Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Resumen Documental Inside Job, Resúmenes de Economía Política

Resumen del documental Inside Job, con introduccióny explicación de las distintas partes del documental. Además, contiene una conclusión. Aurora Pedro Bueno

Tipo: Resúmenes

2018/2019

Subido el 10/10/2019

pTres
pTres 🇪🇸

2 documentos

1 / 2

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Patricia Cester Sala
Grup U
RESUM DOCUMENTAL INSIDE JOB
Al llarg d’aquest documental, mitjançant juís, entrevistes amb financers,
dades, s’explica com la crisi econòmica global del 2008, ha deixat a desenes de
milions de persones sense els seus estalvis, treballs i cases. L’esmentat
anteriorment, es la introducció del vídeo el qual consta de 5 parts, on es
desmantellen les vertaderes situacions que donaren lloc a la crisi mundial
financera.
Primerament, el documental obri exposant el cas ocorregut a Islàndia, un
país característic per tindre un lleu deute, i que es trobava amb equilibri en tots
els àmbits (avanç social, riquesa, medi ambient...), fins que en l’any 2000 el
govern realitzà una desregularització financera, el que comportà la privatització
dels bancs Islandsbanki, Kaupbing y Glitnir. Per tant, van haver de demanar
120.000 milions de dòlars, nombre major que el PIB del país. A causa d’aquest
acte, tots els preus es dispararen i els diners dels inversors, foren utilitzats de
males maneres. I per si no hi havia prou, en l’any 2007, les agencies de risc
qualifiquen als bancs amb la categoria de AAA.
A continuació, sent aquesta la primera part, es desenvolupa la forma en
que es va arribar a tal extrem. Van hi haure 40 anys de creixement econòmic
sense crisi, ja que el govern controlava el negoci financer. Els bancs nacionals
tenien prohibit lucrar-se amb els estalvis dels seus clients, fins que els bancs
d’inversió s’esplaiaren al públic. Fou el detonant de que empreses cresqueren
d’una forma abismal, i es feren molt riques. Van començar a donar préstecs
sense tindre la certesa de si serien tornats, i els bancs, commogueren a
companyies d’internet, sabent que res funcionaria.
En conseqüència, aparegué la crisi de la bombolla, ja que el sistema
estava replet de productes financers d’alt risc, deixant el pas a tothom a que
poguera comprar vivendes. Però les agencies de rating continuaven en la
puntuació de triple AAA, fent que es creguera poder confiar en el que passava,
per estar decretat com a segur.
pf2

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Resumen Documental Inside Job y más Resúmenes en PDF de Economía Política solo en Docsity!

Patricia Cester Sala Grup U RESUM DOCUMENTAL INSIDE JOB Al llarg d’aquest documental, mitjançant juís, entrevistes amb financers, dades, s’explica com la crisi econòmica global del 2008, ha deixat a desenes de milions de persones sense els seus estalvis, treballs i cases. L’esmentat anteriorment, es la introducció del vídeo el qual consta de 5 parts, on es desmantellen les vertaderes situacions que donaren lloc a la crisi mundial financera. Primerament, el documental obri exposant el cas ocorregut a Islàndia, un país característic per tindre un lleu deute, i que es trobava amb equilibri en tots els àmbits (avanç social, riquesa, medi ambient...), fins que en l’any 2000 el govern realitzà una desregularització financera, el que comportà la privatització dels bancs Islandsbanki, Kaupbing y Glitnir. Per tant, van haver de demanar 120.000 milions de dòlars, nombre major que el PIB del país. A causa d’aquest acte, tots els preus es dispararen i els diners dels inversors, foren utilitzats de males maneres. I per si no hi havia prou, en l’any 2007, les agencies de risc qualifiquen als bancs amb la categoria de AAA. A continuació, sent aquesta la primera part, es desenvolupa la forma en que es va arribar a tal extrem. Van hi haure 40 anys de creixement econòmic sense crisi, ja que el govern controlava el negoci financer. Els bancs nacionals tenien prohibit lucrar-se amb els estalvis dels seus clients, fins que els bancs d’inversió s’esplaiaren al públic. Fou el detonant de que empreses cresqueren d’una forma abismal, i es feren molt riques. Van començar a donar préstecs sense tindre la certesa de si serien tornats, i els bancs, commogueren a companyies d’internet, sabent que res funcionaria. En conseqüència, aparegué la crisi de la bombolla, ja que el sistema estava replet de productes financers d’alt risc, deixant el pas a tothom a que poguera comprar vivendes. Però les agencies de rating continuaven en la puntuació de triple AAA, fent que es creguera poder confiar en el que passava, per estar decretat com a segur.

Patricia Cester Sala Grup U D’altra banda, es descriu la crisi del 2008, que dia de hui encara ens esta afectant. Es van deixar de fer préstecs i hipoteques, fent que el nombre de persones en l’atur augmentara i que no es pagaren aquestes hipoteques. El deute que era privat, va haver de ser rescatat per forma pública. Per tant, el govern d’Obama, no estava actuant correctament. A continuació, en la quarta part del documental, s’intenta determinar un responsable. S’investiga el motiu pel qual les escoles de negocis més prestigioses i importants, donaven suport a aquesta desregularització. Finalment, en l’última part, es parla de la situació després de la crisi, sent aquesta desatrossa, ja que ens trobem en una població que te menys estudis que mai, i una futura vida pitjor a la dels seus pares. A més, es comenta que Obama deia que el país necessitava una regularització, i al eixir com a president, va posar com a càrrecs importants de l’estat, als promotors economistes dels successos. Com a conclusió, el motor d’aquesta crisi econòmica, va ser la crisi de valors d’aquells que tenen capacitats de convenció i coneixements, capaces de fer-los milionaris mentre el país va decaient, per mitjà dels estalvis de la gent.