¡Descarga Resumen instance 2012 y más Resúmenes en PDF de Psicología solo en Docsity!
Instance_ PER QUÈ INNOVAR? PER QUÈ APRENDRE? El que cal mes innovació educativa i no tornar a allò que ja s’ha provat i comprovat. 20% dels nois i noies de quinze anys van suspendre el novell 2 d’alfabetització, un nivell basic que es necessari per a les societats i economies contemporànies. Els programes a que els docents estan sotmesos són molt més exigents. Polítics han assumit com a propi el raonament que el coneixement i les competències es tradueixen en resultats econòmics. La velocitat amb què els canvis tenen lloc arreu del món, i l’impacte que aix ò̀té en el mercat laboral al qual s’incorporen els nois i noies quan finalitzen l’etapa d’ensenyament inicial constitueixen, per si mateixos, arguments pesants a favor de la innovació́. L’ensenyament ha de canviar, tan ràpid com les tecnologies o els fets que tenen lloc al mon on els nois i noieses desenvolupen. La innovació es necessària perquè els joves estiguin millor preparats per viure en un mon en que els esdeveniments se succeeixen a gran velocitat. “Aprenents de un Nou Mil·lenni”, éssers que estan envoltats de mitjans digitals i que interactuen amb els altres de manera diferent de com ho havien fet generacions anteriors. Ja no ens podem fixar nomes en els centres d’ensenyament i que, per contra, hem de parar atenció en l’aprenentatge que realment es produeix. NO TENIM INFORMACIÓ DE COM CANVIAR-LOS. Ens hem de centrar en l’aprenentatge mateix, com a nou focus d’atenció. DISCURS CONTEMPORANI: aprenentatge profund (comprensió autèntica de la matèria i capacitat per a fer-ne ú s i aplicar-la), competències del segle xxi (inclosa la capacitat de treballar junts de manera creativa), i assentar fonaments sòlids per a la formació permanent. Per tant, es basa en el fet de veure els models existents a les escoles no assoleix el novell d’exigència dels programes d’aprenentatge per a molts alumnes, ja que les fites mai no són allà mateix i cada vegades s’exigeix més. Aix , doncs, no ens centrem en l’aprenentatge com a afer privat vinculat, primeramentí́ i principal, amb l’individu. Ens centrem en l’aprenentatge com a quelcom que s’assoleix i es materialitza amb els altres; é s a dir, els entorns d’aprenentatge.
EL PROJECTE INTERNACIONAL ENTORNS D’APRENENTATGE INNOVADORS
ILE (Innovative Learning Enviroments) apunta directament a vies innovadores d’organitzar l’aprenentatge per a la gent jove; a nivell micro i a partint de veure com s’assoleix l’entorn en que l’aprenentatge realment té lloc. El projecte processa i analitza les evidències extretes de les ciències de l’aprenentatge i les innovacions que es produeixen en aquest àmbit i, a més, se n’identifiquen les implicacions per al canvi ESTUDI:
- Recerca en l’aprenentatge: analitzar i sintetitzar els resultats de la recerca internacional duta a terme en diferents llocs del mon. - Casos innovadors: identificar i analitzar exemples concrets d’entorns d’aprenentatge innovador de molts països i contextos diferents. - Implementació i canvi: participar amb els nombrosos sistemes i agents implicats per tal d’identificar vies que permetin avançar en la implementació del canvi desitjat. Mes de 25 països i regions participen activament en l’ILE. Hi aporten exemples d’entorns d’aprenentatge innovador i debaten sobre estratègies de creixement i de manteniment de l’aprenentatge innovador. DEFINICIÓ DELS << ENTORNS D’APRENENTATGE INNOVADORS>> EN EL CAMP L’ILE Cal complir els criteris que defineixen un entorn d’aprenentatge innovador:
- Es ú til per a les necessitats d’aprenentatge de nens i adolescents, tant si els entorns son separats per edats com si son edats barrejades.
- Se separa intencionadament de l’enfocament de conjunt de la formació general o professional dins del context que els és propi, que es deliberadament innovador.
- Es refereix a l’ordenaci ó holística de l’aprenentatge per aprenents que romanen en un mateix context al llarg del temps, i no a complements puntuals en el temps del pla d’aprenentatge principal al qual estan sotmesos.
l’aprenentatge per al futur. Es a dir, que no es suficient per a la innovació́ necessària segons se n’ha parlat al començament. En el projecte ILE, en canvi, hem provat de combinar la visi ó́de la recerca organitzativa amb exemples i anàlisis d’innovacions més basades en la perifèria dels sistemes educatius. PRINCIPIS DE L’APRENNETTAGE I EXEMPLES INNOVADORS The nature of learning, vol ajudar a construir ponts entre recerca i pràctica, <<fent servir la recerca per inspirar la pràctica>> L’entorn d’aprenentatge té l’aprenent com a protagonista, n’estimula la presència activa i fa que interioritzi l’activitat pròpia com a aprenent L’entorn d’aprenentatge reconeix el protagonisme de l’aprenent. L’entorn d’aprenentatge orientat vers la centralitat de l’aprenentatge convida els estudiants a esdevenir “aprenents autoregulats”. Això comporta a desenvolupar les “habilitats metacognitives” perquè l’aprenent pugui supervisar, avaluar i optimitzar l’adquisició i l’ú s del coneixement. Comporta també poder regular les emocions i motivacions pròpies durant el procés d’aprenentatge. Si s’admet aquest aspecte tan fonamental de la interpretació, cal concloure que és important comprometre activament l’individu en l’apre- nentatge. Té la mateixa rellevància: cal la implicació de tots els qui formen part de l’entorn, i no només dels més llestos o dels més motivats. Placed(ubicat)– l’activitatsesitua,siafísicamentovirtualment,en un m ón que l’estudiant reconeix i vol comprendre;
- Purposeful(ambsentit)– l’activitatespercepautèntica,portal’es- tudiant a accions amb valor pràctic i intel·lectual i en fomenta el sentit d’autocontrol i responsabilitat; - Passion-led (entusiasme) – l’activitat capta les passions externes tant dels estudiants com dels professors, ja que augmenta la implicació animant els estudiants a escollir àrees d’interès que els siguin importants ;
- Pervasive (persistent i dominant) – gràcies a l’activitat, l’estudiant continua aprenent més enllà del temps i l’espai limitats de l’aula; amb la família, els companys, els experts del lloc on viu i recurrent a referències d’internet i a fonts de recerca i crítica. Es considera que com més es tinguin en compte en el disseny de l’ac- tivitat els aspectes dels punts anteriors, més probable és que l’activitat assoleixi els nivells d’implicació de l’estudiant. Cada país, treballa el projecte ILE de la manera que vol - Alemanya: tasques autodirigides, plans de d’aprenentatge individual - Dinamarca: es formen grups petits, de dotze alumnes, d’edats diverses. I s’alterna entre treball dins del grup més gran i el treball dins dels grups més petits. - Praga: treballen amb llistes d’exigències d’estudi que cobreixen trimestres. Dins del trimestre, han d’assolir entre quatre i sis de les exigències per matèria, però escollir el moment adequat per a cadascuna depèn d’ells L’entorn d’aprenentatge, edificat damunt la naturalesa social pròpia del procés d’aprendre, fomenta l’aprenentatge cooperatiu ben organitzat << L’aprenentatge efectiu no és només una activitat solitària. Essencialment, és una activitat compartida: la construcció del coneixement individual té lloc per mitjà de processos d’interacció, negociació i cooperació>> La neurociència mostra que el cervell humà està preparat per la interacció. Per més valuós que sigui l’autodidàctica i la descoberta persona, l’aprenentatge depèn de la interacció amb altres. The natire of learning, defèn que l’eficàcia de l’aprenentatge cooperatiu exigeix que es donin dos elements principals: objectius del grup (els grups han de treballar per assolir un objectiu o per assolir una compensaci ó́ o un reconeixement) i assumpci ó́de responsabilitat individual (l’èxit del grup ha de dependre de l’aprenentatge individual de cada membre del grup). L’habilitat de cooperar i aprendre junts s’hauria de promoure com a «competència del segle xxi»
Els alumnes difereixen en molts sentits fonamentals per a l’aprenentatge: coneixement previ, capacitat, concepte d’aprenentatge, estils i estratègies d’aprenentatge, interès, motivació, creença sobre l’eficàcia pròpia i emocions. El coneixement previ es un dels recursos més importants. És la base de l’aprenentatge present i és també un dels trets diferencials més pronunciats als aprenents. El coneixement previ depèn principalment de la família i de les procedències com a font d’aprenentatge, i no només del coneixement de l’escola o l’entorn d’aprenentatge volen impartir. L’entorn d’aprenentatge és més eficaç quan para atenció en les diferencies individuals. Cada aprenent necessita un repte suficient per arribar just per damunt el nivell i la capacitat presents. Així, doncs, ningú no hauria d’esmer çar un temps excessiu en tasques que no el motivin a esforçar-se. Els entorns d’aprenentatge han de demanar que es treballi dur i que tots els implicats s’hi esforcin «períodes d’aprenentatge lliure», que perme- ten que l’alumne o estudiant disposi de marge i temps lliure per aprendre al ritme que li convingui. Per tal de facilitar-los, docent i estudiant acorden les «pautes d’aprenentatge» personals. L’entorn d’aprenentatge opera amb expectatives clares i aplica estratègies d’avaluació coherents. Insisteix molt en el feedback formatiu que ha de contribuir a l’aprenentatge L’avaluació és essencial per aprendre. La naturalesa de l’avaluació defineix les exigències cognitives de la feina que els estudiants han d’assumir i constitueixen el pont entre la docència i l’aprenentatge. L’avaluació, quan és autèntica i coherent amb les fotes educatives, esdevé una eina poderosa a favor de l’aprenentatge. L’avaluació formativa és un element essencial de l’entorn d’aprenentatge del segle XXI. Sovint, l’avaluació es desenvolupa en forma de converses informals o concertades entre docent i estudiant sobre les activitats d’aprenentatge del segon. Normalment una de les estratègies que s’utilitza son carpetes o informes per poder documentar el progrés de l’estudiant. Per exemple, al Centre de Primària Rodica d’Eslovènia, els estudiants elaboren un portafolis d’assoliment personal. Hi desen productes, arxius, tasques assignades i reflexions breus dels professors. Els professors fan servir qüestionaris i altres
instruments per avaluar el progrés en l’apre- nentatge. Hi sol haver reunions periòdiques entre professor i estudiant, per parlar de com ha progressat aquest. Els estudiants també exposen els resultats propis davant dels altres, per mitj à d’enregistraments o presentacions individuals o durant exposicions d’art. Cada vegada més, els sistemes d’avaluació es decanten per les noves tecnologies, com son les aules virtuals on fan classes virtuals. Els alumnes fan tasques i activitats que se’ls assignen en línia, poden obtenir un feedback en relació amb com se n’han sortit i les errades comeses. Una altre estratègia habitual es implicar als pares en l’avaluació de la tasca de l’estudiant en els entorns d’aprenentatge innovadors. Moltes vegades, els alumnes presenten els portafolis als pares i als altres estudiants quan s’acaba el curs o el trimestre. En general, hom pot dir que els docents no són els ú nics, dins l’entorn d’aprenentatge innovador, que avaluen el rendiment acadèmic de l’estudiant. També són habituals l’autoavaluació i l’avaluació per part de companys. Més en general, les estratègies d’avalu- ació aplicades en molts dels entorns innovadors ILE integren, a més dels resultats cognitius, les competències socials i d’autoregulació, respecte de les quals l’estudiant també rep feedback. L’entorn d’aprenentatge promou la «connectivitat horitzontal» entre àrees de coneixement i matèries; també en relació amb la comunitat i el món en general Les estructures de coneixement complexes s’elaboren organitzant, per jerarquies, unitats de coneixement més bàsiques. Els objectes d’aprenentatge diferenciats entre dins marcs, comprensions i conceptes més amplis. Els problemes rellevants de la vida real tenen un paper cabdal a l’hora de destacar la importància de l’aprenentatge que s’està fent, ja que alhora estimulen la implicació i la motivació. En molts entorns d’aprenentatge, els models d’aprenentatge «basat en la investigació» i «basat en el problema» que s’han exposat es duen a terme en cooperació amb universitats i centres de formaci ó́professional; també amb el món empresarial local i amb institucions i entitats de la comunitat com són biblioteques, museus, teatres i clubs esportius.
