¡Descarga Resumen de gestión de la documentación jurídica i empresarial tema 4 y más Resúmenes en PDF de Derecho solo en Docsity!
GESTIÓ DE LA DOCUMENTACIÓ JURÍDICA I EMPRESARIAL
UF1, TEMA 4: El dret i l’empresa
1. El dret
Concepte de dret
Funcions del dret
Branques del dret
Dret públic (relació de l’Estat o organismes públics amb la ciutadania)
El dret és un conjunt de normes i principis que regulen la convivència d’una societat. Si no es compleixen de manera voluntària, l’estat està autoritzat per imposar aquestes normes i principis, i sancionar l’incompliment. Les característiques principals del dret són:
Normativitat : conjunt de normes de rang diferent.
Bilateralitat : estableix regles per resoldre conflictes.
Imperativitat : imposa el seguiment d’unes conductes.
Coercibilitat : l’Estat està legitimat per sancionar, pot ser sancionat també.
Entre les funcions del dret destaquem les següents:
- L’orientació i el control de la conducta social
- La resolució de conflictes i interessos : a través d'instruments extrajudicial (mediació, arbitratge, conciliació)* o mitjançant l'actuació dels tribunals de justícia.
- La promoció, la justícia i el benestar de la ciutadania : (incentius, compensacions).
- L’organització i legitimació del poder social : el dret té les competències dels tres poders de l'estat (executiu, el legislatiu i el judicial).
- La cura i la millora del dret : estableix el paper de legisladors, jutges,... perquè desenvolupin les seves funcions eficientment.
* MEDICACIÓ: Una tercera persona (mediador) controla el diàleg, però no opina.
CONCILIACIÓ: Una tercera persona (conciliador) dona una solució però no la pot imposar. ARBITRATGE: Una tercera persona (àrbit) imposa la solució.
Dret privat (relacions entre la ciutadania)
- Les fonts del dret Les fonts del dret, en sentit material , són les diferents entitats polítiques i socials que tenen la potestat de dictar normes (Govern, Corts Generals,...). En sentit formal , fan referència als diferents tipus de normes existents (lleis, reglaments,…). Per aplicar una font del dret o l’altra hem de tenir en compte els principis d’aplicació següents: Principi de jerarquia normativa : Manquen de validesa les normes que en contradiguin una de rang superior. Principi de competència : quan entren en conflicte normes de rang idèntic s’atribueix a un òrgan concret la potestat de regular unes matèries determinades i, per tant, és l’únic que legisla l’àmbit. Principi cronològic : quan dues normes són del mateix rang preval la norma posterior. Principi d’especialitat : quan una mateixa matèria està regulada per normes diferents, del mateix rang, es dona preferència a la norma especial (específica) sobre la norma general.
Fonts directes subsidiàries El costum Es refereix a les normes de conducta considerades obligatòries per una societat, i que sorgeixen pel fet de ser reiterades i constants. El costum s'aplicarà:
- Només si no hi ha una llei o un reglament que reguli una situació o un fet.
- Sempre que no sigui contraria a la moral i a l'ordre públic.
- Si se n'ha provat l'existència davant el tribunal. Els principis generals del dret Són idees i fonaments que inspiren l’elaboració de les lleis d’una societat i que contribueixen a la interpretació i l’aplicació correctes. Fonts indirectes Complementen l’ordenament jurídic. La jurisprudència La jurisprudència del Tribunal Suprem serveix com a pauta interpretativa als jutges i als tribunals inferiors. Les sentències que dictin han de ser coherents amb les sentències dictades pel Tribunal Suprem i no poden contradir-les.
Per poder ser considerada com a font del dret ha de reunir les característiques següents:
- Ha de ser dictada pel Tribunal Suprem.
- No n'hi ha prou amb una única sentència, hi calen resolucions reiterades del mateix caràcter. Els tractats internacionals
Són acords subscrits entre Espanya i altres estats, o entre Espanya i una organització internacional. Es
manifesten en tractats, convenis, acords…
Perquè siguin considerats una font del dret cal que siguin ratificats i publicats al BOE i formaran part de
l’ordenament intern. Per aprovar-lo cal que el Govern presenti el tractat primerament al Congrés i després al
Senat.
La doctrina científica
És fruit de les reflexions sobre dret de diferents juristes exposades en les seves obres. No es considera una
font del dret com a tal, però aquest coneixement pot servir com a orientació per al legislador.
- Les normes jurídiques Les fonts subsidiàries, també anomenades fonts secundàries , són fonts del dret directes no escrites. Les normes jurídiques són regles o mandats que tenen com a objectiu regular el comportament de la societat, atorgant drets a la ciutadania i imposant-li deures.
Tipus de normes jurídiques Procediment per elaborar les normes jurídiques
Procediment per elaborar les lleis estatals
1. PRESENTACIÓ D’UNA INICIATIVA LEGISLATIVA DAVANT EL CONGRÉS.
Les normes jurídiques es diferencien d’una altra mena de regles del dret perquè són: Heterònomes: són imposades per persones alienes. Bilaterals: dos parts, la que compleix i la que exigeix. Coactives: són obligatòries. Externes: s’han de complir encara que no s’hi estigui d’acord. En tota norma jurídica hem de diferenciar els elements següents: El subjecte jurídic: a qui afecta. L’objecte jurídic: que s’ha de complir. La relació jurídica: quina relació hi ha entre els dos subjectes jurídics. La conseqüència jurídica: quines conseqüències té el no compliment. La finalitat de la norma: quin és l’objectiu. Podem classificar les normes jurídiques en funció de diferents criteris. A continuació, n’exposem alguns: Segons a qui involucren les normes: dret comú (a tothom) o dret especial (a un sector de persones). Segons el grau d’obligatorietat: imperatives (obligatòries) o dispositives (modificables). Segons la durada de les normes: permanents o transitòries. Segons el territori on s’apliquen. Segons el grau de flexibilitat en l’aplicació: rígides o flexibles (permeten matisacions en funció del cas). Segons la forma: lleis o reglaments.
- Publicació de les normes jurídiques Perquè una norma jurídica sigui vàlida ha de tenir caràcter públic i notori. La publicació i la difusió a través dels butlletins oficials garanteix que:
- La norma sigui coneguda per tots els ciutadans i ciutadanes, i per tant, aplicable.
- Els textos publicats siguin considerats oficials i autèntics. Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) El BOE és el diari oficial de l’Estat espanyol , publicat per l’Agència Estatal BOE. En aquest butlletí es publiquen no sols normes jurídiques aprovades o modificades, sinó també els actes i anuncis oficials que obligatòriament han de comunicar-se. L’accés al BOE és públic i gratuït. Butlletins oficials de les comunitats autònomes Cada comunitat autònoma té un diari oficial. En aquest butlletí es publicaran tant les principals actuacions de les institucions de la CA en qüestió com les disposicions de l’Estat amb incidència especial en la regió. Butlletins oficials de les províncies (BOP) Aquestes publicacions oficials són gestionades per les diferents diputacions provincials. En aquests butlletins es dona publicitat tant a les disposicions de caràcter general i a les ordenances com als actes, acords, notificacions, anuncis… de les diferents administracions que operen a la província. Diari Oficial de la Unió Europea (DOUE) El DOUE és el butlletí principal en què es publica el dret europeu. L’Oficina de Publicacions de la Unió Europea és l’encarregada de publicar la normativa de la UE en els vint-i-tres idiomes oficials. Els ciutadans poden accedir a aquesta informació a través del web oficial EUR-Lex. Altres diaris oficials Altres publicacions oficials amb transcendència en el seu àmbit d’actuació són: El Butlletí Oficial de les Corts Generals ( BOCG ). El Butlletí Oficial del Registre Mercantil ( BORME ). El Butlletí del Ministeri de Justícia ( BMJ ).
- El dret mercantil Persona o grup que produeix/comercialitza un bé/servei per satisfer una necessitat de mercat i aconsegueix un benefici= du a terme una activitat empresarial i comercial. Concepte de dret mercantil El dret mercantil, també conegut com a dret comercial o dret del comerç , és la branca del dret privat encarregada de regular qui duu a terme l’activitat empresarial (empresari) i l’activitat comercial que desenvolupa.
Contingut del dret mercantil Principals normes del dret mercantil La Constitució Espanyola La Constitució del 1978 estableix el conjunt de drets i principis sobre els quals han de desenvolupar-se la vida econòmica i l’activitat empresarial a Espanya. El Codi de Comerç El Codi de comerç constitueix una norma de caràcter general que regula l’activitat comercial. Entrar en vigor el 1885 i s’ha modificat diverses vegades per atendre les necessitats del moment, derogat en part. La normativa autonòmica Tot i que uns articles de la Constitució atribueixen a l’Estat competència exclusiva sobre la legislació mercantil, la majoria de les CCAA recullen en els seus estatuts d’autonomia competències sobre matèries pròpies del dret mercantil, i poden legislar juntament amb l’Estat , com en el cas de la defensa de consumidors i usuaris, de la propietat intel·lectual, salvament marítim… Els principis bàsics del dret mercantil són els següents: És un dret individualista : se centra en les relacions d’intercanvi entre particulars. És professional : regula l’activitat empresarial i protegeix els interessos dels empresaris. És un dret progressiu : s’actualitza en funció de noves necessitats. És un dret global o internacionalitzat : les relacions són cada vegada més internacionals. És consuetudinari : es basa en els costums comercials. Llei del Pla General Comptable Llei de Competència Deslleial Llei de Marques Llei de Societats Llei de Contractes d’Agència Llei de Contractes d’Assegurança Llei Concursal Llei de Navegació Marítima Llei Canviària i del Xec Llei Model sobre Arbitratge Comercial Internacional
L’empresa com a ens econòmic Des del punt de vista econòmic, podem classificar les empreses: Els tipus de formes jurídiques més rellevants són: L’ empresari individual (autònom). Les societats personalistes (comunitat de béns i societat civil). Les societats mercantils (societat anònima, limitada, col·lectiva i comanditària). Les societats especials (cooperatives i societats laborals). Vàries seus descentralitzades Vàries sucursals però una única seu en el país d’origen
