¡Descarga farmacocinetica y más Apuntes en PDF de Farmacología solo en Docsity!
FARMACOCINÈTICA
La farmacocinética explica la permanencia del fàrmac a l’organisme, el que li passa, quantificant tots els procesos que es produeixen.
El conjunt de procesos que caracteritzen l’evolució temporal del medicament, després de ser administrat a un organisme, en determinades condicions i sota una via d’administració, s’anomena LADME.
Alliberació Absorció
Distribució Metabolització Excreció
ALLIBERACIÓ
Constitueix la sortida del fàrmac de la forma farmacéutica que el transporta. Factors que influeixen en la velocitat d’alliberació del fàrmac:
- Tamany particula del fàrmac
- Solubilitat del fàrmac
- Formulació del medicament
- Tècnica d’elaboració
- Forma farmacéutica
ABSORCIÓ
S’anomena absorció al pas d’un fàrmac des del lloc de la seva administración fins arribar al plasma. Lo qual implica el pas de molècules del fàrmac a través d’una o més membranes biològiques, abans d’arribar a la circulació sintética. El pas d’un fàrmac a través d’aquestes membranes por efectuar-se seguint diferents vies:
- Difusió passiva: És el mecanismo d’absorció més utilitzat pels fàrmacs, es fa a favor de gradient de concentració per tant no necesita energía.
- Filtració: És el pas del fàrmac a través de la membrana, mitjançant petits porus que l’atravessen. No necesita energia.
- Transport actiu: es realitza en contra de gradient de concentració. Necessita transportadots i aport d’energia. No és massa utilitzat pels fàrmacs.
- Difusió facilitada: utilitza també transportadors. Però es realitza a favor de gradient, per tant, no consumeix energia.
LADME
Eliminació
- Pinocitosis i fagocitosis: la membrana s’invagina englobant una gota de líquid extracel·lular (pinocitosis) o una partícula sòlida (fagocitosis) per dipositar-la a l’interior de la cèl·lula.
VIES D’ADMINISTRACIÓ
- Vies indirectes o enterals: el fàrmac ha de travessar epitelis, pell o mucoses per absorbir-les. - Via oral - Via sublingual - Via rectal - Via genitourinària - Via intravesical - Via conjuntival - Via òtica - Via cutània - Via transdèrmica
- Vies directes, inmediates o parenterals: el fàrmac és introduït en els teixits mitjançant una agulla. - Via intravenosa - Via intramuscular - Via subcutania - Via intradérmica - Via intraarterial - Via intraòssia - Via intratecal
VIA ORAL
Esòfag Estómac (inespecífic) Intestí prim: lloc específic d’absorció, gran superficie disponible, presencia de bilis, degradació. Colon (inespecífic)
Una vegada el fàrmac ha estat absorbit a qualsevol lloc del tracte intestinal, es transportat per la vena porta fins el fetge, havent de travessar aquest òrgan abans d’arribar a la circulació general. Si el fàrmac es metabolitza considerablement en aquest nivel sofrirà una important degradació, accedint-hi a la circulació sistémica només certa fracció de la quantitat absorbida. Aquest procés rep el nom efecte de primer pas hepàtic i pot conduir a la reducció, inclòs a la desaparició de l’activitat del fàrmac.
- Avantatges: Auto administració, fácil, segura.
- Inconvenients: lenta (no útil en UCIES), aliments en l’aparell digestiu poden modificar, no útil si el pacient està inconscient, efecte de primer pas hepàtic.
VIA SUBLINGUAL
- Avantatges: nivel plasmàtic fàrmac es manté constant, s’evita l’efecte de primer pas hepàtic, duració més prolongada de l’acció del fàrmac (disminueix la freqüència d’administració), comoditat.
- Inconvenients: aparició d’eritemes, efectes secuendaris no s’eliminen (són semblants al de la via oral), existeix variabilitat inter i intra individual en l’absorció del fàrmac.
FÀRMACS VIA INHALATÒRIA
- Aerosol
- Inhalador de pols sec
- Càmara espaiadora per la inhalació
- Nebulitzador
Aerosol
Inhalador de pols sec
Càmara espaiadora per la inhalació
Avantatges: evitem problema de coordinació entre pulsació i inspiració, disminueix el dipòsit orofarinfe, per tant
1
menys possibilitat d’irritació a faringe i tràquea; arriba més a pulmó (partícules més petites).
- Inconvenients: poc pràctic pel seu volum, s’ha de netejar després de cada administració.
Nebulitzador
- Avantatges: administració de dosis elevades, no requereix cooperació per part del pacient, administració simultània d’un o dos fàrmacs.
- Inconvenients: temps d’administració de 5 a 15 min., espai necessari i sorollós, per la seva utilització a domicili es necessari ensenyar a la població.
PARÀMETRES FARMACOCINÈTICS DE L’ABSORCIÓ
- Biodisponibilitat: indica el grau en que un fàrmac arriba al seu lloc d’acció. Quan un fàrmac s’administra per via endovenosa, per definició té una biodisponibilitat d’un 100%.
Factors que influeixen en la biodisponibilitat:
- Solubilitat
- Forma i especialitat farmacéutica
- Forma química
- Metabolisme de primer pas La biodisponibilitat ve definida per 3 paràmetres:
- Àrea sota la corba: indica el grau o la intensistat d’absorció que s’aconsegueix després d’administrar un medicament.
- Temps màxim: el temps necesari per arribar a la máxima concentració.
- Concentració máxima: concentració máxima plasmática a la que s’arriba després d’administrar un fàrmac.
Concentració mínima eficaç: concentració per sota de la qual no existeix efete terapèutic. Marge terapèutic: és el marge que va des de la concentració mínima eficaç fins la concentració máxima. És el marge on el fàrmac té efecte terapèutic.
- Durant aquesta unió s’estableix un equilibri entre el fàrmac unit a proteïnes i la fracció de fàrmac lliure.
- El major o menor grau d’unió a les proteïnes del plasma determinarà la concentració del fàrmac en el teixit, i per tant, l’ efecte farmacológic del fàrmac.
- Si la unió a proteïnes plasmàtiques és < 80%, al produir-se variacions en el lloc d’unió a proteïnes, es produirà en resposta una gran quantitat de fàrmac lliure, que passarà als teixits i originarà un increments dels efectes farmacològics.
Factors que alteren la unió dels fàrmacs a proteïnes plasmàtiques
- Descens de la concentració de proteïnes plasmàtiques (albúmina)
- Presència d’altres dàrmacs que competeien pel lloc d’unió
- Estat patològic del malalt
DISTRIBUCIÓ DELS FÀRMACS EN ELS TEIXITS
- Flux sanguini
- Afinitat
- Alteracions anatomofuncioanals
RESERVORIS TISSULARS
- Teixit adipós. Fàrmacs liposolubles (Tiopental)
- Muscular
- Ossos: poden fixar diferents fàrmacs (tetraciclines)
DISTRIBUCIÓ DEL FÀRMACS EN ÀREES ESPECIALS
1. BARRERA HEMATOENCEFÀLICA
- Concepte farmacològic, no anatòmic
- És l’impediment que es presenta en un fàrmac per arribar al SNC
- Està constituída per la barrera sang-líquid instersticial i la barrera hematoencefalorraquídia.
Característiques del fàrmac que pot travessar la BHE
- Liposolubilitat
- Fracció lliure
- Velocitat de prenetració
- Mielina
Modificació del pas d’un fàrmac a través de la BHE
- Mecanismos traumàtics
- Estats patológics
- Fàrmac
2. BARRERA PLACENTÀRIA
- La sang materna i fetal estan separades per una capa epitelial que a la seva vegada serveix de membrana orgánica per on tenen lloc els intercanvis.
Factors que influeixen en el pas transplacentari
- Liposolubilitat
- Grau d’ionització
- Pes molecular
- Flux placentari
- Unió a proteïnes plasmàtiques
- Etc…
METABOLISME I EXCRECIÓ
El metabolisme i l’excreció són procesos que tenen lloc a l’organisme per eliminar el fàrmac.
METABOLISME
És la transformació parcial o totalment del fàrmac en una altra substància per ser eliminat. És un mecanisme de defensa. El metabolisme en general, deu convertir als fàrmacs en susbtàncies (metabòlits), més ionitzats, més polars, més hidrosolubles, menys difusibles i més fàcilment eliminables que el fàrmac. El principal òrgan on es metabolitzen els fàrmacs es al fetge (99%). Hi ha altres òrgans on es metabolitzen els fàrmacs en menor proporció: ronyó, intestí i glàndules suprarrenals. Una molécula pot patir varies transformacions a diferents nivells o per successius passades a través del fetge i produir un número elevat de metabòlits.
Reaccions de metabolització
- Reaccions en Fase I: Consisteix en reaccions de : oxidació, reducció i hidròlisi. L’objectiu es transformar les substàncies que han de ser eliminades en polars i hidrosolubles. D’aquesta manera podem aconseguir: - Inactivació del fàrmac - Conversió de pro fàrmac (inactiu) en fàrmac (Actiu). - Converió d’un fàrmac actiu en altre de major o menor activitat. - Conversió d’un producte actiu en un altre actiu, però tòxic.
- (^) Reaccions en Fase II: Són reaccions anomenades de conjugació. El fàrmac o metabòlit procedent de la fase I s’acobla a un substrat endògen, ambo el que augmenta el seu temen i pot ser ràpidament eliminat. Necesita aport d’energia.
1
3. SECRECIÓ TUBULAR ACTIVA
Procés que segueix un mecanismo de transport actiu, que es realitza al túbul proximal, pel que alguns fàrmacs present a la sang passen a la llum tubular.
Velocitat d’excreció d’un fàrmac=
V. Filtració + V. Secreció – V. Reabsorció
Aclariment plasmàtic renal
És la capacitat que té l’organime, o els seus òrgans, per eliminar un fàrmac de la sang o del plasma. Representa el volum de plasma o de sang que es rentat d’un fàrmac durant un període de temps.
Ex:
- A>aclariment renal d’un fàrmac, > será la velocitat amb que desapareierà del plasma.
- Els fàrmacs que presenten una reabsorció tubular total (glucosa) presenten un aclarimet renal de 0 ml/min.
- Els fàrmacs que únicament s’ecreten per filtració glomerular (creatinina/ insulina) presenten un aclariment renal de 130 ml/min.
El funcionalisme renal està directament relacionar ambo l’aclariment plasmàtic de creatinina. La creatinina és un producte del metabolisme terminal que es trova sempre a l’orina, no s’uneix a proteïnes i s’elimina eclusivament per filtració glomerular. L’aclariment de creatinina és una mitja de la velocitat de filtració glomerular i s’emprea com a susbtància de referencia en proves de funcionalisme renal. Eisteix un normograma pel càlcul de la funció renal. Tenen en compte el pes (Kg), l’edat (anys) i la creatinina plasmática (mg/min), obtenint així, el valor de l’aclariment de creatinina en ml/min. En funció d’aquest valor podem considerar com és la funció renal:
- Normal: 87-139 ml/min
- Insuficiència lleu: 50-80 ml/min
- Insuficiència moderada: 10-50 ml/min
- Anúria: sense excreció
