¡Descarga resumen basica y más Resúmenes en PDF de Pedagogía solo en Docsity!
Bloc 2 Tema 2: Processos psicològics bàsics aplicats a l’educació IntroduccióQuè és la psicologia? La psicologia és la ciència que estudia la conducta i els processos mentals. Per tant, l’objecte d’estudi és la conducta, els comportaments i els processos psicològics. Els psicòlegs estudien les persones i els animals Camps de la psicologia:
- Bàsics: investigar sobre la conducta i els processos mentals, a través del mètode científic. Acumular coneixements de la psicologia.
- Psicologia experimental (memòria, atenció..)
- Psicologia evolutiva o del desenvolupament (canvis en el cicle vital de la vida)
- Aplicats: aplicar els coneixements.
- (^) Psicologia clínica
- Psicologia de l’educació
Psicologia bàsica- experimental Investiga els processos psicològics bàsics
- Sensació - Aprenentatge
- Atenció - memòria
- Percepció - Motivació
- Consciència - Emoció Captació d’informació Elaboració d’informació Activació de la conducta Els processos psicològics superiors (cognició, llenguatge i intel·ligència) NO ELS ESTUDIAREM 2.1 L’accés al coneixement: la naturalesa de la sensació, la percepció i la consciencia
- Sensació l’experiència de l’estimulació sensorial pura. A través dels nostres sentits captem els senyals de l’entorn brutes.
- Percepció és el procés següent que permet captar les dades per interpretar-les i donar- les sentit. Per tant, és el procés de crear patrons significatius a partir de la informació sensorial bruta.
- Consciència No només interpretem, sinó que tenim consciencia de les senyals que rebem (les coneixem)
Sensaciópercepcióconsciència
1 Sensació
- El procés bàsic de la sensació és el següent esquema:
Energia (és captada) cèl·lula receptora (a través) Impuls nerviós (viatja)nervis sensorial (fins a)escorça cerebral. Divisió del cervell en 4 lòbuls:
- (^) lòbul frontal
- lòbul parietal
- lòbul occipital els sentits és troben ubicats en aquests lòbuls
- lòbul temporal 2 La percepció: El procés de la percepció la van estudiar els “Gestalt”, que eren psicòlegs. La seva vida era que “el tot era més que la suma de les parts” (la percepció és més que la suma de les parts). (El cervell agrupa les sensacions, que venen de forma individual, i després li donem sentit de forma grupal). Rebem una sèrie de informació, que degut a una sèrie de variables (ex: experiència), farà que elaborem aquesta informació a través del que nosaltres percebem. Per tant, cada persona tindrà una percepció diferent. Principis Figura-fons percebem un objecte (figura) contra un fons Altres principis d’organització
- Proximitat
- Semblança
- Tancament
- Continuïtat
Els psicòlegs consideren el son un mecanisme adaptatiu que va evolucionar per permetre als organismes conservar i restablir l’energia. És una necessitat, motivació sense la que no podríem viure. Cicles circadians: el rellotge biològic Els cicles circadians tenen una durada aproximada d’un dia. Son, vigília són cicles circadians. També la temperatura corporal, el metabolisme, la pressió sanguínia, la gana, els nivells d’algunes hormones… Ritmes del son (el cicle és repeteix 4/5 cops a la nit)ones cerebrals i etapes del son (les fases es produeixen de forma durant tota la fase del son:
- ETAPA 1estat de somnolència/transició
- ETAPA 2dorm + profund
- ETAPA 3 més profundament adormida
- (^) ETAPA 4
- Etapa mor (rem) SOMNIS ELABORATS Somnis històries, imatges que vivim com si fossin reals. Els somnis poden tenir diferents finals/teories.
- Els somnis com a expressió de desitjos inconscients (FREUD). Teoria de Freud: pulsions de sexe i de violència/mort. “Forma de portar al conscient desitjos reprimits”.
- Per Freud els somnis eren “el camí real a l’inconscient”.
- Contingut manifestallò que recorda la persona del somni
- Contingut latent somni disfressat.
- Els somnis processen la informació: la informació obtinguda durant el dia és re processada com una forma d’enfortir la memòria. Somnis= consolidar els nostres records.
- Els somnis i la vida de vigília: Extensió de les preocupacions de la vida diària.
- Somnis i activitat nerviosa: Activitat elèctrica quan tenim un somni. Hipòtesi d’activitat-síntesi (descàrregues aleatòries d’activitat de les cèl·lules nervioses són interpretades com a històries pels centres encefàlics superiors.
2.2 L’elaboració del coneixement: l’aprenentatge i la memòria Aprenentatge : procés psicològic pel qual l’experiència o pràctica produeixen un canvi relativament permanent en la conducta o el potencial(més en un futur) de conducta. Objectiu Augmentar la nostra adaptació al medi.
Tot aprenentatge implica memòria. Tipus
- (^) Condicionament una forma bàsica o simple d’aprenentatge (ho compartim amb els animals) Aprenentatge associatiu (PAULOV, SKINNER)
- Cognoscitiu lligat al pensament
- Condicionament clàssic (condicionament salival) Incondicionat provoca resposta sense experiència prèvia. Aprenentatge de Paulov era metge (fisiòleg). A través del condicionament clàssic aprenem a associar estímuls, a anticipar i a precedir el que passarà. 3 etapes :
- (^) Abans del condicionament: Campana(EC) NO RESPOSTA Menjar (EI) salivació (RI)
- Abans del aprenentatge, hi ha conducta innata (reflexos) Ex. Retirar la mà del foc.
- Estímul incondicionat que provoca una resposta incondicionada. Estímul condicionat (neutre) no provoca resposta.
- (Aprenentatge)Durant el..:
- Vull que el so de la campana sigui informatiu (campana=menjar)
- Campana (EC) menjar (EI)salivació (RI) En 30 cops, el gos ha après un aprenentatge (condicionament clàssic).so de la campana vol dir menjar.
- Després del… Campana (EC) Salivació (RC) El gos quan escolta la campana sap, anticipa que hi haurà menjar.
Moltes fòbies són el resultat d’un condicionament clàssic, les fòbies s’aprenen de forma associativa.
- Càstig negatiu: eliminació d’estímuls apetitiu que fa que la conducta sigui menys probable que es repeteixi de nou. EX que et treguin punts del carnet per haver comes una infracció de tràfic. El càstig és molt eficaç per reduir conductes. A vegades no és eficaç perquè no s’aplica de la forma correcta. Per què el càstig sigui eficaç:
- Ha de ser IMMEDIAT
- INTENS
- SOBTAT, no gradual (els avisos son inapropiats)
- INESCAPABLE (no es pot provocar el càstig)
- CONSISTENT (càstig= conducta problemàtica) Ex Nen petit toca l’endoll El càstig provoca i implica patiment (i frustració), però és millor això per tal de que en un futur les situacions problemàtiques no es tornin a repetir. Si no apliquem càstigs, els nens no podran aprendre ni a afrontar moltes situacions. Ensenyar una cosa a través del REFORÇAMENT. Però quan s’ha de suprimir una conducta, perquè és l’única opció, s’ha d’aplicar un càstig, però càstigs puntuals. Si castiguem una conducta inapropiada, paral·lelament hem de reforçar el que està bé i donar-lo conductes alternatives apropiades. El càstig presenta emocions negatives (por, agressivitat cap a la persona que aplica el càstig) que poden obstaculitzar l’aprenentatge.
Aprenentatge cognoscitiu No està lligat a l’experiència immediata amb estímuls i reforçadors, i que depenen de processos mentals que no són directament observables. (memòria, atenció…). Tipus a. Aprenentatge latent: té lloc abans de que el objecte el demostri i no es reflecteix de forma immediata en la seva conducta. (Es un aprenentatge que té lloc abans de que la persona ho faci observable.
- Ex mapes cognoscitius Anar de viatge a un lloc nou, que mai has vist i et fas una IMATGE dels carrets. No ho demostres, però si que ho interioritzes. b. (^) Aprenentatge per INSIGHT és quan l’aprenentatge sembla tenir lloc de forma sobtada, de manera que tots els elements d’una síntesi encaixen. És troba la solució a un problema, de forma sobtada.
c. Aprenentatge “disposicions per aprendre” aquelles situacions en les quals com més aprenem, més capacitats tenim per aprendre (aprenem a aprendre). Per tant, es refereix a l’increment de l’eficàcia en la resolució de problemes a través de l’experiència. Aprenentatge per observació (“Experiència Vicària”) emfatitza allò que aprenem a través de l’observació d’altres persones. És la teoria de l’aprenentatge actual. Albert Bandura , psicòleg que ho va descobrir. MODELOBSERVADOR EXTERN Observem la conducta i les conseqüències de la conducta d’altres persones. E l reforçament o el càstig vicaris afecten la nostra disposició a executar les conductes que hem après a través de l’observació. ■ Memòria és la capacitat per a recordar allò que hem experimentat, imaginat o après. La memòria s’analitza a través d’una metàfora amb un ordinador (com aquest emmagatzema informació). Aquest model en la memòria s’anomena “PROCESSAMENT DE LA INFORMACIÓ”. 4 etapes
- Registre entrada de la informació (INPUT)
- Codificació converteix la informació en codi, en una interpretació.
- Emmagatzematge portar la informació de la memòria RAM al disc dur.
- Recuperació passar-la del disc dur (memòria a llarg termini) a la memòria RAM (memòria a curt termini) per tenir-la a mà. (Memòria a curt termini serveix per ser conscients del que està pasan, per ser conscients de la informació que recuperem del passat. La seqüència del processament de la informació Partim dels sentits, dels estímuls externs, que impacten (sempre son conscients, mentre que prenen atenció) a un òrgan sensorial. Aquest primer impacte ja genera un tipus de memòria= memòria sensorial. (tot el que entre en els nostres sentits). Els sentits van captant la informació i la van renovant, per no quedar-se encallat: una informació recau per ser substituïda per una altre de nova. En aquesta memòria sensorial, hi ha un embut que selecciona informació (abans codificada i registrada), a través del procés de l’atenció: així arribarà a la memòria a curt termini. La informació de la memòria a curt termini és de la que som conscients; però s’anirà al cap d’uns segons. Però si fem una repetició d’aquesta informació, farem que la informació és mantingui més d’uns segons. Però a partit de l’elaboració/assaig d’aquesta informació, tenim l’oportunitat de passar-la a memòria a llarg termini (cal assaig, memòria a curt terminimemòria de treball). Si no hi ha codificació de la informació no podrà passar a la memòria a llarg ni curt termini. “Destellos de memòria”
4a fase recuperació No es pot recuperar un record tal i com es va viure, sinó que és un procés actiu i re constructiu. Recuperar és pensar. Pensar i recordar són processos cognitius de CONSTRUCCIÓ.
- Factor situcionals El record de la informació és millor quan ens trobem en el mateix ambient en què es va aprendre a la informació. Ex quan hi ha crims, reconstrueixen l’escenari del que va passar.
- Memòria dependent de l’estat El record de la informació és millorar quan ens trobem en el mateix estat (fisiològic o emocional) en que es va aprendre la informació. Ex: estudiarem millor quan ens trobem en el mateix estat fisiològic. 2.3. Motivació i emoció Motivació_ Necessitat o desig específic (com la gana, la sed, motivació sexual o d’assoliment) que impulsa la conducta i la dirigeix pa a una meta (té un objectiu). Teoria de la reducció del impuls/de la pulsió Aquesta teoria la va proposar HULL. Les nostres necessitat corporals funcionen a partir de la motivació de la conducta. L’ hipotàlem mesura la temperatura corporal, la sed, la gana,… Quan no funciona bé, l’ hipotàlem emet un impuls (impuls=gana). És un estat de desactivació desagradable. La gana fa provocar una motivació = recerca d’aliments per ingerir-los. Quan la motivació es realitza, els nivells tornen a equilibrar-se. Teoria de l’activació Hi ha motivacions que no redueixen els impulsos. Aquesta teoria consisteix en que les persones estan motivades a buscar un nivell d’activació o un estat d’alerta (arousal ) òptim, el qual depèn de l’individu, de la situació i del moment del dia.
- Nivell d’activació baix estar en petit comitè, sense sorolls…
- Nivell d’activació alt estar amb molta gent, amb molt sorolls… (relació conceptes introversió i extraversió) Llei Yerkes-Dodson Diferència entre: ■ Tasca simple no exigeix atenció, ni esforç conscient (ex: passar a net un comentari estat d’activació alt, augment d’arousal ■ (^) Tasca complexa ex: fer el comentari Nivell d’atenció baix per rendir més. Tenen una dificultat diferent.
El nivell de màxim rendiment depèn de la complexitat de la tasca Motivació intrínseca i extrínseca Intrínseca Desig de realitzar la conducta que sorgeix de la mateixa conducta realitzada. Ex: que és la conducta de joc dels nens. Extrínseca Realitzar la conducta per a obtenir una recompensa o evitar un càstig extern. Ex: programació de premis.
- Una jerarquia de motius / Abraham Maslow /
Necessitats d’autorealització Necessitats d’estima (sentir-nos estimats i estimar). Necessitats de pertinença (pertànyer a un grup). Necessitats de seguretat (tenir vivenda, família,...) Necessitats fisiològiques (necessitats bàsiques cobertes) Sense tenir cobertes les necessitats fisiològiques, no podrem avançar en la piràmide. Emoció Les nostres emocions són els nostres sentiments. Les emocions acompanyen sempre a la nostra conducta.
- Emocions primàries: són les emocions innates (reflexes), que no depenen de l’experiència (no s’aprenen). Plutchik (1980) va dir que existeixen 8 emocions bàsiques: la por, la sorpresa, la tristesa, el fastig, l’enuig (enfadar), l’alegria, l’anticipació (expectativa) i l’acceptació. Segons Plutchik, naixem amb unes 8 emocions bàsiques (innates) però que després, fruit de l’experiència amb relació a les emocions bàsiques, podem experimentar altres emocions secundàries (combinació) Aquest model de Plutchik ha estat molt criticat, en l’àrea de la lingüística (paraules en anglès, difícil traduir els termes) ▲ La tendència actual és distingir entre emocions primàries i secundàries; a partir d’uns criteris/fenòmens.
Emoció primària Contribuir a la supervivència Ser evident en primats i en no humans
(SEMINARI 1)
Il·lusions visuals Il·lusions percepció falsa, no correspon a la realitat. Els estímuls que es reben són enganyosos. Als psicòlegs els serveix per definir quins són els principis d’on les percebem (aquestes il·lusions). Ex: un cub sensació línies negres/taques negres sobre fons blanc. Perceben un cub (no podem percebre els dos cubs alhora Il·lusió segons com ho perceps, podem veure dues imatges diferents (dos cubs)
Percepcions subliminals Sub(sota) liminal (limen=llindar). Estímuls que són tan dèbils, no són tant forts per arribar a la nostra percepció conscient. Encara ser estímuls dèbils, si que els perceben els nostres sentits però no arriben a la percepció conscient. Ex: Operació quirúrgica anestesien a la pacient i durant uns minuts li posen uns auriculars escoltant “poma”. En la recuperació, seguidament, els hi preguntem si recorden conscientment alguna cosa: “no”. Quina és la fruita primera que et ve al cap? “POMA” moltes probabilitats de dir el que han percebut.
- Però aquest és un efecte transitori i només té lloc en estudis controlats de laboraroti
La idea que podem respondre a estímuls que es troben per sota del nostra nivell de consciència.
(SEMINARI 2)
Relaxació, meditació i hipnosi ▲ (^) Tècniques de relaxació Estan vinculades,dirigides a les emocions: reduir les conseqüències de les emocions negatives (és poden CRONIFICAR trastorns depressió/ ansietat, ictus,...)
- Emocions bàsiques/innates: por, fàstic, tristesa Aquestes emocions tenen un caràcter de major supervivència de l’esser humà. En el nostre context, aquestes emocions (com la por) han anat perdent sentit que aquestes emocions tenien fa molts anys. Ara, ja no són situacions tant de por, ni de fastig, ni tristesa, sinó que les situacions han canviat (abans tenien por de que un animal estigués al davant, ara tenim por de perdre el treball).
- Estrés Quan en una determinada situació percebem amenaça davant de la qual pensem que no disposem de recursos necessaris per poder combatre aquest estrés psicològic. Es una situació d’amenaça i penso que fracassaré. La relaxació inhibeix l’activitat del sistema nerviós simpàtic
