Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Resumen Sofistas 2o Bachillerato, Apuntes de Filosofía

Es un buen resumen para el tema de los sofistas en filosofia

Tipo: Apuntes

2020/2021

Subido el 09/01/2021

guillem-orrit-gil
guillem-orrit-gil 🇪🇸

1 documento

1 / 2

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Unitat 2
De la physis a la polis
Segle V aC, Atenes. S’inicia una nova manera de fer filosofia. El centre de la reflexió es
deriva des de les explicacions naturalistes cap a la preocupació per l’ésser humà i les
seves relacions polítiques: l’home a la ciutat.
La democràcia atenesa
Evolució del sistema polític de les ciutats gregues cap a formes
democràtiques(democratització de l’exèrcit). La democràcia atenesa com a punt de
referència: es va desenvolupar un sistema polític democràtic en successives fases:
S. VII aC Dracó ( límits al poder aristocràtic)
S. VI aC Soló (Timocràcia, lleis que defensaven tant els nobles com el poble)
S. V aC Clístenes (reforma democràtica)
S. V aC Pèricles (igualació de drets dels ciutadans lliures)
1.2. Els sofistes, els professors de la democràcia
Segona meitat S. V aC Atenes centre de l’interès polític i cultural de Grècia. Aparició
d’un grup de filòsofs, el sofistes. El centre de la seva preocupació filosòfica no era la
natura sinó l’ésser humà des del pun t de vista personal (educación paideía) com polític
(democràcia).
Els sofistes eduquen cobrant fortes sumes de diners els joves atenesos que estan
interessats a participar activament a la vida política en les habilitats necessàries com ara
pf2

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Resumen Sofistas 2o Bachillerato y más Apuntes en PDF de Filosofía solo en Docsity!

Unitat 2 De la physis a la polis Segle V aC, Atenes. S’inicia una nova manera de fer filosofia. El centre de la reflexió es deriva des de les explicacions naturalistes cap a la preocupació per l’ésser humà i les seves relacions polítiques: l’home a la ciutat. La democràcia atenesa Evolució del sistema polític de les ciutats gregues cap a formes democràtiques(democratització de l’exèrcit). La democràcia atenesa com a punt de referència: es va desenvolupar un sistema polític democràtic en successives fases:  S. VII aC Dracó ( límits al poder aristocràtic)  S. VI aC Soló (Timocràcia, lleis que defensaven tant els nobles com el poble)  S. V aC Clístenes (reforma democràtica)  S. V aC Pèricles (igualació de drets dels ciutadans lliures) 1.2. Els sofistes, els professors de la democràcia Segona meitat S. V aC Atenes centre de l’interès polític i cultural de Grècia. Aparició d’un grup de filòsofs, el sofistes. El centre de la seva preocupació filosòfica no era la natura sinó l’ésser humà des del pun t de vista personal (educación paideía) com polític (democràcia). Els sofistes eduquen cobrant fortes sumes de diners els joves atenesos que estan interessats a participar activament a la vida política en les habilitats necessàries com ara

l’art retòric (parlar en públic per convèncer l’auditori) i l’erística (capacitat per vèncer en una discussió). Els sofistes es consideren mestres d’areté política (enfront de l’areté tradicional dels nobles basada en l’origen familiar aristós que garanteix l’èxit polític gràcies a la capacitat de persuasió que dona el domini del llenguatge. Els sofistes són escèptics donat que pensen que no és possible assolir un coneixement segur. Arriben a aquesta conclusió des del relativisme donat que pensen que hi ha un veritat diferent per a cada persona. (Protàgores: Homo mensura). Gòrgies defensava una postura escèptica: res no es pot conèixer, si alguna cosa existís no es podria comunicar. Una de les grans qüestions que va preocupar els sofistes va ser el conflicte entre natura (physis) i convenció (nómos). Respecte al bé i al bell hi ha coses que ho són de manera natura o bé són com producte d’un acord entre els ciutadans.