Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


SALUD MENTAL, Apuntes de Enfermería

Asignatura: Salut Mental, Profesor: meri (MICIA), Carrera: Infermeria (Gimbernat), Universidad: UAB

Tipo: Apuntes

2017/2018

Subido el 15/01/2018

claudia_pineiro
claudia_pineiro 🇪🇸

4.5

(32)

4 documentos

1 / 48

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
! ! ! 1!
UNITAT TEMÀTICA 1. à APROXIMACIÓ HISTÒRICA I TEÒRICA AL CONCEPTE DE SALUT MENTAL
Tema 3. característiques i manifestacions dels principals trastorns mentals
TEMA 3.1 ACTUACIÓ D’INFERMERIA EN LA VALORACIÓ DEL TRASTORN MENTAL
VALORACIÓ DEL TRASTORN MENTAL
LLENGUATGE NO VERBAL
- La Proxèmica: és la part de la semiòtica dedicada a l'estudi de l'organització de l'espai en la
comunicació lingüística; estudia les relacions proximitat i d'allunyament entre les personalitats i els
objectes durant la interacció, les postures adoptades i l'existència o absència de contacte físic. El
terme es refereix a l’ocupació i la percepció que l’ésser humà fa de seu el seu espai físic o la seva
intimitat personal (Hall, 1963).
- La Cinèsica: estudia corporals el significat expressiu, apel·latiu o comunicatiu dels moviments
corporals i dels gestos apresos o somatogènics, no orals, de percepció visual, auditiva o tàctil i
sols o en relació amb l'estructura lingüística i paralingüística i amb la situació comunicativa. També
és coneguda amb el nom de comportament cinèsic o llenguatge corporal.
- La paralingüística: és part de l'estudi de la comunicació humana que interessa pels elements que
acompanyen les emissions pròpiament lingüístiques i que constitueixen senyals i indicis,
normalment no verbals, contextualitzen que, suggereixen interpretacions particulars de la informació
pròpiament lingüística.
LLENGUATGE VERBAL
FUGA D’IDEES: es tracta d’un fil argumental continu, accelerat i sense connexió entre les parts
(típic de fases maníaques).
BLOQUEIG: pèrdua del discurs oral sense possibilitat de tornar a recuperar-lo.
NEOLOGISMES: paraules inventades per la mateixa persona que només tenen significat per qui
les emet.
MUTISME: absència del llenguatge parlat per la negativa de la mateixa persona (depressió,
esquizofrènia catatònica o simulacions).
LLENGUATGE EMPOBRIT: manca de vocabulari i falta de paraules per explicar-se sense que
sigui causat per un dèficit cultural.
ASSOCIACIONS SONORES: expressió a través de frases fetes i jocs de paraules.
DISGREGACIÓ: frases ben construïdes però amb contingut incomprensible
VERBORREA O TAQUILÀLIA: parlar sense parar amb acceleració de ritme psíquic
(TAQUIPSIQUIA). Esta present a les agitacions psicomotrius, crisis maníaques o intoxicacions
alcohòliques.
SOLILOQUIS: la persona parla en veu alta, normalment amb acompanyament de gestos. Coincideix
habitualment amb contingut al·lucinatori.
CONTENCIÓ VERBAL
AGITACIÓ PSICOMOTRIU
És una síndrome inespecífic que comporta una alteració del comportament motor.
Hiperactivitat psíquica i augment de la motricitat sense
control aparent.
Acompanyat d’activació vegetativa (sudoració profusa, midriasis, taquicàrdia..).
Diagnòstic diferencial: agitació orgànica versus agitació psiquiàtrica.
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9
pfa
pfd
pfe
pff
pf12
pf13
pf14
pf15
pf16
pf17
pf18
pf19
pf1a
pf1b
pf1c
pf1d
pf1e
pf1f
pf20
pf21
pf22
pf23
pf24
pf25
pf26
pf27
pf28
pf29
pf2a
pf2b
pf2c
pf2d
pf2e
pf2f
pf30

Vista previa parcial del texto

¡Descarga SALUD MENTAL y más Apuntes en PDF de Enfermería solo en Docsity!

UNITAT TEMÀTICA 1. à APROXIMACIÓ HISTÒRICA I TEÒRICA AL CONCEPTE DE SALUT MENTAL Tema 3. – característiques i manifestacions dels principals trastorns mentals TEMA 3.1 – ACTUACIÓ D’INFERMERIA EN LA VALORACIÓ DEL TRASTORN MENTAL VALORACIÓ DEL TRASTORN MENTAL LLENGUATGE NO VERBAL

  • La Proxèmica: és la part de la semiòtica dedicada a l'estudi de l'organització de l'espai en la comunicació lingüística; estudia les relacions proximitat i d'allunyament entre les personalitats i els objectes durant la interacció, les postures adoptades i l'existència o absència de contacte físic. El terme es refereix a l’ocupació i la percepció que l’ésser humà fa de seu el seu espai físic o la seva intimitat personal (Hall, 1963).
  • La Cinèsica : estudia corporals el significat expressiu, apel·latiu o comunicatiu dels moviments corporals i dels gestos apresos o somatogènics, no orals, de percepció visual, auditiva o tàctil i sols o en relació amb l'estructura lingüística i paralingüística i amb la situació comunicativa. També és coneguda amb el nom de comportament cinèsic o llenguatge corporal.
  • La paralingüística: és part de l'estudi de la comunicació humana que interessa pels elements que acompanyen les emissions pròpiament lingüístiques i que constitueixen senyals i indicis , normalment no verbals, contextualitzen que, suggereixen interpretacions particulars de la informació pròpiament lingüística. LLENGUATGE VERBAL
  • FUGA D’IDEES : es tracta d’un fil argumental continu, accelerat i sense connexió entre les parts (típic de fases maníaques).
  • BLOQUEIG: pèrdua del discurs oral sense possibilitat de tornar a recuperar-lo.
  • NEOLOGISMES : paraules inventades per la mateixa persona que només tenen significat per qui les emet.
  • MUTISME : absència del llenguatge parlat per la negativa de la mateixa persona (depressió, esquizofrènia catatònica o simulacions).
  • LLENGUATGE EMPOBRIT : manca de vocabulari i falta de paraules per explicar-se sense que sigui causat per un dèficit cultural.
  • ASSOCIACIONS SONORES : expressió a través de frases fetes i jocs de paraules.
  • DISGREGACIÓ : frases ben construïdes però amb contingut incomprensible
  • VERBORREA O TAQUILÀLIA : parlar sense parar amb acceleració de ritme psíquic (TAQUIPSIQUIA). Esta present a les agitacions psicomotrius, crisis maníaques o intoxicacions alcohòliques.
  • SOLILOQUIS : la persona parla en veu alta, normalment amb acompanyament de gestos. Coincideix habitualment amb contingut al·lucinatori. CONTENCIÓ VERBAL AGITACIÓ PSICOMOTRIU
  • És una síndrome inespecífic que comporta una alteració del comportament motor.
  • Hiperactivitat psíquica i augment de la motricitat sense control aparent.
  • Acompanyat d’activació vegetativa (sudoració profusa, midriasis, taquicàrdia..).
  • Diagnòstic diferencial: agitació orgànica versus agitació psiquiàtrica.

CAUSES:

1. ORGÀNIQUES:

  • Delírium o quadre confusional agut
  • Intoxicacions
  • Síndrome d’abstinència alcohòlica 3. SENYALS D’ALARMA:
  • TENSIÓ MUSCULAR: cos rígid, punys tancats….
  • LLENGUATGE: contingut i to, ritme, volum de la veu, augment del nombre de demandes, baixa tolerancia a les negatives o a les esperes
  • ACTIVITAT PSICOMOTRIU: canvis bruscs d’activitat, deambulació erràtica, moviments que indiquin amenaça o defensa, incapacitat d’estar-se quiet.. -­‐ Garantir la seguretat del pacient resta d’usuaris i la nostra -­‐ Avisar la resta de companys de possible situació de risc -­‐ Avisar a personal de seguretat -­‐ Aïllar el malalt de la sala i resta d’usuaris -­‐ No demostrar nerviosisme, aparentar calma i control de la situació -­‐ Permetre la mobilitat del malalt o Útil quan la pèrdua de control no és total. o Negociar solucions terapèutiques. o L’objectiu és evitar situacions violentes. o Fomentar l’autocontrol del pacient. o Evitar mirada fixa però mantenir dins camp visual. o Seguts o drets a la mateixa alçada. o Eliminar factors ambientals estressants. o Evitar interrupcions (trucades..). o Escolta activa, no interrompre. o To de veu suau, relaxat i segur. o Flexible al diàleg però deixar clares normes de la unitat. § No allunyar-nos ni apropar-nos massa al malalt, evitar el contacte físic. § Oferir alternatives al seu comportament. § Utilitzar to de veu correcte i suau. § Escolta activa, dirigir-nos al pacient pel seu nom. § Oferir passar a la seva habitació i oferir medicació. § Presentar-nos si no ens coneix. § Canviar ràpidament de tema si l’escollit provoca augment d’ansietat.

2. NO ORGÀNIQUES:

  • Psiquiàtriques
  • Reactives
  • HISTÒRIA D’ANTERIORS AGITACIONS
  • Nivell de discapacitat social, familiar i laboral de la persona afectada.
    • Atur, o ocupació protegit o donat suport, habilitats clarament limitades o història laboral pobre.
    • Necessitat de suport econòmic públic per mantenir-se fora de l'hospital i és possible que necessiti suport per procurar-se aquesta ajuda.
    • Dificultats per establir o mantenir sistemes de suport social personal.
    • Necessitat d'ajuda en habilitats de la vida diària, com higiene, preparació d'aliments o gestió econòmica.
    • Conducta social inadequada que determina l'assistència psiquiàtrica o del sistema judicial -­‐ PCC: Pacient Complexe Crònic: Pacient que presenta major complexitat en el seu maneig en presentar necessitats canviants que obliguen a revaloritzacions contínues i fan necessària la utilització ordenada de diversos nivells assistencials i en alguns casos serveis sanitaris i socials. Està format per persones que pateixen diverses malalties cròniques o bé únicament una, però en situació clínica greu i en curs, amb insuficiència o claudicació d'un òrgan o sistema. El procés implica una pèrdua gradual d'autonomia que pot derivar endependència i tenir conseqüències emocionals, familiars o laborals. TEMA 3.2. TRASTORNS NEURÒTICS. CARACTERÍSTIQUES DE L’ANSIETAT Les NEUROSIS són alteracions emocionals de qualsevol tipus a excepció de la psicosis. Impliquen malestar psicològic subjectiu superior a l’esperat en cinscurmstàncies normals de la vida de la persona. Maneres desadaptatives de gestionar l’ansietat. ● Consciència de malaltia. ● Capacitat de distingir entre el món intern o extern. ● Conservació del judici de la realitat. ● Manteniment de la capacitat de comunicació. ● Poden causar conductes invalidants. La ANSIETAT es defineix com una reacció instintiva normal d'autoprotecció davant d'una situació de perill; estimula el nostre organisme impulsant la nostra capacitat d'esforç per lluitar o fugir. L'ansietat és una emoció, igual que la felicitat o la tristesa, però, en certs moments pot arribar a ser patològica. La por és una resposta emocional a una amenaça imminent, real o imaginaria, i l’ansietat és una resposta anticipatòria a una amenaça futura. Classificació segons DSM-V → NO SABER-LA DE MEMORIA
  • Trastorns per ansietat de separació : por o ansietat excessiva i inapropiada per al nivell de desenvolupament de la persona que fa referència a les persones amb les quals té afecció. Causa malestar, preocupació, resistència a la soledat, malsons i somatitzacions.
  • Mutisme selectiu : fracàs al parlar en situacions socials específiques. La duració és d’1 mes com a mínim.
  • Fòbia específica : por o ansietat intensa per un objecte o situació específica (volar, alçades, animals, sang..). S’ha d’indicar de quin tipus.
  • Trastorns per ansietat social : por o ansietat en una o més situacions socials en les quals la persona està exposada al possible exàmen per part d’altres membres de la societat (interaccions socials, mantenir una conversa, reunir-se amb desconeguts, donar una xerrada..).
  • Trastorn de pànic : l’aparició sobtada de por intens o malestar que té la seva màxima expressió en minuts. Produeix: palpitacions, sudoració, tremolor, sensació de dificultat per respirar o ofeg, dolor o malestar abdominal.

SÍMPTOMES FÍSICS

● Augment de la TA, FC i /o taquipnea. ● Inquietud motora. ● Sudoració. ● Tremolors. ● Sequetat de boca. ● Palpitacions ● Sensació d’opressió toràcica, falta d’aire o de vertígens. ● Fatiga, nàusees, anorèxia, trastorns gastroinstestinals. ● Cefalees ● Augment de la FR. ● Dilatació pupil.lar. ● Disminució de l’impuls sexual. ● Augment del consum d’oxigen.

  • Agorafòbia : por o ansietat a utilitzar el transport públic, estar en espais oberts, fer cua o estar enmig d'una multitud o estar fora de casa.
  • Trastorn d’ansietat generalitzada : ansietat i preocupació excessiva (anticipació aprensiva), que es produeix durant més dies dels que ha estat absent durant un mínim de sis mesos, en relació amb diversos fets o activitats (laboral, escolar..).
  • Trastorn d’ansietat per substàncies/medicamentosa : ansietat que apareix de manera conjunta amb la ingesta de substàncies/medicaments (demostrada amb prova de laboratori).
  • Trastorn d’ansietat a causa d’un altra afecció mèdica: ansietat que apareix de manera conjunta amb causa fisiopatològica directa d’un altra afecció clínica.
  • Altre trastorn d’ansietat especificat/no especificat : ansietat que no es pot incloure amb uns criteris mèdics de classificació (per ex. aquella ansietat atesa a urgències on no es poden realitzar més proves per aconseguir un diagnòstic). Criteris per diferenciar la ansietat patológica : ● Intensitat, freqüència i duració. ● Proporció entre la gravetat de la situació objectiva i l’ansietat de la persona que la pateix. ● Grau de patiment subjectiu determinat per l’ansietat. ● Grau de compromís amb la llibertat i la capacitat de la persona. ANSIETAT FISIOLÒGICA ANSIETAT PATOLÒGICA ● Intensitat lleu o moderada ● Poc freqüent ● Limitació en el temps ● Patiment subjectiu limitat ● Transitori ● Sense conseqüències a l’esfera psicosocial. ● Intensitat moderada o greu ● Molt freqüents ● Pèrdua de control ● Sentiment de por ● Alteracions del comportament ● Amb conseqüències a l’esfera psicosocial SÍMPTOMES PSÍQUICS ● Sensació angoixant d’alerta. ● Sentiment de por o de perill imminent. ● Preocupació o hipervigilància. ● Inquietud o impaciència. ● Sensació de fatiga ● Distracció i dificultat per a la concentració. ● Trastorn de la memòria ● Insomni SÍMPTOMES FISIOLÒGICS ● Augment de la tensió muscular. ● Augment de la FC. ● Augment de la TA. ● Vasoconstricció perifèrica. ● Disminució de la TºCorporal.

TEMA 3.3 TRASTORNS DE L’ESTAT D’ÀNIM

Classificació segons American Psychiatric Association (APA) DSM- 5 : ○ TRASTORN BIPOLAR (tipo I, II, per substàncies/medicaments, afecció mèdica, específic o no). ○ TRASTORNS DEPRESSIUS (trastorn depressiu major, desregulació disruptiva, distímia, disfòria premenstrual, per substàncies/medicaments, afecció mèdica, específic o no). TRASTORN BIPOLARTRASTORN BIPOLAR I: és necessari que es compleixin els següents criteris per un episodi maníac. Abans o després de l’episodi maníac pot haver existit episodis de depressió major. És la suma de dos periodes, un episodi maniac i un episodi de depressió major ○ Episodi maníac: ■ Un període definit d’estat d’ànim anormal i persistent elevat, expansiu o irritable. Augment anormal i persistent de l’activitat diaria que dura 1 setmana. ■ Durant aquest període existeixen 3 o més: augment de l’autoestima, sentiments de grandiositat, disminució de les necessitats de son, verborrea, fugida d’idees, distracció i augment de l’activitat física. ■ L’alteració de l’estat d’ànim és suficientment greu per causar un deteriorament al funcionament social o laboral. ■ L’episodi no es pot atribuir als efectes fisiològics d’una substància, tot i que la cocaina pot arribar a tenir aquests afectes però descartem, sino seria un episo manic per falta de tòxics. També descartem la causa orgànica.Episodi de depressió major : ■ Segons el DSM-V el defineix → 5 o més dels símptomes següents han estat present durant el període de dos setmanes. Almenys un dels símptomes és : estat d’ànim deprimit i pèrdua d’interès o plaer. ● Estat d’ànim deprimit la major part del dia, disminució de l’interès o plaer per quasi totes les activitats diàries, pèrdua o augment de pes sense fer dieta, insomni o hipersomnia, agitació o retràs psicomotor, fatiga o pèrdua d’energia, sentiments d’inutilitat, disminució de la capacitat per pensar o concetració, pensament de mort recurrents. ● Els símptomes causen malestar clínicament significatiu o deteriorament social, laboral o en àrees més importants de la vida. ● L’episodi no es pot atribuir als efectes fisiològics d’una substància o afecció mèdica. ● TRASTORN BIPOLAR II: és necessari que es compleixin els següents criteris per un episodi hipomaníac actual o passat,i els criteris següents per un episodi de depressió major actual o passat. ○ Episodi hipomaníac: ■ Un període definit d’estat d’ànim anormal i persistent elevat, expansiu o irritable. Augment anormal i persistent de l’activitat que dura com a mínim 4 dies seguits. ■ Durant aquest període existeixen 3 o més: augment de l’autoestima, sentiments de grandiositat, disminució de les necessitats de son, verborrea, fugida d’idees, distracció i augment de l’activitat física. ■ L’episodi s’associa a un canvi inequívoc del funcionament que no és característic de l’individuu quan no presenta símptomes. ■ L’alteració de l’estat són observables per part d’altres persones. ■ L’episodi no és suficientment greu per causar un deteriorament al funcionament social o laboral. Si hi ha característiques psicòtiques, l’episodi és maníac.

■ L’episodi no es pot atribuir als efectes fisiològics d’una substància. ○ Episodi de depressió major : ■ 5 o més dels símptomes següents han estat present durant el període de dues setmanes. Almenys un dels símptomes és : estat d’ànim deprimit i pèrdua d’interès o plaer. ● Estat d’ànim deprimit la major part del dia, disminució de l’interès o plaer per quasi totes les activitats diàries, pèrdua o augment de pes sense fer dieta, insomni o hipersòmnia, agitació o retràs psicomotor, fatiga o pèrdua d’energia, sentiments d’inutilitat, disminució de la capacitat per pensar o concentració, pensament de mort recurrents. ■ Els símptomes causen malestar clínicament significatiu o deteriorament social, laboral o en àrees més importants de la vida. ■ L’episodi no es pot atribuir als efectes fisiològics d’una substància o afecció mèdica. ● TRASTORN CICLOTÍMIC: Persona que presenta cuadre hipomaníaca que quan arriba a la depressió no arriba a tenir una depressió major.Criteris diagnòstics: ■ Durant 2 o més anys (com a mín) nombrosos episodis amb símptomes hipomaníacs que no compleixen criteris per un episodi hipomaníac + nombrosos episodis depressius que no compleixen criteris per episodi major. ■ Durant 2 o més anys (com a mín), els períodes han estat presents la meitat del temps i la persona no ha presentat símptomes durant més de 2 mesos seguits. ■ Mai s’han complert els episodis per un episodi de depressió major, maníac o hipomaníac. ■ Els símptomes anteriors no es poden explicar dins un trastorn esquizoafectiu, esquizofrènia o altres, i no es poden atribuir als efectes fisiològics d’una substància o una afecció mèdica. ● TRASTORN BIPOLAR RELACIONAT AMB SUBSTÀNCIES/FÀRMACS: existeixen evidències clíniques que els símptomes són causats per l’exposició a una substància o un fàrmac. Els mateixos desapareixen després de la suspensió del factor causal. ● TRASTORN BIPOLAR I TRASTORN RELACIONAT AMB AFECCIÓ MÈDIC: existeixen evidències clíniques que els símptomes són causats per una afecció mèdica. Els mateixos desapareixen després de la resolució de la malaltia. TRASTORN DEPRESSIUSTRASTORN DE DESREGULACIÓ DISRUPTIVA DE L’ESTAT D’ÀNIM: ○ atacs de colera greus que es manifesten verbalment i amb el comportament. ○ els atacs no es produeixen amb el grau de desenvolupament i es produeixen tres o més cops per setmana. ○ Es produeix una irritabilitat crònica, greu i persistent. Té dues manifestacions clíniques rellevants: resposta d’atacs de còlera a la frustració en forma d’agressivitat i enuig crònic entre els episodis. ● TRASTORN DE DEPRESSIÓ MAJOR ○ Han d’estar presents 5 o més símptomes durant una setmana, essent com a mínim un dels símptomes estat d’anim deprimit i pèrdua d’interès. ○ Estat d’anim deprimit la major part del dia, quasi tots els dies. ○ Disminució important de l’interès o el plaer per a totes les activitats la major part del dia. ○ Pèrdua o augment important de pes sense fer dieta.

§ A les 3-4 setmanes d'iniciat el tractament de la depressió, és necessària la revisió del mateix per part del facultatiu, per avaluar l'evolució del pacient, comprovar si s'han presentat efectes secundaris i modificar la dosi si és necessari. § Si a les 6-8 setmanes de prescripció de la dosi màxima el pacient no indica millora objectiva, s'ha de comprovar si el pacient està prenent correctament el medicament i, en el cas de ser així, valorar la conveniència d'associar l'antidepressiu a un altre de diferent família o el canvi total. En alguns pacients pot ser necessari associar antidepressius a hipnòtics o ansiolítics, per un període no prolongat de temps. § La supressió del tractament antidepressiu s'ha de fer de forma progressiva, disminuint la dosi gradualment per evitar l'aparició d'efectes de discontinuació.

  • Carbamacepina: profilaxis del trastorn bipolar o en cas de resposta fallida de les sals de liti. Contraindicacions als cardiòpates o antecedents de depressió.
  • Valproato sódico : per a quadres de manía aguda. Contraindicacions en malalts hepàtics o pancreatitis.
  • Antipsicòtics TEMA 3.4. TRASTORNOS PSICÓTICOS Espectro de la esquizofrenia y otros trastornos psicóticos (49) DSM V ● Trastorno esquizotípico (de la personalidad) (49) ● Trastorno de delirios (49)
  • Especificar si: Tipo persecutorio, Tipo influencia, Tipo místico, Tipo de grandeza o megalomaniaco Tipo invención, Tipo celotípico, Tipo querulante Tipo melancólico Tipo erotomaníaco, Tipo somático …
  • Especificar si: Con contenido extravagante ● Trastorno psicótico breve (51)
  • Especificar si: Con factor(es) de estrés notable(s), Sin factor(es) de estrés notable(s), Con inicio posparto. ● Trastorno esquizofreniforme (53) ● Esquizofrenia (54). ● Trastorno esquizoafectivo (57)
  • Especificar si: Tipo bipolar Tipo depresivo ● Trastorno psicótico inducido por sustancias/ medicamentos (59)
  • Especificar si: Con inicio durante la intoxicación, Con inicio durante la abstinencia
  • Trastorno psicótico debido a otra afección médica (64)
  • Especificar si: Con delirios, Con alucinaciones ● Catatonía asociada a otro trastorno mental (especificador de catatonía) (65) ● Trastorno catatónico debido a otra afección médica (66) La psicosis es un trastorno mental mayor , de origen emocional u orgánico , que produce un deterioro en la capacidad de pensar, percibir, comunicar, interpretar los estímulos y comportarse. El deterioro es suficientemente grave como para que interfiera seriamente en la capacidad del individuo afectado para manejar las demandas cotidianas de su vida. Normalmente, se acompaña de una conducta anómala, estado de ánimo inapropiado, paratímia (pérdida de la capacidad de respuesta afectiva), una disminución del control de los impulsos y de un contenido mental alterado manifestado en forma de delirios y alucinaciones. Por lo general, los cuadros psicóticos cursan con brotes, produciendo cada brote un aumento de la defectualización cognitiva. El tratamiento suele ir dirigido a espaciar lo más posible la incidencia de los brotes, de manera que defectualización sea mínima.

De forma esquemática, las características generales de los trastornos psicóticos vendrían determinados por:

  • Alteración grave de la interpretación de los estímulos.
  • Paso brusco de la normalidad a la normalidad (brote).
  • Presencia de delirios y alucinaciones.
  • No conciencia de enfermedad.
  • Conducta incomprensible.
  • Con frecuencia, desestructuración de la personalidad.
  • Alteración importante en la capacidad para llevar a cabo las actividades de la vida diaria.
  • Pronóstico y evolución, en general, sombríos. SÍNTOMAS POSITIVOSAlucinaciones: Ver, oír o sentir algo que en realidad no está ahí. Pueden producirse en cualquiera de los cinco sentidos. Oír voces es la más frecuente en esquizofrenia. ● Delirios: Creencias irracionales y falsas fuertemente arraigadas que se deben a la incapacidad de separar las experiencias reales de las irreales. ● Pensamientos desorganizados/Ideas de referencia: Hacer asociaciones desorganizadas. Sacar conclusiones que no se basan en la realidad. Falta de razonamiento lógico. ● Agitación: Estado tenso e irrascible. SÍNTOMAS NEGATIVOSFalta de interés o iniciativa: Pasar mucho tiempo en la cama sin motivación para hacer nada. ● Retraimiento social / depresión: Dar la impresión de que las personas afectadas prefieren estar solas y no quieren ver a otras personas ● Apatía: Se experimentan sentimientos de vacío. Incapacidad para seguir con los planes. ● Falta de respuesta emocional: Falta de los signos normales de emoción, no sentirse alegre ni triste; por ejemplo, mantener una expresividad facial reducida SINTOMATOLOGÍA PSICÓTICA CONCEPTO DE: ALUCINACIONES Una de las características de las psicosis son las alteraciones de las senso-percepción, de las cuales las más habituales son las alucinaciones. Una alucinación es la percepción sensorial en ausencia de estímulo externo. Puede pertenecer a cualquiera de los sentidos. ● Debe diferenciarse de: ○ la ilusión (percepción alterada de un estímulo externo) ○ la pseudoalucinación (percepción distorsionada en estado semionírico) CONCEPTO DE: IDEAS DELIRANTES Son creencias falsas fijas que no tienen ningún fundamento lógico y que no son aceptadas por la cultura del paciente. Pueden aparecer en ● los trastornos exógenos (secundarios) ● Esquizofrenia Trastorno de delirios más frecuentes (49) son: ● Delirio de persecución. Es el más frecuente. La persona se siente perseguida, espiada, intentan matarlo. Pueden ser enemigos conocidos o no. Es típico de la paranoia. ● Delirio de influencia. La persona se siente influenciada por fuerzas exteriores a ella, que le dirigen o le coartan el pensamiento. Normalmente, le producen sensaciones molestas centradas en una temática casi siempre común: ondas magnéticas, máquinas eléctricas….. ● Parafrenia ● paranoia ● cuadros de tipo deliroide.

1. Tipo erotomaníaco. ● El tema central del delirio erótico es la convicción de que el sujeto es amado por otra persona. Generalmente, la idea delirante tiene que ver más con una unión espiritual e idealizada que con la atracción sexual. 2. Tipo grandioso. ● Normalmente, las ideas delirantes de grandeza se centran en la convicción de que el sujeto es capaz de algo grande o extraordinario que no es valorado por los demás, o en el hecho de haber descubierto algo importante. Las ideas delirantes de grandeza pueden también ser de contenido místico y hacer que el sujeto se convierta en líder de algún grupo o secta. 3. Tipo celotípico. ● Estos sujetos están convencidos, sin motivo alguno, que su pareja les es infiel. Algunas “ pruebas ” inconsistentes, como vestidos desordenados o sábanas manchadas pueden ser guardadas y utilizarse como justificante de las ideas delirantes. El sujeto con estas ideas delirantes casi siempre se enfrenta a su pareja y es posible que tome medidas extraordinarias para acabar con la infidelidad imaginada. 4. Tipo persecutorio. ● Es el tipo más frecuente. Las ideas delirantes de tipo persecutorio pueden ser simples o elaboradas y , con frecuencia, comprenden un solo tema o temas conectados entre sí, como creerse objeto de una conspiración, sostener que se es victima de un fraude, creerse espiado, seguido, envenenado, drogado, difamado maliciosamente, obstruido con el fin de que no alcance las metas que se propone. Los sujetos con estas ideas delirantes se sienten a menudo furiosos y pueden mostrarse violentos con los que creen que les están perjudicando. 5. Tipo somático. ● Las ideas delirantes de tipo somático toman formas muy diversas. Pueden consistir en la creencia de que se emiten olores desagradables, que existen insectos o parásitos en el cuerpo, en que hay vísceras o sistemas del organismo que no funcionan…En general, los sujetos con ideas delirantes de tipo somático acuden al médico especialista y no al psiquiatra para tratar el supuesto trastorno que padecen. PSICOSIS EXÓGENAS Son aquellos cuadros con sintomatología psicótica cuya etiología viene determinada por una enfermedad orgánica, tratamiento medicamentoso o traumatismo que afecta directamente al SNC, o bien por una enfermedad sistémica que dificulte indirectamente la función cerebral. En la actualidad estos cuadros se denominan Síndromes Mentales Orgánicos. Algunas de las causas más comunes de estos tipos de trastornos son:

  1. Cuadros degenerativos, como la Enfermedad de Alzheimer o la Enfermedad de Pick.
  2. Cuadros metabólicos, como la encefalopatía hepática.
  3. Drogas, como OH, cocaína o el THC.
  4. Fármacos, como los esteroides o el litio.
  5. Endocrinopatías, como la acidosis diabética, Enfermedad de Cushing o el hipotiroidismo.
  6. Toxinas, como el plomo, aluminio o insecticidas.
  7. Causas nutricionales, como el déficit de ácido fólico o de tiamina
  8. Causas neurológicas, como la esclerosis múltiple o el Parkinson.
  9. Causas infecciosas, como el acceso cerebral, la meningitis o el SIDA.
  10. Causas traumáticas, como la contusión cerebral o el hematoma subdural.
  11. Causas autoinmunes, como el lupus eritematoso sistémico.

PSICOSIS ENDÓGENAS

En este grupo se incluirían aquellos cuadros con sintomatología psicótica en los cuales no puede demostrarse que una causa orgánica haya iniciado y mantenido la alteración. Esta clasificación comprende: ● Esquizofrenia (54) y trastorno esquizofreniforme (53) ● Trastornos delirantes (paranoides). ● Psicosis afectivas ESQUIZOFRENIA Aparte de su impacto en los individuos y en las familias, también crea una enorme carga económica. No obstante, a pesar de su coste emocional y económico, la esquizofrenia no es suficientemente valorada como problema grave sanitario ni tiene el soporte necesario para la investigación de sus causas, tratamiento y prevención. EPIDEMIOLOGÍA Riesgo a lo largo de la vida: 1 % Relación por sexos: Mayor en hombres Edad de aparición: Hombres 15-25 años; mujeres 25-35 años Poblaciones con mayor prevalencia: Poblaciones urbanas, clases socioeconómicas baja, poblaciones emigrantes, consumidores de cannabis. Riesgo de suicidio a lo largo de la vida: 10 % Incidencia de suicidio: 147-750 por 100.000 pacientes con esquizofrenia al año ETIOLOGÍA Factores predisponentes ● Genéticos ● Infección viral en el útero ● Complicaciones obstétricas ● Nacimiento en los meses de invierno ● Consumo de cannabis ● Urbanicidad ● Aumento del índice de problemas del comportamiento durante la edad escolar ● Problemas desarrollo GENÉTICA

  • Se ha relacionado con varios genes específicos: neuroregulina, disbindina pero siempre explicando un pequeño porcentaje de la varianza.
  • Se desconoce el modelo de herencia que pueda estar implicado (mendeliano, poligénico, mixto).
  • La genética no lo puede explicar todo: La concordancia entre gemelos monocigóticos no es total.
  • Probablemente se trate de un factor necesario pero no es suficiente. NEUROPATOLOGÍA Y ESQUIZOFRENIA ● Búsqueda de lesiones macroscópicas sin resultado. ● Hallazgos recientes: ○ Dilatación ventricular y de surcos corticales en algunas regiones. ○ Disminución volumétrica del sistema límbico. ○ Ausencia de gliosis. ○ Desorganización neuronal en el hipocampo. ○ Ausencia de correlación entre estos cambios y la duración de la enfermedad.
  1. Esquizofrenia paranoide. a. Se caracteriza por una o más ideas delirantes y alucinaciones auditivas frecuentes, centradas en un tema único, generalmente de tipo persecutorio o celotípico. La sintomatología asociada incluye ansiedad, ira, discusiones y violencia. ( edades más tardias).
  2. Esquizofrenia desorganizada o hebefrénica. a. Presenta incoherencia, notable pérdida de la capacidad asociativa, conducta muy desorganizada y afectividad plana o claramente inapropiada. Las ideas delirantes no son sistematizadas, sino fragmentadas y desorganizadas. El contenido de las alucinaciones tampoco está organizado en un tema coherente. Aparecen muecas, manierismos, aislamiento social extremo otras conductas extrañas. El inicio de este tipo de esquizofrenia sucede a edades muy tempranas , con una instauración insidiosa de abulia, aplanamiento afectivo, deterioro en el cuidado y aspecto personal, deterioro cognitivo y de ideas delirantes y alucinaciones.
  3. Esquizofrenia catatónica. a. Se caracteriza por una alteración notable de la psicomotricidad que comprende estupor, negativismo, excitación o actitudes características. A veces, hay una alternancia entre la excitación y el estupor. La sintomatología asociada incluye estereotipias, manierismos, flexibilidad cérea y, muy frecuentemente, mutismo, ecolália ( imitar y repetir frases y sonidos de forma involuntaria, es un síntoma de trastornos como el autismo o la afasia) , inmovilidad motora o exaltada, negativismo.
  4. Esquizofrenia indiferenciada. a. Esta categoría agrupa aquellas esquizofrenias en las que predominan los síntomas psicóticos, como las ideas delirantes, alucinaciones, incoherencia o conducta muy desorganizada, no cumpliendo criterios para ser clasificadas en alguna de las categorías anteriores, o cumpliendo los criterios de más de una.
  5. Esquizofrenia crónica o residual. a. Agrupa aquellos cuadros en los que, habiendo existido episodios anteriores de esquizofrenia con sintomatología positiva (alucinaciones e ideas delirantes), en la actualidad no se aprecian síntomas psicóticos predominantes , aunque persisten signos negativos de la enfermedad (aislamiento social; notable deterioro en el aseo e higiene corporal; afectividad embotada o inapropiada; lenguaje extraño, vago, sobrevalorado, disgregado, pobre; ideación extraña o pensamiento mágico; experiencias perceptivas inhabituales; notable falta de iniciativa, interés o energía). ACTUACIÓN DE ENFERMERÍA EN LA ESQUIZOFRENIA ● Para conseguir un abordaje efectivo de estos enfermos, es necesario, en principio, entender las características del cuadro que presentan. ● Hay que intentar ganar su confianza y mantener una buena comunicación. Esta comunicación debe basarse en temas sencillos y básicos que permitan introducir dudas en su delirio. ● Contestar a sus preguntas de forma sincera y sin dudas. Es necesario mantener las promesas que se les hagan, de manera que no pierdan la confianza en nosotros. ● Ha de intentarse controlar la ansiedad, mantener la calma y dirigirse al paciente con voz baja y tranquila. ● Antes las expresiones de miedo a perder el control, darle seguridad y protección. TRASTORNO ESQUIZOAFECTIVO Es un trastorno mental caracterizado por episodio recurrentes del ánimo (depresivo o bipolar) que cursan en TODOS los casos con síntomas psicóticos severos

Normalmente, los síntomas se inician en la adultez temprana, aunque, raramente, también es diagnosticada en la infancia (antes de los 13 años de edad) Las personas que lo padecen, tienen una mejor progresión que aquellos con esquizofrenia, pero una peor pronóstico que aquellos con trastorno del ánimo. TRATAMIENTO ❖ Antipsicoticos ➢ Nº de brotes ➢ Mejoría síntomas ➢ Pobre eficacia en síntomas ➢ Incumplimiento elevado de recaídas ➢ 1 brote: mantenir ➢ 1 año 2 brotes: 3-5 años ➢ Sucesivos: indefinido TTO ESQUIZOFRENIFORME TTO PSICÓTICO BREVE

1 mes Clínica = esquizofrenia > 6m < 6 meses >1 dia <1 mes Medicació de pot: intramuscular cada 3 setmanes. Mantenen el nivell plasmàtic d’antipsicòtic en sang. Ajda a que la persona no hagi de prendre la medicació cada dia. Evitar reingressos. Akineton → riscos els efectes extrapiramidals que cause son tan greus que pot fer un quadre extrapiramidal (rigides de nuca, dificultat de la parla...) TEMA 3.5. TRASTORNOS PERSONALITAT Un trastorn de la personalitat és un patró permanent d'experiència interna i de comportament que s’aparta acusadament de les expectatives de la cultura del subjecte; es tracta d’un fenomen generalitzat i poc flexible, estable en el temps, que té el seu inici en l’adolescència o a l’edat adulta primerenca i que provoca un malestar o deteriorament. ● Grup A: Paranoide, esquizoide, esquizotípic. ● Grup B: Antisocial, límit, histriònic, narcisista. ● Grup C: Evitativa, dependent, obssesiu-compulsiu. ● Altres: per afecció mèdica, no específicat, passiu-agressiu de la personalitat, sàdica, auto- destructiva. TRANTORN PARANOIDE: → “ Desconfianza” Patró de desconfiança i suspicàcia, de manera que s’interpreten les intencions dels demés com a dolentes. Es caracteritza per: ● sospita, sense base suficient, que els demés li causen mal. preocupació amb dubtes injustificats sobre la confiança dels altres. ● Poca disposició a confiar amb els altres.

● Patró de relacions interpersonals inestables o intenses (idealització i devaluació de la mateixa relació de manera ràpida). ● Alteració de la identitat: inestabilitat de l’autoimatges i el sentit del jo. ● Impulsivitat en dos o més àrees potencialment autolesives (despeses, sexe, drogues, conducció temerària, afartaments alimentaris..). ● Actitud o amenaces de suïcidi ● Inestabilitat afectiva per una reactivitat de l’estat d’ànim. ● Sensació crònica de buit. ● Idees paranoides transitòries relacionades amb l’estrès. TRANSTORN HISTRIÓNIC: → “ egocentrista” Patró d’emotivitat i de cerca d’atenció excessiva que comença a la primera etapa adulta i present en diferents contextos. Es caracteritza per: ● Sentir-se incòmode en situacions en la que no és el centre d’atenció. ● La interacció amb els demès es caracteritza per un comportament sexualment seductor o provocatiu inapropiat. ● Presenta canvis ràpids i expressió plana de les emocions. ● Utilitza constantment l’aspecte físic per cridar l’atenció. ● Estil de parlar basat en les impressions, sense detalls. ● Mostra autodramatització, teatralitat i expressió exagerada. ● És suggestionable per factors externs. ● Considera que les relacions són més properes del que ho són. TRANSTORN NARCISISTA: → “prepotent” Patró de grandiositat, ncessitat d’admiració i empatia. Comença a les primeres etapes de la via. Es caracteritza per: ● Tenir sentiments de grandiositat i prepotència. ● Immers en fantasies d’èxit, poder, bellesa o amor ideal il·limitat. ● Creu que és especial o únic, i que només la gent del seu estatus el pot comprendre. ● Necessitat excessiva d’admiració constant. ● Mostra sentiment de privilegi. ● S’aprofita de les relacions interpersonals. ● Absència d’empatia. ● Comportament de superioritat o arrogància. TRANSTORN EVITATIU:“aquell que pasa desaparcebut” Patró d’inhibició social, sentiments d'inadequació i hipersensibilitat a l'avaluació negativa. Es caracteritza per: ● Evitar les activitats laborals que impliquin un contacte interpersonal significatiu per por a la crítica, desaprovació o rebuig. ● Es mostra amb poca disposició per establir relacions amb els altres. ● Es mostra amb por en les relacions interpersonals per por a ser ridiculitzat els altres. ● Mostra preocupació a ser criticat en situacions socials. ● Es veu a si mateix amb incapacitats socials, poc atractiu o inferior als altres.

● Por a assumir nous reptes per por al fracàs. TRANSTORN DEPENDENT: Patró de comportament de submissió i adhesió relacionat amb una necessitat excessiva de ser cuidat. Es caracteritza per: ● Dificultat a la pressa de decisions sense la reafirmació dels altres. ● Necessitat dels demés per assumir responsabilitats. ● Dificultat per expressar la no conformitat amb els altres per por a perdre el seu recolzament. ● Dificultat per iniciar projectes o fer coses per ell mateix, fins al punt d’assumir activitats que li resulten desagradables. ● Sentiment d’incomoditat o indefensió quan esta sol. ● Quan acaba una relació, busca ràpidament una de nova. ● Por no realista al rebuig. TRANSTORN OBSESSIU - COMPULSIU: Patró de preocupació per l’ordre, el perfeccionisme i el control. Es caracteritza per: ● Preocupació pels detalls, les normes, les llistes i organitzacions fins al punt de perdre importància l’objectiu de l’activitat. ● Perfeccionisme que interfereix amb la finalització de les activitats. ● Dedicació excessiva a la feina en detriment de les activitats socials. ● Massa conscient i inflexible en matèria de moralitat i valors. ● Incapacitat per desfer-se d’objectes deteriorats o inútils. ● Poca disposició a delegar feines. ● És avar amb ell mateix i amb els altres, perquè considera que els diners s’han de guardar per la possibilitat de desastres. ● No TOC, on si hi ha veritables obsessions i compulsions. TRANSTORN PER AFCCIÓ MÈDICA: Per efectes fisiològics d’una lesió. Existeixen evidència clínica que el canvi de personalitat és causat per una alteració fisiopatològica. CLASSIFICACIÓ NO DSM-V: Personalitat sàdica: Patró patològic de conducta considerada cruel i agressiva manifestada per crueltat física, violència o agressivitat. Les persones són dominants i controladores. Mostren interès per les armes, pel·lícules violentes.. Personalitat autodestructiva: patró de pessimisme crònic, passivitat davant el fracàs i el patiment. Tendència a situar-se en situacions doloroses o nocives. CURES D’INFERMERIA: ● Important marcar límits molt concrets en les conductes i mantenir-los estrictament per part de tot el personal. ● No utilitzar el càstig, fer servir altres alternatives. ● Implicar a la família, introduir elements modificadors de la dinàmica familiar. ● Augmenta l’afrontament davant les situacions. ● Disminuir l’Ansietat