parc, parlant sobre aquesta imposició paternal d’haver de deixar els bolquers i fer com els adults: anar al lavabo. Evidentment un canvi així precisa d’algun motiu amb pes, si més no és un tema important de compartir amb els amics. L’Eddie li explica que ha d’abandonar els bolquers perquè l’”home del vàter” ha de menjar. En Mickey, tot sorprès i un pèl incrèdul, no s’acaba de creure que aquest home existeixi. Els seus pares només li havien explicat que “s’ha de fer encara que sembli desagradable” , com veiem a l’inici del film. Aquesta escena ens pot fer pensar en la perspectiva sistèmica de Bronfenbrenner: la família és el principal microsistema on es desenvolupa una criatura. Quan comença a anar a l’escola, es troba amb un altre àmbit de relacions. Hi haurà el que es coneix com una transacció ecològica. Allà hi troba altres nens, cadascun amb el seu microsistema. Aquesta interacció amb de punts de vista cada cop més diversos serà molt important per la socialització de la criatura, ja que trobarà idees com les de l’Eddie, que es contraposen a la formalitat del que han explicat els pares.
b) Identificació sexual com a ordre simbòlic
Des del naixement s’assigna a una persona, segons els seus òrgans genitals, a quin sexe pertany. La identitat i l’experiència sexual són aspectes molt (potser massa) lligats a l’ ordre simbòlic. És a dir, des del moment en què tens un òrgan reproductor femení, se t’assigna un rol social, unes actituds, una aparença i tot un conjunt d’estereotips lligats a “què és ser dona”. Més tard, pot ser que t’hi sentis a gust o que t’inspiri contradiccions, però en qualsevol cas la criatura captarà des de molt aviat què fan les dones i què fan els homes (segons la societat).
Hi ha una escena curiosa en el minut 36:45, en què els pares i els dos germans són al lavabo. La mare està banyant a la nena, i en Mickey s’adona que no té “pito”. Aquest descobriment és important, ja que la germana no deixa de ser una nena com ell, diferent dels pares. La qüestió, segons explica la mare, és que els nens tenen “pito” , però les nenes no el necessiten. Per tant, està fent una associació molt simplificada, potser per facilitar la comprensió del petit, però que ja el dirigeix cap a una comprensió socialitzada i estereotipada del gènere. Per comprovar si en Mickey ha entès la diferència, li ensenya una revista. Quan li mostra una persona amb cabell curt, barba i vestit amb americana, en Mickey diu que aquella persona és un “pito”. Quan li ensenya una persona amb cabell llarg, maquillada, amb un vestit de festa, allò és un “no pito”. Per una banda, podem deduir que abans de fer aquesta relació, en Mickey ja tenia interioritzats certs aspectes socials, els d’identificar homes i dones no pels atributs sexuals, sinó per estereotips (cabells, vestit, maquillatge...). Per altra banda, ja ha assumit la norma simple de “ òrgan masculí igual a home, òrgan femení igual a dona”.
3 1
PROGRAMA DE TV INFANTIL
La cadena de televisió CARAMtv ens ha demanat que els dissenyem un concurs per a participants del Cicle Superior de Primària, entre 10 i 12 anys. Volen que sigui un programa apte per a nens d’Educació Primària i que se centri en promoure els bons hàbits de vida, no només físics (com practicar l’esport) sinó també socials, posant èmfasi en valors com compartir, cooperar i relacionar-se.
Primer de tot, és important remarcar que a aquesta edat, els nens ja han anat adquirint valors i significats socioculturals. Saben què és correcte i què no en moltes situacions i han interioritzat rols i estereotips que ens envolten. La seva realitat quotidiana és considerablement àmplia, els seus àmbits de relació comprenen principalment la família, l’escola i les amistats. Alhora, hi ha sistemes externs com la televisió i altres mitjans de comunicació, que ja fa temps que els repercuteix, encara que ells no hi participin directament, però ja comencen a captar la seva atenció.
Vivim en un país desenvolupat dins de la cultura occidental, per tant, la televisió és el mitjà més influent i accessible a les nostres llars. La cadena CARAMtv pretén que sigui una eina per fomentar valors socials positius, per tant el concurs hauria d’incloure preguntes que adaptin l’actualitat a l’edat dels participants, utilitzant coneixements que hagin après a l’escola, com també proves actives, comunicatives i amb moviment.
Nosaltres hem dissenyat un concurs anomenat EL PARTIT, en què hi participin tres equips, cadascun format per un grup de nens representants d’una escola. Els tres grups hauran de ser del mateix curs escolar (5è o 6è) i el programa tindrà una durada aproximada d’una hora. El dos equips que més punts aconsegueixin durant el concurs escolliran un esport col·lectiu (partit de futbol, bàsquet, hoquei...), el partit es disputarà al cap d’uns dies i serà gravat per l’equip del programa. Tots dos tindran premi, però serà l’equip que guanyi el joc el que podrà escollir el que més li agradi. Dins del concurs, les proves consistiran en què un nen del grup faci preguntes, imiti, dibuixi o canti, i la resta de companys ho haurà d’endevinar, sempre tenint un marge de temps per intercanviar opinions i donar una resposta consensuada per tot l’equip. Cada prova superada donarà punts al grup. Un cop s’acabi el concurs, l’equip que menys punts tingui no podrà participar en el partit final.
És important saber que a partir dels 8 anys, els nens ja entenen la noció de “regla” del joc, la qual va molt lligada a la “moralitat”. Saben que una norma s’ha de seguir, però aquesta voluntat els surt “de dins”. No actuen com màquines amb imposicions dels adults, sinó que tenen una motivació pròpia per seguir les regles. Aquesta és, per ells, la millor manera de garantir que el concurs (o la vida en general) funcioni de la millor manera. A més, cap als 10-11 anys, saben que les normes no són intocables, sinó que estan obertes a negociació i que el seu compliment s’estableix per consens. Mitjançant la conversa i el llenguatge, els nens han desenvolupat el rol d’ interlocutors , ja distingeixen entre el seu punt de vista i el dels altres. Per això posem èmfasi en el fet que les respostes de cada equip siguin el resultat d’un intercanvi de perspectives, i tots creguin és la correcta i que prové de l’esforç de tots els companys.
Si intentem donar aquest enfocament és perquè els nens d’aquesta edat ja tenen una consciència d’ identitat. Es debaten entre ser un individu autònom, capaç d’endevinar les preguntes per coneixements i mèrits personals, i establir vincles amb altres persones que els faran sentir part d’un col·lectiu, al mateix temps que els reforça el seu sentiment de singularitat.
Parlem ara del partit i del premi. Hem escollit un joc col·lectiu per tal de potenciar l’activitat física i de fer activitats a l’aire lliure amb altres nens. Però tots sabem que
3 1
l’esport també està carregat d’estereotips que de vegades no són tan positius. Un d’ells és la competitivitat , enfocada des del punt de vista de l’excel·lència. Per contrarestar-ho, proposem tenir dues opcions de premi, dos “paquets”, per tal que perdi pes el concepte de “qui guanya és el millor”. Tot i això, ens semblaria injust que tots dos equips tinguessin una igualtat estricat. Si fos així, potser el premi perdria valor. Considerem que l’opció d’escollir el premi és la millor per mantenir certa motivació en guanyar el partit, i alhora premiar els dos equips participants.
Aquesta rellevància en com es presenta el premi no és un caprici. En aquesta etapa del desenvolupament, els nens han adquirit el concepte d’ intenció en les accions. Han deixat enrere els dies en què feien quelcom per fer-ho, sinó que ara ho fan per aconseguir conscientment alguna cosa. En aquest cas, no realitzaran les proves pel simple fet de fer-les, sinó que ells coneixen el significat de guanyar, d’obtenir un premi a canvi de l’esforç. En termes més psicològics, diríem que no actuaran en funció de l’estat mental (“guanyar”), sinó de la seva representació de la realitat (guanyar “un premi”).
A més, totes aquestes accions van acompanyades d’un conjunt d’ emocions prèvies que motivaran els concursants a fer les proves, i uns sentiments posteriors de satisfacció/frustració en funció del resultat obtingut. Per això, i per la demanda de CARAMtv de fomentar uns valors concrets, creiem adient que les proves tinguin l’estructura que hem plantejat. D’aquesta manera aconseguirem que:
- Superar una prova sigui equivalent a ajudar i respectar, d’escoltar els punts de vista i aportar idees pròpies, de construir entre tots una resposta inclusiva, de cooperar i d’actuar amb empatia capa a un objectiu compartit.
- Guanyar el partit final signifiqui haver participat en un acte d’esforç col·lectiu, presentant la competitivitat des de l’esportivitat. Guanyar té un al·licient: escollir el premi. Però l’afany de participar també està recompensat.
Per últim, ja hem comentat anteriorment que la presència de regles va molt lligada a una moralitat. A partir dels 7 anys aproximadament, els nens tenen una moralitat autònoma, que consisteix en tenir uns valors interioritzats. Tenen una manera d’actuar correctament que els surt “de dins”, i que és fruit del consens, que els aporta igualtat i reciprocitat si actuen com és correcte. Tots els nens han participat en el concurs i han jugat el partit, tots s’han esforçat, sigui quin sigui l’equip. El premi és just per tots els que guanyen. De la mateixa manera, si es perd el partit, no té sentit culpar egoistament a un company determinat, ja que tots hi ha posat de la seva part, i tots poden assumir part de la responsabilitat per tal de millorar en un futur.
Opinem que aquest disseny pilot del concurs és coherent amb les demandes de CARAMtv. Des del nostre punt de vista pot ser molt enriquidor que un programa infantil s’enfoqui amb aquests valors. Serà beneficiós tant pels que hi participin com pels espectadors, petits o grans. D’aquesta manera és com s’aprofita una eina comunicativa tan important com ho és la televisió en la nostra societat, oferint continguts constructius, que desprenguin valors socials positius i que fomentin la reflexió i el criteri propis.
3 1