¡Descarga Resumen Plató en pdf y más Apuntes en PDF de Historia de la Filosofía solo en Docsity!
FILOSOFIA.
1ª AVALUACIÓ: PLATÓ.
1. CONTEXT POLÍTIC I BIOGRÀFIC:
- La forma de govern a Atenes era una democràcia , és a dir, una forma d’organització política de l’Estat en la qual el poble ( demos) governa.
- Aquesta suposa la igualtat dels ciutadans davant la llei i el mateix dret a participar a l’Assemblea.
- La democràcia era directa on tots els ciutadans atenesos són membres de l’Assemblea amb dret a veu i vot, aleshores els ciutadans participaven en l’Assemblea, que era l’òrgan polític més important de la democràcia atenesa.
- El 10% de la població era ciutadana , podien participar en la política. Aquesta quantitat era tan reduïda perquè les dones, els xiquets, els estrangers i els esclaus estaven exclosos, per tant, no tenien drets polític.
- En la vida política de la Polis hi havia: 1. Per una banda un Consell Legislatiu format per 500 membres triats per sorteig. 50 x cada districte (Atenes estava dividida en 10 districtes). La funció d’aquest consell era elaborar lleis, discutides i votades a l’Assemblea, i controlar magistrats. 2. D’altra banda, un Consell executiu format per 50 magistrats i realitzava funcions del govern executant les decisions de l’Assemblea. ( Cada mes, els 50 representants d’un districte exercien aquesta funció i, cada dia, 1 membre del districte era president del Consell Executiu.
- ESQUEMA:
- Més avant hi ha una ESPLENDOR I CAIGUDA D’ATENES:
- Durant el govern de Pericles ( 493 a.C – 429 a.C), Atenes vivia un període d’esplendor política, econòmica, militar i cultural. També, a les Guerres Mèdiques (478 a.C) van obtindre una victòria contra els perses que atorgà a Atenes la hegemonia del món grec.
- Més tard, fundà la Lliga de Delos , una aliança militar de les polis gregues liderada a Atenes.
- Com a conseqüència de tot açò Atenes es convertí en una gran metròpoli ( fins 300. habitants), a més, era el lloc de trobada de persones de diferents parts del món.
- Tanmateix, després de la mort de Perícles, començà una època de decadència degut a: ✔ Les lluites de poder (Guerra del Peloponès) entre els partidaris de la democràcia i els partidaris del govern oligàrquic. ✔ Després, en el 404 a.C Esparta va derrotar a Atenes en la Guerra del Peloponès que va suposar la fi de la democràcia i l’inici d’un govern oligàrquic format per 30 membres de la oligarquia atenesa ( Govern dels 30 tirans). Aquesta, va ser una època de terror i repressió. ✔ El govern oligàrquic sols va durar 1 any ja que va ser enderrocat per una revolta democràtica. ✔ Però la restauració de la democràcia no posà fi a les injustícies i este govern condemnà a Sòcrates (qui va lluitar per abolir l’oligarquia) per ateu i per corrompre als jóvens. 1.2. BIOGRAFIA DE PLATÓ: L’AUTOR I LA SEUA ÈPOCA:
- Plató va nàixer a Atenes l’any 427 a.C i va morir l’any 348 a.C. El seu nom vertader va ser Aristocles, però Plató va ser el seu mal nom. Els seus pares es deien Aristón i Perictione.
- Era d’origen aristocràtic, i alguns familiars participaven al Govern dels 30 tirans.
- Tot seguit, la seua joventut va estar marcada per una inestabilitat política i lluites per el poder a Atenes.
- A Plató el van convidar a que participara en el govern oligàrquic però aquest ho va rebutjar perquè va comprovar la política de terror i els crims que duien endavant.
- Als 20 anys va conèixer a Sòcrates, de qui es va fer amic i deixeble, i també, va exercir gran influència en el jove Plató.
2.1. LA FILOSOFIA PRESOCRÀTICA ( VI a.C): La filosofia presocràtica es va centrar en problemes físics i cosmològics ( estudi de la Natura, recerca d’un primer principi o element a partir del qual s’hauria originat l’univers ). Podem distingir filòsofs de dos llocs diferents: (a) Els filòsofs de la Jònia: van basar les seues investigacions en la informació que ens proporcionen els sentits. Aristòtils els va nomenar «físics» per la seua preocupació per l’estudi de la natura. Podem destacara Tales, Anaxàgores, Heràclit, etc. (b) En canvi els filòsofs itàlics: van basar les seues investigacions sobre la natura i l’univers en raonaments especulatius i abstractes, ja que consideraven els sentits ens proporcionen informació poc fiable. ➔ ESQUEMA: L’univers és un cosmos (ordre) i es tracta de trobar el principi o la llei que produeix canvis ( ARKHÉ). Plató sintonitzarà més amb el grup de filòsofs itàlics que en els jònics. L'objecte d'estudi dels filòsofs presocràtics era la Naturalesa o el Cosmos. Així mateix, van pretendre explicar les lleis que regulen les transformacions i els canvis observables en el món físic, convençuts que a la Natura hi havia cert ordre i que estava governada per lleis inalterables que imposen als fenòmens una determinada necessitat i regularitat. En resum: enfront dels Filòsofs de la Natura, Plató considera que l'objecte d'estudi de la filosofia no pot ser la Natura o l'univers físic i canviant. La raó d'això és que per a Plató no hi pot haver coneixement veritable del que canvia, del que neix i mor, i en la Naturalesa tot canvia i es transforma. Sobre esses coses tan sols podrem formular opinions, però no ciència. Així doncs, la Filosofia de la Naturalesa no és considerada per Plató ciència en sentit estricte, sinó només simple opinió. Plató rep influència dels pitagòrics, Heràclit i Parmènides.
2.2.1 L’ESCOLA PITAGÒRICA: (itàlics) L’escola era una comunitat de caràcter místic i religiós que seguien una sèrie de normes:
- Les coses són nombres: la seua teoria fonamental afirma que l'essència de les coses són els nombres. Els pitagòrics estaven convençuts que la realitat tenia una estructura matemàtica = el cosmos té una estructura matemàtica.
- La teoria sobre l’ànima: El cos era una espècie de presó per a l'ànima. Per als pitagòrics, l'ànima havia de alliberar-se del cos. Aquest alliberament només és possible després de la purificació a través del cultiu de les matemàtiques i la filosofia.
- Teoria del coneixement: la via d'accés al coneixement de la realitat i de l'univers no són els sentits, sinó el raonament matemàtic. Aleshores el mètode de coneixement eren les matemàtiques. ➔ ESQUEMA: Influència dels pitagòrics en Plató: En resum: Plató va ser en realitat un pitagòric. Per això la seva filosofia està abundantment impregnada d'elements pitagòrics: la teoria del coneixement, el menyspreu dels sentits, la desvalorització del cos i la idea del cos com a presó de l'ànima, la idea de justícia com harmonia, la importància de les matemàtiques i els nombres com a expressió de l'ordre i de l'harmonia de l’univers, la idea de la naturalesa divina i immortal de l'ànima, la idea del coneixement racional com a via de purificació de l'ànima, la transmigració de les ànimes, etc. 2.2.2 HERÀCLIT D’EFES: (jònics) Platón va descobrir el seu pensament a través de Cratilo, deixeble d'Heràclit. El lema d’aquest va ser que tot flueix, tot canvia i res roman igual. Ex: no et banyes dues voltes en el mateix riu. Per a Heràclit, l’univers és una permanent lluita de contraris ( dia-nit calor-fred vida-mort , guerra-pau). Cada cosa
Els sofistes no foren un grup homogeni, però compartien una sèrie de trets:
- Cobraven per ensenyar.
- Eren metecs = estrangers.
- Tenien en contra els sectors conservadors de la societat i a Sòcrates. La paraula sofista originàriament volia dir «savi», però des de Plató el terme ha passat a significar «impostor», «xarlatà», etc. ➔ TEORIES DELS SOFISTES:
- El relativisme: afirma que la veritat sempre és relativa, no existeixen les veritats absolutes. Protàgores diu "L'home és la mitjana de totes les coses", és a dir, la veritat és el que li sembla a cadascú veritat, per tant, qualsevol opinió és verdadera i no hi ha diferència entre conèixer verdaderament alguna cosa i opinar sobre alguna cosa. Tot el coneixement és simplement opinió.
- L'escepticisme: afirma que conèixer la veritat és impossible. Els sofistes diuen que la raó humana és incapaç d'oferir un coneixement objectiu i cert de la realitat i, a més, el llenguatge humà mai és fidel a la realitat. El llenguatge serveix per persuadir i convèncer mitjançant arguments però no expressar veritats.
- El convencionalisme : afirma que les institucions polítiques, les lleis i la moral són convencions humanes preses en un cert moment. Les lleis i normes de les ciutats són així perquè s'ha acordat que sigui així, però res no impedeix que pugui ser d'una altra manera. Per als sofistes era una ingenuïtat la creença tradicional sobre l'origen diví de les lleis ...
- L'empirisme polític: és la doctrina política dels sofistes i consisteix a considerar bo i just allò que el poble considera que és bo i just sense parar-se a pensar si veritablement ho és. (Tot es mou per l'interès ja que si interessa sentir una cosa la diran i si no, no). Segons Plató, els sofistes s'acontentaven amb estudiar el que es considera bo i just per després exercir valors morals a un poble ignorant, a més els considerarà impostors que ocultaven la seva ignorància amb xerrameca buida. Dit: "caçadors assalariats de joves adinerats." En resum: Plató s’oposa a les teories sofistes: el relativisme, l'escepticisme, el convencionalisme i l’empirisme polític. 2.3.2 SÒCRATES: a) Biografia: Sòcrates va nàixer a Atenes i va viure entre el 470 i 399 a.C. El seu origen era humil i al contrari que els sofistes no cobrava per ensenyar i considerava que la filosofia comença amb el reconeixement de la pròpia ignorància: «només sé que no sé res».
Aquest va ser un enemic acarnissat dels sofistes, dels quals pensava que eren impostors i també, va ser condemnat a mort pel govern democràtic. Finalment, Sòcrates, va dedicar la seua vida a la recerca de la veritat interrogant-se a ell mateix i altres sobre el bé humà, la felicitat i la virtut. b) Filosofia de Sòcrates: Els elements de la filosofia de Sòcrates que van influir en Plató van ser: La defensa d'una concepció absoluta de la veritat i valors morals, l'educació i la dialèctica sofista, la recerca de les definicions essencials i l'intel·lectualisme moral.
- La defensa d'una concepció absoluta de la veritat : Sòcrates i Plató van combatre el relativisme i subjectivisme dels sofistes. Van sostenir que la veritat no és relativa i també que hi ha veritats absolutes, tant en la ciència com en la moral i política. A més, es distingeix entre les opinions (sempre relatives) i coneixement (independent de les opinions).
- L’educació i la dialèctica sofista : la finalitat de l'educació és arribar a la veritat, aconseguir la veritat i la virtut. Per a Sòcrates tot home posseeix dins de si la veritat i la tasca de l'educador era orientar perquè descobrira per si mateix aquesta veritat. El mètode educatiu de Sòcrates és la dialèctica i consta de dues fases: a) La ironia , l'objectiu és que el deixeble pose en qüestió tot allò del que creia estar segur i es done conter que en realitat no sap allò que creia saber. A partir del reconeixement de la pròpia ignorància pot començar el camí cap a la veritat. S’aconsegueix a traves de preguntes i respostes que la contradiuen i posen de manifest la seua ignorància respecte del tema tractat. b) La maièutica : una vegada reconeguda la ignorància, es tracta de què el deixeble «done a llum» la veritat que estava dins d’ell. Aquest ha de descobrir per si mateix el significat universal d’un valor o un concepte ( la virtut, la justícia, la temperança ,etc) formulant la seua definició. En resum: Plató accepta la educació socràtica però, la dialèctica Socràtica no és igual a la dialèctica de Plató.
(Imp) Ací s'aplicarà l'intel·lectualisme moral en la política. Plató dedueix que només poden governar amb justícia els filòsofs perquè només ells coneixen l’essència de la justícia. És fonamental l'educació per tal d'ensenyar als futurs governants què és el bé i la justícia. Açò implica defensar que la justícia i el bé són absolutes, universals, objectius ( i no relatius com deien els sofistes) i poden ser coneguts a través del intel·lecte. (A través de la raó coneixerem les idees). Plató a diferència de Sòcrates afirma que el bé i la justícia no són meres definicions conceptuals, sinó realitats que existeixen més enllà del món sensible (físic). A estes realitats Plató les anomena Idees o Formes. El coneixement d’aquestes idees condueix a l’educació. Aleshores per a Sòcrates són definicions conceptuals i per a Plató són realitats trobades en el món intangible. El projecte polític/ filosofia política de Plató està indissolublement lligat a:
1. Teoria de la realitat o ontologia: que permet diferenciar l’autèntica realitat de les aparences. 2. Teoria del coneixement o epistemologia: que diferencie el coneixement de l’opinió. L'epistemologia i l’ontologia platònica constitueixen la teoria de les Idees de Plató, nucli del seu sistema filosòfic. 4. LA TEORIA PLATÒNICA DE LES IDEES. 4.1 FORMULACIÓ DE LA TEORIA DE LES IDEES: Plató està firmament convençut que les realitats del món visible i material, de les coses que rebem per mitjà dels sentits, es impossible obtindre un coneixement objectiu i universal. Per això aquest accepta el que deia Heràclit, considera que el món sensible (físic) està sotmés a constant canvi , no hi ha res que siga estable. Per aquesta raó, afirmarà que no podem obtindre coneixement sobre el món sensible ja que afirmem que el hui canviarà en algun moment. El coneixement ha de referir-se a veritat (realitat) la qual cal que siga eterna, absoluta e immutable. D’altra banda de Parmènides, Plató accepta que la informació que ens aporten els sentits és enganyosa; que la veritat només pot ser assolida a través de la raó. Aleshores, per què puga haver-hi coneixement, és necessari, que hi haja algun tipus de realitat més enllà del món sensible, una realitat que siga immaterial, eterna e immutable : les Idees o Formes. 4.2 APROXIMACIÓ AL CONCEPTE PLATÒNIC DE «IDEA»: Les idees no poden ser percebudes a través dels sentits ( però si existeixen) i l’única manera de captar- les és a través de l’intel·lecte. Per exemple: la Idea de la Bellesa ( la Bellesa en si ) no pot ser
percebuda amb el sentits, amb aquest només podem rebre coses belles ( una persona bella, un paisatge bell, un quadre bell, etc). Segons Plató les Idees són més reals que les coses sensibles ja que( per què són més reals que les coses sensibles? ) :
- Les idees són els models i les coses materials existeixen com a còpies imperfectes de les idees. La idea de Bellesa és la causa de la bellesa d’una persona, la qual participa de forma imperfecta de la Idea de Bellesa.
- Les Idees són eternes , mentre que les coses materials existeixen i deixen d’existir.
- I són immutables , es mantenen sense canvis , al contrari que les coses materials que estan sotmeses al deteriorament. (imp) Les Idees per a Plató no són simples conceptes mentals , existeixen independentment que les pensem o no. CARACTERÍSTIQUES IDEES:
- Són reals ( + que les coses materials.
- Són immaterials ( no les podem trobar al món sensible, només podem accedir a elles amb l’intel·lecte).
- Són eternes i existeixen independentment que els éssers humans pensem.
- Són les essències de les coses sensibles, les quals les imiten de forma imperfecta. 4.3 DE QUINES COSES HI HA IDEES? Les coses sempre seran copies mai arribaran a ser perfectes com la Idea.
- De valors ètics i estètics ( Bellesa, Justícia, Amistat, etc).
- D’objectes de la matemàtica ( nombres, figures geomètriques).
- De tots els éssers que existeixen al món sensible, ja siguen éssers vius ( humans, animals, vegetals) o ésser inanimats i artificials. Però no hi ha Idees de coses imperfectes com ara la injustícia, la lletjor. I tampoc hi ha Idea de veritat perquè la veritat consisteix a tenir la visió correcta de la realitat i la realitat són les Idees. 4.4 LES IDEES SÓN LES ESSÈNCIES DE LES COSES SENSIBLES: L’essència d’una cosa és allò que fa que una cosa siga el que és i es troba present en tots els individus o casos d’una mateixa classe. Aleshores, tots els ésser humans comparteixen una mateixa essència, la qual consisteix en que tots són còpies imperfectes de la Idea d’ésser humà. Per exemple: l’essència de les coses justes és que participen de la Idea de la Justícia.
6. EPISTEMOLOGIA O TEORIA DEL CONEIXEMENT:
La epistemologia té una correspondència amb dues realitats ( sensible i intel·ligible), on presenta dos graus de saber o de realitat:
1. El coneixement o episteme que és el nivell superior i fa referència al món de les Idees ( allò etern, immutable i perfecte). A més, només es pot accedir amb l’intel·lecte. Per assolir el coneixement de la realitat, caldrà dirigir la nostra ànima cap a la contemplació de les Idees eternes, apartant-nos dels sentits i de les coses canviants del món sensible. 2. L’ opinió o doxa és el nivell inferior i fa referències al món de les coses sensibles ( temporals, canviants, còpies imperfectes). La font d’aquest saber són els sentits. Aleshores Plató defensa també un dualisme epistemològic que, si utilitzem els sentits per investigar la realitat serà opinió i si utilitzem l’intel·lecte serà coneixement. ➔ TIPUS DE SABER // GRAUS DE SABER // GRAUS DE REALITAT: Coneixement --------> Ser ( les Idees). Opinió -----------------> Esdevenir ( les coses). Ignorància-------------> No ser ( no-res) (ignora alguna cosa, no sap). L’opinió ( doxa) és eixe tipus de saber a meitat camí entre el coneixement i la ignorància. 6.1 LA TEORIA DE LA REMINISCÈNCIA: La teoria de la reminiscència on conèixer és recordar. L'ànima ha preexistit en el món de les Idees que les oblida i només li queda un record borrós. Aleshores al món sensible oblida i cal ajudar-la a recordar (innatisme del coneixement) mitjançant l'educació adequada que ens encamine a la contemplació directa de les Idees. (Tens el coneixement dins gràcies a la ànima però algú ha de treure-te'l). En conclusió : el coneixement per a Plató consisteix en recordar allò que ja sabia l’ànima però que havia oblidat. Conèixer és recordar. 7. LA NATURALESA DELS OBJECTES MATEMÀTICS: Els objectes matemàtics tenen una realitat intel·ligible, aleshores no poden ser percebuts amb els sentits, només poden ser copsats amb l’intel·lecte // només amb l’intel·lecte. Per tant, qualsevol línia, triangle, nombre, etc, que puguem percebre ( mitjançant els sentits) les simplement una còpia imperfecta de la línia, triangle o nombre ideal. A més, els objectes matemàtics no s’inventen, es descobreixen ja que existeixen per si sols.
7.1 DIFERÈNCIES ENTRE ELS OBJECTES MATEMÀTICS I LES IDEES
OBJECTES MATEMÀTICS VS IDEES:
Encara que els objectes matemàtics pertanyen al món intel·ligible, aquestes estan un esglaó per baix de les Idees. Tanmateix Plató considerarà fonamental l’estudi de les matemàtiques com a preparació per a l’estudi de les Idees, és a dir, abans d’estudiar les Idees has d’estudiar matemàtiques. Per això el lema de l’acadèmica platònica és el següent: «Que ningú entre ací si no sap geometria».
8. ANTROPOLOGIA, PSICOLOGIA I ÈTICA: Influenciat per l’escola pitagòrica, Plató defensa un dualisme antropològic , on l’ésser humà està format pel cos i l’ànima. Aquest afirmarà que la unió entre cos i ànima és accidental i que el cos és la presó de l’ànima ( concepció que posteriorment serà acceptada i radicalitzada pel cristianisme). 1. Per una banda L’ÀNIMA : que és de naturalesa eterna i immaterial que és superior al cos.
- L’ànima // aquesta és el principi vital que dóna la vida al cos i fa que es moga.
- ( funció ànima) És també la causa del coneixement i la seu de la racionalitat humana.
- ( DEF) L’ànima és un tipus de realitat intel·ligible, semblant a les Idees i els objectes matemàtics. Per això, encara que existeix junt al cos, tendix a anar cap al món de les Idees on ha preexistit abans d’unir-se amb el cos. 2. D’altra banda EL COS : que és de naturalesa temporal i material, inferior a l’ànima.
- Aquest és la presó de l’ànima, font d’apetits i desitjos materials.
- Aleshores el cos tendix cap als béns materials del món sensible i, és la causa dels mals que pateix la humanitat.
- ( el cos) Tracta d'arrossegar l’ànima al món sensible, distraent-la de la seua vertadera funció (ànima): el coneixement de les Idees. ➔ LA RELACIÓ ENTRE EL COS I L’ÀNIMA es planteja com una lluita en la qual l’ànima ha de tractar de vèncer les temptacions del cos si vol encaminar-se al coneixement de les Idees, que és l’única manera d’arribar a la veritat i la virtut. 8.1 LES TRES PART DE L’ÀNIMA:
- La Racional que representa la intel·ligència i se situa en el cervell. La seva funció consisteix en el pur pensar, a més de dominar els impulsos i guiar l'individu cap a la virtut. Aquesta ànima racional és immortal i eterna preexistent en el cos després de la mort i reencarnat-se en altres cossos més o
A banda de la justícia, també tenim la injustícia que es produeix quan la jerarquia natural de l’ànima és alterada: quan les passions i els apetits són els que dominen la part racional. La conseqüència podem esmentar és que hi ha un desordre o falta d’harmonia en l’ànima. Per tant, la injustícia és igual a desordre. L’única forma d’aconseguir la perfecta harmonia entre les parts de l’ànima és a través del coneixement de l’ordre que regeix el món intel·ligible, només qui conega l’ordre i l’harmonia que regnen al món intel·ligible podrà:
1. Imposar ordre i harmonia en la seua pròpia ànima. 2. Governar-se a si mateix i a la polis amb justícia. 10. LA POLÍTICA 10.1 REBUIG DE LA DEMOCRÀCIA COM A FORMA DE GOVERN: La filosofia de Plató comença de la insatisfacció de la situació política de la seua època i les crítiques formula sobre la democràcia són les següents: (a) Al contrari del que diu el principi democràtic, tots no estan capacitats per governar. Es necessita una preparació i ser virtuós. La justícia és una virtut producte coneixement que no està present en tots els ciutadans. Plató il·lustra la seua crítica am el símil del vaixell on ningú pujaria a un vaixell dirigit per la tropa inexperta que ha tirat al capità, per això no es pot viure en una societat en qui dirigisca la política desconega la justícia i actue mogut per passions i apetits. (b) Els polítics que governen Atenes són demagogs educats pels sofistes que no coneixen la justícia i el bé, només tècniques de manipulació de les masses basades en la retòrica i l’oratòria. (c) A més, Plató també està en contra de l’oligarquia ja que el poder està concentrar en uns pocs (nobles). 10.2 FILOSOFIA I POLÍTICA: LA PROPOSTA POLÍTICA DEL FILÒSOF-GOVERNANT: Plató per tant, rebutja la democràcia i la oligarquia i proposa un govern de filòsofs que consisteix en l’intel·lectualisme moral aplicat en la política: el coneixement de la justícia és igual a un governant just. Proposa un govern aristocràtic , govern dels millors en virtut i saber. Requereix:
- Selecció dels més aptes ( predomina la part racional i domina l’apetitiva i irascible.
- Educar-los perquè puguen conèixer les idees.
10.3 L’ESTAT IDEAL (IMP):
Segons Plató, l'ésser humà no és autosuficient i necessita la cooperació entre els altres per cobrir les necessitats bàsiques. L'Estat Ideal seria aquell en que això és possible. Per assolir aquests objectius l'Estat compondrà tres classes socials a imitació de les tres parts de l'ànima. La naturalesa de la seva ànima determinarà la classe social a la qual pertany i el lloc que ocuparà en la societat. (a) Productors: formada per aquells en els quals predomina la part apetitiva on la seua funció és produir el que necessita la societat per a viure. I, la seua virtut és la moderació. A més, per a Plató, és l’única classe social que pot tindre propietat privada i família i no reben educació. (b) Guardians: persones en què predomina la part irascible on la seua funció és mantenir l’ordre dins la polis i protegir-la d’amenaces exteriors. La seua virtut és la valentia. (c) Governants: persones en què predomina la part racional on la seua funció és governar la polis amb justícia. La seua virtut és la prudència i saviesa. L justícia en l’Estat // societat es produiria quan: A) Hi haguera harmonia entre les classes socials i cadascuna complira la seua funció d’acord a la seua virtut corresponent. B) I és respecte a la jerarquia natural (igual que l’ànima) on/ i la classe superior domine les altres dos. PARTS DE L’ÀNIMA CLASSES D’ESTAT VIRTUTS Racional Governants-filòsofs Prudència o sabuderia Irascible Guardians Valentia Apetitiva Productors Moderació Harmonia entre les parts de l’ànima Harmonia entre les classes
JUSTÍCIA
11. POLÍTICA I EDUCACIÓ:
La política és per a Plató un art que té com objectiu organitzar i harmonitzar la vida en la societat i dirigir a l’Estat cap a la justícia i harmonia social. Aquest entén la filosofia com a ciència de la justícia i el bé on tot aspirant per a governants ha d’aprendre filosofia. A més, l’educació ha
- de lliurar l’aspirant del desig de béns materials
- dirigir-lo cap a la contemplació de les Idees
- i les matemàtiques com a preparació per al coneixement de les Idees.
