¡Descarga Psicología Básica: Percepción, Atención, Memoria y Aprendizaje - Prof. Moix y más Resúmenes en PDF de Psicología solo en Docsity!
CARACTERÍSTIQUES DE LES CIÈNCIES :
Objecte d’estudi : Fenòmens del món físic. Postulat (creença): Determinisme. Tot tés una causa. ( tots el fenòmens estan determinats.)
La Psicologia té com a objectiu estudiar les conductes de les persones. La conducta està causada. Causes:
• Herència (Genètica)
• Experiència (Aprenentatge, societat, ambient,etc..)
Objectius:
• Descriptiu: Descriure el fenomen que vol estudiar.
• Explicatiu:
• Interpretar : Buscar causes.
• Predir: A partir de les causes.
• Controlar.
Les CIÈNCIES NO-EXPERIMENTALS són aquelles que tenen tots els apartats i objectius anteriors, però que no poden controlar. Ex: La Geologia no pot controlar.
1.- SENSACIÓ
1. DEFINICIÓ: Procés mitjançant un estímul físic es converteix en un fenomen psíquic.
(Procés fisiològic F 0 E 0Procés psicològic).
2. PROCÉS BÀSIC DE LA SENSACIÓ: Una forma d’energia estimula una cèl·lula
receptora i aquesta converteix l’energia en una senyal nerviosa que arriva als nervis sensorials de l’encèfal.
3. UMBRALS SENSORIALS: Umbral absolut quantitat mínima d’energia necessària
per generar alguna sensació a la persona. Umbral diferencial és el canvi més petit que es pot detectar en l’estimulació.
4. PERCEPCIÓ SUBLIMINAL: Fenomen que es produeix quan a nivell cerebral
percebem algun estímul, però no en som conscients.
Característiques:
1. Velocitat. La consciència no els detecta.
2. Intensitat. Baixa lluminositat o de baix volum.
3. Situació. Amagats desplaçats, localització font sonora..
Característiques de la persona:
1. Dormida. Hi ha percepció quan s’està dormint.
2. Anestesiada. El cervell ho capta.
3. Inconscient. Hi ha alguns casos que ho recorden.
5. DOLOR: Sensació desagradable quan hi ha un estímul nociu. A vegades hi ha dolor i
no hi ha estímul. Ex. El miembro fantasma ( una part del cos està amputada i contínua fent mal) El dolor varia segons l’estat d’ànim. Hi ha diferents graus i nivells de dolor dintre d’una mateixa patologia.
El dolor no és només un procés fisiològic.
2.- PERCEPCIÓ:
2.1 DEFINICIÓ: Procés que té la funció de codificar i coordinar les diverses funcions elementals per donar-les-hi un significat.
2.2 ORGANITZACIÓ PERCEPTUAL:
1. Llei figura-fons: Veiem la figura limitada mentre que el fons el veiem més
desdibuixat.
2. Principis de l’organització perceptual:
• Proximitat.
• Similitud. Els elements que s’assemblen més entre sí, es perceben com a
unitats.
• Simetria. Els elements que formen unitats simètriques s’agrupen junts.
• Tancament. Es perceben elements com a complets per molt que presentin
espais buits.
• Continuïtat. Elements que presenten un mínim d’interrupcions es perceben
com a unitat.
3. CONSTÀNCIES PERCEPTUALS: És la tendència a percebre que els objectes no
canvien tot i les modificacions en l’estimulació sensorial. Un cop hem format una percepció estable d’un objecte, podem reconeixe’l gairebé des de qualsevol angle.
4. CARACTERÍSTIQUES INDIVIDUALS O DETERMINANTS INTERNS DE LA
PERCEPCIÓ: Imatge ambigua F 0 E 0estímuls ambigus
3.- ATENCIÓ :
1. DEFINICIÓ: Procés de focalització perceptiva que incrementa la consciència clara
d’un nombre central d’estímuls al voltant dels quals queden uns altres més difusament percebuts.
2. PROCÉS DE L’ATENCIÓ “PARADIGMA DELS MISSATGES DICÒTICS”:
Recordem els estímuls que prenem atenció. Tot i així els altres estímuls de l’orella han entrat al conscient igual, però no ens en adonem. “ efecto cocktail F 0 E 0 centrar atenció quan reconeixem un nom important”.
3. DETERMINANTS EXTERNS:
1. Posició de l’estímul. Ens poden atreure més o menys segons el lloc.
2. Intensitat relativa de l’estímul. Volum dels anuncis.
3. Color relatiu dels estímuls.
4. Grau de lluminositat.
5. Moviments relatius.
6. Nou, estrany,raro.
3.4 DETERMINANTS INTERNS:
1. Necessitats biològiques
2. Motivacions o interessos psicològics. (necessites comprar
electrodomèstics F 0 E 0et fixes en botigues d’electrodomèstics).
3. Aspectatives (depenen del què esperem ens crida més l’atenció una
cosa que una altra).
4. Estat emocional. ( tristesa,ansietat F 0 E 0menys atenció i concentració ).
3.5 UTILITATS APLICADES:
La gent més sugestionable és la més fàcil d’hipnotitzar i els/les que es resisteixen els/les més difícils.
- Definició segons: DR.ROBERT FISHER: Estat de la ment en què la gent pot entrar i sortir sense estar hipnotitzats.
• Trastorns que poden tractar-la:
• Dolor crònic.
• Durant les intervencions quirúrgiques.
• Obesitat.
• Deixar de fumar.
• Fòbies.
5.- APRENENTATGE
5.1 DEFINCIÓ: Procés pel qual hi ha una modificació de la conducta deguda a l’experiència.
5.2 CONDICIONAMENT CLÀSSIC: “ Gossos Poulore”
1. Adquisició.
2. Generalització.
3. Extinció. Presentar de forma contínua l’estímul condicionat (sense campana)
• Qualsevol reflex es pot condicionar de forma clàssica.
• El paper de la consciència dins del condicionament clàssic:
És necessari que les persones sàpiguen conscientment que l’EI està associat amb l’EN? ( la resposta depèn del tipus de condicionament clàssic)
- Condicionament Clàssic Avaluatiu:
Tansferència a un estímul neutre de la valoració agradable o desagradable d’un estímul incondiscionat.
• Gràcies al condicionament clàssic es poden interpretar els fenòmens psicològics i
patològics. “ Fòbies”.
• Tècniques psicològiques per tractar les fòbies:
•..a Desensibilització sistemàtica:
• Tècniques de relaxació. (real)
• Teràpia d’aproximacions successives a la situació. (real)
•..b Impulsió.
• Agafar la persona i posar-la en situació fòbica. Fins que el cos es
tranquil·litza i s’acostuma. (imaginària)
• Virtual.
5.3 CONDICIONAMENT INSTRUMENTAL, OPERANT O SKINNERIÀ:
• Adquisició: Quan un reforçador segueix una conducta, augmenta la
probabilitat de presentació d’aquesta. Igualment si va seguida d’un estímul aversiu disminueix la seva probabilitat de presentació. Ex. Si fa els deures nets, té un punt F 0 E 0reforçador.
• Moldejament: Procediment per instaurar noves conductes, i es basa en el
reforçament de les aproximacions successives Ex. Apretar una palanca F 0 E 0rata
• Extinció: Procediment basat en deixar de presentar el reforçador. Com a
conseqüència la presentació de la conducta disminueix o arriba a desaparèixer. Ex. No se li dóna menjar F 0 E 0no apreta la palanca
• Discriminació: Donar un reforçament davant d’un estímul i no davant d’un
altre. Ex. La rata aprèn què quan la llum està encesa apreta la palanca i quan no, no.
- Quines conductes es poden condicionar instrumentalment? Conductes fisiològiques:
1. BIOFEEDBACK: Aparell que consisteix en connectar la pressió sanguínia
traduïda en informació sonora. Ex. Pressió alta F 0 E 0soroll Intentar que el so sigui el més baix possible. Ho aconsegueixen gràcies a les conductes instrumentals.
5.4 APRENENTATGE COGNITIU:
Definició: Aprenentatge que depèn dels processos mentals no observats. Procés pel qual s’adquireixen relacions cognitives F 0 E 0relacionen idees i conceptes. Tipus d’aprenentatges:
• Latent, implícid o incoscient: Adquisició de coneixements independentment
dels intents conscients d’aprendre. I en gran part sense coneixement explícit del que s’ha après.
6.-MEMÒRIA
6.1 DEFINICIÓ: Procés pel qual es codifica, es recupera i s’emmagatzema la informació.
• Codificar: Registrar o captar la informació.
• Emmagatzemar: Procés automàtic en el qual la informació registrada es
guarda durant un temps.
• Recuperació: Procés de buscar i trobar la informació guardada. Pot ser
automàtic o pot requerir un esforç.
MEMORIA SENSORIAL F 0 E 0ES QUEDA MENYS D’1 MINUT
6.2 DETERMINANTS INTERNS: Procés de com recordem les coses.
• Tenim tendència a recordar el que més ens encaixa a la nostra forma de
ser.
• Depenen del nostre estat d’ànim també recordarem les coses d’una forma
o d’una altra. Si estàs trist F 0 E 0recordes les coses més negatives Si estàs content F 0 E 0recordes les coses bones
• Estat fisiològic de l’organisme en quan captem la informació.
Ex. Memoritzar unes paraules sota l’efecte de l’alcohol.
6.3 MEMÒRIA IMPLÍCITA: Procés pel qual els estímuls presentats anteriorment presenten uns efectes sobre la conducta fe forma implícita. “Experiment Jacoby i Dallas”
6.4 L’OBLIT:
• La biologia de l’oblit: Els records es deterioren a causa del pas del
temps. La pèrdua de memòria atribueix al mal encefàlic causat per accidents, deficiències a la dieta o malalties.
• Experiència i oblit: Hi ha informació que aparentment es perd en la
MLLT, la causa d’aquest fer se li atribueix a l’aprenentatge inadequat o a la interferència d’informació competidora. F 0 E 02 tipus d’inteferència:
• Retroactiva: La nova informació interfereix en la informació
antiga que ja es troba a la MLLT.
• Proactiva: Es refereix al procés pel qual la informació antiga que
ja es troba en la MLLT interfereix en la nova informació.
Quan les senyals ambientals que van estar presents durant l’aprenentatge s’esborren durant el record, pot ocórrer l’oblit depenent de la senyal. La capacitat per recordar la informació també es veu afectada per l’estat fisiològic de la persona.
En ocasions “reconstruïm” records per l’autodefensa social o personal. Com reduir l’oblit:
• Motivar-te.
• Confiar en la capacitat per recordar.
• Reduir al mínim les distraccions.
• Mantenir la concentració.
7. COGNICIÓ I LLENGUATGE
1. DEFINICIÓ: Processos pels quals adquirim i utilitzem el coneixement.
2. DEFINICIÓ DE PENSAMENT: Procés mental d’alt nivell es basa en processos més
bàsics però que inclouen elements funcionals addicionals com estratègies i regles:
Quines unitats transformem quan pensem?
• Realitat subjectiva. Experiència fenomenològica.
Proposicions F 0 E 0 conceptes F 0 E 0 significats. ( moltes vegades no recordem les paraules però sí els conceptes. )
• Imatges mentals: Rèplica no fotogràfics sinó esquemàtica i funcional dels
conceptes perceptuals.
• Paraules.
Quan allò que tenim a l’inconscient passa al conscient es tradueix en imatges o paraules, i quan ho tenim al conscient i passa a l’inconscient ho trobem en forma de proposicions.
IMATGES PARAULES (conscient)
PROPOSICIONS (inconscient)
3. LLENGUATGE I COGNICIÓ:
El llenguatge està molt lligat amb l’expressió i la comprensió dels pensaments. D’acord amb Benjamin Whorf, els patrons del pensament estan determinats per l’idioma que hom parla, El procés s’anomena: Determinisme lingüístic. Determinisme lingüístic: La i dea de que els patrons del pensament estan determinats per l’idioma específic que es parla.
4. SOLUCIÓ DE PROBLEMES:
DEFINICIÓ: Situació en la que tenim una tasca i no sabem ben be com fer-la. Fases per solucionar un problema:
• Fase de preparació: Anàlisis i interpretació de les dades disponibles
de les restriccions i una identificació del criteri de solució.
• Fase de producció: Agafem la informació que tenim
emmagatzemada (MLLT) del problema i la processem, l’operem fins que arribem a la solució del problema.
• Fase d’avaluació: Comparar la solució amb el criteri, prèviament
establert, per comprovar si és correcta.
5. FACTORS QUE DIFICULTEN LA SOLUCIÓ DE PROBLEMES
• Fixació.
• Prestar atenció a informació irrellevant.
Ex. Calaix dels mitjons.
• Tendència a la confirmació: Prestem atenció a la informació que confirma
les nostres teories i no que les rebutgi.
• Descans (facilita la solució dels problemes): Per trencar les vies que ens
bloquejen, no agafar el problema de la mateixa manera.
• Estat d’anim o les emocions: La felicitat fomenta la creativitat.
nostre ambient, augmentem el umbral per allò nou i complex i alhora les nostres ambicions i curiositats es tornen molt més “ambicionistes”.
• Manipulació i contacte: La manipulació es concentra en objectes
específics que volem sentir; tocar; manejar; o jugar abans de ser satisfets. La necessitat de contacte és més universal i no es limita a tocar solament amb els dits sinó que implica tot el cos.
• Agressió: Freud considerava que l’agressió és una pulsió innata,
semblant a la gana i a la set i que s’acumula fins a ser alliberada. La frustració i el dolor poden desembocar en una conducta agressiva. Tot i així la frustració pot portar-se de formes molt diferents segons l’individu. Només genera agressió en persones que han après a ser agressives coma forma d’afrontar situacions desagradables.
• Guany, assoliment: Desig de destacar, superar obstacles, exercir poder,
esforçar-se per realitzar algo difícil fer-ho de la millor manera possible ei com més ràpid possible.
• Afiliació: La necessitat d’estar amb altra gent. Podem decidir acostar-nos
a altres persones per tal d’obtenir retroalimentació positiva o per descarregar ansietat.
8.- EMOCIÓ:
1. DEFINICIÓ: Estat d’alteració afectiva originat per una situació interna o externa que amenaça o excita el subjecte i que es manifesta per alteracions fisiològiques.
Les emocions ho tendeixen tot.
2. TEORIA DE LES EMOCIONS:
1. Tª de James-Lange: Deia que els estímuls de l’ambient causaven canvis fisiològics
en el nostre cos i d’això en dèiem emocions. “El objecto simplemente percebido” se convierte en “el objecto emocionalmente sentido”. Todo esto sucede de forma casi instantánea y automática. Les emocions positives van acompanyades per un increment en l’activitat elèctrica costat esquerra de l’encèfal i les negatives majoritàriament pel dret. Aquesta teoria no consta en que si els canvis corporals flueixen en l’encèfal a través de la medul·la espinal, les persones amb lesions a la medul·la haurien d’experimentar menys emocions i no és així.
2. Tª de Cannon-Bard: Afirma que el processament de les emocions i les respostes
corporals transcorren al mateix temps que els canvis biològics i no una després de l’altra. Cap d’aquests fets depèn de l’altre.
3. Tª cognitives de l’emoció: Afirma que l’experiència emocional depèn de la
percepció o judici de la situació en què es troba.
5. EMOCIONS POSITIVES:
FELICITAT: Estat d’ànim positiu.(constantment; majoritàriament.) Quins factors influeixen en la felicitat?
• Tenir diners no augmenta la amistat.
• L’amor és un gran factor.
OPTIMISME: Una característica opcional de personalitat que oscil·la entre els actes externs i la interpretació personal d’aquests mateixos.
9.- CAMPS D’APLICACIÓ DE LA PSICOLOGIA:
1. Psicologia clínica i de la salud:
Sexologia: Psicòlegs especialitzats en trastorns sexuals i patologies anormals. Ex. Neurofília. Psicogeratria: Treballen amb la gent gran. Neuropsicologia: Diagnostica alteracions cognitives degudes a una alteració del S.N.C. Ex. Parkinson, Alzehimer.
De la salud: Tracten gent “sana” que pateixen patologies físiques. Ex. Càncer, dolor crònic,...
2. Psicologia física o de l’esport: S’apliquen tècniques psicològiques pels entrenadors, pels
pares i pel propi esportista. Tècniques: Visualització. (imaginar-se la situació)
3. Psicologia de l’educació: Treballa a les escoles. Diagnostica i treballa els trastorna
relacionats amb la vida escolar. Ex. Fracàs escolar, superdotat,... A nivell d’investigació es basen en la didàctica i com millorar les classes.
4. Psicologia d’intervenció social: Treballen en ajuntaments o institucions públiques.
Detectar les problemàtiques del poble muntant programes, tallers, campanyes,... Per millorar l’estat dels habitants en un grup ampli. Ex. Campanya per a Joves, VIH.
5. Psicologia del treball i de les organitzacions: Treballen en empreses, consultoris, ETT,...
Seleccionen el personal i s’encarreguen de la formació dels treballadors.
6. Psicologia del trànsit i la seguretat: Investigació sobra la mala conducta dins del món de
la conducció. Programes per a prevenir accidents.
7. Psicologia Jurídica: Aplicada al millor exercici del dret.
Investigació en els testimonis oculars. Tràmit per adopcions. (Anàlisis psicològiques) Elecció pel jurat popular. (Test)
8. Altres:
Ambiental Publicitat Mediadors (Problemes de divorci o altres conflictes) “Coach”
