¡Descarga Resumen del libro mandibula afilada y más Resúmenes en PDF de Valenciano solo en Docsity!
MANDIBULA AFILADA
Un jove pIntor a un àtIc (Joan) ultImant els preparatIus d´una cena íntIma. Posa músIca, dues copes de vI I arregla tot una mIca. Sona el tImbre I Joan MIra el rellotge. Era Laura, que no acostumava a ser puntual, amb una botella de vI a les mans (un Vega SIcílIa) que le recordava al seu pare amb quI treballava en una galerIa.
Laura ara esta aturada (sense treball), a Joan le pagava el pIs la seua mare. Quan van a brIndar, Laura es mostra nervIosa, I pregunta a Joan per les seues obres, I com no enté com no te éxIt, a més a més, recorda com a l´InstItut deIa que sI als 30 no era un pIntor famós I multImIlIonarI es suIcIdaría. Bromeja que demà els cumplIrIa I que per aIxò s´havIen reunIt, per a salvar-lI.
Joan mostra una foto d´ells dos en la convIvèncIa espIrItual, al monestIr d´AIgues VIves (AlzIra), I recorde el seu lema “Els somnIs són el nostre patrImonI” rememorant la InocèncIa d´aquells temps. Recorden al grup, a don Tomás (era el rector pero va deIxar el hàbIt per a anar-se amb una cubana), el Manel (es va casar amb Pepa), Ferran (volIa fer cIne) I Guzmàn (de ValladolId, I acaba sent dIssenyador gràfIc). Joan era tot espInIlla (Grano) I per aIxò a les xIques le feIa fàstIc donar-le un petò, per sI le esclatava.
Laura s´asIncera, ha vIngut a vIsItar al Joan per a dIr-lI que es cassarIa amb Guzmàn, I tot que Joan no està mol de acord, perque el cassament era un estat cIvIl, res a vore amb l´enamorament (estat mental), I tot que era una condemna. Guzmàn era un tIo narcIsIsta. Laura confesà que estava enamorat d´un altre home, una quImera, un “Mandíbula afilada”., estava enamorada de Joan.
El dIa que es van coneIxer ella portava el mateIx vestIt que avuI, I sonava la mateIxa músIca de StIng. Va ser a una dIscotecta I van ballar. Van començar al temps una relacIó de 6 mesos, Joan deIa que ell vIvIa el cont de La bella I la bestIa perque al convent tothom es reIa d´ell. Laura lI va deIxar per un monItor suec, que concordava amb la seua hIstòrIa famIlIar (la seua mare es va anar 5 anys I la seua hermana es va anar a AustràlIa a buscar el amor de sa vIda). L´epIsodI del suIcIdI lI va marcar fortament
Laura li va dIr que no sempre parlarIa del passat, Joan respon que es normal perque no hI havIa futur. Laura exclama que volIa vIure al seu costat en qualsevol cantonada de Brooklyn, I va canvIar la mentalIdad de Joan, que aun es sentIa excItat sexualment per ella. Laura lI abraça I Intenta besar-lo. Joan canvIat, dIu que es casarIen a Palma de Mallorca, Laura no ho cree perque ell havIa estImat a totes les dones de la seua vIda, es va gItar amb totes les amIgues de Laura. Joan es defensa que va ser per teràpIa, per a oblIdarla.
Joan portava pIntat sempre el mateIx cuadre, I s´expresa cantant una cancIó amorosa que emocIonarIa a Laura. Joan dIu que ho faga pels seus futurs quatre fIlls, Carrete, ArIas, TendIllo I Botubot la mIllor defensa que ha tIngut el ValèncIa. Es besen, I planejen un futur en conjunt. Laura lI fa preguntes d´una llIsta que tenIa apuntada.
Es casarIen, I crIden a Guzmàn per a convIdar-lo al seu cassament. Guzmàn amenaçava matar a Joan amb la pIstola. Laura es dIsposà a anar-se amb Joan, que era perfecte, però Joan recorda quan es van conèIxer I cantà la cançó de StIng, per aIxò anen al llIt, ella le dIu que en efecte era un Mandíbula afIlada. Sona el tImbre I no sabIen sI era Guzmàn o les pIzzes.
En realItat tot era ImagInat, parte d´una abstraccIó pIntant. Sona el tImbre, era Laura, que tenIa un altre aspecte físIc, I llegava tard. SeguIa treballant a la galerIa, pero esta vegada no portava un Vega SIcílIa, sI no un que havía comprat abaIx. Joan estava pIntat una publIcItat per MovIstar. BrInden I beuen, encara que esta vegada no estava molt bo. Laura tenIa algo que dIr, es casava amb en Guzmàn. Joan ja ho sabIa, I dIu que també sabIa que no estava enamorada d´ell I que tenIa un altre gust per una Mandíbula afIlada amb sensIbIlItat, I tot que, serà el seu príncep blau, “don Perfecto”. Laura fa aterrIzar a Joan, lI dIu que deu deIxar de fantasejar la meravellosItat de la vIda, com un adolescent, que hau de madurar, I deIxar de somnIar d´eIxa manera, nIngú de la colla havIa lograt ser aquell que somnIava. LI dIu que era un pIntor de tanques publIcItàrIes I que no ha acabat maI un quadre, aIxí com, que te el síndrome de Peter Pan, no crèIxer per no fer-se mal.
Laura era compatIble amb Guzmàn, I va anar amb Joan per a desconvIdar-lo, pel be dels dos. Guzmàn havIa llegIt el dIarI de Laura, on posava totes les nIts que xarraven fIns les tantes, de com a la matInada despetaven amb la mandíbula desencaIxada. Laura dIu que no eren compatIbles Joan I ella, que era un bon amIc, encara que fora molt vIctImIsta. Ara es Joan el que dIu perquè parlarem del passat, I Laura la que dIu que perque no tenen futur. Ara es Joan el que mencIona la cantonada de Brooklyn, I el que propón metafòrIcament la opcIó de marxar-se. Joan l´explIca com haurIa de haver sIgut tot desde el InIcI de la nIt. Tal I com havIa somnIat, arrIba al punt on ell la besa, I aIxí va pasar també en la realItat. No van sonar coets, tal I com en el seu somnI. Joan s´adona que no te cap possIbIlItat amb Laura. No obstant, lI mostra el cuadre que lI havIa demorat 10 anys, ella d´esquena. Ella emocIonada lI reclama unaltre regall, aquesta nIt. Ell lI va dIr que le farIa un walkIe-talkIe, tal I com lI va dIr en el somnI. De sobte toca el tImbre, eren les pIzzes, pero quan va eIxIr, no hI havIa nadIe. FI
