¡Descarga SEMINARI 1 CONTRACTES y más Ejercicios en PDF de Derecho Contractual solo en Docsity!
Seminari 1: Formació del contracte
Cas 1
El Joan és un treballador d’una entitat bancària i presta els seus serveis en una de les seves oficines a Barcelona. Ell sempre ha volgut viure als Estats Units, i per tant demana el trasllat a una oficina de la mateixa entitat bancària a la ciutat de Boston. La sol·licitud del Joan és vista amb bons ulls per l’entitat bancària: el director de recursos humans de l’entitat bancària informa verbalment al Joan que la seva proposta serà casi amb tota seguretat acceptada i que hauria d’estar a punt per mudar-se en el termini de 3 setmanes. El Joan lloga la seva casa de Barcelona, ve el seu cotxe, lloga un apartament a Boston, matricula els seus fills a un col·legi de Boston (i paga la matrícula); la seva dona, per part seva, renuncia al seu lloc de treball i comença la cerca activa d’una nova feina a Boston. Dues setmanes més tard, el director de recursos humans informa al Joan que, finalment, el seu trasllat no es produirà.
Pregunta: en vista dels fets anteriors, és possible afirmar que el Joan i l’entitat bancària havien arribat a un acord? Té el Joan algun remei al seu abast en front l’entitat bancària?
Encara no havien arribat a cap acord perquè el contracte no s’havia perfeccionat, simplement estaven a la fase de tractes preliminars, en el qual les parts són lliures per abandonar les negociacions en qualsevol moment.
Tot i així, hi ha deures derivats del principi general de la bona fe, i el seu incompliment genera responsabilitat pre contractual si es generen danys. Això és el que en tot cas podrà demanar el Joan. Pot demanar una indemnització limitada a l’interès negatiu, basada en la confiança que havia posat en l’altra part, i deixar-ho com si mai hagués passat res. Ho haurà de demanar en un termini màxim d’un any al CC i tres al CCCat.
Fonament: Sentència del cas Hawkins vs Mc Gee. El primer té un problema a una mà, i l’altre que és metge diu que pot curar-li. Abans que l’altre digui que sí el porta a un hospital i l’opera. Els primers dies funciona tot molt bé, però al cap d’uns dies comença a sortir-li molt pèl. Està pitjor que com estava abans de l’operació. El demanda. És interès negatiu, ell vol que el deixi com abans (confiança). Però el jutge diu que no, que serà positiu, que l’ha de curar del tot perquè és lo que li havia promès en un principi, els resultats.
Cas 2
El Pepe és pilot de curses, i en els últims 4 anys ha sigut membre de l’escuderia “R2D2”. Té firmat un contracte de patrocini amb el fabricant de begudes energètiques “A tope!”, en vigor fins el 30 de setembre de 2018. D’acord amb aquest contracte de patrocini, “A tope!” té un dret de tempteig, que expira el 30 de setembre de 2018. Així mateix, “A tope!” té un dret per prorrogar el contracte, que expira l’1 de setembre de 2018. El Pepe va ser presentat com a pilot de l’equip “R2D2” per la nova temporada, esponsoritzat per “A tope!” el 15 d’agost de 2018. “A tope!” no va exercir el seu dret de prorroga del contracte abans de l’1 de setembre de 2018. El contracte va expirar el 30 de setembre de 2018, tal i com estava previst al contracte. El Pepe va continuar la temporada de l’equip “R2D2”, mostrant en tot moment el logotip de “A tope!” tant el cotxe com al seu mono de curses i a la gorra.
“A tope!” considera, a la vista dels fets anteriors, que les parts tenen contracte d’esponsorització en vigor per la nova temporada, que porta causa (i suposa, en conseqüència, una renovació) del contracte que va expirar el 30 de setembre de 2018. Aquesta és la transcripció d’un correu enviat per “A tope!” al Pepe: “No entenc per què dius que això no és una renovació del contracte d’esponsorament entre les parts. Es veu molt clar de la correspondència entre nosaltres. Les parts han renovat la relació comercial que han tingut durant molt temps”.
Canudas
És cert que, des d’abans que expirés el contracte d’esponsorament, les parts han vingut negociant un nou contracte per la nova temporada, i han arribat a un consens de les condicions econòmiques del nou contracte i en la majoria de les condicions essencials del contracte. Tot i així, les parts no han arribat a un consens sobre la clàusula penal en cas d’incompliment, que en aquest tipus de contracte es considera essencial. La nova temporada encara no ha començat (seguim a la pre temporada) i les parts encara negocien.
Pregunta: donats els fets anteriors, és possible entendre que les parts han arribat tàcitament a un nou acord en relació a l’esponsorament? Es pot entendre com a prorrogat el contracte anterior? Quines conseqüències legals tindria que el Pepe abandonés, en aquest moment, les negociacions?
Es diu que hi ha acceptació si concorre una declaració o acte del destinatari que manifesti la seva conformitat amb l’oferta presentada, i en aquest cas l’esportista ha mostrat en tot moment el logotip, la qual cosa ens porta a pensar que podia ser una mostra tàcita de conformitat. Tot i així, perquè es doni oferta contractual cal que hi hagi tots els elements essencials del futur contracte, i no és el cas.
En tot cas, el Pepe no pot abandonar les negociacions de mala fe o de manera injustificada. Si ho fa, és responsable dels danys causats a l’altra part que ha confiat raonablement en la celebració del contracte (responsabilitat pre contractual). Perquè aquesta es doni cal la creació d’una confiança raonable en la conclusió del tracte, caràcter injustificat i mala fe de la ruptura de les negociacions, producció d’un dany al patrimoni de l’altra part negociadora i relació de causalitat entre el dany i la confiança generada.
No hi ha una única solució al cas.
Cas 3
Les empreses A i B acorden al 2006 una opció de compra per la compravenda d’una finca a Barcelona, en la qual l’empresa B (optant) té la intenció de promoure la construcció d’un edifici d’habitatges. L’opció de compra es pacta per un termini de 3 anys. D’acord amb l’acord d’opció de compra, B pot desistir del contracte de compravenda i obtenir la devolució de la prima de l’opció si, dins el termini de l’opció, per resolució administrativa ferma es posa de manifest que la finca no arriba a una edificabilitat mínima. El dia abans de la terminació del termini de l’opció, l’empresa B desisteix d’exercitar l’opció de compra i requereix a A la devolució de la prima d’opció. Funda el desistiment en que ha presentat dos plans urbanístics a l’ajuntament i el tècnic encarregat de la seva valoració, en les dues ocasions, ha estimat que no podien ser aprovats per excedir l’edificabilitat màxima de la finca. D’acord amb aquests criteris, sosté l’empresa B, l’edificabilitat màxima de la finca no arribaria a l’edificabilitat mínima prevista en l’opció de compra.
A es nega a tornar la prima per dues raons: (i) no existeix resolució administrativa ferma, doncs l’informe del tècnic de l’ajuntament en el marc de la tramitació del pla urbanístic no té aquesta consideració; (ii) en tot cas, el desistiment de l’opció de compra li ha causat danys, en la mesura en que el preu de l’habitatge de Barcelona s’ha desplomat a conseqüència de la crisi i no podrà obtenir un nou contracte de compravenda amb un tercer al preu que havien acordat A i B al 2006, motiu pel qual té dret a quedar-se amb la prima com a compensació pels danys i prejudicis soferts pel desistiment de B. Estem al 2018 i les parts han vingut discutint durant tots aquests anys si A ha de tornar a B la prima de l’opció, sense haver arribat a un acord. B vol demandar a A perquè li torni l’import de la prima, amb els seus interessos, i demana consell legal.
Pregunta: té A dret a quedar-se la prima?
Canudas
conèixer quines son les concretes diferències. El 15.11.2017 JCB transfereix a Tabac 100000€, com a pagament anticipat. El mes de setembre de 2018 Tabac coneix que JCB tenia dificultats financeres i que, molt provablement, arribat el moment de l’entrega JCB no podria pagar el preu del tabac. Les parts no han pactat ni el foro ni la llei aplicable al contracte.
Pregunta: existeix contracte entre les parts? En cas afirmatiu, quin és el contingut que integra el contracte? (és a dir, (i) el proposat per JCB que integraria el contingut de la seva comunicació i les seves condicions generals de compra, o (ii) el proposat per Tabac i integrat pel contingut de la seva comunicació i les seves condicions generals de venda?). Raona la teva resposta.
Sí, penso que sí que existeix contracte entre les parts des del dia 15.11, que és quan es fa un primer pagament.
El contingut d’aquest és el de Tabac, doncs és l’últim que s’envia i a continuació JCB fa el pagament, per tant s’entén que hi està d’acord, acceptació per execució del contracte. Tot el que s’envien abans són contraofertes.
El problema es diu Batalla de Formularis (art. 19 Conveni de Viena), elements essencials del contracte. Teòricament, oferta i acceptació han de coincidir completament, regla del mirall. Aquí, l’última persona que “dispara” és la que accepta. També es podria fer de manera que les condicions idèntiques s’apliquen i les que no s’exclouen.
Canudas
